Black Music Festival, Emma Stratton i Balena

Som la teva veu. Som la Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimarts 11 de febrer de 2025. Que la música ens salvi. Més enllà d'Spotify, avui parlarem del Black Music Festival, amb Emma Stratton, també amb el grup Balena, ahir ho fèiem amb l'Aina, i totes les veus que queden no només per sentir cantar, sinó també per escoltar el que ens volen explicar. Avui em venia també l'agenda de concursos, o en aquest cas també de concerts, per aquests mesos. A Barcelona, alguna a Madrid, també a Vilademuls, una agenda gairebé tan bonica com les cançons que hi tindrem. Els premis en derroc, també a l'horitzó. I què faríem nosaltres sense música en aquest món? Quina existència més desgraciada i quina misèria quan no hi ha banda sonora. Que no pari de sonar la música a la ràdio, al cotxe, a casa i també a la vida. I el nostre estimadíssim bateria de capçalera que fa sonar el redoble de tambors dels nostres cors, sempre que parla. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Sembla que estiguis parlant, o que estigui parlant amb un mossèn, eh? Quasi bé. Amb un mossèn. No, home, avui t'ho deia, perquè avui és Santa Lourdes. Avui, certament, sí, sí. Ens en anem tots cap a Lourdes. Mira, em fotem molta conya de les bateries i aquestes coses, però jo aquí a la ràdio ja tinc una part d'una bateria, eh? Sí, ja ho sé. que tens una bateria aquí. Un dia d'aquests encara la muntarem aquí a l'estudi. Ja seria hora. Ja seria hora, que porto temporada i mitja aquí. Falta alguna vaqueta, l'hauríem d'aconseguir, però vaja. Això ja t'ho trobaria. Segurament et poso els coros. Jo si vols et poso els coros. Encara faríem algun caler. Vols dir? A l'estació del metro d'aquí a Girona. Aniríem a tocar tu i jo. No, t'ho deia perquè últimament està agafant tot un accent molt musical. Ho repassava l'altre dia amb vosaltres, mirava l'agenda i dic, hòstia, ostres, tenim moltíssimes propostes musicals, gent de quilòmetre zero, gent contrastada. I a més a més, música en directe molts cops. És que la música essencialment ha de ser en directe. De veritat, és veritat que Spotify ja et fa la seva màgia i tu vas caminant pel carrer. Però els concerts són... És una altra història. I a mi m'ha passat moltes vegades que he anat a concerts, que m'ha fet molta mandra, Nari, de veritat, he anat, m'ha fet molta mandra Nari, però que als 10 minuts ja estava ballant i xalant. Home, sí, és l'agradació dels concerts. Com el que més... Però sí que fa mandra anar fins al lloc. Però un cop ets allà, ja la cosa canvia. Sí, sí, com també et diré, hi ha hagut vegades que he anat al concert i m'ha fet tota mandra tot el concert, eh? Vull dir, hi ha hagut vegades. Esperem que sigui gratuït aquest concert també. No, no, no, tots pagant. La cultura s'ha de pagar, Arnau Vila. És que, si no, després ens queixem i tot pagat. Aquí s'ha de fer gasto. Sí, el problema és que anar a un concert que paga, si no t'agrada, també fa demà el dia. Home, sí, fa de mal pagar. Home, sí. Quin és el millor concert que recordes de la teva vida, Arnau Vila? Mira, et diré un de Fires de Girona que hi havia Obrim Pas. Home, i tant. Va ser dels últims, eh? Dels últims d'Obrim Pas, eh? Sí, sí, sí. A la Copa. Ostres, tu. El meu va ser el Whitting Center Com ho has dit, et sembla? Improvisat completament, que vaig comprar les entrades un dimecres a les 2 de la tarda per entrar a les 7. Mira, i encara t'en diré un que era força més petit a les festes d'altura, potser fa com 20 anys, eh? Festa, festes d'altura, nana. Que tocaven els pets al passeig de l'Holot, o a la Rambla, diem-ne. Els meus eren de Simple Plan i Sam 41, que feien gira conjunta. Sí, sí, home. Bueno, me'n recordo, una no va, i va ser allò improvisat total, eh? Sí, sí, sí. Vaig agafar les entrades. Haig de dir que jo el tema concerts, ara ja no tant, però és més de discoteca, això, al seu moment. Home, sí, ja ho sé. És un altre tipus de música, eh? Arnau Vila, que tots llegin de viva de la nit, vull dir, això ho sabem, ho sabem tots i totes, eh? Però vaja. Escolta, en qualsevol cas, mira, jo ja veig treure el cap per aquí el Pau Marquès, que parlarem del Black Music Festival, també avui secció de Coplev, que parlarem amb Helena Díaz, del Consell Esportiu del Gironès, Emma Stràton també, que ha sortit Novament com a finalista, els Anderroc, aviam si s'acaben portant el premi. I el temps de música, el grup Balena, que passarà per aquí d'aquí una estona per presentar-nos no només la seva música, sinó també el seu missatge. En qualsevol cas, Arnau Vila? Doncs ens hi posem tot plegat. En baixada. I aquesta mateixa setmana podrem descobrir tot el cartell del Black Music Festival 2025, que arriba a la seva 24a edició, a punt de celebrar un quart de segle, encara queda un any, per tant, ubiquem-nos el dia d'avui, i per comentar la jugada ens acompanya avui Pau Marquès. