Els 4 Rius Dilluns 22/9/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dilluns 22 de setembre de 2025. Amb una capa més, donem la benvinguda a la tarda. Amb les primeres jaquetes lleugeres i algun paraigua una mica murri, obrim l'estació més bonica de l'any per a molts, després de la travessa pel desert de l'estiu. Parlo de la calor, que ja va a la baixa i que trobarem a faltar d'aquí unes setmanes. I parlant de travessies, també la de l'estany de Banyoles aquest cap de setmana, o de tantes i tantes propostes esportives que s'assumen a les culturals que tindrem en aquest tram del curs. Que les vacances ja semblen lluny i tornem a estar immersos en el dia a dia. Com deia, que la tardor ja és aquí i la temporada cultural fa estona que volta. I en aquesta vida som tots una contradicció en si mateixos, encara amb el banyador posat, però també amb el paraigua. No fos cas que es mullés per la pluja, ens acompanya avui dilluns. Arnau, i la bon dia i bona hora. Efectivament, molt bon dia a totes i tots. Home, el paraigua ho van emportar perquè va caure alguna precipitació a l'estany i van haver de parar uns moments, però la travessia es va poder fer amb normalitat. Però hi havia gent amb banyador i paraigua a la vegada? Banyador, sí, però amb banyador i paraigua... Clar, alguns sí que caminaven per la zona de l'estany i llavors quan es va anul·lar sí que alguns anaven amb el paraigua i el banyador. És que em sembla meravellós, o sigui, som una contradicció en si mateixos. És veritat, és veritat, sí, sí. Però hi va haver un moment que va sortir el sol i feia calor i tot, eh? Sí, home, hi va haver aquesta finestra al migdia. Sí, sí, sí, ja me'n recordo, sí. En qualsevol cas, Arnau, vi la primer dilluns de la temporada aquí als Quatre Rius, eh, tu? Sí, comença la tardor, ja tinc ganes de fires, de castanyes i del paponazo, eh? Ui, el paponazo. Ah, ja ho hem d'anar a començar parlant del paponazo, eh? Ja ho hem d'anar a començar parlant del paponazo, eh? Ja ho hem d'anar a començar parlant del paponazo, perquè ara estem al setembre. Ja vindrà, ja vindrà. Home, ja arribarà, vull dir, tu l'any passat el vas provar, no? No, no, no vaig estar, no, no soc molt fan tampoc del paponazo, eh? Fuà, no vaig acabar, vaig fer-ho. Però aquest any, aquest any potser sí, m'animaré, sí. Sí, home. A veure, ja, què tal. Comenceu que diu que és molt... I és a les festes de Sant Martí, hi ha, també hi ha paponazo? Sí, home, hi ha les xorreries i els paponazos també. El que és el nom del paponazo no ho sé, però sí que hi ha xorreries que hi ha les patates, que no sé si ven bé, li diuen el paponazo allà també, però sí que hi ha alguna coseta. Tenim pendent aquí entrevistar qui es va inventar això del paponazo, eh? Seria una gran entrevista, eh? Home, i tant. Vull dir, bueno, deu estar vivint segurament de luxe a Dubai o a algun lloc d'aquest, perquè amb la pasta de la mà aquesta gent... Bueno, en qualsevol cas, tu, centrem-nos una mica, parlem de cultura ara en uns moments, parlem amb la sala La Planeta, aviam què tenen programat per aquest tram de la temporada. També sopar benèfic aquest divendres, dia 26, sopar dels gerros trencats, Arnau Vila. Carai. Saps per què? No, no, no ho sé. Bueno, m'ho puc imaginar, però... No t'ho pots ni imaginar, perquè jo tampoc m'ho vaig poder imaginar. En qualsevol cas, si et sembla, després parlarem amb el Cristian Curiel, aviam què ens explica també. En tot cas, un sopar benèfic que anirà en favor de tractaments per a gent que pateix addiccions. I també acabarem parlant amb l'Institut Català de Patrimoni, amb veu de la seva directora, Gemma Domènech, que també passarà per aquí uns momentets. Ja després ja aniran al primer cafè, però primer, bueno, la benvinguda sempre la donem aquí als Quatre Rius. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, ens hi posem. I amb l'arribada de la tardor, la Sala de la Planeta de Girona es prepara per una nova temporada, entre el 20 de setembre i fins al 4 de gener. El públic podrà gaudir, doncs, de 38 propostes i més de 50 funcions. Teta independent, poesia, música, estrenes, també el Festival Tempona d'Alta, que hi treurà el cap, en són algunes de les cites imprescindibles. Per comentar la jugada, comercem amb el Jordi Sobirà, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia, com esteu? És que et recordàvem per l'orquestra Firalutxe. Sí, vaig estar aquí fa uns mesos, un any o així, no me'n recordo, però sí, sí, content que ens hagis convidat, vaja. Ja va bé que aneu vinguent, perquè això vol dir que us vam tractar bé i que no us fa re venir. No, home, ni tant, ni tant, ni tant. Sempre és un ple. I m'ha fet gràcia tota aquesta entrada que heu fet del paponazo, tot això. Home, tu ets gaire de paponazo, jo. No, o sigui, jo soc gironí, però visc a Banyoles, i, per tant, puc fer el link aquest. No em sona, no em consta que paponazo estigui a Banyoles, et dono aquesta informació, de manera altruista. I llavors, a mi, crec que haver-ho provat una vegada, allò típic que, no sé, se't fan les 4 de la matinada, i