Benvolguda Senyora Cristi, diàspora de la Guerra Civil i FITAC 2025: llibres, memòria i teatre a Girona

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. Dimecres 19 de febrer de 2025, el periodista Antonio Assas enceta la tretzena setmana del Rahola amb una conversa amb Laura Fanas. Periodisme de debò, aquest homenatge a la setmana del Rahola a la qual donem el tret de sortida i també ens fa reflexionar una mica més sobre la nostra feina. Sempre ho hem dit, com d'important és aquesta feina, però també, sobretot, com d'important és defensar-la, almenys els seus valors fonamentals. També el saber informar i el saber-ho fer des de la raó i també des de la veritat. Donarem el tret de sortida a la setmana del Raola per tot aquell periodisme que sempre ens acompanya i que sempre volem que també hi sigui. I amb el redobble de tambors més elegant que es podria escoltar a la ràdio, almenys a les comarques gironines, m'acompanya el bo de l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Bon dia. Com anem? Com anem? Bé, de dimecres, març... El pitjor dia de la setmana. El pitjor dia de la setmana, sempre ho he dit. Això i els diumenges del vespre. Jo em fa més mal diumenge o vespre. Sí, home. Sí, perquè comences una nova setmana i dius eh, però en canvi, mig demà és dijous, mirem aixís. Sí, bueno, clar, ja fa baixada, no? Sí, sí, comença a fer baixada. Tota la pesca, arnau i la... Sí, sí. Saps que ahir vaig anar als sorteig de carnaval, de carnes toltes. I pinta força bé la cosa, no? Bé, molt bé, vam tenir molta sort. Pinta bé, vale, vale. Vam tenir molta sort, t'ho dic perquè ja sé que t'inquietava molt. La veritat és que sí, perquè esperem que el temps acompanyi i veurem què passarà. Passi el que passi. L'any passat vam tenir una escena molt bucòlica, molt poètica, divendres a la nit, que això també et diria, era de festa, tampoc ens enganyem, però una imatge preciosa on moltíssima gent es va posar a ballar sota la pluja. Va començar a diluviar i ens va enganxar tots a contrapeu i vam dir, va, és igual, si no hem disfressat-lo. Ara ja estem posats a l'edifici. No hi ha pas on posar-se a cobert, però bueno, en fi. Arnau Vila, avui toca anar a parlar de llibres, també parlarem sobre la guerra civil amb Ana Maria Garcia, això ja a dos quarts, i també parlarem del FITAC, i és que han obert també les propostes per aquest 2025, o més ben dit, la presentació de candidatures i projectes que el poden conformar. En qualsevol cas, Arnau Vila, jo sé que a tu la novel·la negra t'agrada molt. Sí. T'agrada bastant? Soc llegidor de... potser la novel·la negra és la que més potser abunda a casa. Afortunadament, el nivell intel·lectual de la taula és molt més elevat que el meu, per tant, si et sembla, comencem a parlar d'allò. I ho fem amb Benvolguda Senyora Cristi, d'aquesta obra de Núria Prades, que ja ens acompanya als estudis al carrer Valmés número 15 de Girona, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, ara m'ho deies, no?, que t'has perdut per aquí per arribar a... M'he perdut, sí. I mira que conec Girona, i cada llibre he vingut aquí a presentar-lo. Però mira, m'he donat voltes. Mira, això no és cap problema, perquè això vol dir que és la primera vegada que vens aquí, però no serà l'última. No, i ara? Però segur que no. Precisament, anem per part, si et sembla, ens ubiquem en el present. Avui presentes aquesta benvolguda senyora Cristi aquí a Gironal. On la presentes? A la llibreria Troampúries. A la Troampúries, oi que bé. Hi haurà segur la Marie-Carme Ferrer. La Marie-Carme Ferrer, el Martí Gironet, la Montse, vull dir, tots. Nosaltres anem escalfant l'ambient, si et sembla, i més amb un dels gèneres que em sembla que són dels més importants i dels més llegits que tenim, que és la Númera Negra. Està molt de moda, la novel·la negra ha fet