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Merci per venir, t'ho dic perquè amb ganes tots ja de saber una miqueta quina era la vostra programació, entenc que en aquesta 24ena edició el repte, novament, és intentar mantenir l'alt nivell que sempre hem tingut. Sí, sí, sí, i el repte és aconseguir més públic, és a dir, no més públic perquè sí, sinó més públic que s'enganxi en aquest estil musical i que descobreixi aquesta música, i normalment els reptes són, és a dir, com que no som un festival que sempre repeteixo mainstream, de grans masses, sinó que és d'un gènere musical, la nostra feina és intentar que la gent descobreixi noms, és a dir, el llògic és que tu del cartell la gran majoria del públic del cartell conegui pocs noms d'entrada, no? Els hi sonin, algun any hi ha algun nom més destacat però la gràcia el que volem és que tu entris al web i allà descobreixis propostes i noves coses tant de fora com d'aquí que n'hi han de molt bones Creus que ho he aconseguit aquesta vegada també? Bueno, penso que sí, ara ho veurem. Ho veurem aquest any, però de moment està anant prou bé a la venda, sí. Comencem ara aquest 13 de febrer, si no m'equivoco? Sí, dijous. Dijous, ja comencem. Quina és la primera proposta que tenim pel Black Music? Doncs comencem quan ja diversos anys venim fent, fent com una preestrena a Barcelona, fent un concert a Barcelona per donar a conèixer el festival i la marca allà, no? I en aquest cas era una proposta molt autèntica, Any and the Candles, és una... és una família, o sigui, tots els músics són família, llavors és un trio de blues amb quatre cantants molt potents de Mississipi, i llavors és com un gospel blues, diguéssim, estan acostumats a tocar a les eglésies aquesta gent, però en base de blues no és el gospel típic. I, bueno, hem enganxat que feien, iniciaven una gira, i feien una gira, em sembla que per primera vegada, aquí no hi havia estat mai, i veurem què tal anirà t'ho dic perquè més enllà de repassar després el que tenim en el gruix del festival clar és que ja tenim marcat el calendari el 23 de març que és el picnic si no m'equivoco el Black Music Picnic que tindrem aquí a Girona sí, això ja és un clàssic del festival des de fa molts anys que ho venim fent l'únic que demanem és que ens acompanyi el temps aquell dia i és una gran festa final del festival, normalment ho fem pel tancament, al parc del migdia, gratuït, sol haver-hi molta gent, llavors hi ha sempre una proposta més infantil, familiar, aquest any es rigui per xics, llavors hi ha la Black Music Big Band, que és el projecte pedagògic del festival, i llavors hi ha un concert final, que en aquest cas serà els saxos de la Verna. T'anava a dir, el Black Music Big Bang, com va aquest projecte en paral·lel al festival? Això és un projecte, de fet, és el que estem més contents del festival. Però hi ha molts, eh? Vull dir, us accepto, eh? No, no, no, és un projecte que ha funcionat molt bé, l'any que ve farà 10 anys ja, han passat més de 37 nois i noies, és un projecte molt complet, que hi ha la Black Music Big Bang, hi ha la Black Music Big Bang Junior, hi ha la Black Music Choir... Fem també un projecte pedagògic a Girona l'Est, vull dir, ara són uns 120 actualment, els que hi participen, i allà ho fan brutal, tant els més petits com els més grans, els petits són de 9 a 15 anys i els grans de 15 a 25. i, bueno, estem fent aquest any, estrenem, cada any estrenem un nou projecte, diguéssim, i aquest any és el Disco Fiber, que ja és un projecte que vam fer fa 3 anys, va funcionar molt bé el volum, i ara farem el volum 2, i això és un èxit assegurat. Juntament, en aquest cas del volum 2, el fem juntament amb la... Jo Vencem el de les Comarques Nironines, també és una orquestra de corda, són 50 músics a l'escenari, per reviure els èxits de la música disco en aquest cas. Hem anat al principi, hem anat al final, hem anat en paral·lel, ara sí entrem de ple al festival, què ens hi destacaries dels cartells que tenim? normalment hi ha uns caps de cartell que són els que en principi han de cridar l'atenció però aquí moltes vegades les perles estan aquí entre mig sobretot hi ha molta gent de casa nostra un 70% de la programació és de músics de Catalunya I d'aquests 70, un 30% és de músics de comarques gironines, però en aquest cas els caps de cartell és, lògicament, Lawrence, que és un dels germans americans que allà estan arrasant i tenen un cert nom dins, repeteixo, dins del sector de la música de real afroamericana, no? llavors també aquest de Barcelona, l'Anning de Catwells, el que està funcionant molt bé també és el d'Emi Way House Band, que és la banda original de l'Emi Way House, amb un altre cantant, aquest està anant molt bé de venda, llavors Eric Stekel i de programacions d'aquí, doncs en Lluís Figueres en de Dèmons, tenim la Cocogina en de Tònics, en Dani Nelo, el Drop Collective, Rambalaia, és que, bueno, infinitat de grups que el que animem és que entren al web i els descobreixin, no? I a més amb una proposta que és com una taca d'òlia a comarca gironina, els ho dic perquè no només