no, i necessites fer una mica de coixí. I no recordo especialment que m'agradés gaire la proposta de... No, a mi no, a mi no. Prefereixo un entrepà del que sigui, de tota la vida, de qualsevol entitat que tingui barraca, i avall. Tu t'imagines un paponazo a la porta de la planeta, allò, per la gent quan surti? Ui, no, no. Millor no, no? Busquem a la barra. És un altre target de públic, un altre... Mira, amb això estic completament d'acord amb tu. Parlant de target, Jordi, una mica, com definiries a grans trets, encara sense entrar en detall, aquesta nova temporada de la planeta? Bé, és una temporada il·lusionant, també, com cada any per nosaltres ja... La planeta és una sala petita i requereix un esforç important al fet ja només de poder-la obrir. Però pensem també que és una eina molt necessària, ja no només per donar cobertura a companyies emergents de per aquí a la vora, sinó també donar possibilitat de circuit a altres companyies de teatre d'arreu dels països catalans, en aquest cas. I bé, el que passa és que sí que és veritat que a la tardor tenim molta teca, molta, molta, molta, molta, però també tenim, doncs, acollim des de fa molts anys, no? Som una de les seus de temporada alta i que, en certa manera, bueno, compartim aquest espai de programació. I bé, arribem ja a la 35a edició de la proposta de Teatre Independent. És el que t'anava a preguntar, sobre aquesta 35a, em sembla que és un dels eixos, també, vull dir, que teniu principalment allà a la Planeta. Sí, perquè és on va començar tot... La Planeta va obrir les portes de manera regular, amb temporada estable, l'any 97, però ja havia començat alguns anys abans, amb la mostra de Teatre Independent, quan encara tampoc no existia, temporada alta, de fet, i era el que, bueno, donava aquesta visibilitat, aquesta tardor activa de manera cultural, més enllà dels circuits habituals de la ciutat, que bàsicament es limitaven al Teatre Municipal i puntualment podria la Mercè, però... Crec, crec, bueno, no ho sé, que tenim ja una història al darrere i una trajectòria important. Què hi podrem veure, en aquesta proposta de Teatre Independent? Doncs mira, començarem just aquest diumenge, que rebem una companyia afincada, en aquest cas, a Barcelona, però que ens portaran una proposta de teatre quasi gestual, ho anomenen així, ells, que es diu De Brós, espera que llegeixo exactament, De Brós, i entre parèntesis, o la improbable travessia de dos paios i una caixa, i que ens parla això de... és una sorreal travessia d'un fals coronel i un soldat, doncs encarregats de transportar una misteriosa caixa, i entre aquestes jerarquies absurdes i complicitats inesperades, doncs el viatge ens revelarà la fragilitat i la humanitat amagada que hi ha darrere de la façana militar. I molt interessant, eh? Vull dir que em treu a la web, també podeu veure el teaser, el trailer, i... I això ho farem diumenge 28 d'octubre a les 6 de la tarda. Perdó, 28 de setembre, eh? A més, també diré una cosa, vull dir, al final aquestes companyies jo crec que estan molt agraïdes a la planeta, perquè precisament donen sortida a les seves propostes en un panorama gironí on costaria bastant bé. Sí, segurament, no ho sé, que nosaltres apostem... Nosaltres som essencialment una sala de teatre de text, eh? Però entenem també que s'ha de donar suport a altres disciplines artístiques relacionades a les arts escèniques i al teatre. Ens agradaria aportar moltes més coses, però bé, en aquest cas, en aquesta temporada, ja en parlarem de la temporada vinent, ja et trucaré, ja, ja arribarà. Perquè vindran altres propostes diferents, però, en tot cas... Llavors, continuarem el següent cap de setmana, el primer d'octubre, el 4 i 5 d'octubre, que tindrem un doplet de la mateixa companyia, que és el col·lectiu de Sassosiego, que ens portaran les seves dues peces de teatre. Una, la recuperaran, que va ser la primera, i gran, i premiada, i exitosa, que es diu Un Segundo Bajo la Arena, que és una reversió de les Bodes de Sangre de l'Horca, i en què, a més a més, el públic té una participació activa com a convidats del banquet de noces. Llavors, això serà el 4 d'octubre, amb doble sessió, a les 6 i dos quarts de 9, i el 5 d'octubre, també la mateixa companyia, ens farà l'espectacle, el seu darrer espectacle, que és breu visita a la Gola del Llop, que també, seguint una mica l'estela del primer espectacle, doncs també indueix el públic a una mena de sala de bingo, que ens fa participar, i a partir d'allà, doncs, barreja l'espectacle, barreja festa i desconcert, perdo esperança, en una mena de ritual col·lectiu. Més enllà de tot plegat, em sembla que de poesia també en tenim un bon percell. Sí, sí, a la poesia la concentrem per Fires. Si et sembla que ha hagut de repassar el de la proposta de teatre independent, perquè també, ja dins de Fires, ens visitarà la Funcional Teatre, que és la companyia històrica de Figueres, l'espectacle, una peça de Jenny Holland, d'un text d'Àngel Burgues, i també la Funcional, que a més celebra els 30 anys de trajectòria, porten tot