Arrenca el Festival de Cinema Independent de Girona

Estrella Morente, Francesco Stristano, Miqui Núñez o Maite Martín. I en esports, tot a punt per la fusió entre l'Uni i el Bàsquet Girona. Els clubs han convocat una conferència de premsa per informar-ne els socis i on exposaran tots els detalls. Caldrà veure si l'Uni s'integra a l'estructura del club ACB o quines particularitats té l'acord. I pel que fa el temps d'hi avui en la tendència de la setmana amb un ambient càlid i on hi haurà cap a 31 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital.com. Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. 5 concerts i un exclusiu espai gastronòmic. Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant, amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. Un festival de música catalana amb ànima de poble. Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viu Musicant, el festival de música del país. El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. Dijous, 12 de juny de 2025. Avui comença el Festival de Cinema Independent de Girona. Dic comença perquè serà la seva flamant posada de llarg amb una primera edició de luxe. Nosaltres, que últimament li hem agafat el gust a això de sortir d'excursió, hem agafat les andròmines, xinotxano, fins al modern, a fer el programa en directe des d'aquí. Per parlar de cinema, de pel·lícules, no de les nostres, sinó de les que es podran veure segurament en aquest festival que dona el tret de sortida avui amb la furgó. Girona, una altra cosa no ho sé, però de cinema en tenim un bon munt. Sigui amb el trufó, amb el museu, el col·lectiu de crítics o totes les sales que ens fan distreure una estona de la realitat per mostrar-nos aquella petita gran finestra d'imaginació. Avui, des del modern. I si parlem de pel·lícules, d'imaginació, de petites grans finestres, inevitablement, Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i tots, com esteu? Has vist? Cada dia et traiem de passeig, a tu, eh? Sí, a mi m'agrada... Sembles Miss Daisy. Exacte, a mi m'agrada esferir de passeig. Tot i això sí que pel·lícules menys les de terror i les de taurans, que aquestes no m'agraden gaire. Xarnado no t'agrada? Xarnado no t'agrada? No massa. Me catxin. Jo sempre dic que vaig veure massa aviat tiburon i anar a la platja ara amb respecte. Sí, clar. Bueno, tot i així ets dels que arriba a les 7 del matí amb la cadira, eh? Sí, però a l'aigua m'hi poso poc, eh? Està entre tu, l'encarni de 80 anys, esteu allà competint per primera línia. En qualsevol cas, de primera línia, sense cap mena de dubte, aquest festival de cinema independent de Girona, la setmana, que per comentar la jugada tenim amb nosaltres Carles Ribas, bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd. També ens acompanya Jep Soler, bon dia i bona hora. Què tal, com estem? Quin tros de taula que acabem d'ajuntar aquí, eh? i no és divendres i no estem dinant i no estem dinant no sé si ens poden portar un cafè o alguna cosa ara estic parlant a la meva volta en qualsevol cas d'on baixa aquest festival vull dir recordo que vau venir-me a presentar l'any passat que parlàveu sobre cinema independent ara tot això materialitza a la setmana Sí, sí, exacte, ja és un projecte que portem molts mesos donant-hi voltes, la necessitat que creiem que estaria molt bé que hi hagués a Girona un festival que pogués donar suport a projectes que per múltiples dificultats no tenen visibilitat. I bé, a partir d'aquesta idea vam crear l'associació, que com bé dius ja el Genés va posar de llarga amb la presència d'en Jaume Ripoll, fundador del Filmin, que ens va fer com de padrir de l'associació. I doncs bé, han sigut mesos d'anar treballant, de donar forma a el que aquests quatre dies veureu al Modern i al Trufó. Geb, què t'ha tocat fer tu? Perquè em sembla que ho ha fet cada director a en Carles, eh? Sí, sí, sí, per això és el director. No, no, jo el que volia dir és que, a més a més, crec que a Girona es mereix tenir un festival gran de cinema en té, de festivals de cinema a Girona, perquè un d'ells, la cocollona, ja diríem que té el seu... el seu recorregut, o que està molt ben assentat en el món del terror i dels curtmetratges, i per tant Girona també es mereix disfrutar de la ciutat, de tenir una setmana on tothom vingui, gaudeixi d'un festival. Tenim festivals de teatre, tenim festivals de música, tenim de tot a la ciutat, i ens faltava aquesta part cinematogràfica que a la llarga el que nosaltres volem és crear una setmana on la ciutat respiri cinema. Sí. més enllà dels cinemes que ja tenim a la ciutat. M'ha agradat molt la conversa que hi ha hagut abans de Tertúlia, on es deia això, no? És a dir, no ho han dit, però que l'any passat es van estar en 365 pel·licules a l'estat espanyol. Vol dir que un al dia... s'estrena de pel·lícula, però on la col·loques aquesta pel·lícula? No hi ha prou sales cinematogràfiques per fer-se. Doncs el que fem nosaltres és aquests creadors que han fet una pel·li, que després la volen que la gent la vegi i no troben sales de divisió perquè es faci, doncs concursen amb nosaltres, i el premi és aquest, que es pugui visibilitzar l'obra que han fet. Hi ha creadors, un de Banyolí, que no cal dir el nom, que diu que crea les pel·lícules però que se'ns li enfots i la gent les veu com si no. Però hi ha gent que sí que li interessa que la pel·lícula es vegi al cine, i per tant... nosaltres donem l'oportunitat a aquesta gent que la seva creació no s'ha pogut veure, doncs que com a premi primer que es vegi en una sala de cinema aquests dies i que després es pugui exhibir arreu de l'estat espanyol. És que potser és el que faltava també a Girona, t'ho dic perquè també portem parlant tot el matí amb en Jordi del Museu del Cinema, per exemple, també amb la Laura Merino d'aquí del Modern, que és que al final hi ha un ecosistema