ho tenim aquí a Girona, sinó que ho tenim al Canal, a Platja d'Aro, si no m'equivoco també... A Castell i Platja d'Aro, a Cursar, Fornits de la Selva... Torroilla de Montgrí, precisament aquest divendres. Aigua Viva, em sembla. Aigua Viva, també. Sí, ja l'any passat s'hi va incorporar, aquest any continua. A Cursar. I llavors tenim a Barcelona i a Viladecans també, que ja fa uns quants anys que anem fent coses. Al final, en aquest sentit, festival plenament consolidat. Els reptes que pot tenir aquest festival amb el pas... del temps, t'ho dic perquè clar, ara estem en aquell moment de preparació però em sembla que ja està pràcticament tot lligat i ara et tocarà allò que fa la batuta per si passa alguna cosa, no? Sí, ara, de fet, no ara, ja de fa un temps ja estem pensant en el de l'any següent Sí Sí, esclar, perquè sobretot amb els estrangers has d'anar molt de temps d'antelació, perquè costa molt trobar-los que estiguin de gira, cada vegada és més complicat perquè solen girar a l'estiu, que és quan als grans festivals els fan uns propostes més interessants, i llavors ara ja estem treballant amb aquesta, bueno, ja fa un temps, eh?, amb aquesta edició la 25ena, no?, que a veure què podem fer per fer alguna mica sonat. Llavors, bueno, els reptes quins són? Doncs això que et deia al principi, anar aconseguint que més gent es vagi sumant en aquesta... en aquesta passió, doncs, o gust per aquest estil musical. Ara ho acabes de deixar anar pel 25è aniversari, focs artificials, no sé si buscareu també donar-li una volta més. Sí, no ho sé, no ho sé, alguna cosa especial farem, però no ho sé, també toquem de peus a terra, vull dir que no... És el que et deia abans, tenim... s'ha de ser ambiciós però en mesura, diguéssim, eh? Vull dir que tampoc no volem ser l'hòstia. Volem portar els artistes que ens agraden, artistes que entenem que poden agradar i que a la gent li agradi aquesta música i tampoc, ja et dic, tampoc no sé pel 25 encara no... Estic pensant en artistes, no? Això sí. Però si fem alguna cosa especial o no, no ho sé, ja ho veurem. Al final el projecte és el que deies, també és per descobrir o redescobrir tota aquesta música pel públic gironí, pel públic en general, també fins i tot. Creus que ho esteu aconseguint o que ho heu aconseguit en més de dues dècades de feina? Jo penso que sí, jo penso que sí, i més si mires l'històric, ha passat per aquí artistes, però jo com a espectador he dit d'artistes, però molts ja són morts, malauradament, perquè són grans llegendes. i penso que sí que a la nostra mesura alguna cosa hem aconseguit i la prova que s'han aguantat tants anys que això és complicat a més amb totes les crisis que han passat entremig amb la bombolla aquesta famosa que hi ha de festivals també és veritat que estem situats en una època de temporal, diguéssim que tampoc hi ha tanta cosa és l'estiu, l'estiu segurament costaria més de destacar però En qualsevol cas, qui dia passa any empeny. Això té. Pau Marguès, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Deixa que em destrossin les misèries silencioses que amagaven tots els teus secrets. Deixa que retrobi l'esperança d'una vida exiliada darrere els teus retrets. Deixa que t'estimi com estimes tu. Deixa que t'estimi. i el puto gerró que m'hem pegat tants cos. Deixa que alliberi tots els dies que callava el que pensava per no fer-te amor. Deixa que te estimi com estimes tu. Deixa que te estimi. Deixa que te estimi com estimes tu. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. I seguim els quatre rius, moment d'obrir la secció de COPLEF, moment de parlar amb els professionals de l'activitat física i de l'esport, i avui ens acompanya l'Helena Díaz de la Consell Esportiu del Gironès, aquí ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora i ben tornada. Hola, bon dia, Seït, moltes gràcies. Si parlem amb tu vol dir que s'acosta al Barcelona Esports Film. Així és, la setmana vinent tenim aquí el visionat d'una dels passes que fan aquest any, que ja ha arrencat, i és el dijous dia 20 a l'EUSES, així que us animem a totes les persones oients a participar i prendre part d'aquesta sessió, que és gratuïtat. De què anirà la projecció aquest any? Bé, nosaltres sempre demanem al festival que ens facin arribar un visionat de projeccions que treballin en torn dels valors, perquè creiem que és una de les línies que són ADN de Consell Esportiu, i el visionat d'aquest any és una sessió que es diu Sense Límit. hi ha set projeccions a tall d'exemple hi ha la història d'un curtmetratge documental que es proposa completar una marató en els temps mitjans dels atletes vivents però la resta us ho deixo a la web i podeu veure-ho però us deixo aquí amb el carnet a la boca perquè pugueu fer una mica allò això, el tefaner i dir va, doncs anem-hi el passi a sal, hem dit el dia 20 de febrer a les 7 de la tarda si no m'equivoco Sí, així és. A l'Euses, que ja l'any passat van col·laborar i són seu anfitrions d'aquest festival. És un festival