Alarmes analògiques, “Radio Free Camaco” amb Edgar Cantero, camió solidari a València i l’art de la ignorància

Descobrer Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Said Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. El 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. Dimarts 5 de novembre de 2024. Quina sort els dies que et despertes sense ajuda. Quina sort quan et queda sense bateria el telèfon i encara queda una estona llarga per anar a treballar. I quin mal cos et queda quan no trobes un rellotge que et digui si l'has fet grossa o encara no. Suposo que aquest és un dels problemes del primer món. Hem delegat moltes coses a una andròmina que funciona amb bateria. Si aquesta falla s'acaba el món, tornem a vegades al segle XIII de cop. He de dir que viure a l'edat mitjana segur que tenia la seva gràcia. La tecnologia ens havia de salvar, però a vegades sembla que ens hagi de lligar. Últimament el luxe de debò és no dependre de cap andròmina per viure. Us parlo un servidor que ha decidit tornar a comprar-se un ràdio despertador per encara al matí, que qui avisa no és traïdor i més val per maricar curar. Per cert, un dia més tot l'escalf del món cap al país valencià des d'un petit estudi de ràdio a Girona. I com sempre, el ràdio despertador per a tots els amants del noble art de l'AFM, doncs fe que no s'ha adormit mai, perquè si no la ràdio no s'escoltaria pas. Arnau Vila, bon dia i bona hora. T'ha quedat això d'avui, eh? És que de veritat que és un d'aquells moments de pausa vital de dir que què estem fent amb la nostra vida, que ho estem deixant tot en un telèfon mòbil. dos, tres cops l'any sempre el despertor fa la punyeta. Tio, que ho vaig deixar amb vint-i-pico de bateria el vespre dient, va, passa res, no, el deixo carregant i el carrego a la feina. M'he despertat i he dit, bueno, és que... Amb un vint per cent jo carregaria, eh, però... Que encara ens donarà la gent de bàsquet, vull dir que fa la posjornada el dimarts al vespre. Ja ho veus tu. Ja m'esperaven 25 trucades a Girona. Però bé que he hagut aquest despertador analògic, no? Jo torno al món analògic, tio. Ja en tinc prou, de tanta eufòria digital. Home, n'hi ha que són molt originals, eh? De autèntics. Arnau Vila, tu i jo som d'una altra època, sempre t'ho he dit. Jo en tinc dos de despertadors. Jo no torno mai, no? No, per això em poso dos. No, t'ho dic perquè clar, el dia que m'adormís jo encara, no? Tireu un programa gravat i avall. Però el dia que t'adormís tu no sona la ràdio, eh? Hauria de dir que no, però sí que és veritat que com ha passat això. En fi, això que no ho escoltem gaire des del despatx de direcció. Esperem, esperem. T'anava a dir avui farem una recomanació literària, ens en entenem aviam què ha passat amb aquest camió de solidaritat que va sortir de Girona cap a València, que si no m'equivoco ha anat tot bé i ha arribat allà. I a més a més avui parlarem sobre la ignorància. Ho diran dues veus poc reconegudes en el món de la ignorància, com són la Jana Fontbona i la Neus Aldaguer, que van tornar a passar per aquí pels quatre rius per explicar-nos el seu punt de vista sobre el noble art de, en aquest cas, de la ignorància. Per intentar esquivar aquesta ignorància, almenys la involuntària, fem recomanacions literàries i que la cultura ens salvi. Vinga, som-hi. Vinga, va. I avui presentem Radio Free Camaco, la sisena novel·la d'Edgar Cantero. El seu nom porta a pensar en el jueves, porta a pensar, per què no dir-ho, en un bestseller del New York Times. Suposo que amb la ironia com a millor carta en aquests temps estrany, avui presentem la seva nova proposta literària. Edgar Cantero, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. I benvingut. Gràcies per haver vingut. Moltes gràcies. A casa teva, fins que hi ha a casa d'algú. Vius als States, tu? Sí, senyor, a Los Ángeles. Veig que et passa com als gironins. Quan hi ha merder, nosaltres ara per fires tots van fugir cap a fora. Allà, quan hi ha merder, que tenen eleccions, cap a Catalunya. Sí, i m'alegro molt que hagi coincidit. Et passa, en aquest sentit, he llegit no sé on que deien que eres una promesa de les lletres. Què en penses tu d'això? Sí, això era l'etiqueta que em penjaven el 2007 o així quan vaig debutar, que era promesa literària. És una merda, l'etiqueta de promesa literària, perquè resta molta importància el que ja has fet. O sigui, jo en aquell moment havia escrit un llibre, dormia amb Winona Ryder, no sabia si en faria un altre, saps? i que et diguessin promesa literària, com que t'afegís pressió en comptes de pensar en el que ja tenia fet. Clar, i és aquell punt d'inflexió de dir quant canvia de promesa a consolidat, també de dir, ostres, no em quedaré com una eterna promesa. A més, a la literatura catalana passa una cosa, que és que... Crec que la literatura està molt envellida i, aleshores, això passa que aquestes etiquetes s'allarguen moltíssim. O sigui, jovescriptor, per exemple, És una cosa que... Hòstia, jo tinc 43 anys i recordo haver estat als 20 i escaig en antologies de joves escriptors que al màxim eren 45. O sigui que jo encara et podria ser. Uau. Clar, això des del punt... Jo entenc que potser... En aquest país, si ets més jove que aquí en Montzó, ets jove. Te n'anava a dir, aquest és un dels motius pels quals marxes als Estates o què? No, no és un dels motius. Hi ha un dia que se m'acut una novel·la, se m'acut escriure en anglès, perquè, no sé, pel tema i tot això em sembla que ni deig capaç, que serà més fàcil, i la publico allà, i aleshores és quan descobreixo que als Estats Units hi ha com molt d'entusiasme