de... de totes les arestes del cinema que hi pot haver-hi, aquí a la ciutat de Girona, començant pel trofó, per exemple, amb aquests 25 anys, el Museu del Cinema, el col·lectiu de crítics, les sales de cinema comercial, etcètera, hi ha tot un ecosistema que Girona, vaja, la col·loca a dalt de tot, en aquest sentit. Sí, sí, sí, i bé, de fet aquesta és la idea que tenim a mig termini, és que aquest any comencem molt petitons, només aquí el Trifó i el Modern, però en properes edicions volem involucrar moltes altres aquests actius que tu dius que hi ha aquí a Girona, per tal que el festival també perquè no tingui diverses seus, en les quals al Museu del Cinema es pugui fer una cosa... diversos equipaments municipals de Girona, que aquesta xarxa s'ampliï, que es faci gran, i com deia una mica en GEP, que respiri festival no tan sols pels actes que fem, sinó per la gent que volem que vingui a Girona, tant productors com distribuïdors, com exhibidors, que aquesta gent es trobi aquí a Girona, I la idea, i tant de bo passés i ens agradaria molt, és que fos que no tan sols el guanyador del festival gaudís de distribució, sinó que una altra pel·lícula, doncs xerrant aquí amb un distribuïdor, per la seva banda, aconsegueixen distribució sense necessitat del nostre premi. Això seria realment molt bonic. Clar. A més a més, pensa que de les 45 pel·lícules que hem rebut, de les 45 aquest any n'hem seleccionat 4, és curiós que t'arribin moltes pel·lícules de fora de Catalunya. Ens ha sorprès que hi hagués bastantes pel·lícules argentines, n'hi ha hagut alguna de brasilera, alguna de Canadà, de França, una de les franceses està seleccionada entre aquestes 4 que van a competició, i és curiós que possiblement el percentatge més petit l'hem tingut a casa nostra. és a dir, de catalanes n'hem rebut poques n'hem rebut algunes però n'hem rebut poques i també pensem que com que és el primer any i la gent no ens coneix i que hi ha hagut que falta una mica més de divulgació a casa nostra jo crec que la que es vegi que el festival dona aquesta oportunitat a creadors de casa jo crec que l'any que ve tindrem molta més afluència de persones que fan cinema a casa nostra que crec que d'aquí una estona n'entrevistaràs un parell Home, i tant, vull dir, de fet, mira, anem directes de cara a Barraca, fem la posada de llarg aquest dijous, avui, dia 12 de juny, amb la preestrena de la Furgo, que precisament podrem comptar també amb la presència del director, l'Eloi Calvo, i també l'actriu, que si no m'equivoco és la nena petita, que és la Martina Lleida, això a partir de dos quarts de nou de la vespre d'avui dijous, clar, com no podia ser d'altra manera, el cinematrófono. I entrada gratuïta Gratuïta? Ah, molt bé Ah, mira, sí, sí, ho posa a la pàgina web i ens hem de documentar una mica Parlem una miqueta de la furgó, molt lleugerament perquè parlarem amb l'Eloi d'aquí una estona però què podrem veure avui quan vinguem al trofó? Mira, de la furgo jo destacaria una cosa que també és una cosa d'aquelles que han sortit a les coberces del festival, no? A vegades, perquè a vegades, quan fas un festival, hi ha gent que diu, hòstia, podríem fer un festival d'òperes primes, és a dir, de primeres pel·lis que fan aquells directors. I coincideix que la d'avui és una òpera prima. L'Oi Calvo és el seu primer llarg metratge que s'estrena el dia 20 de juny, avui podrem veure la... la preestrena, i és una cosa que també fa il·lusió, que vinguin creadors a presentar la seva primera pel·lícula, com també és el cas de la pel·lícula francesa, crec que el director també és la seva primera pel·lícula que fa i està a competició, i crec que és una manera també que també fa gràcia, la gent que fa la primera... hòstia, poder-la estrenar està bé i per això jo crec que La Furgó és una mica és una pel·li de cinema independent per una persona catalana que fa el seu primer llarg matratge i també és una manera d'apostar per aquest tipus de cinema en el festival Carles, en aquest sentit vull dir, posada de llarg que si no m'equivoco també vindrà en institucions, eh? per donar suport? Sí, home, comptem, clar, el festival també s'ha nodrit gràcies a l'ajut de l'Ajuntament de Girona i a la Diputació de Girona, per tant, doncs, sí, sí, esperem a nivell institucional que també ens representin i ens continuïn donant aquest suport per anar-lo fent més gran a edició o rere edició. Saltem a divendres, per exemple, doble sessió, un quart de nou, per una banda tindrem dies d'estiu i de pluja, que també parlarem amb els seus directors d'aquí uns moments, codirectors, i també tenim, a tot això, el cinema Trufó, a septiembre, a partir d'un quart d'11 de la nit, perquè ara divendres, aquí sí que entradeta, 3 euros. Entrada simbòlica. Entrada simbòlica completament, només faltaria. No sé si ens podeu parlar una miqueta dels plats que tenim per demà, divendres. Demà divendres, doncs sí, com bé dius, el dia d'estiu de pluja, un col·lectiu que es diu Espurnes, que són d'Arcelona, i bé, també és el seu primer llargmetratge, i també, doncs, de septiembre, doncs, Carlos Aceituna, un director de Jaén, doncs, que bé, ens fa molta il·lusió que també vingui aquí a Girona a presentar el seu llargmetratge, conjuntament amb l'actriu protagonista, I bé bé, com dèiem, propostes dispars però que creiem que pot agradar molt al públic. Jo crec que aquest primer divendres és un divendres generacional. És a dir, la primera pel·lícula parla de... gent que ara deu tenir, acaba ja l'adolescència, joventut, i es comencen a plantejar fer-se adults, i la segona ja serien aquests adults joves que han de començar a ser molt madurs, diguéssim, no? És a dir, quan de cop la maduresa et fot a fora. Jo crec que el divendres és la part geracional ideal per a gent jove, I també és molt interessant el fet que nosaltres podem dir que tota la