l'any diversos espectacles, i nosaltres, doncs, els portem a la sala el 28 d'octubre, a les 8 del vespre. I el 2 de novembre, ja per acabar la mostra de teatre independent, ens visitarà l'espectacle de la Mireia Penya, que es diu Frutal, diari de moviment d'una pallassa oncològica, on la companyia La Senyoreta, en aquest cas la Mireia Penya, doncs, parla amb humor i en deliri, transformant la seva experiència personal del càncer que ha patit de mama en un relat escènic vital i crític. I bé, i després, això que em comentaves, després també dins de Fires, acollim ja des de també fa la 32ena proposta de poesia, que unim forces amb la Premi Casero, que organitza des de fa 45 anys ja a la llibreria 22, i en guany tindrem el 29 d'octubre en Quim Espanyol, que comentarà i llegirà els poemes del seu darrer llibre de poesia, Quan es fa fosc. Això serà el 29 d'octubre, el dia de Sant Narcís, a les 6 de la tarda. Llavors, el 30 d'octubre, ja també, el plat fort, diguem-ne, de les propostes del Premi Casero, en aquest cas, que és el Lliurement, del 45è Premi de la novel·la curta Just Manuel Casero, que Jaume Guillemet, el periodista Jaume Guillemet, farà una glosa en record del periodista Manuel Casero, Just Manuel. I el dia 1 de novembre, la Marta Pera, traductora, ens parlarà de la poeta Sílvia Plath, amb l'espectacle recital comentat que es diu Recordant Sílvia Plath, amb la interpretació o la narració en directe de l'actriu gironina Cristina Arenas. Val, Déu-n'hi-do. Sí, i després, si ja fem una mica de salt, ens endincem el mitjans novembre, perquè aquest any la gran novetat és que a Catalunya hi ha moltes sales alternatives que es concentren sobretot a Barcelona. Però, més enllà de Barcelona, hi ha vida. I som cinc sales de teatre independent, que som la Sala La Planeta de Girona, la Sala Trono de Tarragona, el Teatre Aurora d'Igualada, la Mercantil de Balaguer, i la Casa del Teatre Nú de Sant Martí de Tous. La companyia de Teatre Nú també tenen... és una companyia de teatre de titelles. I aquestes cinc sales van impulsar, fa tres anys ja, una mena de premis. A la producció, doncs, això, no? S'obrien unes convocatòries i companyies emergents, doncs, presentaven un projecte de producció i el projecte guanyador, doncs, llavors, rebia un impuls econòmic i de gira per aquestes sales. En guany aquesta fórmula ha canviat perquè cada sala, o sigui, s'han escollit cinc projectes i cada sala acull un d'aquests projectes i en fa la tutoria, diguem-ne. Hem tingut ara, les dues últimes setmanes, en estaix la producció d'un gironí, Àlex Castro, molt a tenir en compte, per cert, que es diu Un Paradís a la Frontera, perdó, que ja ho diu tot, Un Paradís a la Frontera ens remet a aquest macroprostíbul d'allà de la Jonquera, i nosaltres hem acollit aquesta, però llavors, durant aquests quatre dies, doncs, nosaltres estrenem aquesta, però després rebem altres propostes d'altres companyies joves emergents, com el dia 14 de novembre, Nosaltres Mortals, de la companyia La Desesperada, que és una obra de teatre documental sobre les presons femenines de Catalunya, després, el 15 de novembre, en quatre sessions, un espectacle de teatre d'objectes, que fa molt bona pinta, per cert, un espectacle més pensat només perquè puguin entrar 15 persones de curta durada, de 25 minuts, però que es diu Shefaito Lunanxiel, Perdoneu si no ho he pronunciat bé, el meu italià, de la companyia Petit Vermell, això serà el 15 de novembre, en quatre sessions, i el 16 de novembre, una companyia, que aquesta és més la més d'humor, una companyia que es diu El Celsia, que són de Tarragona, que fan l'1 de Jaume I, i ara que, bueno, fan una comèdia irreverent, o la nova presidenta extremista de la Generalitat, Lídia Ubiols, doncs intenta recuperar les institucions. Ja podeu entendre per on van els trets, i llavors també el 10 de desembre acollirem dins del cicle sonor impulsat per Ameva, el cicle sonor El Generador, i una mena d'híbrid entre concert i projeccions en directe, van una mica, no sé com dir-ho, així, com seria això, multidisciplinar, per entendre'ns, una cosa que es diu El Dia de la Bèstia, de la companyia Sang, Sang, Sang, on hi haurà la música en directe de Lluís Rovirola, i les il·lustracions en directe de la Simona Drinzeanu. És romana, és romanesa, vull dir que no sé si ho he pronunciat bé. Llavors també... Si ho veiessis aquí a vegades, quines hòsties fotem els noms? Això que acabes de fer ara no pateixis, ho veus Pompeu Fabra per molts d'aquí. Dinzeanu, suposo. Bé, en fi. Llavors, el 13 i 14 de desembre, rebem l'últim projecte d'Escenaris Especials, que és l'Escenaris Especials, com poder saber, és una associació que... i productora, de fet, de teatre, liderada per la Clàudia Sedó, i que es fa teatre amb gent amb risc d'exclusió social, que pateixen algun tipus de discapacitat, o algun tipus d'addicció, hi ha diverses tipologies. I en aquest cas, s'ha agafat a la... Bé, un actriu i un actor d'Escenaris Especials, han escrit un conte, i ells seran els protagonistes dirigits per la Clàudia Sedó, i