per les coses que m'agraden a mi, pel que jo faig, i veig un... Molt més d'interès en contrast amb el que passa aquí, que sovint tenia la impressió una mica que em publiquen una mica com per fer-me un favor o com perquè hi hagi una mena de token d'un escriptor jove amb idees una mica diferents i tal qual, però que era una cosa que a les literatures en si no els interessava. És una realitat bastant xocant, aquesta. Sobretot la contraposició entre l'un i l'altre. Sí. Crec que el que passa és que... La conclusió que n'he tret és que als Estats Units, crec que la indústria editorial té una mica més consciència de ser part de la gran indústria de l'entertainment. Igual que Hollywood, series televisives, creuen que ells tenen una mena de ninxol allà. I aquí no passa. Aquí, literatura com a entreteniment és una cosa que no es concep. En aquest sentit, veníem a presentar avui el teu llibre, el ràdio Fricamaco. Primer de tot, explica'm el títol, sisplau. Saps que vam trigar moltíssim a donar-lo aquest. Era un altre principi i el vam canviar in extremis. En realitat són pràcticament tres conceptes que surten a la novel·la. I a mi m'agrada particularment perquè sembla un tribut molt llunyà a Radio Frial Bemuth, que és una novel·la de Philip K. Dick, un dels meus escriptors oblits. En aquest sentit, què ens expliques, novel·la negra, eh? Vull dir, ubiquem-nos, novel·la negra, què ens expliques en aquesta història? És una història en què volia parlar, la vaig escriure a Los Àngeles, però passa aquí a Catalunya, en una comarca fictícia que es diu La Llobera i Vulpenas. Jo me n'enyoro molt quan estic allà a Califòrnia. Tenia moltes ganes d'escriure sobre aquest país, de fet ja ho havia fet. Vaig passar molt de temps treballant en una novel·la molt important per mi, de la qual estic molt orgullós, i que després no es pot publicar. I encara tenia ganes de parlar d'això, però aquesta vegada fer un retrat una mica més honest. Aquella primera novel·la era com molt fantàstica, parlava d'una utopia, era un realisme màgic. Volia fer una cosa una mica més crua. I pensant en això, se'm va acudir la idea d'un personatge Un protagonista que ha estat a presó, que encara viu en el cotxe, que està passant per una molt mala ratxa. Una cosa que crec que s'adiu força amb el paisatge del Catalunya postprocessista i tot això. I sí, vaig començar per aquí i va sortir una nova anècdota. Una Catalunya també, suposo, o en aquest cas una comarca, que hi vas en el seu intremond, és a dir, en els baixos fons? Sí, en una comarca molt rural és molt difícil separar els baixos fons de la capital o de la metròpoli. Són comarques en què tot està fet un garbuix. Ja res és completament... rural o completament urbà. Som rotondes i més rotondes. El Magí García, recordo que va dir a la Sotana una vegada que Catalunya és una benzinera gegant, és una frase que se'n va quedar molt, perquè realment sí, és la sensació que tinc quan jo vaig en rodalies i ho veig. Clar, és que clar, en aquest sentit jo t'ho deia perquè el que veig és com que també hi ha aquest caràcter endogàmic dintre de les comarques, vull dir on tot és d'allà mateix, d'allà no es mou, vull dir, té una idiosincràcia completament local i completament en format bombolla. Sí, i això ho enyoro molt. Potser és una de les coses que trobo més a faltar des de Califòrnia. Perquè, clar, Los Ángeles és una ciutat immensa i absolutament invivible. A Los Ángeles jo puc caminar deu hores en qualsevol direcció i encara estic a Los Ángeles. A mi m'agrada molt la idea d'una comarca petita on estic en un poble i puc anar caminant al poble de costat per dinar, després tornar... Aquestes coses m'agraden molt. Pobles tenen una certa interdependència entre ells. Un fa mercat i jous, l'altre fa mercat divendres. Si has d'anar a comprar sabates divendres, doncs canvies. Però això són reflexions que segur que t'han vingut un cop has viscut fora. O ja les tenies aquí? Jo gaudia força de... Jo soc molt camacú, soc de Barcelona, però era molt de fer excursions, m'agrada molt anar per comarques i caminar, etc. Però sí, s'ha accentuat a Califòrnia, perquè allà és una cosa que no puc fer, és un gosanillo que no puc treure. Clar, allà que deu ser, dos hores de cotxe potser com a mínim. Tenia en compte que jo no condueixo, a Los Angeles estic molt atrapat. Sí, costa molt sortir-ne, costa molt respirar aire fresc. És dur, en aquest sentit. Tornant una miqueta al fil argumental, és a dir, podem avançar que hi ha assassinats, perquè és novel·la negra, i una miqueta al periple del protagonista. Quin és? Evidentment, sense fer-nos espòilers. És una persona a qui li encolomen un mort. Es troben en el pitjor lloc, en el pitjor moment. Una persona se li mola els braços, un policia creu que és d'ell i a partir d'aquí comença la fugida. Des del seu poble natal, Berri, va recorrent els pobles de les altres comarques en busca d'aliats que puguin ajudar a desentrenyar el crim i saber qui va estar culpable perquè el puguin deixar en pau amb ell. Això té un recurs, crec que és potentíssim, no sé si ho he buscat o no, que és el de generar empatia amb l'actor, perquè aquestes situacions a vegades d'indefensió, de dir, ostres, si no és ell però tothom l'està perseguint, no sé si estava buscat o... La novel·la negra és una de les característiques del gènere. Moltes vegades hi ha un heroi que és molt cínic. A mi m'encanta la novel·la negra, soc molt fan de Raymond Chandler i m'agraden molt aquestes coses que són de gènere i que fan servir clichès sense cap vergonya. Això és una cosa que m'entusiasma. Jo ho volia fer, però no faig servir els