Els 4 Rius Dijous 18/9/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dijous, 18 de setembre de 2025. Aquesta setmana ho hem vist, que s'ha acabat el temps de la sorra i la sal. Les agendes ja comencen a solapar-se perillosament una altra vegada. Sincerament, ja he perdut el control de tot el que tenim. Però, posats a triar, vaig treure el cap pel casino de Girona. Presentaven el Filosofia de la Moda de la Rita Racòsnic de la mà de la Geminada. Entrada plena de gom a gom per passar una bona estona a ritme de llibres i, per si no en teníeu prou, la Carles Simón, que va treure el cap també pel trufó. Ah, i per cert, que ja n'ha presentat també al cartell de Pires. Quan Sant Narcís, en aquest cas, ja ho tenim pràcticament a la cantonada i que no us enganyin al termòmetres d'avui, que la tardor ja ha arribat a Girona. I m'encantaria dir bon dia, Arnau Vila, però com que no el tenim avui aquí, sí que diré bon dia, Àlex Gascón. Com estàs? Ja sé que no parlaràs, fill, però... Molt bé, molt bé. Molt bé, no? Vull dir, escolta, ho hem aconseguit, eh? Per fi que xerris una miqueta pel micròfon. En qualsevol cas, nosaltres avui ens anticipem una mica a la cartellera. Avui parlarem de cinema, temps de cinema amb el Carles Ribas, ja que demà recordem que ens n'anem cap a la Cioter. També parlarem d'una exposició que tindrem aquí, al local de l'Associació de Veïns de l'Eixample, del nostre barri, d'aquí de Girona, en parlarem tot seguit amb l'Amèlia Barbero. També més agenda, bienal d'art, de la mà d'Alexandra Planes, que en parlarem també després. I per si no n'en tinguéssim prou d'art, parlarem també amb l'artista Josep Massana, que presentarà la seva exposició, L'olor i la pols, a la Fundació Balbi. Per tant, avui ja ho veieu, monogràfic d'arts, principalment, ars plàstiques, ars figurades, però sobretot comencem amb el setè art, si us sembla, que és amb el temps de cinema. I quan són les 11 i 11 minuts del matí, demaneu tots uns un desig. Ja se'ns ha complert. Carles Ribas, bon dia, bona hora. Bon dia, Saïd. Com ha anat l'estiu? Bé, home, prou bé. Bé? Curt? Curt, sí, se'l dir, no? Se'l dir que va curt. No em queixo, no em queixo. Ja fem el que podem. Que se'ns va morir el Robert Redford aquesta setmana. Sí, sí, sí. Hem de recordar una de les millors pel·lícules de la història del cinema. Todas las sombras del presidente. Podria ser una, sí, sí. Sense cap mena de dubte que és on tenim... Tot és molt clar, tot és molt clar. Home, i tant, que teníem el Dustin Hoffman, també me'n recordo. És que saps què passa? Que jo, per pandèmia, és que ara al·lucinaràs, que diràs, aquest d'on t'ha tret una pel·li dels anys 70 o 80? Doncs mira, jo durant la pandèmia em vaig menjar totes les pel·lícules que hi havia de periodisme. Ah, molt bé. De la professió. Llavors, a mi em parles de Zodiac, em parles de Night Crowners, em parles de tot el que sigui periodisme, Spotlight, evidentment, 25 vegades, me la sé de memòria. I totes les sombras del presidente em sembla un exercici preciós de com funcionava abans el món. Sí, sí, sí. És d'aquestes primeres pel·lis que van ser molt crítiques amb el sistema, no? I sí, sí, molt valenta per la seva, perquè, per cert, has destacat Night Crowners, que jo sempre és una pel·li que reivindico. Brutal. Perquè, ostres, és una meravella i com s'anticipa també o reflexa una mica el que ja és el sensacionalisme en el món periodístic, eh? Molt bona pel·lícula, sí senyor. Sí, sí, amb un Jake Gyllenhaal estelar, que després la va cagar amb Prince of Persia, vull dir... Bueno, tots fan... Bueno, fan el que... Tothom fa el que pot, ja ho sé, amb el que té només faltaria, i Prince of Persia, que havia de ser també una nada d'olla de pel·lícula, al final es va quedar allò amb Jim Martin, tot me'n recordo, també, però sí, Night Crowners, ostres, bueno, en