és un espectacle familiar que farem el 13 i 14 de desembre, que es diu La Monstrua Fabulosa i la Fada Pissarrera. Carai. Sí. I ja ens saltem una mica més enllà de Nadal, el 3 i 4 de gener, just abans de rei, amb un espectacle, que això sempre té molt d'èxit, i correu a agafar entrada, si voleu, que es diu Que soni el Nadal, perquè és un concert espectacle dirigit als més petits, més petits, més petits, que és per anadons, de 0 a 6 anys, i això sempre té... Bueno, és molt... Bueno, una cosa més aviat sensorial, molt familiar, i sempre esdevenen petits moments màgics per a la mainada i per a la família, molt bonics. És que al final també l'espai convida a això. Ah, exacte. Vull dir, la planeta, una cosa bona que té, vull dir, és aquesta intimitat també que dóna, vull dir... I sobretot, hi ha una cosa que em sorprèn molt, i és la quantitat de malabars que deus haver fet per intentar així aquesta programació. jo t'ho dic... Sí, som un equip, eh? Però... Però dic, veig com moltíssimes, o sigui, boles de diferents colors, és a dir, és el que et deia abans, no? Llavors, intentar buscar aquest equilibri entre tot pel gat, entenc-ho, no sé si ha estat un dels reptes també per aquesta temporada. Bé, però ja forma part de la nostra feina, buscar aquest equilibri, aquesta... Bueno, que hi hagi una mica d'espai per a tothom, per a tot el públic, i que com a mínim de tot el que oferim a qualsevol persona que passi pel carrer doncs li pugui interessar com a mínim una de les coses, no? A partir d'aquí és quan s'ha de generar públic, s'ha de generar interès per la cultura, pel teatre, per les artes escèniques en vius i... i tot plegat. I bé, aquesta, ja ho he dit, ens ve condicionada també pel volum de... Perquè entre mig, evidentment, ja ho he dit, tenim molta teca de temporada alta, però que, també podeu entrar a la web i veure tot el que oferim nosaltres. I com has dit, ja no me'n recordo, però no sé quants dies de funció tenim o quantes funcions, no has dit al principi? Sí, teniu com 50... més de 50 funcions i això amb 38 propostes. I en 3 mesos aviat has dit, eh? Perquè... Això vol dir molta feina. És que al final també, Girona, jo crec que demana molt en aquest sentit, vull dir, té aquesta d'allò, però a vegades creus que el... no sé si... hi ha alguna franja que sigui més complicada la qual toca arribar i no sé si la gent jove, els universitaris... La gent jove... Sí, la gent jove... Hi ha una franja a partir d'uns, podríem dir, 8-9 anys, que és quan comencen també a... jo què sé, a tenir partits de el que sigui, de hockey o el que sigui, de bàsquet o extracolars, diversos... Sí, perquè futbol avui no toca parlar, no em sembla, aquí, i no. I després també que potser costa més trobar alguna cosa que els espectacles familiars de caps de setmana tendeixen més a... perquè també és això com he dit, no? És més fàcil portar una criatura petita que no pas un que ja té una edat i comença a tenir altres inquietuds, per tant, potser costa més això, a partir dels 10 anys fins a... en adolescència avançada de poder-los enganxar, tot i que hi ha coses i coses molt interessants. I és aquí una mica la batalla on t'hem de posar incís. En aquest sentit, vull dir, si haguessis d'enviar un missatge a la gent com perquè s'animin i vagin cap al planeta, t'ho dic perquè el planeta dins de tot és una sala que coneix el públic gironí. Sí, tot i com... Podria conèixer-ho més, no? Sí, bueno, és que el públic és una cosa que no saps pas mai com et pot anar cap aquí, cap allà i alguna cosa que penses que ui, això vindrà molta gent després també perquè a Girona hi ha molta altra oferta no sé si gràcies a qui sigui però vull dir que està molt bé que hi hagi tota aquesta activitat però és veritat que la competència és forta. Ara, nosaltres juguem com bé hem dit abans amb una proximitat total i absoluta i real vull dir que ostres, l'experiència teatral s'ha de viure i nosaltres és que és gairebé immersiu perquè el col·loquem a l'espectador pràcticament a sobre de l'actor, l'actriu de torn sobre de l'espai escènic literalment l'espectador entra i surt per l'espai escènic per tant ja ostres, et dona una proximitat què és el que tenim no sé és la nostra arma és la nostra gran arma ningú més ho pot oferir home, jo m'ho vaig passar molt bé amb les carmelites me'n recordo també de la funcional que vaig venir i de fet això que dius que recordo que jo sóc de cama llarga com aquell qui diu estava així estirat i vaig dir ostres, vaig recollir la cama vaig dir no fos cas que ara m'hi fotin l'altra vegada la gent i anaven entrant que anaven matant monges al final en aquell espectacle sí, sí allò era com aquella que l'onillo sí, sí, sí no, la funcional la funcional s'ha de veure la funcional s'ha de veure perquè és una companyia de teatre amateur però ostres és són molt bons és una companyia molt, molt, molt bona molt bones interpretacions vull dir que no s'hi dediquen professionalment però la dedicació que hi posen és professional sí vaig anar a veure ding dong també vull dir ding dong ara no és una que