que no m'agraden. El cinisme és un que no m'agrada. Jo volia crear un personatge No dic necessàriament que cregués empatia, però jo volia fer una persona que em semblés algú agradable, algú de qui jo pogués ser amic, que tingués un cert humor i que fos una persona que malgrat tot el que li ha passat tingui una mica de fe en la humanitat. Aquest és el segador de Berries, el protagonista. Tu parles de fet ara d'humor, parles d'ironia, fins i tot al final tens una trajectòria anterior al jueves. Inevitablement això havia d'impregnar la teva novel·la. Ha impregnat totes les novel·les que he fet. No ho considero ni com que estic fent incursions en el gènere de la comèdia senzillament. Sóc incapaç d'escriure seriosament. Tot el que faci qualsevol gènere que he tocat, i procuro tocar-ne molts, o novel·la negra, terror, sempre hi ha algun xiste de polles. I és el que te n'anava a dir. És un humor gaire mordàs o és un humor més...? No, no, és un humor descarat. Perquè també trobo que en literatura és com que el llistó de l'humor està molt baix. O sigui... Crec que trobo que altres formats, una pel·lícula, realment ha de ser divertit, ha de provocar riure perquè es consideri comèdia. I en canvi, en literatura, jo veig coses... De vegades penso, hòstia, la gent diu que parla de l'humor de Saramago i dius, a veure... És humor, sí, d'allò del Seu-ne-se i fer. Però jo, quan jo parlo d'humor, jo vull que allà on no t'ho esperes en absolut, en un moment d'alta tensió, hi hagi un acudit que t'explodi a la cara. Això és humor, per mi. És que és com aquesta tendència de portar l'humor sempre a un caràcter més britànic, una cosa molt més elegant i molt més templada. Sí, humor, jo em diria, d'acudit gràfic del diari. d'aquest sí, acudit de pensar. És el que et dic, el teu humor de perill. Jo soc l'escola al Jueves, jo soc humor i va. Però això t'anava a dir. A més a més, suposo que això no deixa d'impregnar-te a tu com a autor, però també a la vida en general. Aquest humor, aquesta ironia, ja de sèrie present. Home, sí, si estic d'humor, sí. També depèn del dia. Per mi l'humor, procuro veure les coses d'humor, però és una feina. Al Jueves t'ensenya això. Per treballar al Jueves has de ser... graciós, però sobretot el que has de ser és constant i regular. I m'agrada molt. És una cosa que contrasta molt amb escriure novel·les, el fet de treballar en una revista setmanal, ara mensual, però jo encara trego setmanalment, en la qual el que es necessita és regularitat i tu has de parir acudits el dia que tinguis. Si estàs de bon humor, i si està molt al gos, també. En aquest sentit, per aquesta novel·la, la tasca de documentació, no sé si ha estat més tirant de idiosyncrasia pròpia, de records, de percepcions, o realment hi ha hagut també una tasca d'indel·lació? És que això és difícil de dir. La meva tasca de documentació sol ser lleuger a Tirana gairebé nulla. Però, clar, parlant d'una comarca que és inventada però que està basada en unes quantes de reals que m'agraden molt i als quals he estat, doncs clar, és fàcil anar robant una mica d'aquí a allà i formar la teva pròpia La teva pròpia comarca que sembla força ben documentada. Podria ser un article de la Wikipedia. A mi en general m'agrada fer deures. La part de buscar dades obscures i tot això, si jo molt rarament vaig més enllà de la primera visita a la Wiki. En aquest sentit em pica molt la curiositat com ha estat el procés creatiu. Si ha estat una improvisació constant o si realment hi ha hagut també aquest cert punt de planificació. Jo improviso de maneres que fan estirar dels cabells a persones que escriuen de debò. De debò? Sí. Ho t'han dit això? No, jo ho sé. Redificar maco... Ara ja no ho recordo. I a més va ser un procés ràpid perquè vaig trigar potser, no ho sé, diria que quatre mesos a fer-la. Però per què et facis una idea i així et deixo una exclusiva també. Estic ja treballant ara en una secuela, en una segona part, de Radio Frica Maco, mateix protagonista, però en un altre cas completament diferent. Porto 80 pàgines i acabo de descobrir més o més quin és l'argument. I encara no sé qui és, ara ja sé qui és el dolent i tot això, i encara no sé ben bé què passa, però ara ja sé tot el que ha passat abans de començar a novel·lar. 80 pàgines. Em tindrà 200, com a màxim, 250. No està malament. A part lleugera, vull dir, que me l'he pogut mirar una mica, és lleugera, és àgil... Intentem que sigui molt ràpid, que tinguis ritmes, sí. A més a més, jo crec que tots els autors, quan escriviu un llibre, apreneu coses. La pregunta és, quina és la lliçó que t'emportes tu de Radio Africa Mako? Ja ho has vist, aquí venim a posar el ditòmic. No puc relaxar-me, vinga a pensar. Hòstia, no sé quina lliçó he pres. No ho sé, és que jo no... No crec gaire en la literatura que té aquestes funcions secundàries, com diràtica i tot això. Crec que la primera funció que ha de tenir és entretenir. És primera i crucial. És la més important de totes. Si jo no m'ho passo bé escrivint-la, ja no té cap sentit ni que m'hi posi. Que no prenc? No estic segur de si n'he pres gaire. A més, és llitratura molt autoindulgent, és molt de confirmar les meves pròpies idees. Veig que t'ha impregnat molt el que em deies al principi de la idiosincràcia yanqui, que al final és entreteniment pur i dur. Sí, i també ara pensava que coses com el que deies de ser lleuger, ser ràpid, Són coses que he après sobretot d'editors estatunidens, no pas de Catalunya. Ara penso molt, també escrivint en català, penso molt en els consells que em donava l'editor de dues, gairebé tres, de les meves novel·les en anglès. que