gent creadora de les pel·lícules serà aquí al festival. És a dir, tant el col·lectiu Spurna com l'Aceituno vindran a presentar les seves pel·lis, com el dissabte també vindran la gent que ha fet les seves pel·lis. I això també ens agrada molt perquè són persones que algunes d'elles es quedaran tot el cap de setmana a Girona, coneixeran la ciutat, coneixeran les altres tipus de pel·lícules, perquè vindran les altres projeccions, i també és una manera de... que la gent que vingui a veure les pel·lis pugui saber de primera mà què volen explicar, què volen fer, preguntar-los coses, que està bé. Tenim més pel·lícules, evidentment, projeccions per al dissabte, però també destaquem una conversa, i és que en paral·lel tindrem precisament aquí el modern conversa entre Edmond Rock i Àlex Gorina. Sí, doncs ens fa molta il·lusió aquesta conversa, perquè, bé, de fet, gairebé ens ho vam plantejar com ells, no?, buscàvem partners i, doncs, ens vam trobar amb la casualitat que l'Edmond i l'Àlex es coneixen de fa molts i molts anys, però sempre havien dit que no havien tingut mai una conversa entre ells, allò en públic, i que, doncs, bé, els faria molta il·lusió fer-ho i, per tant, vam recollir el guant... i nosaltres encantadíssims que un dels productors més importants a l'estat espanyol i d'Europa, diria, el tinguem aquí, a més gironí, i l'Àlex, que ha dit l'Àlex Borina amb la trajectòria brutal que té com a crític de cinema, doncs jo crec que serà una conversa superinteressant i a més molt entranyable pel fet aquest que diem, d'una amistat de molts anys que veurem plasmada en la conversa. I, vaja, saltem a diumenge, un cop tinguem totes les projeccions a tot el Peix Benut. Dissabte fem dos pel·lis, eh? Sí, dissabte dos pel·lis. Però és igual, dissabte hi ha pel·lis també... Desboix? Desboix és? Com seria el francès? Les veus, les veus. Les veus, en francès. I la inversió dels barbers, que és una pel·li valenciana. Val. s'ha de veure ahí lo dejo és a dir, jo crec que s'ha de veure perquè veniu-la a veure amb el temps que corren políticament i tal com estan les coses a Europa i a tot arreu és una d'aquelles pel·lis que s'ha de veure per entendre el feixisme en qualsevol cas saltem a diumenge directament, dos quarts de vuit del vespre al cinema Trufoc, cluenda i entrega de premis també amb la presència del productor Tono Fulguera Sí, i amb la presència d'un periodista molt famós que es diu Seitas Bay, que ens farà la cluenda. I ho faig als xistes d'allà al mig. Tota festa necessita un pallasso. Tona Fulguera és un... No és el pallasso, eh? Tona Fulguera és un productor també molt important de Catalunya, amb grans títols al darrere, i que ens fa molta il·lusió que vingui a clausurar el festival, i a més a més el que fa ell és que li vam demanar que triés quina pel·lícula volia que fes la clausura. que triés la pel·lícula que ell volgués de tota la història del cinema i n'ha triat una que va produir a Eric que li fa molta il·lusió que es diu 10.000 quilòmetres i per tant després de l'entrega de premis de l'homenatge a Tona Fulguera podrem veure 10.000 quilòmetres entrada gratuïta al Trufó dos quarts de vuit de diumenge dos quarts de vuit de diumenge eh si t'ho dic a tu perquè vinguis Home, jo arribaré a fer-ho arribar, vull dir, si tot va bé. Més enllà de tot això que acabem de comentar, primer de tot, més enllà que sigui una setmana, són quatre dies intensos, i tenim Déu-n'hi-do en horari Champions, com aquell qui diu ja a la tarda, però sobretot jo crec que el missatge és que l'èxit de qualsevol primera edició és que se celebri. Jo crec que en aquest sentit, vull dir, tots just comencem avui dijous, per tant, em sembla que l'èxit ja el tenim assegurat, eh? Nosaltres ja ara només ens queda salir a disfrutar, que diria en Cruyff, ja ho tenim tot fet. En qualsevol cas, bueno, us podrem trobar a les sales, no?, a la sala Trufó tot aquests quatre dies, o us escaquegeu d'alguna manera? No, no, aquí estarem, aquí estarem. Sí, l'aforament de moment de dues persones assegurat i a partir d'aquí a veure què passa, no? Jep Soler, Carles Ribas, moltíssimes gràcies. Ens veiem demà, Carles, em sembla? Sí, sí. Ja passaré a veure't. Que no podem estar cada dia de festa, eh? En qualsevol cas. Una abraçada. Vinga, merci, adéu. I hem dit que nosaltres parlaríem del Festival de Cinema Independent de Girona. Hem dit també que ho faríem des de les instal·lacions del Modern. I dit i fet. Per tant, seguim nosaltres en directe quan ja arribem pràcticament al punt de dos quarts de 12 del matí. I és moment de parlar d'una de les pel·lícules que es projectaran a aquest festival. Precisament parlem de dies d'estiu i pluja. I per poder comentar la jugada m'acompanyen els seus codirectors. Àlex Serra, bon dia i bona hora. No t'hem sentit, Àlex, aviam si pots tornar-hi. No t'hem sentit, de moment. Clàudia Vila, bon dia i bona hora. Bon dia. Àlex, mira, ja veuràs, hi ha un botó a baix, el micròfon, i aviam què. I si no, si ens atreiem el d'allò, coses de la màgia, la màgia de la ràdio, aquestes coses. Clàudia, primer de tot, una miqueta, com coneixeu el festival vosaltres? Com us arriba que munten aquest sideral aquí a Girona? Doncs ens va arribar per diferents vies i com de cop va ser totalment un match perquè justament és un festival que buscava pel·lícules sense distribuïdora i llavors va ser una mica com un lloc on encaixa perfectament el que a nosaltres ens passa una mica que és una pel·lícula com que neix en un marc fora de l'habitual i que llavors també té més dificultats per seguir un procés com dins de la indústria, i una mica així. Clar, és que és el que comentàvem abans amb el Jeb i amb el Carles, vull dir que realment s'han animat poques pel·lícules catalanes. Per què creus que és així? Davant l'oportunitat, et dic. També crec que és, o sigui, com el tema de