fi, pel·lícules no en blanc i negre, però sí que d'una altra època, d'aquelles que ens agraden a nosaltres. Nosaltres ens situem en aquesta setmana, però abans de tot això, que vau tenir a la Carles Simón ahir, aquí al Trufó, com va anar? Fantàstic, fantàstic, a més, ella és fantàstica, vull dir que molt propera, molt agradable, i sí, sí, la Carles, de fet, sempre ha vingut al Trufó a presentar les seves pel·lícules, vam començar amb Estiu del 93, al Carràs i ara a Romeria, en aquest cas no va ser possible que vingués els primers dies d'estrena, perquè recordem que ja fa 10 dies que estem projectant Romeria amb un èxit espectacular de públic, però bé, bé, diguem, més val tard que mai, no? Molt bé, sí, sí, molt bé, i el públic molt content de poder, doncs, compartir xerrada amb la Carla, que bé, necessitament per ella, Romeria no ha estat seleccionada per l'Acadèmia Espanyola, per anar als Òscar, però bé, en el seu cas també ho ha fet Sirat, que també és una gran pel·lícula, o sigui que està molt ben representada la cinematografia espanyola aquest any, sí senyor. Però diré també que a vegades els criteris de les acadèmies, vull dir, són molt peculiars. Sí, per dir-ho així, però jo crec que aquest any ho han fet bastant bé. A més, les tres que havíem preseleccionat ja eren molt bones, perquè Sorda també és una pel·li que a mi em va agradar força. Sirat és la de la Rabe, no? Sí, senyor, de Oliver Lachse, que va guanyar Premi Especial a Cannes, i que a més a més s'ha estrenat aquesta setmana passada a França amb un èxit espectacular. Vull dir que és una pel·li que està anant molt bé també a nivell internacional, per tant això li pot donar molts punts també a l'hora que els acadèmics de Hollywood la valorin com una dels possibles candidates a l'Òscar. I ara estava pensant, dic, d'aquí unes setmanes no hi sereu pas, no? Ja va a Valladolid, em sembla. No, però encara queda... Sí, i tant? Sí, a final. Mira, és per fires. Ah, toca per fires? Senyor, què fareu? Doncs anar a Valladolid, sí, sí. Les fires ja les tenim molt vistes. Però no queia per fires? Sempre queia... La setmana abans? Sí, és a dir, tornaves el dia començant les fires. És veritat, tens raó. Però aquest any ha anat així, i per Sant Narcís estarem a Valladolid, sí, sí. Bueno, escolta, vull dir, ja farem un FaceTime o qualsevol cosa. Jo estaré a la barraca del forn. Ah, molt bé. Com sempre. Vull dir, com sempre, des de fa no sé quants anys. Les poques vegades que he tornat de Barracas de Girona, vull dir, sempre em trobareu allà amb tota aquesta cor celestial que hi havia fa molts anys per Girona. En qualsevol cas, ara sí, entrem a la cartellera. Què tenim per aquesta setmana, Carles? Mira, us faig un parell de propostes que s'estrenen. A la primera, Un gran viaje atrevido i meravelloso. El títol, ja, complicat, eh? Però, bueno, en fi, és la nova pel·lícula de Margot Robbie, que no l'havien vist ella des de Barbie, no s'havia prodigat. I, per tant, molta expectativa en aquesta nova interpretació de Margot Robbie. És una pel·li difícil d'encasellar, perquè és com un viatge, com... De fet, el punt de partida és un noi i una noia que van a un casament, no es coneixen de res en absolut, es coneixen en aquest casament, i a partir que em prenen com un viatge al passat on cadascú reviu els fets com més bons o dolents del seu passat. I d'aquesta manera es van coneixent. Carai. És complicat, eh? Complicat. Home, sí, vull dir... Però, bé, vull dir... De fet, als Estats Units la crítica l'ha bastant, l'ha matxecat bastant. L'ha matxecat bastant, no? Perquè, però bé, és una pel·li, això, molt atrevida. L'altre ego és en Colin Farrell, l'altre partener, diguem, de la Margot Robbie. O sigui, tenim un bon duo protagonista. I dirigeix Cagonada, que és un cineasta d'origen coreà, perquè ja fa molts anys que està fincat als Estats