un boom. L'altre dia llegia un article sobre la Semana Negra de Barcelona i comparàvem quan van començar, no sé si fa 15 anys ara, amb ara a nombre de llibres presentats, de visitants, i realment és espectacular. En aquest sentit un homenatge clar. Aquí havia de ser. Agatacrístic no podia ser d'altra manera. Per què? Doncs, bé, perquè jo no... És la primera novel·la negra, bé, en parèntesi, perquè n'he escrit alguna de juvenil, però per adults és la primera novel·la negra. Per tant, era un repte. Jo vinc de la novel·la més aviat històrica, contemporània, dones fortes, dones potents, amb conflictes històrics. I em maria molt de gust una novel·la negra. Per mi era un repte, no? Però clar, no em veia fent novel·la negra a l'estil suec. Allò violència, sang i fetxa, allò cadàvers estripats al mig, obres la primera pàgina i garbeta esquitxa, no? Tenebrositat. Sí, no, no, no. Quan vaig pensar què farem vaig anar als meus orígens amb novel·la negra. La primera novel·la negra que he llegit a la meva vida d'adolescent és Agatha Christie. M'interessa, que a més està molt de moda, però no n'era conscient, no ho vaig fer expressament, però està molt de moda el Cosy Crime, la novel·la així suaveta, la novel·la amable, quan a novel·la negra, i vaig dir doncs, tirem per aquí, tirem per aquí. I a més a més, escolta'm, la senyora Cristi Agatha Cristi és protagonista de l'obra, és a dir, que és un homenatge amb majúscules. ho anaves a dir, és que és una novel·la alegre com molt subtil, no? Sí, és molt psicològica, és molt d'analitzar, doncs, la psique de l'assassí, el perquè assassina, a la catacristia hi ha una cosa, i és que tots podem assassinar. Per tant, aquí no es tracta que els assassins ja neixen com assassins, no?, sinó que tots ens hi podem tornar per circumstàncies. Aleshores, és aquesta una mica aquesta recerca psicològica, la investigació és molt important amb la novel·la de Gatacristi, més que el fet cruent en si de la violència i de l'assassinat. És tot aquest procés per poder arribar a tot un art, fins i tot. Sí, sí, i a més a més ha sigut difícil seguir-la. És una novel·la que té Unes etapes molt determinades, diversos assassinats, molts personatges, perquè el lector es perdi una mica a l'hora de pensar qui deu ser l'assassino i aquell final en què ell es reuneix a tots els sospitosos i bé, diu, tu, ets tu. És el que t'anava a dir, què hi podem trobar d'Agatha Christie al llarg de la novel·la? Jo espero que el to... Una cosa és claríssima, que hi trobareu el paisatge, per qui vaig anar. Un cop em vaig decidir per Agatha Christie, el primer que vaig fer és llegir la seva autobiografia, conèixer Agatha Christie com a dona, no només com a escriptora, i viatjar a Devonshire, on ella va néixer, a Turquoil, on ella estiuajava, veure aquells paisatges, triar una mica el que seria el... a l'ambient i a l'escenari de la novel·la. Això segur que ho trobeu. He sigut molt curós amb això i després he intentat, com Agatha Christie és un dels personatges de la novel·la, que la coneguéssiu també com a persona. Com vivia, amb qui, com era el seu tracte amb la gent, quina mena de persona era... Tot això és el que conté a banda d'una novel·la amb assassinats. I una cosa que em deixo, com era una llibreria a l'època? Com era una llibreria, perquè l'Emma, que és la coprotagonista, la que demana ajuda a la senyora Cristi per demostrar la innocència d'una persona que sembla que ha acusada falsament, aleshores, obre, té una petita llibreria a Darmuz, que és un poble de la riva del riu d'Art, i en aquell moment era un poblet molt petitet. Ara quan parlaves de descobrir una mica més la figura de Gatacristi, és molt complicat fer això. Ficcionar la realitat d'una persona, és a dir, fer arribar la ficció on no arriba la realitat, jo crec que potser és un dels grans reptes