sempre em feia parar atenció a començar amb una escena que tingués una mica d'acció, una cosa que enganxés des de la primera pàgina, i saps que fos una cosa ben ràpida, que no calen gaires escenes de transició, totes aquestes coses, les quals... No dic que a Catalunya no s'apreciïn, però els editors amb qui he treballat a Catalunya no els donen particular importància. És aquest caràcter de generar una pel·lícula de qualsevol cosa, sigui en indústries culturals, sigui en música, sigui en cinema, sigui en llibre. Sí, és que em sembla una tendència força natural. A mi m'ho diuen moltes vegades, que tinc un estil molt cinematogràfic. i ho aprecio, però alhora és que jo no m'imagino un autor que dintre del seu cap el que no vegi siguin figures i sons. Sí que m'ho imagino, clar, si ets la mena d'autor que fa literatura que pot ser molta estona d'una dona sola en una habitació. Una cosa molt més de ficció literària. Però, per a mi que estic escrivint persecucions i tirotejos, doncs evidentment jo veig les coses així en pantalla. És que potser perquè la literatura catalana sempre ha estat, o potser ha pecat de ser una miqueta massa puritana i fins i tot introspectiva, en aquest sentit. Té molt poc de cinematogràfic en general, diria. És una manera de dir-ho, sí. És una manera de dir-ho. Per això les fan al teatre. I ja em sorprèn que algunes es puguin anar al teatre. En aquest sentit, bueno, estàs en aquest parèntesis aquí a Catalunya per presentar el llibre. Tens presentacions aquests dies per aquí? Sí, aquesta tarda mateix anem a la llibreria 22. Home, com no podia ser d'altra manera? Això sí que és a les 7 de la tarda, crec. Deu ser a les 7 de la tarda. Sóc el seu horari de presentacions. Ho pots confirmar? I tant. Ja estaré amb el Jordi Dousa. Amb el Jordi Deusà per presentar aquest Radio Free Camaco, aquesta sisena novel·la d'Edgar Cantero. Escolta, moltíssimes gràcies per haver vingut aquí als Quatre Rius. I ara gràcies per tant. T'ho agraeixo moltíssim. Doncs mira, sí, a les 7 de la tarda. Ara m'ho diuen des de l'equip de producció de Girona FM que a les 7 de la tarda. Edgar, moltíssimes gràcies i això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. Benvingut. Moltes gràcies. Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Escacs en Joc, el programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts a quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repasse a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. L'actualitat en 180 segons. Que d'hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafany, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Als dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repasse a tota la informació i actualitat de l'esport gironí, cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. Passen dos minuts al punt de dos quarts de dotze del matí quan seguim en directe als Quatre Rius. Girona FM, Arnau Vila, no sé si t'ha agradat gaire aquesta proposta de ràdio Frica Maco. Sí, però ho ha deixat molt en sorpresa algun tema, eh? Sí. Això m'agrada, això m'agrada. Però això està bé, això és molt dels estates, també. Pensa que viu a Los Ángeles, ha vingut a la seva pratar d'agenda presentar-nos el seu nou llibre. Escolta, best seller del New York Times, eh? Jo crec que sí. No, no, dic, dic, és best seller del millor. Ah, és best seller. Sí, sí. Però jo mateix et dic que aquest llibre ja te'l deixaré, si vols. Jo ja dic el meu. Farem un ullado. Això ja és cosa teva, senyor Vila. Molt bé. Escolta'm una cosa, seguim una miqueta nosaltres també comentant tot el tema d'aquesta onada de solidaritat que hem pogut tenir a Girona, que estem tenint també aquests dies, per què no dir-ho també a la seva manera. I va sortir una proposta bastant effervescent, ja la vam comentar ahir amb el Jorge Tomás sobre la recollida de menjar i també de donacions per a la gent afectada pel temporal de la dana. I de fet un dels catalitzadors, podríem dir, va ser la Mireia Van Leeuwen, que si no m'equivoco ja la tinc amb nosaltres. Mireia, bon dia i bona hora. Hola, bon dia Seguid, què tal? T'he de dir que molta gent em diu que gràcies a les teves xarxes socials això va arribar a moltíssima gent i que l'onada de solidaritat va desbordar. No sé si és així. Sí, la cosa va ser que un company de feina, Jorge, va dir per WhatsApp de grup de l'escola que estaven organitzant juntament amb una gent de València que viu a Santa Coloma de Farnès una recollida I jo vaig passar-ho pels grups i la gent em va començar a dir que anar fins a Sant Coloma els anava malament perquè semblava que estàvem en por i així. I va sortir la idea que potser podríem organitzar alguna cosa paral·lel a això a Girona. Llavors vaig publicar unes stories al meu Instagram dient que citava tothom qui pogués a correus d'11.12 al dissabte. i recollir el que bonament la gent pogués aportar. Vaig anar a comprar la nova venda a les 9, vaig demanar un carro, vaig presentar-me al mig de Correus amb un cartell fet per mi. I res, la gent es va anar acostant, m'ho va rejutejar un altre compte a Sant Seïdó, Girona Secreta, i des d'aquell moment va començar a venir una riuada de gent impressionant i l'aportació va ser immensa, molt agraïts. Tu esperaves realment, o sigui totes aquelles, jo ho he de dir eh, jo vaig passar per allà, cues de cotxes, descarregant, després carregant, pobra d'ella el que digués alguna cosa, també et dic, moltíssima gent al voltant, jo crec que també la parada de castanyes que hi havia davant estava fent palmes, perquè deia, mira, quanta gent que tenim aquí davant. Sí, sí, totalment, sí, sí. Va