Addiccions, recuperació i paisatges sonors: Cristian Curiel i el “Sentimental Beat” de Saki Guillem als Quatre Rius
Falca institucional i marca de la casa: presentació de la ràdio i freqüència.
Salutació inicial i hora; arrencada del programa.
El presentador anuncia l’eix del dia: drogues, addiccions, foscor i esperança amb el testimoni de Cristian Curiel; i un bloc musical amb Saki Guillem.
Banter sobre el cap de setmana, Montserrat, Ripollès i activitats de la setmana a la ràdio.
Testimoni vital: normalització del consum, traumes (bullying i violació), mentides i pèrdua, intent de suïcidi, comunitat terapèutica i renaixement. Naixement i creixement de DIOU (centre residencial, centre de dia, pisos supervisats, 80 pacients), teràpies familiars massives a l’Auditori de la Mercè, equip i valors. Crida a col·laboració entre centres i mirada entrenada sobre el consum.
Pausa amb publicitat i promocions de la graella de Girona FM; s’hi inclou una peça musical en català.
Concepte del disc (bit i sentiment), electrònica amb caràcter analògic, estructures més jazzístiques, paisatges sonors i risc creatiu. Eclecticisme i perfeccionisme. Possibles formats de directe: combo ampli o orquestra; projecte editat amb Microscopi.
Comiat del convidat i transició cap a l’informatiu de les 12 h.
Resum de l’episodi
Programa amb dues ànimes: una conversa profunda sobre addiccions, trauma i recuperació amb el testimoni de Cristian Curiel (autor de "Del infierno al cielo" i impulsor del centre terapèutic DIOU), i un segon bloc dedicat a la música electrònica amb ànima de Saki Guillem, que presenta el seu àlbum "Sentimental Beat".
1) Cristian Curiel: del consum a la reconstrucció vital i el projecte DIOU
Context i diagnosi social
- Normalització perillosa del consum: es parla massa de drogues des d’un prisma lúdic; la realitat sanitària (salut mental i hospitals) desmenteix que siguin substàncies "lleus".
- Postpandèmia: augment dels consums; inici precoç i patologies duals en menors amb casos greus.
"És un problema greu i tot el que ens ve, malauradament, em fa molta por."
Infància, traumes i inici del consum
- Entorn permisiu però amb mancances emocionals.
- Bullying (abusos a l’escola) i violació als 14 anys en context de consum; traumes que alimenten la ràbia i la conducta autodestructiva.
- Concepció de l’addicció com a trastorn mental crònic, multifactorial (component psicològic, social i genètic) amb gestió emocional clau.
Caiguda, mentides i fons
- Mentides constants, dany econòmic familiar, episodis de sensellarisme malgrat haver guanyat diners.
- Fons: empanyar una TV regalada pels sogres, ruptura de parella, desgast a la mare i intent de suïcidi.
"L’infern és no estimar-se a un mateix."
Gir cap a la recuperació
- Comunitat terapèutica: etapa molt dura (incomunicat, pèrdua de 32 kg) però reveladora.
- Nova actitud: no és que no pugui consumir, és que no vull; aprendre a gestionar penes i malestars sense substàncies.
DIOU: model, equip i abast
- Naixement després d’una crisi professional i personal; inici modest en un co-working i creixement ràpid.
- Estructura actual: centre residencial, centre de dia, 3 pisos supervisats, ~80 pacients, teràpies familiars a l’Auditori de la Mercè per aforament.
- Valors: humanitat, ambient familiar, equip de 15 professionals, formació i confiança mútua.
- Objectiu: democratitzar l’accés (reduir barreres econòmiques) sense perdre qualitat professional.
Mirada sobre el sector i la societat
- Crida a la col·laboració entre centres i professionals, sense rivalitats, amb derivacions creuades quan cal.
- "La mirada s’entrena": qui ha conegut el món del consum reconeix patrons en el dia a dia (lavabos repetits, nerviosisme, etc.).
"Un cop has vist aquesta problemàtica, t’adones que és a tot arreu: és una plaga."
2) Saki Guillem: “Sentimental Beat” — electrònica amb ànima i risc artístic
Concepte del disc
- “Sentimental Beat”: joc entre el bit digital i el sentiment; electrònica humanitzada i amb ànima.
- So híbrid: electrònica amb caràcter analògic i peces tocables per grup o orquestra.
Composició i eclecticisme
- Estructures més jazzístiques que no pas d’electrònica pura; viatge per paisatges personals i emocionals.
- Eclecticisme en defensa pròpia: piano, bateria, teclats; mirada musical de 180 graus.
- Perfeccionisme: processos lents, exigència alta; enregistrar perquè pugui resistir el pas del temps.
Risc i paisatge sonor
- L’art ha de tenir risc; evitar la simple còpia de models.
- Importància dels paisatges sonors: crear bombolles d’intimitat emocional més enllà de la lletra.
Performance i futur
- Possible adaptació escènica: de combo de 7-8 músics a orquestració gran; cal replantejament, no calc.
- Edita amb Microscopi; ja treballa en noves cançons per al proper disc.
"La música és una art de risc: si no arrisques, només repeteixes models."