que t'has trobat en aquesta novel·la. En aquesta hi ha amb les altres, perquè és una de les coses que més m'agrada. En totes les meves novel·les sempre parteixo de personatges històrics, reals. I aleshores és el que tu dius, és exactament el que tu dius. On no arriba la història, has d'omplir aquests forats amb la ficció. I això a vegades et sembla atrevit. A mi, per exemple, em semblava molt atrevit fer això de la senyora Cristi protagonitzant una novel·la, però és sumament didàctic, aprens moltíssim, és molt divertit. La vida és pels valents i les valentes. Si ens haguéssim de frenar d'aquesta manera... I la literatura és un repte si sempre hem d'escriure la mateixa novel·la, quin avorriment. Quina és la teva obra preferida de Agatha Christie? N'hi ha moltes, però una que a mi... no us diré de què va perquè és que ja us ho aixafaria, però em va deixar amb la boca oberta i la pell de gallina són els cinc porquets. És molt diferent, no és que sigui molt diferent, és que els protagonistes són molt diferents i l'assassí és molt diferent. Aleshores, és una de les que quan vaig acabar vaig dir, ostres noi, novel·la de misteri, però a més a més amb uns ingredients psicològics molt bona, molt bona. és que quan parlaves de teixir l'escenari, i que ho has intentat fer de la forma més fidel possible, m'ha vingut al cap assassinat a l'Orient Express. Home, també, també. T'ho dic perquè és aquella capacitat de descriure'ns tot el que passa sobre un tren en constant moviment, i realment ubicar-t'hi. O la de la mort al Nil, que passa en un vaixell, però és el mateix. I ara estic llegint, mira, porto una a la bossa perquè he pensat i no sé si tindré estones lliures, però per si un cas. I porto una novel·la de gata crística, passa en un tren també, no passa en un tren. Una dona que viatja en un tren veu passar un tren i per la finestreta veu com estan assassinant una persona. És molt típic, però tal i com ella ho va desenvolupant, és que ha cataclístic t'enganxa. Tant de bo pugui enganxar l'actor com ho feia ella. Precisament, parlant sobre això, és que ara m'ho deies, portes un llibre, ets gaire de portar el llibre sempre a la bossa precis de cas? Sempre, sempre, sempre. Veus quines bosses porto, has vist? Grossa, grossa, ho escriurem amb calma. I el llibre és petitet. Em sembla que me l'he deixat al cotxe, però és igual. Però el llibre és petitet, però viatjo molt en tren també, perquè jo visc a Rubí, als afores de Barcelona, i per anar a Barcelona sempre agafo els ferrocarrils. Sempre m'ha d'acompanyar un llibre, si no és molt avorrit. Llegint cap en fora, però llegint cap en dintre, quantes vegades has rellegit aquesta novel·la abans de donar vist i plau? La meva, eh? És que és incontable. Jo crec que de totes les novel·les que he escrit, i em porto unes quantes, és la que he hagut de revisar més. Sí, perquè una novel·la negra és un tetris. Aleshores, si tu deixes un fil allò, ostres, i això lliga i això no lliga, i aquest personatge està prou explicat, aquest desapareix. Clar, en totes les novel·les, això és essencial, aquest treball, però clar, en una novel·la negra, Com et deixis un fil sense explicar ja està fora i no et lliga res. Pensa que quan acabem la novel·la que comença tot el procés editorial, venen les revisions tipològiques, d'estil, etc. Et llegeixes la novel·la tres o quatre vegades en català i tres o quatre vegades en castellà, perquè també ha sortit en castellà. Aleshores, doncs, hi vas trobant coses. I si no les trobes tu, te les troben. És a dir, que és una feina que no sé... Jo em fa molta por, ara, quan ja està al carrer, tornar-la a agafar perquè penso... Encara hi trobaràs alguna cosa. Encara hi trobes coses. I tant, segur. Mai és perfecte el 100% la feina d'escriure. És que amb el gran repte també de la novel·la negra, negra és