van treure figueres i que van obrir de fet van obrir fitac amb aquesta i és el que dius i jo sempre dic que la funcional és un grup que dignifica moltíssim la paraula amateur no, no totalment està per sobre de fet sí, sí en aquest sentit és un un exemple a seguir Jordi tenim moltíssimes coses entenc que a la web de la Planeta sí, a la web sisplau planeta.cat i allà podeu trobar tot els enllaços de les entrades el més important també clar el més important ara l'important és que vingui el públic al final tot té sentit amb el públic tot s'ompli la Planeta només faltaria Jordi moltíssimes gràcies per aquesta estoneta gràcies a vosaltres que Fins demà! Fins demà! El Jardí de l'Ànima El programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM amb Imma Garolera Afra Quintanes i Lavínia Martorano Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a GironaFM.cat Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80 Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit És el temps del Cocodril Club Tot un clàssic de la ràdio Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí dissabtes de 10 a 12 de la nit Aquí a Girona FM 92.7 FM Cocodril Club El programa revival de l'Albert Malla Hasta luego, Cocodril No pasaste de caimar Hasta luego, Cocodril García i Tarribas Associats El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona Amb Pere García i Guillem Tarribas Explorem el món del cinema La música, el teatre i els llibres Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat Girona FM La teva ràdio La gironina El més clàssic i el més actual del soul Cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula El programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas Descobreix Girona com mai abans ho havies fet Als Quatre Rius Amb saït es bai Entrevistes, gent, cultura, històries Girona pren la veu Al 92.7 FM A les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM La teva ràdio La gironina Doncs avui dilluns hem volgut fer un repàs d'agenda Aviam que tenim aquesta setmana a Girona i Rodalia I vaja Vull dir, no hem pogut deixar de comentar La nit dels gerros trencats Arriba una gala solidària per obrir el camí també cap a la recuperació i trencar l'estigma especialment enfocat en les addiccions Per poder comentar la jugada Christian Curiel Bon dia i bona hora Bon dia, saït Encantat una altra vegada d'estar aquí amb tu i retrobar-nos, no? I més per aquest motiu T'anava a dir Ostres, jo crec que al final una trajectòria molt dinàmica Primer vas treure un llibre Ara, per exemple Vull dir, arriba aquesta gala solidària On, explica'ns una miqueta d'aquest tracte La nit dels gerros trencats Bé, la nit dels gerros trencats Tal i com ho diu Ve d'un proverbi japonès On, bé, ells De les coses trencades en treuen profit I nosaltres, quan tenim Tenim l'addicció en actiu Estem trencats per dintre Per fora, per tot arreu I nosaltres el que fem amb la nostra feina Dia 1 És reconstruir I després ens tornem persones molt vàlides Molt valuoses I molt respectables Per això vam crear l'associació L'associació és un canal Que fins ara teníem una mica Aparcat Perquè estàvem en ple creixement A dia 1 I On podem actuar Perquè cada cop Hem trobat amb més situacions De gent que està en situació Més vulnerable Els temps estan canviant Els lloguers són desbordats Tot ha pujat moltíssim I la salut Està canviant també A nivell de salut mental I no tothom pot accedir A un tractament privat I hi ha molta gent I hi ha molta gent Que el necessita Perquè el que és El circuit públic Hi ha una llista d'espera Enorme moltes vegades I aquesta llista d'espera Es pot Portar un desenllaç Crític Moltes vegades Hi ha pèrdues de persones Perquè no han pogut accedir A un tractament I jo no vull ser El Robin Hood De les addicciones Ni vull tampoc Donar a entendre Que amb això Curarem O recuperarem A moltes persones Però sí que posarem El nostre granet de sorra Ajudat De molta gent De la comarca I de fora d'aquí Que ens estan Apoyant en aquest projecte Per poder ajudar persones Per tant entenem Vull dir que al final L'objectiu és intentar Democratitzar una miqueta El tema de tractaments Correcte És donar visibilitat Que som un Un espai De la societat Que ens dediquem A abarcar cada cop Molta més gent I no tenim Ajudes necessàries O sigui Tots els que som Circuits privats No ens ajuden No hi ha subvencions No hi ha Hem de tirar pulmó Amb les nostres empreses I moltes vegades Hi ha empreses Que no poden Mantindre's en peu Perquè Es van Es van desgastant Per poder ajudar Les persones I hem trobat Molts de situacions Que jo deixo De De De ingressar Al local centre El que el centre T'ha estipulat De manera oficial Per un ingrés Per voler Aguir Aquella família I Moltes vegades Dic Ostres Però jo al final Continuo Tinguent la misma Infraestructura Les mateixes Persones Que mantindran I donar El mateix servei Això ho tindrem Aquest divendres Dia 26 de setembre Al Mar Ros A Caçada De la selva Sí Mar Ros És un lloc Idíl·lic Crec que Em sento com a casa Quan vaig anar allà El David I tota la part