tenir una nova distribuïdora... vull dir, hi ha moltes pel·lícules que ja hi compten des d'un estadi potser més inicial o que ja... que és més difícil arribar a un estat en què la pel·lícula estigui acabada i no tingui distribució, llavors suposo que deu tenir relació amb això. Àlex, ho seguim intentant. Bon dia i bona hora. Bon dia. Ara sí o no? Home, i tant, ara sí. Àlex, t'anava a dir, ara comentàvem amb la Clàudia, tu com te n'enteres exactament que ja et tinc l'ado muntat aquí a Girona? Doncs realment, ara no recordo si va ser, com sempre estem amb un ull obert mirant tots els festivals que hi ha a Catalunya, Espanya, fora d'Espanya, per veure on podem moure la pel·lícula, perquè al final és el que ens fa més il·lusió, que la pel·li pugui tenir recorregut i que la gent la pugui veure. Jo juraria que ens va aparèixer, la informació ens va arribar, no sé si per internet o com va ser, i vam dir, home, aquesta és la nostra, té molt de sentit que dies pugui projectar-se un festival com el de Girona. Això és ràdio, per tant, aquí el que serveix és la veu principalment, us ho dic perquè us vull preguntar què hi podem trobar nosaltres a dies d'estiu i pluja? Venim jo, Clàudia. T'animes tu, sí, jo segueixo. Ara que ens funciona el micro, Àlex, vull dir, si poc, aprofitem. Ara... Tiro, tiro. Et dóna l'espai. Perfecte. No, doncs mira, Digues Estiu i la pluja realment és una pel·li que neix una mica del desig de... de voler explorar un vincle d'amistat que està desgastat pel pas del temps. Llavors aquest és una mica com la llavor de la pel·lícula i a partir d'aquí seguim a tres personatges que són en Biel, l'Abril i el Gerard que justament inicien un viatge típic d'estiu al poble del Biel i els acompanyem en un moment on la seva amistat podríem dir que està força estancada. Llavors són aquests dies on comencen a sorgir conflictes entre ells que la pel·lícula, bueno, pren vida. No desvetllarem més, t'ho dic perquè com que divendres a un quart de nou es podrà veure aquí al cinema trufó, doncs que la gent pugui venir a veure-la. Jo, bàsicament, Clàudia, t'anava a dir, us encanten els reptes, suposo, perquè si ja és complicat treballar en l'audiovisual en aquest país, imagina't si és independent. Totalment, totalment. I a més a més, ja no només independent, sinó el fet que aquesta pel·lícula va sorgir com a treball final de grau de comunicació audiovisual, que nosaltres vam estudiar a la Universitat de Contou Fabra. I el primer rodatge que vam fer, perquè m'han fet més d'un, va ser marxant d'un grup d'unes 20 persones, els Pirineus Aragonesos, una mica així com ens ve de gust fer aquesta pel·lícula, ens ve de gust parlar d'això, i una mica va ser bastant aventura. Bueno, entenc que el cinema trofó ja el coneixíeu, eh? Sí, sí, sí. Jo hi he vingut més d'una vegada, la veritat. Jo també, jo també. Sí? Sí, sí. No, i de fet, vam projectar un curt anterior a la pel·lícula, allà, en un context d'un marc diferent, un altre festival. O sigui que també és com molt bonic com tornar, perquè sento que és com una mica un cercle, no? Ara, perdó, perquè em marcaré un triple, eh? Vull dir, sou codirectors, però dintre del col·lectiu... espurnes. Parleu-me del col·lectiu Espurnes, ja que hi som. Escolta, aprofitem la meva entesa. Doncs realment, com deia la Clàudia, que és aquesta pel·li que sorgeix dins del context universitari de la Pompeu Fabra, que crec que és com moltes de les pel·lícules que han sorgit a la universitat també han acabat derivant en pel·lícules col·lectives, perquè d'alguna forma és com que és natural això, doncs neix una mica d'aquí el col·lectiu format per la Eva Picasso, la Mireia Labatrui, la Carla Sánchez, el Miquel Roig, la Clàudia i jo, I una mica d'aquest desig d'explicar aquesta història perquè creiem que realment s'havia d'explicar de forma col·lectiva. No tenia sentit com fer-ho tant des d'aquesta estructura més vertical, més tradicional, més jerarquitzada que acostuma a imparar en la producció cinematogràfica tradicional. Això vol dir moltes hores al bar, comentant la jugada. Moltíssimes, moltíssimes. Masses, masses converses. Moltes converses, moltes reunions. T'anava a dir. En qualsevol cas, nosaltres, dies d'estiu i de pluja, com hem dit, a un quart de nou del vespre del divendres, ho estic dient de memòria? Sí, eh? Sí. Perfecte, això vol dir que queda el missatge, vull dir que quan l'expliques queda el missatge. Clàudia Vila, Àlex Serra, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquesta setmana, aquest festival d'assinament independent. Moltes gràcies. Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat. Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. 5 concerts i un exclusiu espai gastronòmic. Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant, amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. Un festival de música catalana amb ànima de poble. Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viu Musicant, el festival de música del país. El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. I quan ja passa un minut del punt de dos quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius. Avui, com hem dit, especial des de les instal·lacions del Modern amb motiu de la setmana de... o en aquest cas del Festival de Cinema Independent d'aquí de Girona, aquesta setmana en la qual donarem el tret de sortida avui dijous al Trufó. I mentrestant, doncs bé, com que estem al Modern, volíem parlar també una miqueta amb els nostres anfitrions. Hem parlat ja amb la Laura Merino fa una estona I hem parlat també d'aquestes línies d'ajudes, de suport, d'acompanyament a la nova creació, precisament per desgranar dos dels projectes per portar-ho una miqueta més a la concreció. M'acompanyen avui Agnès Cabezas, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? També ens acompanya avui Mireia