el tema de la trama, t'ho dic perquè al final ha estat una trama viva, és a dir, t'hi has anat trobant o realment ja la tenies completament planificada des de l'inici? No, la tinc sempre molt planificada i sobretot tinc al final molt clar perquè jo he de saber, jo eh, perquè això que ha descriptor té el seu mètode, però jo he de saber cap on vull anar. Aleshores, qui era l'assassí, com hi arribàvem, tot això estava planificat. Però sí que ha sigut una novel·la que, malgrat planificar-la, m'ha anat sorprenent. I m'ha anat guiant una mica de dir que aquest personatge potser no cal, a aquest li has de donar més força. Tot i planificar-la, com tu dius, és una novel·la molt viva, malgrat l'expressió aquesta. No, al final, t'ho dic perquè moltes vegades hi ha escriptors que simplement doncs es deixen anar, sí que en una sèrie d'actrius, no? I després aviam cap on porta a port, però jo entenc que també, no? El fet de la novel·la negra és el que dius, que no pots deixar mai cap fil sense... No, no, no, l'has de tenir... l'has d'anar segur de tu mateix, no? I segur de la trama. Ara, també has de ser prou flexible per dir no per aquí, no? Per aquí? Evidentment. Què has après amb aquesta novel·la? He conegut l'Agatha Christie, dona, i la trobo una persona meravellosa. Me l'estimo amb bogeria, m'encantaria. L'altre dia vam preguntar quin personatge no viu, t'agradaria poder seure i parlar amb ella. Perquè era una dona superavançada al seu temps. La novel·la passa a l'any 47, acabada la Segona Guerra Mundial. Ella llavors ja tenia 57 o 58 anys. Però era una dona que des de molt jove conduïa el seu propi cotxe per Londres, que no era. Feia surf. Quan es va divorciar del seu primer marit i va necessitar un temps de calma, va agafar l'Orient Express i se'n va anar a Orient Mitjà, sola. Què dius, aviam, em va criar una filla sola. Era una dona supercuriosa, que el seu segon marit era arqueòleg, ella l'acompanyava a totes les expedicions, ja gairebé entenia tant com ell de ceràmica mesopotàmica. A mi em sembla una dona meravellosa, per això vull que la conegueu a través d'aquestes pàgines. T'ho dic perquè a vegades, figures com la Gata Christie ens fan venir al cap allò que diuen que temps passat fos millor, que era una altra època, encara amb un munt per descobrir. Sí, per una banda sí, però per l'altra pensa que ella va viure dues guerres mundials. La Gata Christie pertany a la generació d'entreguerres. Aleshores, a la primera era molt joveneta, va treballar com a infermera voluntària a l'Hospital de Torquay, al seu poble, va prendre tot el que sabia sobre herbes i les herbes curen o maten. gairebé el 90% de les seves obres, 80 potser, els assassinats es cometen amb varí. És la reina del varí. A Torquell, a la seva ciutat, hi ha un jardí amb les herbes que l'Agatha Christie coneixia i sabia fer-ne, i està dedicat al jardí d'Agatha Christie. De fet, això és una gran referència a Arthur Conan Doyle també, perquè hi ha el coneixement de Sherro Holmes sobre la biologia. És que ja ve de lluny. Per tot això, jo penso que sí, era una època diferent, evidentment. Crec que es podien il·lusionar per altres coses que ara ja no... Ja ho tenim difícil, però per altra banda va ser una època dura. Tot. Però és el que t'anava a dir. Com es pot viure amb aquesta effervescència aquests dies? Tu creus que es pot recuperar aquesta curiositat pel món? Jo crec que estem aconseguint que els joves i adolescents la perdin del tot. Oi que sí? Sí, enganxats a una pantalla tot el dia. És que l'altre dia vaig al·lucinar, jo no ho sé, però encara em sorpreng. Però anava pel carrer i vaig veure una parella amb un cotxet amb un nen, el cotxet que devia tenir un anyet, amb el mòbil a la mà. El nen? El nen. Què dius? Clar, els hi donen perquè es distreguin, però els hi estem matant, les