de cinema i de televisió esportiva. Aquest any és la quintena edició i és la segona que arriba a Terres de Girona mitjançant el Consell Esportiu del Gironès i l'Euses. Més enllà de tot això, em sembla que l'agenda del Consell la teniu força plena per aquest primer semestre de l'any. Sí, ara arriba la primavera, comencen a sortir ja les activitats de cap de setmana, s'allarguen els dies al bon temps i per això també hi ha l'arrencada de totes les lligues d'esports individuals, de patinatge, de rítmica, de gimnàstica artística també i ara ja comença tot. Aquest cap de setmana tenim a salrar Línies mestres, una mica de com articuleu aquesta agenda? Bé, hi ha uns programes que ja venen donats per la Generalitat, que són els Tocs Esportius Escolars i el Pla Català d'Escola d'Escola, que són el gran gruix dels programes d'escola escolar, però igualment nosaltres també tenim molts programes de salut i d'activitat física que articulem també a través dels ajuntaments. de la comarca i també amb DIT Salut, amb el programa d'activitat física que també ens fa ser presents a gran part dels municipis de la comarca del Gironès i on anem a fer una mica d'aquesta promoció de salut i d'activitat física connectant amb la natura i una mica de promoció d'habits saludables. En aquest sentit, la vostra feina, com sempre, una feina, una cursa de fons, eh? Sí, sí, de resistència total i absoluta. Sí, sí. També hi ha el moment afímar de quan hi ha l'esdeveniment, que evidentment són mesos treballant i en unes hores breus passa tot volant, però és així, és el que tenim i ens agrada. Tot l'equip ha volgatíssim a treballar al màxim per aconseguir que tot surti amb la màxima qualitat i així és. Avui també estem fent una publicació i celebràvem els premis del concurs cultural i esportiu. que van anar molt i molt bé, ho vam fer a la factoria de l'auditori de la Coma Cross de Salt i realment, bueno, amb un brenat saludable perquè els infants també tinguin això, consoliden aquests habits saludables i poden arribar al públic familiar també. En aquest sentit, ja sé que estem al mes de febrer, però algun propòsit esportiu per aquest any? Bé, nosaltres tenim, acollim que això ja arribarà, però ja estem escalfant motors, som els anfitrions dels 12 Emporions aquest any, que arribaran al maig, per tant, crec que és el gran propòsit d'aquest curs per nosaltres, aquesta festa de l'esport que acollim al mes de maig amb alguna sorpresa aquest any, que estem treballant, encara no pot sortir res, però sí, sí, ja treballant de valent. Helena, moltíssimes gràcies i escolta, que vagi molt bé aquesta cursa de fons. Moltes gràcies, en contacte, seguim. Moltes gràcies. Adéu. Que la teva casa sigui un oceà, eh, eh. Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. Faig més pel que vindrà que pel que ha de ser. Veig que no tinc res clar del cert. Que el cel obert és fosc i dic més del que sé. Que el cel obert és fosc. Ja genero més amor amb l'atrem olor del terra. Sento que estic viva, sento que el meu cos batega. Jo em sobrenegui, necessito més paraules per escriure't aquest guet que pugui que s'enfila amunt. Sacsejar-te el cos i fer fora les pors. Veure-te'ls com marxa traun amb el món. Buspirar-te a foc i onades de calor. Mirar-te a la cara i que sigui un oceà. Que la teva cara sigui un oceà. La, la, la, la, la, cállate la cara si yo no sé a él T'estàs equivocant, però vas pel bon camí correcte, sempre amb les mans en blanc, sempre amb les mans obertes. Tens, tens les camarades de tan jardí blanc, com et diria que t'estimo, que t'estimo quan genero més obertes. Sinto que estic viva, sento que el meu cos batega, i en sobreneguit necessito més paraules per descriure't aquest vuit que puja i que senti l'amor. Sacsejar-te el cos i fer fora les pors, veure-te'ns com marxa a traure'm el món, buspires de foc i onades de calor, mirar-te a la cara i que si jo sé ara. S'exeixem-te el cos. Fem por a l'esforç. Que la teva cara sigui un oceà. Eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà. Eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà. Eh, eh. La, la, la, la. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. I nosaltres seguim de festa als Quatre Rius, a Girona FM. Arnau Vila, no sé si t'han entrat ganes de fer esport fa una estona. Sí, home, no hauríem de fer una mica més d'esport, eh? Una mica més, no? Una mica més, caminar més, a veure si les temperatures van millorar una mica, perquè encara amb el fred fa de mal fer. Hi ha una cosa, hi ha coses en aquesta vida, Arnau Vila, que una mica més mai sobra. Ah, no, això no, sí, sí. L'esport n'és una. Sí, el que passa és que la mandra de vegades també és mal liada, eh? Mira, l'esport n'és una, l'Adrien és una altra. Sí. I crec que la tercera seria la música. Sí, també. Jo t'he dit que estaríem molt musicals. Veus? T'ho dic bàsicament perquè tenim com a finalista la categoria de millor artista revelació de clàssica dels Anderrock a Emma Stratton, que ja va passar per aquí fa