Que gestiona el restaurant Són meravellosos I ens sentirem com a casa Entenc que el gran objectiu Sobretot d'una primera edició És aconseguir celebrar La primera edició Perquè la gent a vegades Es pensa que això De muntar sopars benèfics És molt fàcil I em sembla Que és una borrada de feina Jo crec que Aquí haig donat Moltes gràcies També el suport Del Marc Del Marc Pairà I perquè m'està ajudant Moltíssim això A tu també I no, no Jo tenia Tenia una previsió D'una Molt humil Que és el que Em va proposar també el Marc I bueno La veritat és que Estic tinguent Molta feina Però també estem tinguent Una gratificació Perquè realment Arribarem als objectius Que ens havíem complert I per tant Encantadíssims De Que es pugui celebrar Que realment Hi hagi l'acceptació Que ja està veient I segurament Potser hi haurà Una segona edició Esperem que sigui així També Entenc que és l'objectiu La nit dels erros trencats Aquest de divendres Dia 26 de setembre El Marc Ros De Caçada a la Selva Cristian Curiel Moltíssimes gràcies I vaja Ja parlarem de com ha anat Gràcies Descobreix Girona Com mai abans Ho havies fet Els quatre rius Amb saït esvall Entrevistes Gent Cultura Històries Girona Pren la veu Al 92.7 FM A les plataformes I a les nostres xarxes socials Girona FM La teva ràdio La Gironina Girona Entrevastidors Vols descobrir Que es cou a Fira de Girona Els dijous Un cop al mes Alexandra Cantos Et posa el dia De les activitats Fòrums Concerts I tots els esdeveniments Que t'ofereix la Fira Amb totes les anècdotes I curiositats A Girona FM I també en podcast Som la teva veu Som la Gironina L'Alternativa El programa de rock Que et porta també L'agenda musical I el més destacat De la cultura gironina En llengua anglesa Els divendres Cada 15 dies A les 9 de la nit Presentat per Ryan Martin Welcome to L'Alternativa A Girona FM La Gironina Escacs en Joc El programa més estratègia De Girona Cada dimarts A dos quarts De quatre de la tarda Josep Serra Ens prepara El tauler d'escacs I juga les peces I juga les peces A Girona FM Cada dimarts A dos quarts de quatre De la tarda Som la teva veu Som la gironina Recupera Recupera tota la programació A Girona FM Tots els nostres continguts De quilòmetre zero Informació Entrevistes Esports Cultura I tot el que passa A Girona Descobreix el que tenim Per oferir-te A Girona FM A Girona FM A Girona FM Disponible on I quan vulguis Girona FM La teva ràdio La gironina Fes una foto Del terrat Que des d'aquí Es pot veure Mart La roba estesa Al meu agost Un camp d'espigues I cargols Esperarem Que passi el fred I sota l'arbre Parlarem De tot Un biorritme Lamental Un mar d'antenes I animals Els astronautes Volen baix Els núvols Passen com Qui no diu res Amb les butxiques A les mans Caminarem Els passos D'altres Peus Esmorzarem Pembol i sal Ho vestirem Amb unes copes De vi Deixem davant De la ciutat La tarda es llarga I potser més Molt més De la nit Un altre lloc Un altre temps On parlarem Amb altres veus El meu secret Subtitulat Camins d'arròs Camins de blat Esperarem Que baixi el sol I sota l'arbre Parlarem Del temps Un biorritme Lamental Un tros De vida Artificial Els astronautes Volen baix Els núvols Passen com Qui no diu res Amb les butxiques A les mans Caminarem Els passos D'altres Peus Esmorzarem Pembol i sal Ho vestirem Amb unes copes De vi Deixant davant De la ciutat La tarda es llarga I potser més Molt més La nit Lamental Lamental Me I prou desires In w Quate I Em Lamental I Lamental Lament I In Fins demà! El 92.7 FM A les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM La teva ràdio La Gironina Volíem avui parlar amb l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural Ens acompanya la seva directora Gemma Domènech per explicar-nos com treballen per conèixer, protegir i també donar valor al nostre patrimoni Gemma Domènech, bon dia i bona hora Bon dia, gràcies per fer-me venir Només faltaria Això és casa teva, ja t'ho asseguro T'he de dir, Gemma, per començar Què és exactament l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural? Jo l'hi diré a partir d'ara l'Institut Sí Doncs, què és exactament l'Institut i quina és la seva missió? Bé, nosaltres, l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural que l'acrònim és l'ICRPC o sigui, un nom molt difícil de pronunciar és un dels 42 centres de recerca que existeixen a Catalunya dins del sistema ACERCA és un sistema de la Generalitat del Departament de Recerca i Universitats doncs destinat a l'alta recerca la recerca amb impacte al retorn a la societat d'aquest coneixement que els investigadors fem nosaltres som dels pocs centres que hi ha d'Humanitats n'hi ha cinc és un sistema, el sistema català de recerca que no està centralitzat a Barcelona sinó que està repartit pel territori és a dir, quan es crea aquest sistema es agafen aquells grups de recerca de gent d'universitats que està treballant determinats temes i s'aposta per fer-ho créixer de forma independent ja a la universitat amb finançament que ve directament de la Generalitat i d'altres patrons en el nostre cas, naixem