neurones, de veritat, és horrorós. Jo encara tinc l'esperança que la generació que ens asseguirà dirà, prou d'aquesta caca, prou. Però no ho sé, on anirem a parar amb això. No ho sé. Són temps difícils pels optimistes, eh? Molt difícil. Jo sempre ho he dit això, eh Núria? I en aquest sentit, ja per anar acabant, jo el que sempre dic també és que cada obra, cada llibre porta una part del seu autor, que és com aquest embat que deixa. Quin és el teu? Diuen, els que m'han llegit abans i que per tant em coneixen millor, que la Emma, el personatge de l'Emma, és un personatge molt meu. És una noia que arriba a Darmouth sense res, que areta una llibreria, però que al llarg de l'obra es va empoderant. És una dona forta. Jo penso que en part també ho soc, i aleshores els meus personatges femenins tenen aquesta característica. M'agrada lluitar pel que vols, Jo no he fet la meva carrera literària amb un dia ni amb dos, fa trenta anys que escric, aleshores m'agrada això. Què és el que parlàvem ara? Això ara és més difícil. Doncs mira, per qui no n'hagi tingut prou, avui, a les set de la tarda, m'has dit... A dos quarts. A dos quarts de set. A l'Empúries, Núria Prades, que ens presenta el Benvolguda Senyora Cristi. Núria, moltíssimes gràcies, un autentic plaer. A tu. També per mi, una entrevista preciosa. Gràcies. Vina al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en mar. La roba és tesa, el meu agost un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. d'un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem als passos d'altres peus. Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres deus. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un bioritme elemental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem als passos d'altres veus. Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem de banda la ciutat de tardes llarga i potser més. No sé quina hora és, però és fosc bastona. És fàcil veure que no hi ets ni un paper. Ja poc importa, poso els peus a terra, vull caminar. Encara em queda temps per descobrir tot allò que m'he amagat i que no m'he posat. Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren com gotes d'aigua, senyoren aquells que ja no es veuran. És difícil descobrir qui sóc avui. Una gota em cau mentre una altra em treu la cel·la, però vull passar a l'hora. Tu em bala, bala, tu em bala, bala, que m'apunta a veure la meva i jo mateix em disparava. braç de llum il·lumina'm trauma al fons una revolució dins meu la sedueixo i es transforma no, no, no, no, no, no, no, se'n forren em conformo a mirar-me mirar-me d'endins cap a fora on puc anar-te a buscar? Nena, no és broma, hauria d'haver estat diferent, però en un moment s'han tancat les portes. Poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar en un dia. i encara em queda temps per descobrir tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren com gotes d'aigua senyoren aquests que ja no es veuran Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren imatges que no se'n van Com gotes d'aigua senyora, aquestes ja no es veuran Corre, corre amb pols que res corren Paraules que no s'escorren, imatges que no se'n van Corre, corre amb pols que res corren Com gotes d'aigua senyora, aquestes ja no es veuran Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Shell Feixes, amb una trajectòria llarga i rigorosa, ens ofereixen a Xucluc enmig d'aquesta tempesta, 13. setmana del Raola, del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcir.com. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. I quan passen cinc minuts del punt de dos quarts de dotze del matí seguim en directe als Quatre Rius, moment d'obrir l'agenda. I és que, com hem comentat al primer cafè, avui dimecres 19 de febrer, a partir de les set de la tarda, a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, tenim una conferència titulada Guerra Civil, refugiats i llocs de refugi. A càrrec d'Ana Maria García, catedràtica mèrita d'història contemporània de la Universitat de Girona, a qui ja aprofito per donar la benvinguda amb molt escalf. Bon dia i bona hora, Ana Maria. Bon dia, bon dia. Primer de tot, avui tenim conferència a partir de les 7, com hem dit a la Casa de Cultura. No sé si ens pots explicar una mica què et podrem sentir dir. A veure, primer el que vull dir és que la conferència fa un mapa d'un cicle. D'un cicle organitzat per Montserrat Feixas, que va ser una membre de l'Ono importantíssima en la qüestió de refugiats, que va estar a molts països apuntant el tema dels refugiats, i és un cicle sobre refugiats. La conferència que faig avui és l'última de tres que se n'han fet, o dues que se n'han fet, és la tercera, i en aquest cas es vol explicar un cas concret, que és el del desplaçament de refugiats i l'exili que va provocar la guerra civil de 1936-1939. En aquest cas, estaríem parlant de la diàspora? Sí, sí, és una autèntica diàspora, efectivament, perquè va afectar molta gent. Molta gent va fugir fora, en aquest sentit podem parlar d'una diàspora, però a més hi va haver un nombre de desplaçats importantíssims, de moviments de població importantíssims, molts d'ells nens dins d'Espanya durant tota la guerra. Jo en aquest cas tinc una anècdota molt bona sobre la diàspora que em sembla que a vegades explica molt bé també el que va ser i el que va representar com a tragèdia. I és que molta de la diàspora catalana, per exemple, que va anar a Llatinoamèrica, deien que no compraven armaris. De fet tenien les maletes encara a mig fer perquè confiaven que tard o d'hora podrien tornar. d'això em parlaré, d'això justament em parlaré perquè és l'últim apè, que és quan la gent, la gent que pot marxar de França i del Nel d'Àfrica, sobretot per Casablanca, pel Marroc, i van a Amèrica, i la major part van parar a Mèxic. Llavors hi ha justament això, una bona plena de gent que diuen que tenien això que dius dels elmeris o la maleta feta sota el llit a punt de marxar. És que al final de la guerra va fer impossible això i aleshores la tragèdia es fa doble diríem. En el cas d'aquests que no van entendre que podia durar molt. Ana Maria, és que hi ha una cosa que a vegades em sobta molt i em sembla que vostè també i és... Sembla a vegades que parlem de refugiats, sembla que parlem de moviments migratoris com una cosa molt contemporània quan al final la història de la humanitat està marcada. Sí, això és veritat. És veritat que tota la història humanista està marcada per això i qualsevol conferència ha de començar per aquí. Pensa, per exemple, al segle XIX, francesats, liberals, canlins, etc. Però el segle XX s'ha dit que és el segle dels refugiats, perquè a partir de la revolució russa i la guerra russa, La guerra civil russa i després la primera guerra mundial comença un allau de refugiats impressionant, és a dir, el problema creix d'una forma exponencial terrible, però jo penso que el segle XXI també és el segle dels refugiats. Vull dir que sí, ha existit sempre, però no en les propocions bestials. I després hi ha una altra cosa, els exilis o les deportacions o el fenomen dels refugiats. Abans moltes vegades eren grups concrets, els jueus, els moriscos, els afrancesats que t'he anomenat. El segle XX també hi són. Pensa, per exemple, amb els rofinyes. El problema de Bionània, que és una cosa esferidora. Però molts casos, i el de Catalunya i d'Espanya ho és clarament, és l'exili d'una societat, diríem. És gent de tota mena de condicions. I en el nostre cas, a més, hi ha un primer moment que hi ha un exili de dretes, de gent dolda, que vam fugir pel fenomen de guerra i revolució, que el 36 esclata la revolució. Eh? Doncs quina sort que la