uns dies als Quatre Rius i que em sembla que ja tenim amb nosaltres. Emma, bon dia i bona hora. Bon dia, moltes gràcies. Només faltaria, escolta, finalista, no sé com te'n vas enterar que estaves nominada. Sí, la veritat és que va ser una gran sorpresa perquè, literalment, no me'n vaig enterar. Una persona de cop em va dir, eh, que estàs nominada al Zandarrock, i em vaig dir, com? No, la veritat és que no me n'havia enterat. Això va ser la segona volta ja fa dues setmanes o així. Clar, per mi va ser un gran honor, no?, perquè quan graves un disc amb el malament que està evolucionant tot aquest món de la discogràfica, doncs un nas sorprèn, no?, i quan vaig veure això, doncs fantàstic. I llavors, haver arribat a la final, doncs la veritat és que és un gran honor ja haver arribat fins aquí. Clar, ara està entre 3, no, si no m'equivoco? Exacte, a primera amb 70 i alguna cosa i ara som 3, o sigui que per això aquesta setmana tope. Aquesta setmana tope, ja ho dius, eh? Bueno, ja ho hem dit, categoria de millor artista revelació de clàssica. Fins quant té la gent per votar-te? És a través de la votació popular i és fins al dia 16 de febrer, diumenge inclòs. Per tant, durant aquesta setmana, si algú vol recolzar aquest projecte, doncs estaré molt agraïda perquè és un gran honor. I a més, aquest disc que vaig treure com a primer àlbum amb el títol Sindes i que vol dir connexió, que el meu objectiu era arribar a la gent que estigui en aquesta categoria i que pugui seguir compartint música en directe i a través del disc, doncs la veritat és que estic molt contenta. Recordo, de fet, que tu vas passar per aquí el dia que teníem pianos sueltos per Girona. No sé si al final et vas atrever a tocar en algun. Mira, al final no vaig poder perquè justament tenia concert a la Casa de Cultura i vaig dir, m'he de reservar l'energia perquè, si no, és un no parar, això. Però sí, sí, em va agradar molt la iniciativa. De fet, vaig passejar-hi però vaig dir, em guardo l'estona de tocar fins al concert que, si no, arribaré rebentada. Des de llavors ja portes uns quants bolos. Com ha anat, de moment, aquesta presentació? La veritat és que estic supercontenta perquè la temporada, com dic, va començar fort al Palau de la Música, que és quan es va llançar oficialment el disc. Després, actuant a Girona, he actuat a molts altres llocs també de Catalunya. I ara, la setmana que ve, debuto a Viena, també. Vaig molt sovint a Alemanya, també toca. Per tant, la veritat és que, sent un món tan difícil, no en puc queixar gens i estic molt agraïta sempre. Amb la maleta sempre a mig fer, no? Exacte. Sí, sí, un músic, si està molt a casa, és mala senyal. Per tant, jo contenta. Emma, moltíssimes gràcies i escolta, molta sort per aviam si t'emportes l'enderroc, que nosaltres hi serem segurament allà. Perfecte, moltíssimes gràcies, bon dia. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fan d'Or de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. no passaste de caimán, hasta bé con cocodrilo. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres preus. Esmorzarem pambol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda és llarga i potser més, molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un biorritme elemental d'un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Tenia ganes de parlar-ne. Ara que ja som per aquí. No donem la veu d'alarma Però crec que t'ho havia de dir M'he trobat pensant i massa. I ja escoltem de fons Balena, escoltem de fons el primer treball, el primer disc, en aquest cas titulat Manual de Supervivència. En aquest cas també ens acompanyen Enric Botella, Arnau Marimont i Adrià Soldevila, que ja aprofito per donar la benvinguda al temps de música dels Quatre Rius. Bon dia i bona hora. Bon dia, com esteu? Ara, hòstia, és que he arrencat la moto i no us he deixat ni dir un dia, eh? Tu, disc debut, aquest manual de supervivència. Primer de tot, com us vau conèixer tota la colla? Doncs l'Arnau, jo soc l'Enric, l'Arnau i jo ens coneixíem des dels 12, 11 anys. Uns anys després vam fundar la nostra primera banda, que es deia Desconeguts, que ningú ho coneix, no? I... i per tant ja teníem una experiència a més som millors amics des de fa molts anys amb el Carles que és l'altra guitarrista que avui no ha pogut venir també som amics de fa molts anys i ell també havia tingut ens unien els interessos comuns de la música ell era el cantant de Meli que era una banda de pop-punk de fa uns anys i ens vam ajuntar perquè tenia unes cançons que havia escrit i ens vam dir a veure si podem fer alguna cosa i poc després buscàvem bateria i una mica en comú amb l'Adrià, doncs, ens va presentar i vam fer maig. Ah, sí? Però d'aquesta manera, rotllo... Vull dir, que us vau trobar un dia a un bar, vau parlar de... Bé, jo vaig trobar un missatge un dia. De fet, l'Oriol Mora de 40 principals... amb qui tenim relació diària perquè compartim ràdio, jo estic a la SER i ell està a 40, és el mateix edifici, compartim lloc