Pozomaia, bon dia i bona hora. Bon dia. Sisplau, necessitaria que cadascuna de vosaltres, Agnès, comencem per tu, si vols, una miqueta, com va ser aquest projecte amb el qual et va ajudar aquí les instal·lacions del Modern. Doncs la veritat és que són una línia d'ajudes que és molt interessant, perquè el sector audiovisual és un sector bastant complicat de tirar endavant els projectes, i en el meu cas em van ajudar en el moment gairebé inicial del projecte, que també és interessant això d'aquestes línies, que et poden ajudar tant en el moment inicial com en moments que ja estiguis amb material gravat, o sigui, hi ha diferents moments de la producció en què et poden ajudar. A mi era un cas molt inicial, Jo tenia una idea d'un guió, d'un curtmetratge de ficció, ciència-ficció, inspirat en un conte de Mercè Rodoreda. Llavors, hi havia unes línies molt encara en verd i gràcies a l'ajuda del Modern ens hem pogut desenvolupar el guió. amb una mentoria de guió i amb una mentoria de preproducció, de manera que al final de la beca he aconseguit tenir el guió acabat i un dossier, a més a més, del projecte per poder ara, a l'estat que estem, buscar finançament per rodar-lo. Aquest seria el resum. En el teu cas, Mireia? és bastant semblant perquè tots eren en estat de desenvolupament que era aquest moment d'escriure el tractament de guió el meu projecte es diu Guardianes i és un documental, un llarg, un metratge documental creatiu llavors, clar, té fase d'investigació té fase d'escriptura de guió, de tractament llavors, clar, la subvenció va anar molt bé per seguir fent aquesta investigació per deixar les feines que tens que no et permeten centrar-te llavors va ser perfecte per centrar, tancar i també la beca d'assessorament que et donen genial perquè ara vaig comptar amb l'Ea Fontanals de PAC de Barcelona i em va ajudar molt en formació de producció executiva perquè els productors independents i sobretot si fas la primera pel·lícula fas una mica perdut a l'inici llavors que t'acompanyin i t'ensenyin com s'ha de fer tot a nivell de pressupostos pla de finançament, contactes etc. va anar molt bé la veritat Al final aquesta línia d'ajudes el que et permeten principalment pel que veig i pel que identifico és primer de tot tenir temps per fer les coses, que ja no ho has de fer allò a les 3 de la matinada d'un dissabte i no sortir, i la segona també és explicar-te'l com pots materialitzar la teva idea. Diu una miqueta, aquesta és la vostra experiència. Sí, sí, sí, totalment. Sí, perquè tenia dues línies, una era bàsicament diners per tu, per la manutenció que es diu, que és per això, per dedicar temps a escriure i tal, i l'altra era que només anava a una mentoria, llavors va anar molt bé, que dius, ostres, ara una mentoria? Però, oh, increïble, va anar molt bé, la veritat, sí, sí. Al final el que feien també era explicar-vos com funcionava el joc. Sí, sí, totalment. I això, que com a cineastres independents i que combines amb altres feines, pots tenir la intuïció, la idea, tens projectes que estan materialitzant-se, però això, el fet de tenir aquestes hores i aquest acompanyament de més gent, de rigor, professional, jo vaig tenir dues, la meva la vam partir en dues parts, una va ser la Carla Sobirana, que té llarg matratges i em va ajudar tot el procés de guió, I la preproducció, perquè almenys estava molt incipient, però que em va començar a ajudar a posar els punts també d'aquesta producció executiva, la Valérie Delpierre, que és una productora de Barcelona absolutament reconeguda. Per tant, només el fet de poder tenir converses amb aquestes persones i aquest feedback ja et dona un grau, et posa un peu més a l'escala per poder anar tirant endavant el projecte. A vosaltres dues us agraden els reptes, no? T'ho dic perquè, clar, el món audiovisual aquí, en aquest país... Uf, i més si el documental a sobre es roda a Ecuador. Tu no saps els problemes? Copro internacional, primera pel·li... Et vols passar la vida en modo leyenda? Tu no saps el fullor on t'estic posada, la veritat. Però bueno, sí, ens agrada el repte. T'anava a dir, clar, en el teu cas que és més quilòmetre zero, perquè és que som molt fans de Rodoreda nosaltres també. Sí, en el meu cas és més quilòmetre zero, el que passa que també té el punt que és un conte de la tercera etapa literària de la Matxar Rodoreda, que justament és potser la més desconeguda, la que va fer ja els últims anys de vida aquí a Romanyà, i pel fet que passa a Romanyà i són contes curts que són bastant això, toquen la ciència-ficció... També costa més que si fessis una adaptació de la part més reconeguda de la Mercè Rodoreda. I també costa el factor aquest, que jo vull fer un curt, que tira el terror, tira la ciència-ficció, i és un gènere que també sembla que no, i costa una mica més de trobar aliats. O sigui, després ens agrada molt consumir i consumir aquests estils però a nivell de producció no sé, costa una mica més de trobar aliances però tenim el, el bo és que tenim el vistiplau i un conveni de col·laboració amb la Fundació Mercè Rodoreda o sigui que ells ho veuen amb bons ulls i tenim ja una mica també equip format de gent que està interessada ara ens falta acabar de trobar el finançament però ho aconseguirem Mireia, en el teu cas, deies que t'anaves cap a un cap a Equador. Cap a l'Amazonia Equatoriana. Carai. El Iassoni, una de les zones més diverses del món, però que també té petroli. Llavors, bueno... Anirà per aquí, eh? Sí, sí. Les protagonistes són dones indígenes que lluiten per protegir el seu territori, sota amenaces de mort, i la protagonista és una jove que està entre la selva i la ciutat, i és com, ostres, primer d'on soc, perquè també m'agrada la ciutat, però no vull oblidar els meus orígens, i... Llavors se n'adona que per més que vulgui viure a la ciutat i que vol disfrutar de la