el 2006 aquí a Girona, perquè aquí a Girona hi havia un grup d'investigadors que treballaven en el camp del patrimoni encapçalats per en Gabriel Alcalde que va ser el primer director de l'institut i es crea aquest petit institut molt embrionari amb 4 o 5 persones i avui som ja potser entre 10 i 12 depenent del moment i de cada projecte si en tenim més o en tenim menys no és una plantilla a vegades molt, molt estable som per tant Generalitat de Catalunya i som Universitat de Girona a la universitat estem adscrits a la universitat alguns d'ells com jo mateixa tenim la doble vinculació i donem classe també a la universitat i ens dediquem a això del patrimoni cultural que és un camp molt ampli que és això estudiar estudiar bé a fons el patrimoni però sobretot els usos que pot tenir el patrimoni sempre amb la voluntat de donar resposta als reptes de la societat quan parlem del patrimoni material, immaterial ara ja comencem també amb el digital tot, tot per nosaltres el patrimoni són aquells elements que bueno, per nosaltres no és la definició el patrimoni són aquells elements que cada societat cada moment decideix que vol conservar com a elements del seu passat perquè els identifica identifica en aquesta comunitat i vol transmetre a les següents generacions per tant el patrimoni no és un concepte estàtic una generació pot decidir que un element del passat que sempre s'ha fet i sempre ha sigut tradició fer això en aquí doncs ara ja no perquè no té a veure amb la meva manera de pensar amb els meus valors en canvi una cosa que abans no ho era pensem per exemple en la cuina quin és el patrimoni de la cuina catalana quins elements hi ha hi ha elements que no hi són de sempre de sempre des de quan per tant és una cosa mòbil té a veure amb l'identitat dels pobles i amb el reconeixement de la societat que els viu pensem en coses com per exemple la touromàquia hi ha llocs en els quals la touromàquia és patrimoni i nosaltres aquí no és que no sigui patrimoni ni tan sols ni tan sols el practiquem perquè no ens hi sentim identificats a la nostra generació al nostre moment social crec que ja hem parlat d'alguns exemples en aquest sentit per exemple quins perfils professionals formen part de l'institut bé nosaltres tenim com que el concepte del patrimoni és tan extens i també abans he dit que varia l'equip l'equip varia a vegades segons els projectes que tenim entre mans però bé bàsicament són historiadors antropòlegs historiadors de l'art aquests serien els perfils evidentment també necessitem gent de comunicació que ens tradueixi i que ens faci arribar com ara avui aquí que ens doni l'oportunitat de comunicar això que fem i llavors personal tècnic de suport evidentment de la gestió econòmica i la gestió administrativa que a vegades no s'hi pensa i és una de les potes de qualsevol centre jo l'has comentat ara fa una estona i és que vaja sou centre adscrit de la universitat per exemple però també col·laboreu amb universitats amb museus amb ajuntaments com es concreta exactament aquest tipus de col·laboració? Sí, nosaltres fem dos tipus de projectes fem recerca a la qual ens presentem projectes i aconseguim fons projectes del ministeri destinats a estudiar de forma teòrica una cosa projectes d'Europa destinats a com fer que les zones rurals si a través del seu patrimoni aquest desequilibri territorial que tenim a nivell de població això dels pobles que acaben quedant buits el patrimoni seria un revulsiu per això potser tenim un projecte europeu per estudiar això que ens donen els diners de la Unió Europea per fer això però això és teòric això és un tipus de feines de les que fem nosaltres tenim els projectes podríem dir més de transferència nosaltres en diem d'aquest coneixement que nosaltres hem assolit amb aquest tipus de projectes doncs potser un ajuntament en concret ens diu com puc fer perquè aquesta tradició d'aquest poble o aquestes esglésies o aquest ofici propi d'aquí doncs sigui podríem no tan sols guanyar diners la gent sempre pensa com fer perquè vingui gent i el turisme i els domingueros no és només això sinó també és la sí el valor diguéssim d'orgull dels ciutadans de les persones que viuen en un determinat poble sinó de sob els que venim de Taüll que és allà on hi ha les pintures aquelles això dona cap identitat sí però dona a part de la identitat podríem dir del lloc com l'orgull de ser d'allà per tant podríem dir encàrrecs projectes que ens sol·licita un ajuntament un consell comarcal no sé i aquests altres projectes més teòrics en els quals moltes vegades estem treballant amb altres universitats perquè creem equips molt grans en els que per exemple un dels projectes que tenim ara són 20 investigadors i hi ha gent de l'Autònoma hi ha gent de l'Universitat Santander són projectes molt grans en els que abarquem a vegades també comparatives entre diversos territoris i demés al final aquestes col·laboracions també són un canal excel·lent per poder arribar diguen-li al públic general o també local de cada dia sí, sí la nostra feina nosaltres sentim que la feina