de feina i equip de futbol també. I amb ell, doncs, ell em va dir, tinc uns amics que estan buscant un bateria i els he parlat de tu i dic, hosti, jo estic rovelladíssim, tio, si fa 13 anys que no tinc una banda. I era veritat, eh? Estava ultra rovellat. La primera, eh? I a la primera hi ha mala fotut. I aquí podem seguir fins les dues parlant de... No, no, doncs els hi vaig dir, bueno, parlem-ne, i hi vaig rebre un missatge de l'Enric, un missatge... Eufòric. Sí, bastant eufòric, diguem-ne. dient, escolta'm, tu no ho saps, però ens ho passarem molt bé i farem coses grans. I dic, vale, vale, fantàstic, provem-ho. Vaig dir grans, ja no m'ha de sobrat abans de muntar la banda, eh? Bona manera d'enredar algú, eh? Bona manera que has d'enredar algú, li has de deixar somiar una mica, perquè si no... No, va ser una bona manera de marketing. Si va ser una bona manera de marketing, vaig... obrir els ulls i vaig dir, va, anem a provar-ho. I ho vam provar i aquí estem. T'arribo a dir, vine, Solde, que ens passarem hores intempestives assajant en un local fosc i palmarem pasta per tot arreu. No haguessis vingut. Hauria sigut més veritat. Hauria sigut més veritat. Hauria sigut perquè ja sabia de què anava la pel·lícula. En aquest sentit, com va evolucionar una mica la història? És a dir, us trobeu, ok, perfecte, tenim unes quantes cançons, a partir d'aquí com ho cristal·litzeu tot en un disc? Bé, doncs, a base de treballar aquestes cançons, començar a tocar junts, veure que ens en teníem, perquè és una cosa una mica difícil d'explicar, però al final va molt de química i de gustos personals, però no només això, sinó de veure com funciona. Sempre diem que el primer dia que va venir el sol de l'Adrià a tocar... Va sonar bé la primera cançó que vam tocar, que li havíem passat una de les cançons nostres que estàvem treballant, li vam passar un àudio, se la va preparar i ja va sonar bé. I a partir d'aquí vam començar a construir agafant cançons que ja teníem, que ja havia escrit feia un temps, i també fent algunes de noves veient com sonava la balena o com volíem que sonés cap on anaven els camí, perquè moltes vegades no tries tu com vols sonar una mica, sí, però al final sones com sones. Veient com sonàvem, vam seguir una mica explorant per aquí. Per tant, és una barreja de cançons que ja teníem, que hem adaptat, i d'altres que hem fet ja com a balena. I suposo, no sé si vau tirar d'agenda, t'ho dic perquè, bueno, heu enredat el bo del Gavaldà, també a l'Eix Turon, a la Clara Molins... No sé si heu tirat d'agenda o ha estat això... O sigui, ha estat molt orgànic el procés d'incorporar aquestes col·labos o...? Sí, la veritat és que el primer que vam enredar va ser l'Aleix, que l'Aleix, jo soc arquitecte i ell també és arquitecte, i vam estudiar junts a la universitat, i llavors durant tota la universitat ja ens anàvem explicant que cadascú tenia com el seu projecte musical i això. Nosaltres, el de les coneguts, va tirar cap a baix, el seu de Calavento va tirar cap amunt... i per això quan vam tornar a muntar una cosa el primer que vam fer va ser trucar a l'Aleix i dir-li escolta, ens pots donar un cop de mà a nivell de produir aquestes cançons ell que té tota experiència també en el món de la música de guitarres i llavors vam produir els dos primers temes amb ell després per un tema de calendaris que ells fan mil concerts i va ser difícil de congenir amb agendes doncs vam acabar gravant el disc a un altre lloc però ens el sentim com molt part dels inicis de Balena i que ens va ajudar molt i llavors va sortir com de manera natural i orgànica demanar-li que ens faria molta il·lusió que aparegués el disc perquè d'alguna manera posava manifest que ell havia format part en aquests inicis i li vam explicar i li va semblar perfecte i de fet li vam deixar que escollís fins i tot amb quina cançó estava més còmode i això va triar en Osa i va col·laborar en la cançó A mi gent que us coneix em diu que aixequeu una miqueta els ànims en això de l'indiroc català. Ah, sí? No sé si és així. Què vol dir que aixequeu els ànims? Que aixequeu els ànims que la cosa estava una miqueta parada. Sí, a veure, jo crec que nosaltres, com a consumidors d'aquesta música, vèiem que, per sort, vèiem amb esperança que en els darrers anys hi ha hagut moltes propostes que funcionen, que tenen, no només que funcionen ni tan en públic, sinó que ens agraden, el que passa és que moltes d'aquestes propostes estan fetes en castellà o en anglès i en català. En català hi ha molts grups que fan coses molt interessants, Però sí trobàvem que potser encara falta una mica de donar aquesta empenta aquí a casa nostra en aquest gènere, omplir sales com Calavento, per exemple, o tants altres grups de Madrid i de la resta de l'estat, poder-ho fer en la nostra llengua al final. També expliquem que si no hi hagués aquesta nova onada de música de guitarres Nosaltres faríem igual aquesta música Ens aniria més bé o més malament Però seguiríem fent això perquè