vida moderna, en el fons veu que el seu territori està en perill, no? I és com llavors el seu viatge d'evolució cap aquí i el seu viatge realment també cap a Europa, no? Com venen a demanar ajuda... contradiccions del món modern, per entendre'ns, portat al seu extrem. Sí, van venir, de fet, l'octubre passat vam estar aquí a Girona, vam estar a Barcelona, a Madrid, al Congrés dels Diputats, vam estar a l'ONU també, portant el cas a l'ONU, i bé, seguim, vull dir, sí, sí. Tot en marxa, eh, de moment. Us anava a dir, no sé si... Aquí a Girona, és que ho porto comentant tot el matí, és que sembla que tenim un ecosistema molt bo, potser molt desconegut fora de Girona, però entre el Cinema Trufó, el Modern, el Museu del Cinema, el Col·lectiu de Crítics, ara, per exemple, el Festival de Cinema Internacional, ostres, de Cinema Independent. Clar, la sensació és que realment aquí hi ha com un ecosistema que convida... també a plantejar-te, cristal·litzar aquest tipus de projectes, i més si us donen aquest recolzament. No sé si us heu trobat en aquesta situació, també. Sí, la veritat és que és un superbon lloc per tenir projectes, per plantejar rodatges, jo crec que sí, tenim les eines, a més hi ha cada vegada també més estudis relacionats amb això, escoles superiors que treballen el tema audiovisual... Jo crec que sí, el que passa és que jo crec que a vegades tenim un autocomplex una mica, encara jo crec que queda una mica la cosa que has d'anar a Barcelona a Madrid, i que és veritat que a Indústria per exemple hi ha més a Madrid, però en general jo crec que sí, que hem de fomentar tot el cinema que hi ha aquí que es fa i que és molt bo, i a vegades deixar de tenir una mica aquest autocomplex que passa una mica jo crec que encara. sí, passa que tampoc depèn del pressupost que tinguis no pots quedar-te només amb Girona perquè per mi va estar molt bé que la cuna fos aquí que la primera subvenció fos la del modern precisament, cosa que va permetre que llavors l'ICEC també hi confiés la Diputació de Girona també hi ha confiat i això ens permet que ara puguem fer una coproducció amb productores de Madrid demanar ajudes de Madrid, demanar l'ICA, l'ajuda d'Espanya demanar a les europees Clar, nosaltres en el cas del llarg metratge, és que necessitem bastant de finançament. Llavors, està perfecte, m'encanta la cuna que sigui de Girona, ja que som d'aquí, que ens recolzi a Girona, és bàsic, per poder anar cap a fora. I tornar a dins, vull dir, està clar que Girona... qualsevol projecte audiovisual avui dia necessita com producció és impossible fer-ho amb una única llavors està clar que has de moure't però això, apostar pel talent que hi ha aquí i les ajudes que hi ha aquí és fantàstic tot i ser temps difícils per gairebé tot en aquesta vida Déu-n'hi-do felicitats de veritat pel camí que esteu obrint que és el vostre al final Gràcies. Agnès, Mireia, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i no us perdeu per ser el Festival de Cinema Independent. Aquí estem. Diumenge, el tancament amb la col·lenda dels premis, que els presento jo també, vull dir que allà podeu venir. Hi ha projecció i hi ha tot. Molt bé. Moltíssimes gràcies. Adéu. Fins demà! Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. 5 concerts i un exclusiu espai gastronòmic. Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant, amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. Un festival de música catalana amb ànima de poble. Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viu Musicant, el festival de música del país. El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. I acostant-nos perillosament al punt de tres quarts de dotze del matí, seguim des de les instal·lacions del Modern en directe en aquests quatre rius especials amb motiu de l'inici del festival de cinema independent d'aquí de Girona. Si parlem de cinema, que han passat diferents agents protagonistes de la ciutat i del seu ecosistema, inevitablement hem de parlar nosaltres amb el Guillem Terribas, que el tindrem ara d'aquí uns instants amb nosaltres. Abans de tot això, Arnau Vila, jo no sé si tu ets gaire de mirar pel·lícules i tot plegat. Sí, i et diré més M'he acostumat més a mirar-los al cinema que al Netflix I tinc Netflix, eh? Tens Netflix? Sí, i m'he acostumat més a anar al cinema Mira, ves per on Mira, estem connectant ara amb el Guillem Terrius Aviam si se'ns acaba de connectar I ara sí Bon dia i bona hora, Guillem Bon dia, Guillem Ai, senyor, escolta'm una cosa Fem connexió internacional Perquè em sembla que estàs a França A Cannes no, eh? Vull dir que ja s'ha acabat el festival No, no estic a camps, estic a pagès, pagès, al mig de camps de blat, d'herba, de gallines, de vacas i tot això. Està molt bé, molt bé, molta tranquil·litat. Això és que seria de pel·lícula, però vaja, de pel·lícules n'han passat moltíssimes pel trufó durant 25 anys, Guillem. Sí, de pel·lícula francesa que passa al mig de pagès. Sí, 25 anys n'han passat des que... es va reinaurar el Trifó perquè, de fet, són més anys perquè quan l'empresa dels cinemes moderns era Gubau Cratacos, van formar un col·lectiu de crítics de cinema de Girona i el tibaren proposar de portar la sala que havia estat primer una sala poder-hi d'artista i després va ser una sala porno, una porno-porno, i després es va... deixar de ser porno perquè la gent ja no hi anava, mirava porno a través d'altres llocs i nosaltres vam suggerir de fer recuperar pòlicos en marció original i així hi vam estar uns 10 anys fins que es va tancar el cinema i llavors l'Ajuntament el va recuperar i ara fa 25 anys que es va inaugurar el mes de novembre farà 25 anys d'històries de cinema i de moltes coses, de moltes alegries. A més, Guillem, una ciutat com la de Girona, que vaja, sempre s'hi posa molt i molt bé amb el cinema. Home, Girona és una ciutat de