ser una resposta increïble i això, col·lapse de cotxes de gent, però realment molt emocionant de rebre tota l'ajuda. Ahir ja vam parlar amb el Jorge, també amb la Noemi de la Girona Futsal, ja vam parlar una miqueta sobretot en la logística que hi va haver-hi, per tant no cal tornar-la a comentar. El que sí que sé és que, si no m'equivoco, ahir va sortir el camió en direcció a València i em sembla que ha arribat tot bé. Sí, va sortir el matí des de Viladereig, que és on vam carregar els palets, els vam plastificar i els vam posar dintre del tràiler, i va sortir el matí i va arribar a la tarda a Guadesuat, que és un poble del sud de València, on una de les noies que estava al comitiva d'organització des d'allà va poder contactar amb l'alcalde i van poder tramitar, acordar-ho, per poder passar el control de seguretat a l'entrada del poble i que pogués arribar tota la càrrega a la gent. Suposo que aquesta és una d'aquelles demostracions on a vegades també cal confiar una miqueta en la gent i la seva solidaritat i la seva part bona. De fet, crec que queda patent que només amb qui podem confiar és amb la gent, amb els veïns, amb la gent del nostre voltant, del nostre entorn. perquè està vist que la força política en aquests moments no està a l'alçada. Crec que tothom hi està d'acord, d'uns i d'altres. No importa el color del partit, en general el que val és ajudar la persona que necessita al costat i per això hi som, per poder donar un cop de mà quan ho necessitem. En aquest cas, el fet que tinguis raó vol dir que té una cosa molt i molt bona, que és que la gent respon, i la molt i molt dolenta és que tens raó. Però va. Sí, és així de lamentar peitris, però tampoc vull entrar gaire en temes polítics perquè és una cosa bastant complicada, però el que és important és que la resposta ha sigut massiva, que ens hàgim ajudat, que hàgim desfós i que puguem aportar el que puguem tothom dintre de les socialitats per ajudar aquesta pobra gent. I tot això, en part gràcies a tu i a tots els voluntaris que vau fer possible aquesta resposta tan... m'agrada molt la paraula, afarbacent, perquè es valia a part en qüestions d'estones. Mireia, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i gràcies per tot el que heu fet aquest cap de setmana. A vosaltres per donar-nos sol, gràcies. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. You keep saying you got something for me. Com que ens hem posat nostàlgics, ja que l'altre dia en parlàvem, també hem parlat d'unes quantes coses en aquesta petita finestra que hem obert aquí als Quatre Rius, que es diu l'art de. L'art de, en tot cas, que ens ho expliquin aviam de què parlem avui. Neus Aldeguer, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Jana Fumbona, bon dia i bona hora. Molt bon dia i molt bona hora. Com he dit, és l'art de... Aquest somriure tonto al principi mai se'ls passarà, eh? No, no, no. Per excel·lència sempre hi és. Forma part del guió. Dèiem, l'art de... Com que ignoro completament quin és el tema d'avui, si de cas, perquè no tinc cap guió davant, només el teniu vosaltres dues, que això també s'hi tracta. No, això s'ha d'explicar. De què parlem avui? Ho has dit molt bé. Has dit que ignores. Ignoro completament. El programa d'avui és l'art de la ignorància. Primer de tot, no he de definir això de l'art de la ignorància. Què vol dir, exactament? Perquè, clar... Qui té la definició? Hem buscat la definició al DIEC. Anem aquí a la base segura. Ignorar vol dir no saber alguna cosa o no tenir el coneixement d'alguna cosa, però també pot ser no tenir en compte alguna cosa. És a dir, un home pot ignorar la importància d'alguna cosa per voluntat pròpia. I ara ho desenvoluparem, perquè us haureu quedat de quadros. Jo també, perquè tinc l'exemple perfecte, però el direm després. Començarem amb una pregunta. Abans de tot, us volíem preguntar la mítica pregunta i el mític debat que es relaciona amb la ignorància, que és qui és més feliç, el savi o l'ignorant? L'ignorant. Segur. Ho tens claríssim, eh? Claríssim. Arguments? Doncs mira, al final... El savi o la persona que pensa molt o la persona que vol pensar molt, al final el que no deixa de fer és analitzar, veure de les coses boniques i veure les negatives. De les negatives costa molt més després veure les boniques, en canvi l'ignorant simplement va fent. És feliç. Exacte, no és conscient. És aquella típica imatge, em sembla que la tenim tots al cap i em sembla que la resposta és clara. Com més detalls a vegades saps d'alguna cosa, pitjor. És veritat, però s'han de veure tots els grisos. Totalment. Però com a ignorant... Vaja, vull dir, l'exemple... És que hi ha molts exemples, però hi ha exemples d'entreteniments de masses que dius, ostres, que tu potser no t'entren, perquè el teu dia a dia és diferent, però que t'agradaria que t'entressin perquè dius, ostres, mira que feliç que és aquest, m'ho estic inventant, celebrant un gol, que ens agrada celebrar gols a tothom, eh? Tu veus que feliç que és aquesta persona que el fa feliç, si no el posa a contenir. El fa feliç un gol d'un equip de futbol. Ostres, a mi també m'agradaria ser feliç amb un gol. També penso que, per exemple, el que deies el Savi sobrepensa molt, no? El Savi mai està conforme o d'acord amb una cosa, o sigui, si sap que hi ha, jo què sé, hi ha una guerra amb un tema així gran, no? No pot estar tranquil, encara que no pugui fer cap acció com nosaltres que som humans. No descansos, i no hi ha descans. Que no tenim les eines per fer una acció directa, però clar, volguis o no, hi pensa, no? Llavors... això et consumeix també, o coses més senzilles, no