és el que ens agrada Però a la vegada és molt xulo sentir-te a part d'aquesta nova onada I sentir que realment la gent tenia una mica de ganes de tornar a escoltar guitarres Quina és la narrativa d'aquest disc? De què ens parleu? Jo ho explico a l'Enric, que és qui ha fet les legres. A veure... No, podia parlar jo, però... No, a veure... La llavor, el German de Balena, ve d'unes cançons que jo escric en els meus últims anys a Londres, on vaig viure fa un temps, i era una època molt intensa i emocionalment, que és un eufemisme per dir que venia de ruptures xunguíssimes... Gràcies per arreglar, eh? A vegades m'ho vesteix d'una manera que... No, una època de ruptures que m'estava costant molt superar i assimilar. I que de fet va venir una mica de la mà quan vaig començar a fer teràpia psicològica, cosa que recomano molt també. I per tant les cançons, doncs, parlen molt d'això, de nostàlgia, d'històries que ja no es compliran, de dolor en aquest sentit, d'una mica de foscor. No és un disc, crec, creiem que sigui depressiu. Al final la sonoritat també contraposa amb això. Clar, per això diem que ens agrada... ens agrada dir que Valena sona contundent però a la vegada té aquest punt sensible i honest i com que les cançons van començar per aquí doncs és una mica la tònica del disc per això manual de supervivència tot va una mica per aquí del sobreposar-te i d'intentar sortir una mica del del pou emocional que genera en aquesta mena de situacions però nosaltres creiem que la música que fem és més per saltar i per cridar una miqueta Quines sorpreses us heu emportat en tot aquest procés? Tota aquesta història? Home, la col·laboració d'en Lluís Gabaldà és una sorpresa molt positiva. De fet, és que és una estrella del rock, en Lluís Gabaldà, i nosaltres som un grup que acabem de néixer, no? I que si posés tant de cara i li agradés tant la cançó de totes les cançons, que es diu així, la cançó, encara que li hi una mica, totes les cançons, es diu així, i que li agradés tant i que volgués participar-hi, nosaltres ens va sorprendre molt gratament i ens sentim superorgullosos i supercontents de... que sigueixi i sorpresos és veritat que la rebuda ha sigut molt bona també la rebuda que hem tingut tant al sector com en el primer concert que amb una sola cançó publicada que era Dilubi, complíssim una sala amb 120 persones, a mi em va generar una sorpresa bestial i superpositiva i la sorpresa també del feedback de la gent, perquè al final és veritat que el primer concert tampoc enganyarem a ningú, molta de la gent que ve ve perquè són amics teus o ve els cosins i tal Però molta gent ens deia també, mira, jo he vingut aquí, no és que m'interessa especialment aquesta proposta musical, he vingut aquí perquè éreu vosaltres, però van sortir supersorpresos i va ser molt gratificant. És una mica trist, no ho sé, perquè sembla que ens hagi sorprès que a la gent li agradi el que fem, no? Però... A vegades les millors sorpreses de la vida s'emporten d'aquesta manera. Sí, sí, sí, no, no, i que totes siguin així. No, i perquè al final és això, que normalment, jo què sé, que ta mare et digui que li agrada el que fas, doncs segurament, bueno, té un punt que jo crec subjectiu bastant evident, no?, però que gent que no coneixes i que de sobte et contacti i et digui, escolta'm, a mi això m'ha encantat i a més, no?, això el trobava una mica a faltar i m'encanta i vull dir que amb això estem molt contents. A mi la meva mare mai m'ha felicitat per fer ràdio, eh? no m'ha escoltat mai tampoc quan sortia donant el temps no m'ho crec igual hem de trucar no me'l sol agafar en qualsevol cas reptes que us hagueu trobat més enllà de quadrar agendes que m'imagino que al final el dia a dia frenètic també hi ha més vosaltres que sou del gremi uns quants, més enllà de quadrar agendes, hàndicaps que us heu trobat. Dificilíssim, quadrar agendes d'assajos i de trobades. Aquest és un desafiament, però sobretot el que estem trobant ara és que ens costa moltíssim tancar concerts. Sí? Sí, sí, i és una mica trist, perquè ens trobem que... les sales de concerts van molt a tope, fins i tot moltes vegades no et contesten, o no ho sé, se'ns està fent molt complicat nosaltres que tenim la voluntat de tocar tant com puguem, de venir a Girona, de venir a tot arreu. D'agafar furgo i fer coses. Clar, clar. Ens morim de ganes de tocar i fa un temps que hi estem treballant i ens estem trobant que costa materialitzar-ho, no? Arribar a tancar aquests bolos. Sí, perquè és un sector que... que cada cop sentim que el tema de les sales els costa més, no?, mantenir-se a Barcelona, tots hi hem molt sovint moltes notícies de tal sala tancat, tal sala... L'exemple de Barcelona és, clar, crec que ara les dades no me les sé, però fa 10 anys no sé si hi havia infinites sales més que ara i cada cop en m'han quedat menys, i això s'ajunta amb que... com que cada cop als mitjans per fer disc i fer música i autoproduir-te a tu a casa teva i això també és més fàcil, hi ha