cinema. S'ha de comptar que, a part que és un plató de rodatge fantàstic per moltes pel·lícules, vist a Pandora, a Soldados de Salamina, doncs se n'han passat la tira fins a aquella sèrie tan famosa... que ha vist tot el món i totes aquestes coses, però Girona també té una cosa que per mi és important, que és el Museu del Cinema, que és un dels museus més importants que hi ha a Europa i part de l'estranger, vull dir que el que tenim aquí com a museu encara... Fa cosa de mig any, o no, l'octubre passat, l'Isabelle Iperl li vaig acompanyar amb una visita i va quedar amb boca parada del que hi havia, o el director del festival de Ballonjolit, en Cien Futbols, va dir això, jo no havia vist mai una cosa com aquesta. Vull dir que tenim un museu del cinema, un plató, que a la ciutat és tot un plató cinematogràfic, A més a més, tenim l'empresa del cinés, que és la segona empresa de tota la parínsula més important en sales de cinema, i llavors... que és una experiència única al país, Catalunya i Espanya. Parlant del país, tant Catalunya com Espanya, Guillem, probablement al trufó li passa una miqueta com a tu, que és, segurament, quelcom emblemàtic i reconegut a tot el país. Tothom coneix el trufó del món del cinema. perquè hi ha hagut un treball de camp tranquil que s'ha anat fent i sobretot hi ha hagut una cosa que ho han tingut molt clar tota la gent que formem part del col·lectiu que la nostra idea és fer, o la sala existeix, fer pel·liques que d'una manera o altra serien difícils que arribessin i a més a més amb marció original, però sobretot també donar una prioritat a tot el cinema que es fa aquí i a més a més l'altra cosa és la sala, com tothom sap, és una sala municipal i per tant està oberta a moltes actuacions i accions que es fan a Girona i també a la província. Per tant, anar tenint una línia tranquil·la i d'anar fent sense aspirar més el que podem fer. Tot i així, Guillem, 25 anys donen per molt... Ja sé que em contestaràs per alguna altra cosa, però... Quin és el moment, no sé, el més bonic, el que més recordes d'aquests 25 anys t'ha mingolat el trufo? Jo recordo sobretot els moments en què han vingut, la gent ha anat confiant en el trifó i a mi el que més em meravella és a vegades estar per allà el trifó veient que surt la gent i això no exagero. hi ha hagut gent que m'ha abraçat, agraïm-me, i suposo tant nom també de tot el col·lectiu, però que sota allà, agraïm-me la feina que fem, gent de Mataró, que deies que hem de venir aquí a Girona. Vull dir, aquest agraïment del públic per mi és la cosa més important que arriba a haver-hi, que ha entès... que nosaltres estimem el cinema i volem participar d'aquesta celebració constant que és l'aventura d'anar al cinema i què passarà. I això és el que hem fet i estem fent el Trifó i una altra de les coses que m'agrada és que, de fet, la base, hi ha gent al Trifó que hi som des del principi i, tot i que tenim maneres diferents en el cinema, ens hem aguantat durant més de 25 anys i això jo ho he trobat una meravella. O sigui, ens hem clavat punyals, ens hem discutit, però el cinema és la nostra vida i el Trifó forma part d'aquesta vida. Si haguessis de demanar un últim desig pel cinema trufó, per un futur, quin seria? Que tinguem les forces i la satisfacció d'anar fent i que tots ens entenguem i sobretot també acabar tot el projecte del modern perquè encara falten coses per acabar i tranquil·lament s'aniran acabant Però sobretot el que és més difícil de crear una cosa és crear-la i que arribi a la gent. I mantenir-lo és el difícil. Llavors en aquests moments el que volem anar mantingint la il·lusió i les ganes d'anar fent coses. I per acabar, per exemple, l'altre dia que va venir Sergi López, que és la persona que més vegades ha vingut a tornar al Trifò des dels inicis, I tots hem quedat poca vegada que en aquesta Sira, que és la pel·lícula que s'està projectant i que interpreta el Sergi López, és la vegada que més gent ha vingut. Vull dir, mira que ha vingut vegades, doncs aquesta ha sigut la que ha sigut, se'ns ha desbordat, i això per nosaltres és molt important. Ja m'has dit bé, que el més important no és arribar, sinó aguantar-se. Ara, ho has dit. Tu d'això en saps bastant, eh? Sí, sí, sí. Aguantar i no perdre la identitat i la manera de fer. No canviar mai el camí. No despistar el personal. 25 anys del Trufó. Ho celebrem també, com no podia ser d'altra manera, amb la primera edició del Festival de Cinema Independent aquí de la ciutat de Girona. Guillem Terribas, merci por tú. Sí, Guillem. M'en veu. Au revoir. Au revoir. Merci pour tout. Au revoir. Ciao. Au revoir. Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital.com. Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. 5 concerts i un exclusiu espai gastronòmic. Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant, amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. Un festival de música catalana amb ànima de poble. Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viu Musicant, el festival de música del país. I seguim en directe des de les instal·lacions del Modern en aquest programa especial dels quatre rius amb motiu del Festival de Cinema Independent de Girona. Per seguir comentant la jugada, que Déu-n'hi-do, hem parlat dels 25 anys del trofó, hem parlat del Modern, hem parlat del festival a Menger i Biencarles, però encara nosaltres volíem fer l'última prèvia abans de marxar. Volem parlar de La Furgo, que es preestrena aquest vespre a dos quarts de nou del vespre al Cinema Trufó i que serveix també com a posada de llarg d'aquest festival de cinema independent d'aquí de Girona. Per comentar la jugada ens acompanya el seu director, l'Eloi Calvo, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. T'anava a dir, anàvem a fer la conversa 3 amb la Martina Lleida, però em sembla que deu estar a col·le