la fem perquè la nostra missió aquells documents que es redacten les memòries i tot això es diuen que la missió nostra és estudiar el patrimoni veure com pot servir a la societat i sobretot com pot ajudar a l'hora de la presa de decisions polítiques és a dir a donar arguments moltes vegades sobre què fer amb determinades coses si és bo doncs enderrocar allò o si és millor doncs en comptes enderrocar l'antic escorxador i fer-hi una promoció de pisos doncs l'antic escorxador podria ser un lloc no la idea aquella fossilitzada no és que això és un monument i aquí no hi passa res no, no pot ser un monument però pot ser un monument viu, pot ser la biblioteca i potser d'on valor és afegit fer la biblioteca a l'antic escorxador i posar en valor que allà hi havia hagut un escorxador qui treballava amb una gent que allò va significar un gran pas endavant perquè per exemple en el cas dels escorxadors que jo he estudiat és un gran pas endavant perquè representa l'europeització és a dir les mesures de sanitat el confort dona això quan comencen a construir escorxadors i la gent ja comença a treballar amb uns estàndards sanitaris doncs potser posar en valor això és un guany per aquell poble intentem això que les nostres recerques tinguin una transferència que aquest coneixement sirgui per prendre decisions si cal protegir si no cal protegir si cal explotar d'una determinada manera i per exemple com cal explicar les coses un gestiment arqueològic hem fet el gestiment arqueològic però això com ho fem perquè arribi a la gent com s'explica quina és la millor manera d'explicar-ho amb realitat augmentada amb plafons amb vídeos doncs nosaltres podríem dir som especialistes en això és que quan has parlat de decisions polítiques de cop m'he quedat força parat però sí que tens raó que potser en l'àmbit local és una altra història i sí que us fan més cas no i en l'àmbit nacional també perquè per exemple nosaltres estem molt contents perquè nosaltres sempre deien volem ser un referent volem ser un referent i ja diem sempre som un referent perquè l'any passat o l'altre fa dos anys passat tan ràpid doncs el govern ens va encarregar d'una banda la revisió de la llei de patrimoni immaterial que estàvem preparant és a dir quan la van tenir redactada ens la van passar perquè nosaltres hi féssim aquelles aportacions i aquelles crítiques que creguéssim i ens van tenir en compte i després en el procés d'elaboració de la nova llei de patrimoni doncs hi hem tingut un paper molt important el govern s'ha a veure que nosaltres treballem som generalitat vull dir que és normal però vull dir que a l'hora d'escriure una llei doncs es diu qui són els que saben d'això del patrimoni i altres consultes o treballs conjunts jo diria que fem per exemple amb el Departament de Cultura tot i que nosaltres depenem del Departament de Recerca i Universitats doncs el Departament de Cultura que naturalment seria el més el més afí el que fem nosaltres doncs continuament treballem amb projectes conjuntament Déu-n'hi-do teniu molta planxa eh vosaltres teniu molta molta planxa acumulada també i la que ve precisament sobre això vull dir reptes que tingueu ara mateix bé nosaltres tenim un projecte molt engrescador que ja fa 3 anys que va però que ha florit podríem dir que ha crescut més enllà del que nosaltres ens pensàvem perquè una de les nostres línies de recerca i si vols un dia podem parlar més extensament d'això és la que té a veure amb la salvaguarda i la destrucció del patrimoni en temps de conflicte en temps de guerres de conflictes socials què passa amb el patrimoni bé això jo quan explico classe no a vegades li dic el patrimoni és objectiu militar la catedral de Kiev és un objectiu militar perquè quan bombardeges un element així estàs donant un missatge a la població allò amb el que tu t'identifiques jo acabaré però això ja des dels romans anaven en un territori i el conquerien s'enduien tot allò que era els obeliscos d'Egipte cap a Roma he conquerit en aquell poble per tant és un objectiu militar doncs bé aquesta és una de les línies que tenim i nosaltres vam treballar molt amb aquesta línia sobre la protecció sobre la guerra civil sobre què va passar amb el patrimoni i ara estem fent un treball que és molt engrescador que és doncs bé tota una sèrie d'obres que estan en els museus i que no són ben bé de ningú perquè no se sap moltes vegades de qui són però el que està clar és que no són d'allà on estan perquè són fruit doncs d'aquests moviments exacte no? i estem treballant en aquest projecte és un projecte que creiem que tindrà molts anys de vida i que és un projecte doncs que que ens engresca molt Gemma primer dia però no l'última i anireu passant per aquí de tant en tant i tant i tant nosaltres tenim molts de projectes i ens agrada molt això no? allò que abans en deien divulgació que ara em sembla que ja no es diu divulgació però que és això de fer saber que estem a la disposició de la societat en realitat per això estem també i més que convidat més faltaria Gemma moltíssimes gràcies a vosaltres sobretot