molta gent que s'anima. Llavors, les propostes musicals tens la sensació que cada cop van creixent i els espais per difondre i tocar aquesta música van minvant. Llavors, això dona com una situació jo crec que de saturació que fa que realment el tema de tornar a generar concerts a sales i això és ferragós, la veritat. És complicat, és complicat. És complicat tocar, és complicat trobar sales i és complicat trobar festivals, també. Deixa'm dir un moment, que si hi ha algú que ens està escoltant que digui però si jo tinc una sala i aquí no ve ningú em costa que ens truqui, que ens busqui a Valena, nosaltres anem a tocar. Saps què passa? Que teniu una essència que em sembla que és d'una altra època. Que això és molt bo, eh? Però teniu una essència que és d'una altra època. Sí, amb els festivals ens passa una mica això, també. Que veiem que els... 15-20 artistes que toquen els festivals són més o menys sempre els mateixos. I això és bo perquè el festival sap que aquells artistes triomfen i, per tant, vendran totes les entrades i el festival estarà ple. I això és positiu pels festivals. I per la música catalana. Sí, sí, evidentment. Però també és negatiu pels emergents, perquè els emergents no hi tenim cabuda. No hi ha aquest espai intermig que puguis dir... O ho petes o no hi entres, no? I al final... Perdó, perdó. No, no, no, anava a dir que això ens està passant en sales i en festivals. És molt, molt, molt complicat perquè sembla que et vagis trobant cada dia, cada dia, cada dia molts murs que has de tombar. Però sobre això que deies que sembli d'una altra època és veritat que ara tot va molt cap a l'urban i coses així en català sobretot, però crec que també responsabilitat de festivals, també de programadors, de mitjans, gràcies a vosaltres també per convidar-nos, de donar veu a aquesta escena que hi és. Hi ha molts grups en català que foten guitarra, foten canya i, insistim, és increïble tota l'oferta de música urbana, que hi ha l'empenta que li han donat a la música en català. Són notícies increïbles. Fa un temps no ens haguéssim imaginat mai que artistes en català farien les xifres que fan a festivals, en concerts. És brutal. Però també hem de mostrar que hi ha altres coses i que són modernes. És a dir, que el fet que ens pengem unes guitarres no vol dir que hagi de sonar a la música que es feia fa 20 anys amb guitarres, sinó que fem coses actuals i que a la gent li poden interessar. Intentem colar-ho d'una forma una miqueta més discreta, si us sembla. Com esteu preparant aquest canvi de la sonoritat del disc cap al directe? És molt fàcil, perquè és que el disc sona com en directe. De fet, l'altre dia, en el primer concert, ens feia il·lusió de poder tenir l'enregistrament de com havia sonat en directe, i una de les sorpreses, però un dels orgulls de sentir aquella gravació és que vam tenir la sensació que sonava molt com el disc. És veritat que... segurament l'estil de música ho facilita són gravacions que no disposen d'una gran producció a nivell de sintetitzadors instruments, tema electrònic vull dir que al final és veritat que en aquest cas la formació és més clàssica i per tant parteix d'una gravació d'uns instruments concrets i que això es transmet al directe Llavors, en aquest sentit, va ser com una gran notícia quan ens vam escoltar i ens vam sentir com molt orgullosos que sortís molt com a disc. Una cosa del directe que li va agradar molt a la gent, que almenys a mi m'ho van transmetre 7, 8, 10 persones ben bones... que és aquesta capacitat d'empatitzar amb el públic a través d'explicar una mica d'on sortia el disc, d'on sortien les cançons, com havien estat escrites, on havien estat escrites, en quin context. Hi ha grups que pugen a l'escenari i són ofertes i són bones també. A mi m'agrada molt, per exemple, Bifi Clare no parla. Toca ni toca ni ja està, jo els vaig veure tocar. I més igual el que diguin, a més costa d'entendre's perquè parlen amb escocès i l'anglès escocès costa molt d'entendre's. però en el cas nostre ens van agrair que expliquéssim el context de les cançons i expliquéssim una mica el context de la banda i això a la gent li va agradar és també una manera de connectar amb el públic i de fidelitzar-lo una mica més 6 de març a ras Resmata Estrés, sí. Som al concert de presentació del disc. El desembre només teníem una cançó publicada. Ja va tirar. I ara, sí, el 6 de març presentem disc a Resmata Estrés, allà al Poblenou de Barcelona. I estem molt contents perquè, a més a més, ve Biela, que és un d'aquests grups... referència per nosaltres, guitarreros que es fan a fora de Catalunya, són de Madrid ells, que els vam convidar a venir i ells també estan presentant Dieski i serà una gran ballada d'indi-rock alternatiu. Manuel de Supervivència, Valena, Enric, Arnau, Adrià, moltíssimes gràcies i crec que ja hem xerrat prou, si de cas marxem sentim-vos a vosaltres. Molt bé, merci. Ha estat un plaer i ja quasi esploré. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.