Units. L'havia fet a Columbus, que era una pel·li bastant bona, l'any 2017. I el 21, una que es diu Despindiendo a Young, que ja comptava amb Colin Farrell com a actor principal. Per tant, ha repetit, doncs, diguem, el protagonisme a Colin Farrell. I en el guió tenim a Set Reis, que el recordarem pel guió del Menú, que és una pel·li, aquesta d'Anna, entre els Jons i Ralph Fiennes, d'aquell xef que fa uns plats molt especials. Una pel·li realment curiosa, a mi em agradava bastant, la veritat. I, per tant, doncs, això, si us atreviu a aquest viatge atrevido, doncs, després ja ens comenteu què us ha semblat aquest atreviment. T'anava a dir, és que els coreans són molt d'aquest tipus de viatges retrospectius en les històries íntimes de cada personatge. T'ho dic de memòria, però recordo alguna pel·lícula més d'aquestes, d'alguna de les que... Aquella, la de la parella aquesta, que no sé si era japonesa o coreana, una parella que es coneixia de joves, però que després passaven uns quants anys i es tornaven a trobar i tot plegat. Vides passades. Vides passades, vull dir, també anava per aquí, una miqueta la cosa. Bueno, un pel més convencional en cada aspecte, perquè sí, és dos que de nens es fan molt amics i ells s'enamoren, i llavors ell ja se'n va als Estats Units, i llavors al cap dels anys és quan ell va als Estats Units a veure-la després d'això, de molts anys. Sí, bona pel·li. Són molt de mirar aquesta retrospectiva. Viuen en el passat, hauríem de mirar cap al president i cap al futur, però bueno, qualsevol cas. Aquesta, la primera, va a l'amargot i el bo del Colin. I anem a un cavall guanyador que soluc dir, com és Cesc Gai, Cesc Gai ens presenta la seva darrera pel·lícula, mi amiga Eva. Dic cavall guanyador perquè Cesc Gai sempre fan els pel·lis molt per tots els públics que agraden força. recordem poder el seu hit, va ser Truman, aquella pel·lis amb Ricardo Darín i Javier Càmera, que va sabandur cinc golles, i bé, després anar fent Sentimental, Història Esperant a Contar. Bé, un director que ja més o menys el pamem, sempre té un estil molt determinat, juga una mica en aquestes comèdies dramàtiques, incidint molt en els diàlegs dels personatges. En aquest cas és curiós perquè mi amiga Eva no compta amb Tomàs Aragai, que és el seu guionista, co-guionista habitual, sinó que l'ajuda Eduard Sola, que és el guionista de Casa en Flames. A mi no. Per tant, aquí, aquest tàndem, doncs ens construeix això, la història de l'Eva, aquesta noia interpretada per Nora Navas, que acaba de fer 50 anys, i decideix, doncs, un punt existencial en el qual decideix deixar-ho tot, llançar-ho per la borda, separar-se i perseguir el que seria com una segona adolescència, no? És com aquesta crisi de... Abans eren els 40, ara suposo que la posem. Però si ara en tenim cada dos per tres. No, no, això, un dia m'ho van preguntar, que em van entrevistar a mi, no tu perdis, Carles, i em van preguntar sobre les crisis existencials, i vaig dir, però si en tenim 70 ara? hem de conviure constantment amb una crisi existencial? Sí, sí, però bé, sempre s'havia dit, no? Abans era la crisi dels 40, ara, com que som més llungeus, la situem als 50. Tu les crisis, Carles, tu van passant davant teu i tu te les vas mirant, no? Jo vaig, clar, t'has d'anar tirant la pilota endavant. Tu les mires de lluny i quan em facis 50, diré que és als 60. Tirem als 60, ja m'ho trobaré, no? Això, i què dia passa any en peny, tu? Doncs bé, com dèiem... Peli de consens, no? Jo crec que sí, mi amiga Eva, com dèiem, amb Nora Navas, que és una superactriu boníssima, i l'acompanyen també Juan Diego Boto i Rodrigo La Serna, que és aquest actor argentí, que tot i que ha fet moltes pel·lis i bones, sempre és recordat, pobre, pel seu paper de Palermo a la Casa de Papel. És el que passa amb aquestes sèries d'èxit. És el que hi ha. Sembla