ho sé. El savi sap que el veí del costat ha matat algú, això no és tan simple. Si ets ignorant, tu viuràs feliç sense saber que al costat teu hi ha un assassí. Si ets el savi has de pensar, ostres, què faig, ho denuncio, m'he de canviar de pis, aquesta persona sap que ho sé, per tant, soc una possible víctima, m'estic fent aquí una pel·lícula, ho esteu veient. Jo crec que precisament això és el que fa bona l'ignorància, que com que tu no saps que ets ignorant i no saps que no coneixes certes coses, ets feliç perquè simplement no saps que podria haver-hi una altra situació. Llavors això la fa bona. Això també em porta a una qüestió que és que hem classificat una mica el tipus d'ignorant, perquè una cosa és quan tu no saps que ets ignorant d'alguna cosa, per tant ets un ignorant involontari, ets ignorant sense voler-ho i sense saber-ho, i després hi ha l'ignorant voluntari, que potser tu saps que hi ha x cosa passant però no te'n vols assabentar del tot perquè saps que seràs més feliç sense saber-ho en detall. Per no entrar en temes amorosos, saps quin és l'ignorant voluntari més... No, clar, perquè aquí hi ha molta gent també que calla i ho torga. Però vols saber quin és el voluntari més famós, o sigui, l'ignorant voluntari més famós que podríem conèixer? Sherlock Holmes. encara que ara flipareu. Sherlock Holmes té una anècdota molt bona i molt reveladora que a mi m'encanta. El meu vellami, en Sherlock. A mi la figura d'aquest tros de personatge que s'inventa Arthur Conan Doyle és increïble. Té una anècdota molt bona on li pregunten, em sembla que era l'ordre dels planetes del sistema sonar. I ell contesta que no ho sap. Si diu que no ho sap, que tampoc li importa massa en aquell moment, clar, tothom es queda al·lucinant perquè diu, ostres, no saps en quina posició està la Terra? Crec que anava per aquí, és que ara la memòria és fràgil i fa molt de temps que no llegeixo Holmes. I li deien, doncs diu, ostres, com pot ser que Sherlock Holmes, una persona tan intel·ligent, tan deductiva, etcètera, que no sigui capaç de saber això? Diu, és molt senzill. perquè és una informació molt i molt trivial. És una informació que puc trobar en 0,1 segons si ho busco. Jo no necessito saber que hi ha això si ho puc trobar de seguida. Jo, per exemple, ella es fixava molt més en coses que eren molt més complicades de saber, com efectes que podia tenir un varí o segons quin varí, etcètera, etcètera. focalitzar-se en aquest coneixement que no en coneixements que, doncs, en una època on no hi havia ni Google ni tot això, doncs, ell podia agafar una enciclopèdia i en un minut, literalment, trobar on estava la posició del seu. Us heu quedat bocabadades, eh? No, no, és que això m'ha fet reflexionar més. Avui hem dit que ara és més fàcil, no?, amb internet. I al final seria la ignorància aquesta voluntària de la que has parlat tu, Neus, que al final crec que s'assembla bastant a la indiferència. Tampoc et diria falta d'interès, però sí una mica falta de desmanes per saber això, perquè penses que tampoc me servirà. Però és una ignorància molt sàvia aquesta. Sí, és ignorància sàvia. És una ignorància molt i molt sàvia. Bona manera de definir-ho. Perquè tu agafes i dius, no mira, això com que ho puc trobar ràpid, cap problema, saps? És com quan tens feina per fer, no? Primer vas a parlar d'edifici dels hipots, no? També crec que hi ha una línia molt fina entre l'ignorant, el que hem dit, l'ignorant actiu, l'ignorant que voluntàriament decideix no assabentar-se d'una cosa i l'ignorant arrogant. És a dir, aquella persona que no només no en sap d'un tema o no en sap prou d'un tema o desconeix un tema, sinó que es mostra segura de saber-ne prou. I a més a més, despreciar o ignorar la gent que realment en sap d'aquest tema. M'estic explicant? Clar, jo crec que hi ha una línia molt fina i hem de saber que el que deia, doncs potser Sherlock Holmes va decidir no estudiar els planetes del sistema solar, però si li ve un astrofísic i li explica els planetes del sistema solar, si Sherlock Holmes intentés fer veure que en sap del tema, jo crec que llavors ja seria arrogància. perquè l'està desprestigiant com a expert en el seu camí, igual que si ell li qüestionen alguna cosa sobre investigacions o el que sigui que és el tema que domina. Al final, fixa-t'hi, el problema de l'ignorant erogant és que és ignorant doblement. Exacte. És que és ignorant i a més a més és ignorant que no sap què és ignorant, que sempre diuen que és que hi ha pitjor que un ignorant, un ignorant motivat. Un ignorant motivat, i arrugat. Clar, perquè una cosa és que un tio sigui un ignorant, però l'altra cosa és que sigui un ignorant i que encara la cimta l'Ali Poray perquè està motivat, saps què em vull dir? Però no, no, tu, completament. O sigui, tu compro el que passa que al final tots som ignorants a la nostra mesura. I sí, perquè... El sàvi és el que sap que és ignorant, no? Bueno, tampoc ens posem cap filosòfics, però ho dic perquè és que no es pot ser ni sàvi ni ignorant, és que hi ha el terme mig que som les persones que som nosaltres. Perquè si intentes sobrenalitzar tot el que passa, se t'escapa tot, perquè només tindràs la teva part subjectiva del que ha passat. I si ignores tot el que passa, Aquesta part, també és com no voler veure la teva part de realitat que pots. Déu-n'hi-do, eh, quin tema que he contat. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Diu que era fàcil, però... Però no, no, no, per parlar. Tot i així, a mi la ignorància que més m'agrada o que trobo més, no ho sé, més entranyable, per mi és l'etapa de la infantesa, no? Totes aquelles coses que tu no saps, que tu desconeixes, perquè per coses òbvies, no?, per l'edat que tens, Com per exemple posem-hi, jo què sé, els reis mags, no? Coses que tu ignores de petit, que de més gran descobreixes que no, són com tu t'esperaves, i que ho has estat ignorant tot aquest temps. Exacte. I en aquell cas sí que és, sincerament, era més feliç quan era ignorant i quan era petit. Exacte. I és el per què, el d'estar tot el dia als teus pares, i per què, i per què, i això per què, i això per què, i per què, i com... I així és com descobrim i aprenem a no ser ignorants. De fet, així és com sortir una mica d'aquesta etapa d'ignorància. I quan us sentiu ignorants ara amb aquesta edat que teniu, com reaccioneu? En quin sentit? Et poso un nou exemple. Jo quan em sento ignorant, sigui perquè algú m'ho ha dit, o sigui perquè no sé una cosa i em faig sentir ignorant allò blanc sobre negre, Jo somric molt. Sí, soc molt de somriure. O canvies de tema, no? Vull dir, ai, sí, sí, sí. Però parlem d'una altra cosa. És que no tinc cap por de semblar ignorant. És que hauríem de normalitzar-ho. Si tu no en saps d'un tema, si no en saps suficientment... Hi ha gent que es posa molt nerviosa. És normal, també ho entenc, perquè hi posa molt. Jo somric. Jo crec que depèn de la persona amb la que estiguis parlant, perquè hi ha persones que literalment et sents que si tu reconeixes que no saps alguna cosa et faran sentir super petit. Crec que aquesta ignorància De fet, jo crec que també té molt a veure en l'àmbit en què siguem ignorants, perquè ser ignorants en un àmbit portarà tant coses bones com coses dolentes. Per això us volíem parlar de quatre o cinc àmbits i de les coses bones de ser ignorant en aquest àmbit i de les coses dolentes. Primer de tot, de la política. Per exemple, si tu ets una persona ignorant de primeres amb la política, Part bona, doncs que no t'has d'estar indignant tota l'estona i has d'estar fins als febrots dels polítics. Part dolenta, doncs que pots acabar votant a una persona que t'ha recomanat aquell influencer que segueixes a Insta o aquella persona que t'ha sortit al For You Page de TikTok, que també és bastant perillós, per tant, també porta perills. Llavors, en temes de ciència. La part bona de no saber res de ciència, doncs que, mira, sincerament les coses no tenen cap mena d'explicació i tampoc et preguntes massa les coses, per dolenta, que potser et surt, jo què sé, una piga molt grossa a la panxa i no et preocupes, quan potser sí que t'hauries de preocupar i anar a córrer cap al metge. Tinc una mica que estudia farmàcia i que sempre em diu que des que estudia, o sigui, que sempre està pensant Tant de bo no hagués estudiat això a la carrera. Per exemple, el sushi. Ell analitzen trossos de peix cru per veure tots els bacteris, tot el que hi ha. I a ella li encantava el sushi. Ara és incapaç de menjar-ne. Jo, que ho desconec absolutament, els bacteris que hi ha, perquè no els he vist amb els meus propis ulls, doncs soc ben feliç anant al sushi al collo i menjant el menú. En aquest aspecte, soc superfeliç de ser ignorant. En aquest sentit, sí. Em va molt bé fer-se l'ignorant de tant en tant. T'estalvia de molts maldecaps i moltes històries, tu fas veure que sí, que sí. I llavors crec que també un aspecte en el que és tan bo com dolent i ignorant és en les relacions humanes, tant sigui d'amistat com amoroses, etc. La part bona, doncs n'hi ha vàries. Jo crec que, mira, no saps si algú t'està criticant, no t'enteres de drames que potser afecten a un grup sencer o que afecten la teva relació de parella. Menys motius per ser gelós, també penso, perquè com ets ignorant és que no hi ha motiu per preocupar-se. Menys discussions. Et cau bé la majoria de gent? Crec que de cop tothom et cau bé perquè també ignores les parts dolentes. Això precisament és la part dolenta, que ets un empenat i no t'enteres de moltes senyals. S'ha de ser un peix que es mossega a la cua. Com més empanat ets, més et menja. No t'enteres. També pot ser, jo crec, en les relacions humanes, quan ets ignorant, és que la comunicació zero a l'esquerra. Fatal. I sempre, o sigui, també t'has de preguntar, quan ets ignorant en aquest tipus de relacions, d'amistat o del que sigui, t'has de preguntar, és millor evitar el conflicte, perquè és com, va bé, soc ignorant, però potser estaria bé posar-me a comunicar-me amb la gent del meu voltant. La veu de l'experiència diu que ha de ser un equilibri entre ignorància i perdó. Hi ha una part que l'has d'ignorar perquè l'has de voler ignorar, perquè si no malament rai, i hi ha una altra part que l'has de perdonar i l'has de voler perdonar. Jo crec que això són les relacions humanes. En aquest tema tan concret, eh? Jo crec que també és que al final la vida és un joc d'equilibris. És que sempre estem fent malabars aquí tot. I crec que també en aquest aspecte si no mai podràs tenir com una relació de veritat amb algú ja sigui, o sigui, profunda. Vull dir, si ets totalment ignorant és com, vale, ets un peix bullit que està aquí en una relació amb mi però tampoc parlem de res mínimament rellevant. No ho sé. Quina és la història? I sí, hi ha últims dos aspectes en els que hi ha les dues parts aquestes. Història, frase mítica. Neus, digues la frase mítica. Qui no coneix la història està condemnat a repetir-la. És la pura veritat. Quan ignores el passat, i ja no només apliquem a guerres mundiales, no, no, quan ignores el passat dels teus avançats, de la teva família, de la teva ciutat, si estàs condemnat a repetir-lo. Tota l'estona t'aniràs entrebancant amb la mateixa pedra, mateixa pedra, mateixa