conferència és gratuïta, avui a la Casa de Cultura, a partir de les 7, com hem dit, parlant de refugiats i llocs de refugi en clau guerra civil. Ana Maria García, moltíssimes gràcies de veritat per aquesta estona i que no sigui l'última, que algun dia ja intentaré enredar-te perquè vinguis aquí. Moltes gràcies a vosaltres i molt bon dia. Els Quatre Rius El magazine matinal opera la ciutat Trec el cap per la finestra del vagó Veig algú que espera a l'estació amb un paper que diu el meu nom. Pujo un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó Take me home, country road. que tot anirà bé. I ara el món em diu que tot anirà bé. Quan cau el somni farem una pensió. Els queda lliure una habitació al costat. A mitja nit de sobte sento un crit i algú que riu em fa sortir del llit. T'esperem, dius, al segon pis. I el cor em diu que tot anirà bé. que tot anirà bé. I ara, 20 anys després, recordo aquell moment i ens veig a tots tan bé. Tornaria a agafar el tren, tornaria a aquell hotel per trobar-te entre la gent. I ara el cor em diu que tot anirà bé, No te miraré i ara me'l moro el meu. I say hi, you say bye bye I say hey, you say na na I say hi, you say bye bye I say hey, tell me why why do you want money money money money És més fàcil tirar-me la bona vida. És més fàcil tirar-me la bona vida. i ens pot faltar el valor, no ens sobren els motius per fer-li cas al cor. I say hi, you say bye bye, I say hey, you say na na, I say hi, you say bye bye, I say hey, tell me what you want Sóc feliç sobre volant el cel prohibit. Sobre el vius com un estel amb un desig. Pel bon camí hi ha una moneda amb dues creus. Hi ha una por que m'agafa els peus. No es pot tornar a viure el que he vist. You say bye bye, I say hi. ens pot faltar el valor, no ens obren els motius per fer-li cas al cor. I ja encarem la recta final dels quatre rius d'avui dimecres 19 de febrer i per fer-ho ja sé que encara queda potser una mica lluny però nosaltres intentem ser sempre previsors. Ho dic perquè tornarà a arribar al FITAC aquest any 2025 a la seva 25è edició del Festival Internacional de Teatre Mater de Girona entre el 26 i el 30 d'agost però abans, evidentment, s'han de presentar les propostes i em sembla que ja tenim el termini obert. Per comentar la jugada, Xavier Valentí, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, bona matí. Com dèiem, ja sé que ens enganxa cap al 26 d'agost però hi ha tota una feina prèvia pel FITAC. Sí, evidentment, com qualsevol esdeveniment cultural hi ha una tasca de producció ingent al darrere que s'ha de començar amb molts mesos d'antelació i en això estem ja, amb portes obertes, amb recepció de propostes, termini d'inscripcions i tot aquesta fase. Inscripcions obertes fins quin dia? Fins a finals d'abril. Encara tenim marge fins a finals d'abril una mica? Sí, sí, perquè entenem que en època hivernal molts grups de teatre estan fent incubació de projectes i a la primavera es fan algunes estrenes, la gent té més clar si ho tindrà o no. Perquè si ho demanem, estem parlant de teatre amateur, hi ha moltes més variables que un teatre professional, aleshores s'ha de deixar aquest coll. Ara ho parlem, festival internacional de teatre amateur. En aquest sentit, quin és el perfil ideal, quin és el perfil que us encantaria que arribés? No, a veure, a nosaltres ens agradaria molt dissenyar el món, però no som Déu, perquè ens entenem nosaltres obrim i en funció de les companyies que es presenten, evidentment fem un altre triatge. per adequar una mica les idees generals del nostre projecte, però una mica sempre és un etzar la programació, la matisem, perquè nosaltres tenim sempre molt en compte espectacles que parlin de la vida, però des d'un costat ètic, amb valors humans. No importa si drama o comèdia, però ens agrada la gent que hi posa una mica de