que només has fet això. Sí. Rodrigo La Serna és un actor argentí que porta molts anys a l'ofici, i però, clar, el pobre se l'ha encasillat amb la Casa de Papel, però aquí també apareix. Doncs això, com dèiem, mi amiga Eva, peli, comèdia romàntica, dramàtica, que pot agradar molt. Això respecte a la part superficial, ens n'anem amb profunditat, ara sí, cap al cinema trufó, perquè alguna coseta devem tenir, hem començat el curs. Sí, sí, no, de fet, mi amiga Eva també és projecto del trufó, continuem amb romeria, òbviament, perquè, com dèiem, el públic ha rebut molt bé, i mi amiga Eva, però el trufó, el que ens fa molta il·lusió és el que estem fent, vam començar a fer a partir de dilluns, que és un cicle dedicat... Ara. ...a François Trifó. Ole! Vinga, tu! Després de 25 anys, precisament per celebrar els vits del 25è aniversari del cinema Trifó, doncs, per fi, el cicle, una molt bona retrospectiva de la filmografia d'aquest geni que és François Trifó. I què tocarà aquesta setmana? Bé, vam començar, com dèiem, el dilluns, com una sessió doble, vam voler començar amb un documental que es diu Hitchcock Trifó, que es basa, doncs, en el... en com van ser la creació del llibre que va fer François Trifó amb Alfred Hitchcock en aquestes converses, que és, tiene que ser un Hitchcock, un dels llibres de capçalera per tot, cinèfil, perquè t'ensenya grans lliçons de cinema, i després, òbviament, amb la seva òpera Prima, un dels seus fils més celebrats, que era els 400 cops, i, com deia, fins a l'1 de desembre, doncs, anireu tinguent tot, òbviament, no tenim tota la filmografia, però sí, una molt bona tria de 12 títols, que bé, aquest dia ens comencem, ens toca tirar sobre el pianista, però bé, també repassarem els hits, els hits hi són, Jules et Jim, l'infant salvatge, la nit americana, l'último metro, en fi, per tots aquells, a més a més, algú us preguntarà, el mà, després de 25 anys no havíeu fet mai res de trifó, sí, però també el problema era trobar còpies, en bon estat, i sortosament, aquests darrers mesos, una distribuidora ha tingut la gran idea de restaurar molt bona part de la filmografia de trifó i, per fi, ara teníem les condicions de poder projectar-les com Déu mana, i, per tant, ara era el gran moment de fer-ho i, com dic, totes aquestes pel·lis, si no les heu vist, aneu-hi, i els que l'heu vist, penseu que són còpies restaurades i, per tant, amb una molt bona qualitat d'imatge. Un dia no hauríem de parlar d'això, t'ho dic, perquè la gent encara es pensa que la gent nadarà amb MP4, a veure les pel·lícules, i es pensen, jo crec que es pensen que hi ha un pendrive allà al trufó i la poseu així i vinga. A MP4 o encara es pensen que anem amb 35 amb les bovines i salsa l'oloida i el cel·lo, sí, sí, clar, carai, tu, és que jo... Cal, també el tenim, eh? Ja m'ho imagino que el teníeu. Sí, sí, sí. Algún dia m'agradaria visitar la sala de projecció del trufó. Estàs convidadíssim, ja ho saps. Però ja treuré el cap un dia d'aquests. Molt bé. Tot això en doble sessió, també, que ho feu a dos de set i a dos de nou. Sí, sí, dos sessions, cada lluny, o sessions de cada pel·li per qui li convingui venir més a la tarda o més al vespre que pugui triar. I tenim pizza, també? Què vols dir que tenim pizza? Ara m'has matat. Perquè me'n recordo que amb el Kurosawa vau fer la pizza Kurosawa. Ah, bueno, clar, això dels nostres amics del restaurant Bartali, sí, sí, sí, se'ls va acudir fer una pizza dedicada a Kurosawa. Doncs mira, se'ls hi podria proposar, no? Una pizza trifó. És que a mi Kurosawa em va calar, vull dir... I la pizza també. La pizza també. Tava, tava, era bona, eh? Sí, sí, sí. Vaig agafar i vaig dir me'n recordaré de Kurosawa sempre. I deia una pizza, clar, òbviament, amb elements francesos, no ho sé, mira, ara, avui jo els hi preguntarem, a veure... Home, vull dir, escolta, aquí per innovar que no quedi, només faltaria Carles Ribas. Escolta'm una cosa, el Jep ja torna la setmana que ve o què? Sí, sí, bueno, espero que sí. Sí, no? Home, si no et toca venir tu, no? Exacte. Ai, senyor, doncs res. Carles Ribas, moltíssimes gràcies per venir el primer dia i espero que no sigui l'altre. No, no, serà pas l'altre. Gràcies, Seid. Adéu. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM als matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No pasaste de caimà Hasta luego, Cocodrilo. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. El meu nou xicot és molt alt. Té massa panxa i poca pastilla, però té un encant especial i és que sempre em fa reure. Ja sé que és un noi molt normal, no té els duts clars ni xaleta en els illes, però mira i em sent important i el que més no em fa reure. Quan soc sóc a la casa i el silenci em prossegue per dintre, arriba i m'abraça i a l'instant es portem com dos nens petits, un d'amor d'altre estirat seguit. Vull seguir el seu somriure amb els meus fills. que no n'estem a l'estir. Baixem abracats fent barrer, abracats que no ens portem de les tones que inspirem. Ens anem greu baixant pel carrer i ens passem i ens va reure. Ens passem i ens va reure. quan soc sóc a la casa i el silenci em prossegue per dintre, arriba i m'abraça i a l'instant es portem com dos nens petits, un d'amor d'altres estirats a ell. Vaig-me seguint amb els dits els seus somris. i ens va reure. Ja sé que aquí sempre on va llant, que no se veu els seus rompents i dels seus plenius, però sé per què los tributan. Perquè sempre on fa riure. Perquè sempre on fa riure. Perquè sempre on fa riure. Perquè sempre on fa riure. Doncs una agenda que no ens acabem aquí a la ciutat de Girona i tampoc al barri de l'Eixample ho dic perquè, vaja, demà divendres s'inaugura una exposició aquí a l'espai de l'Associació de Veïns i per poder comentar la jugada Emèlia Barbero, bon dia i bona hora Hola, bon dia, què tal? Tenim exposició de dibuix i pintura Ocell sense sales Exacte, això serà el divendres a les 7 de la tarda farem la inauguració oficial després ho vendran al local social de l'Eixample durant tot el mes Llavors tenim també l'artista l'Ismael Jaber que vindrà, que ell és pintor La veritat és que l'Ismael és un artista especial jo dic especial perquè és un artista migrant que ha tingut un recorregut vital o sigui una vida amb experiències molt dures i ha hagut de lluitar molt però ha estat capaç de transformar tot aquest valor i totes aquestes marques que li han anat deixant la vida doncs amb una expressió artística i llavors a través dels seus dibuixos doncs és capaç de bueno, ens transmet, diguéssim una esperança o sigui que és una exposició que penso que ens arriba ens toca una miqueta el cor perquè veus una persona jove que ha patit molt però que en comptes de tancar-se amb ell mateix doncs ha estat capaç d'obrir-se i com ell diu doncs gràcies a l'art doncs ha trobat la força per trobar-se i per continuar endavant doncs, escolta, a més a més vaja, això recordem aquest divendres 19 a les 7 de la tarda aquesta inauguració i em sembla que ho tindrem al llarg de tot el mes, eh? vull dir, fins al 19 d'octubre exacte, tot el mes estarà local i la veritat és que ens agradaria molt que ens acompanyessin bueno, els ciutadans de Junts òbviament però sobretot les persones que viuen a l'Eixample perquè nosaltres som l'associació de veïns de l'Eixample i per tant seria fantàstic que el divendres a les 7 de la tarda ens poguessin acompanyar a la inauguració oficial i més amb aquest tros de local que tenim vull dir, que el tenim al barri que nosaltres també som de l'Eixample exacte doncs queda dit divendres demà a les 7 de la tarda aquesta inauguració també amb l'artista amb l'Ismael Enjaber també amb presentació a càrrec d'Amèlia González