pedra, i el camí no s'acaba. Però per altra banda, el bo és que vas per la vida sense tenir prejudicis, et fas les teves pel·lis i jo crec que sincerament vius en un món paral·lel. I també està bé perquè ets feliç. Però de fet, hi ha moltes persones que jo crec que són com ignorants ideològiques. Qualsevol informació que contradigui les seves creences, valors, opinions... ho ignoren voluntàriament al màxim que puguin perquè no es qüestioni el que ells pensen i això és molt perillós. Clar, això és com s'ignorant per evitar tenir com un conflicte moral amb tu mateix de dir, va, potser m'estic equivocant amb el que penso. Però aquestes coses tenen un perill, és que després quan t'exploten t'exploten a la cara. Ja, és veritat això. Jo crec que aquí cadascú, això del karma, Si ho definíssim bé, algun dia parlarem del karma. Jo crec que el karma té una part que és de tal faràs, tal trobaràs. En el sentit de dir, si tu vols tapar això, tapau, cap problema. Però si mai això et peta la cara... Veuràs. Però això és més una cosa teva, que no fas tant d'energia còsmica que no sé quants, saps? Ah, no sé, acabem de tocar molt de temps en un cop i ja hem obert aquí el muntany. Jo crec que, de fet, això del tema que estàvem parlant de ser ignorant ideològicament, per exemple, ens porta a l'últim aspecte del que us volia parlar, que és l'autoignorància. No conèixer-te o no voler-te conèixer tu mateixa. Coses bones, no tens ratllades, no tens dilemes morals, ets feliç, no tens crisis existencials, coses dolentes, no tens cap mena d'autocrítica, no tens direcció a la vida, jo crec, i he de dir que jo crec que les crisis acaben arribant, però més tard i més fortes. Totalment. He parlat d'aquella crisi que deia la crisi als 40, allò als 50 i tot allò, als 30 de moment us he de dir que no n'hi ha. No n'hi ha, als 30? Jo no n'he tingut de moment. Jo també, és veritat que... Jo crec que tinc crisis cada cop que fa anys. Jo faig en forno, això. Sí? Sí. T'entenc perfectament, eh? Esteu en un moment d'empalmar un parell o tres de crisis seguides. Vale. També diré. Crec, eh? No em sento d'amor. Entre això i el discurs que hem tingut abans de com ens va gravar, acabarem aquí, sortint. Sí, moltes ganes. Somem en una crisi existencial. Ens farà fosc. Com la Catedral de Girona. Ai, no, però t'he de dir que al final és que... Ignoro completament si ha sigut el ritme que tocava. Per tant, tampoc m'heu de fer gaire cas amb els teus temes. No hi ha ritme establert que s'hagi de seguir cadascú, fa el seu ritme i el seu camí. Una cosa més, noies? Sí, ja per acabar volíem parlar de tres pel·lícules molt ràpides, muntar-les breument. Pensem que precisament parlen de la ignorància, però des de diferents punts de vista. Per una banda tenim The Truman Show, el show de Truman. Un pel·lículum. Una de les millors pel·lícules que he vist a la meva vida, per tot, per com està feta i per com està actuada. I perquè te'n recordes tota la vida pensant que estàs al show de Truman. Exacte. És un clar exemple de com la ignorància pot ser construïda i mantinguda. De fet, a la pel·lícula, el protagonista, que és el Truman, viu en un món completament fals, però ell és feliç dins d'aquesta ignorància fins que comença a sospitar de la veritat. Per tant, cosa que demostra que quan saps la veritat ets menys feliç. Ets més savi però potser menys feliç. I això també ho podem relacionar amb la pel·lícula de Matrix, un clàssic dels clàssics, la pastilla entre si es cull saber la veritat, viure en el món real i afrontar-ho, o si decideixes viure en la ignorància però feliç. I per altra banda tenim Don't Look Up, que és una pel·lícula del 2021 protagonitzada pel Leonardo DiCaprio És com una mena de comèdia exagerada, com si hagués d'explotar un meteorit a la Terra i només quatre científics del món ho saben. I la resta del món de gent ho decideix ignorar. De fet, els polítics fan discursos, els científics estan alarmant a tothom que ell està a punt d'acabar-se al món i no farem espòilers. I la gent decideix ignorar-ho perquè precisament és això que dèiem, no? Potser si ho acceptes, en quin sentit té viure si saps que serà el món demà, no? Sí, és més feliç així. I ja per tancar volem acabar amb la mítiquíssima frase. De sòcrates només sé que no sé res per dir-vos que creiem que a vegades és important ser una mica ignorant i ser-ne conscient per poder ser capaç d'obrir la teva ment i acceptar qualsevol coneixement o aprenentatge amb el que et puguis trobar, perquè si no mai aprenries. Sempre sempre sabem també els perills de comportar. Doncs que ha vist que els ignorants. Exacte. La nit dels ignorants. La nit no ho sé, però que ha vist que els ignorants. Escolta, sempre acabàvem amb un tema musical, no sé si avui també és el cas. Avui acabarem amb Disboots are made for walking. També? Perquè hem decidit ignorar qualsevol altra possibilitat. Escolta, seguim ignorant i que Sònia va filla d'en Sinatra, que per alguna cosa està... Neus, Jana, moltíssimes gràcies, una setmana més. Adéu, moltes gràcies. These boots are made for walking And that's just what they'll do One of these days these boots are gonna walk all over you Are you ready, boots? Start walking Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Hi ha una veu trencada que s'ofega al mig del mar mentre torno amb tren de Barcelona, ja que som turistes i altres només immigrants d'un món, dues classes de persones. que carrega el meu botà per vindur-us mentre faig de sopa. Ja que som turistes i altres, només immigrants condueixen dues classes de persones. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.