encara. No, aquesta hora sí, aquesta hora deu estar a l'escola. Hauria d'estar a l'escola. Si ja ho avancem, això vol dir que la Martina és una nena, una de les protagonistes, de fet, de la furgó. Eloi, en paraules teves, en paraules del director, què ens hi podem trobar aquest vespe al trofó? Doncs mira, La furgo és una pel·lícula, com nosaltres diem, una comèdia dramàtica, no? No ens agrada el terme en anglès, dramedy, perquè preferim dir-li que ja que tenim comèdia dramàtica, dir-li sí en català. I és una pel·lícula molt humana, molt emotiva, al final parla de l'os, del Pol López, que és un personatge que per diferents circumstàncies vitals està vivint en una furgoneta enmig de Barcelona, una mica sobrevivint dia a dia. No per gust, que ara està molt de moda això de viure les figurades. No, al revés, no és per gust, no és una camper d'aquestes preparada per fer fotos a les xarxes socials. Al revés, ella s'ha vist vivint allà per necessitat. i llavors també té una filla de 6 anys, que és la Violeta, que és la Martina Lleida que comentaves, i hauran d'aprendre a sobreviure en aquesta nova situació familiar, i al voltant tenen un seguit de personatges també molt especials, amb els quals alguns li brindaran o li voldran brindar ajuda en el personatge principal també. Això em sembla que en un escenari sempre afervescent i salvatge com s'ha convertit Barcelona. però a més hem volgut fugir una mica de la Barcelona més turística o més típica i tòpica i de fet la pel·lícula la vam rodar a barris molt populars, totalment barris on s'hi fa vida normal que no són barris turístics també per un fet que ell està vivint en les marges d'aquesta societat una mica i busca la manera d'aparcar certs llocs on pugui ficar-se a passar la nit o on pugui aparcar la furgó aquesta posada de llarg, vaja, jo t'anava a dir, crec que s'estrena el dia 20, el 20 de juny, però com t'arriba la proposta per avançar-ho, això, i fer-ne la preestrena aquí a Girona? Bueno, doncs això, mira, va ser a través de la distribuïdora, que em van parlar de la setmana d'aquest nou festival aquí a Girona. I, de fet, jo no coneixia la proposta d'aquest nou festival i em va semblar molt interessant perquè el tema de la distribució, el tema de... Una cosa és fer una pel·lícula, que ja és difícil en si, però és que a vegades hi ha pel·lícules que es queden en un calaix, que és la cosa més trista que pot passar, que és que tinguis una pel·lícula feta i que després no es pugui... que la gent no la pugui veure, que no arribi a qui ha estat feta, que és pel públic. I de fet em va semblar molt interessant que la proposta d'aquest festival fos aquesta, posar el focus en pel·lícules que no tenen distribuidora i que puguin trobar una distribuidora al final. Eloi, vaja, jo crec que els que sou del gremi Coneixeu tot Girona, sigui pel Museu del Cinema, sigui pel Trufó, pel col·lectiu de crítics, ara per la setmana. Vaja, vull dir, jo crec que hi ha més cinema per metre quadrat que qualsevol altra ciutat d'Espanya. Pels rodatges internacionals que han passat per aquí, sense via de noms, no? Sí, exacte, ja el sabem de memòria. Exacte, també és la fàrgia de les rutes que fan per aquí, ja. Sí, no, no, jo tinc molt bon record de fet, els meus pares m'havien portat quan era petit aquí al Museu del Cinema i tinc molt bon record de venir al museu, de veure-ho Eloi, ja per últim, aquesta tarda cap a Girona amb aquesta prestrena de la furgo, vaja, segurament sala plena i suposo que amb ganes també que la gent vegi la pel·lícula per primera vegada Amb moltes, moltes ganes, perquè ara el que diem és això, la furgo la vam posar en marxa al BFN Film Fest, al Festival de Barcelona, i el que volem és que trobi el seu públic, que vagi connectant amb la gent, que pugui anar trobant aquelles persones que s'emocionin amb la història, i al final que faci molts quilòmetres la furgo, perquè per això l'hem fet, perquè es pugui veure i que trobi els seus espectadors. amb ganes que siguin dos quarts de nou d'avui al vespre i amb moltes ganes de... Bé, jo ara marxo, però després, si de cas, ja tornaré al Cinematrofon. Eloi Calvo, director de La Furgó, moltíssimes gràcies per aquesta estona i que vagi molt i molt bé. Molt bé, moltes gràcies. Ai, Arnau Vila. Som tots uns artistes, eh, aquí a Girona? Que diries experts, som tots experts. Anava dient aquesta obra de la vida, però avui una pel·lícula, podríem dir... No, dic una pel·lícula, Arnau Vila. Sí, sí, no. Quina pel·lícula, eh? És que t'has aixecat i he pensat que faràs ara. Que faràs ara. Una pirueta, si et sembla. Una voltareta. No, però t'anava a dir, Arnau Vila, a vegades, com l'important és el cinema, eh, també. Sí, sí, no, no. Per distreure'ns una estoneta. Sempre, sempre hem de tenir alguna distració, perquè si no... T'ha passat mai alguna vegada que tens alguna cosa allà al cap que et fa run, run, run, run, run, run, i de cop... Estàs mirant una pel·li i s'ha... No, i te se'n va tot, sí, sí. Sí. O també n'en d'altres, però més sanes. Sí. Alguna vegada has sortit tocat Jo també. I una de por, los ojos de Julián, que déu-n'hi-do. Si no la veus, veieu-la per què. Aquesta també és la màgia del cinema. Aquesta et queda, eh? I és que se't queden... T'afecta, et toca, t'entren, t'arriben. Precisament això també ho fa moltíssim al cinema independent. I avui dijous... dia 12 de juny, comença per primera vegada aquest 2025 la setmana, o en aquest cas el Festival de Cinema Independent de Girona. Nosaltres ho hem explicat tot des del modern i en qualsevol cas, a partir d'aquest vespre, a dos quarts de nou del vespre, al Cinema Trufó, tret de sortida. Arnau Vila, moltíssimes gràcies, com sempre, per tot i per tant. Doncs ens hi posem demà, bueno, demà és divendres, eh? Si home, demà seguirem parlant de cinema. Demà seguirem parlant de cinema. És el que hi ha.