també pica-pica no podia faltar, eh? exacte això sí que és manera de convocar la gent en qualsevol cas Amèlia Barbero moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i l'exposició d'Ocells sense ales fins al 19 d'octubre que tindrem allà exacte doncs vinga moltíssimes gràcies a vosaltres per donar veu a l'associació en aquest barri Som gent de Girona Som gent de Bàscat el programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàscat Girona tot el que passa a Funtejau actualitat protagonistes curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàscat dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia gent de Bàscat tota la realitat esportiva a Girona en Joc Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre Girona en Joc futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat Girona FM la teva ràdio la gironina recupera tota la programació a gironafm.cat tots els nostres continguts de quilòmetre zero informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat disponible on i quan vulguis Girona FM la teva ràdio la gironina el primer cafè comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei un programa per començar el dia sabent tot el que necessites de dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer Pau Villafanyer Saïd Svall i Arnau Vila Girona FM la teva ràdio la gironina i quan passen 5 minuts el punt de dos quarts de 12 del matí seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM ho he dit a la portada una agenda que no ens acabem i ho dic perquè demà divendres 19 de setembre a partir de les 7 de la tarda durem el tret de sortida almenys per aquí a l'exposició Vienal d'Art Contemporani i Gastronòmic de Cambrils però amb accent gironi almenys a comarques si de cas que ens ho expliqui l'Alexandra Planes bon dia i bona hora Hola, bon dia com esteu? Bé, escolta'm una cosa ubica'm sisplau perquè no ens n'haurem d'anar fins a Cambrils no, aquesta vegada us ho posem estant allò a Huevo i hem itinerat aquesta exposició a l'Espai i Tard de Banyoles allà a la plaça major de Banyoles Això a l'Espai i Tard de la Fundació Lluís Colomí d'aquí de Banyoles Escolta'm una cosa d'aquest tracte exactament aquesta Vienal d'Art Contemporani? Bé, doncs bé aquesta mostra doncs ofereix diguéssim un registre plural i evocador del buncle que s'estableix entre l'art contemporani i la cultura gastronòmica llavors el que es fa és presentar creacions de les creacions més destacades que diguéssim es presenten als guanyadors de les cinc edicions de la Vienal d'Art Contemporani i Gastronòmic que es ve celebrant des del 2014 fins al 2024 llavors la mostra es presenta una mica coincidint amb el reconeixement internacional de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia i Primera Regió Europea que rep aquest reconeixement i llavors una mica hem volgut fer l'exposició coincidint amb aquest tema i que també se celebra a Banyola llavors l'Espai Tart que està especialitzat en exposar projectes que comunen el tema de l'alimentació i les arts visuals doncs vindrà a ser un escenari perfecte per donar projecció a aquesta exposició temporal que es podrà visitar fins l'1 de novembre Ah, fins l'1 de novembre Déu-n'hi-do el 19 de setembre o l'1 de novembre no? Exacte, exacte vull dir amb horari habitual també hem previst si hi ha algun tipus d'activitat per a l'exposició que són visites guiades o alguna presentació d'un llibre en l'Espai Tart Tenim prevista doncs la inauguració demà divendres a les 7 de la tarda A les 7 de la tarda ja s'inaugura ja es dona per oficial i ja t'he dic fins l'1 de novembre podreu venir-ho a visitar de forma doncs diguéssim o fins a l'1 de novembre podrem ser visitat concertada no hi ha problema eh? De mai però en allà en allà el que s'exposen ja t'he dic són els primers premis i els excessis que es donen a tots els premiats