pensament i intenció darrere. Un teatre despullat de qualsevol mena d'orientació, d'enfoc. tampoc ens interessa, perquè fins i tot el més absurd dels teatres, el més gestual dels teatres, sempre té una intenció, explica alguna cosa. I això anem donant al públic de Girona a fer que tot aquest públic que sempre a final d'agost idealment ocupa espais els en plena, i tenir una experiència meravellosa amb el teatre, perquè és un festival de teatre amateur i amateur vol dir a mar, estimar. I és això, el que no podem fer és fer coses que vagin en el sentit contrari. Tot i així, ha passat alguna vegada que aquestes propostes han servit de parador per després fer una miqueta un pas endavant. Sí, evidentment, Catalunya té una tradició teatral molt antiga i trobarem molts dels, això sempre es diu, estem potser repetint un tòpic, però molts dels actors que ara estem trobant i trobant a les cartelleres professionals, evidentment, tenen uns inicis en el camp del Teatre Mater, perquè és un camp, és un terreny molt ben sembrat a Catalunya, hi ha grups a pertot, això és un orgull de país. Ja sé que encara queden uns mesos, però, vaja, arriveu a una 25è edició, aquest any 2025, sorpreses... Sí, bueno, sempre fa una mica de por i ara l'equip que per tercer any consecutiu està tirant endavant tota aquesta producció del fitaj, bé, el repte que ens ha caigut un aniversari, unes bodes de plata com aquestes. A veure, els pressupostos són els que són, no és que hi hagi una dotació especial per un 25è aniversari, però sí que hem de fer per manera de ser imaginatius i posar l'extent en això, en que són 25 anys a Girona, fent de Girona una ciutat referent a nivell com a mínim europeu, en això del Teatre Mater i aleshores aquesta data ens volia una mica a mirar enrere i a posar en valor coses, coses de la gestió de la gent que ens ha precedit i potser fer-los venir, conversar amb ells, recuperar... algun dels espectacles més emblemàtics. Estem donant voltes a tota una sèrie de possibilitats, però la cosa anirà per aquí una mirada també, a part d'endavant amb les companyies d'aquest any, una mirada al millor del passat, perquè nosaltres som on som gràcies a tot l'esforç dels de darrere. Doncs no caldrà esperar 25 anys, em sembla que queda un dia menys per la 25è edició del Festival Internacional de Teatre Mater de Girona, al FITAC. Xavier Valentí, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, amb tanta entel·lació ja parlar d'aquesta gran efemèrida. Serà un èxit, serà motiu i bé, tindrem ocasió de tornar a convidar la gent, però gràcies a tots per ser-hi. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Què ens queda, venuts per una moneda, que ens han canviat per algunes petites engrunes, masquines com insults a l'esquena? Què ens queda, on han marxat les idees, quan les parets no l'espirem, consignes tanyides d'un ovi irracional que crossega. Enespeciats per la pudor de la traïció, tantes promeses serem participants d'un futur maniocre i sutil fosc i fosc. Què ens queda del que van fer? Què ens queda del que van fer? Què ens queda del que van dir? Qui se formarà un poble cubà? Què ens queda si no aquesta petoleia d'escampadors dematides i perdona vides malalts amb tanta mala consciència? Fills d'un paquís ben interessat en oblidar un passat que crema que llenya aquest silenci amarg de l'at del que ara som, ara som. Què ens queda del que vam fer? Què ens queda del que vam fer? Què ens queda del que vam dir? Què ens ha tornat? Què ens queda del que van fer? Què ens queda del que van fer? Què ens queda del que van dir? Què ens ha tornat un paula cuvar? Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. Fa dies que miro a través del finestral, que fa dies que intento fer obrir-me un canal. Fa dies que cante Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.