de les 6 edicions que s'han celebrat fins ara de la Bienal Déu-n'hi-do eh? Llavors sempre aquesta Bienal sempre s'ha celebrat sempre s'ha diguéssim els premiats sempre s'han escrit amb un jurat molt expert independent i que diguéssim una mica doncs donava el primer premi amb un preu de 6.000 euros el primer premiat i fins i els excessis amb un preu de 3.000 euros eh? Nosaltres ens hem adonat doncs que sobretot la Bienal ha tingut cada cop ja més participants ha anat diguéssim augmentant en participació i llavors doncs com que ha crescut de forma molt notable doncs nosaltres el que volem és anar-ho promocionant per tot Catalunya eh? la Bienal perquè així els artistes s'hi vagin presentant eh? una mica és el que estem captant captant amb aquest itineratge el que volem és captar artistes que es vagin presentant en aquesta edició i que la propera ja serà el 2026 i ja farà doncs diguéssim ara ja porten 10 anys i la propera ja seran els 12 anys doncs demà a les 7 de la tarda tothom cap a la Fundació Lluís Colomina de Banyoles Alexandra moltíssimes gràcies i una abraçada molt i molt forta perfecte moltes gràcies a vosaltres us hi esperem a tots Girona entre vestidors vols descobrir que es cou a Fira de Girona els dijous un cop al mes Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats fòrums concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats a Girona FM i també en podcast som la teva veu som la gironina Escacs en Joc el programa més estratègia de Girona cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda som la teva veu som la gironina Garcia i Tarribas Associats el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona amb Pere Garcia i Guillem Tarribas explorem el món del cinema la música el teatre i els llibres un viatge apassionant pel teixit cultural gironí cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat Girona FM la teva ràdio la gironina som gent de Girona som gent de Bàsquet el programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona tot el que passa a Fontejau actualitat protagonistes curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia gent de Bàsquet tota la realitat esportiva a Girona en joc Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre Girona en joc futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat Girona FM la teva ràdio la gironina recupera tota la programació a gironafm.cat tots els nostres continguts de quilòmetre zero informació, entrevistes esports, cultura i tot el que passa a Girona descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat disponible on i quan vulguis Girona FM la teva ràdio la gironina i quan ja encarem perillosament la recta final del programa camí del punt de 3 quarts de 12 del matí seguim en directe als 4 rius a Girona FM ja hem dit que avui faríem pràcticament un monogràfic d'art si hem començat amb cinema si hem seguit amb una exposició aquí al centre de l'Eixample si hem continuat també planificant la de demà a la Fundació Coromines de Banyoles ara ens n'anem cap a la Fundació Balbi i és que aquesta tardor a la Fundació tindrem l'olor i la pols una exposició de l'escultor Josep Massana que reuneix 10 anys de recerca però em sembla que són uns quants o molts més d'experiència això segur avenista de formació Massana treballa també en aquest cas el Xipre m'encantaria que m'ho expliqués ell per tant Josep Massana bon dia i bona hora bon dia matisos matisos comencem perquè dius ara toquem el tema del Xipre és l'última part de l'exposició que doncs és la que presento aquí a la Balbi i la peculiaritat és que està feta quasi un 100% amb fusta de Xipre és aquest fet que jo recupero les fustes autòctones del meu entorn i el Xipre doncs és un arbre que doncs d'un passeig d'una finca de la meva rodalia de dos quilòmetres de casa que s'ofegaven entre ells que era un passeig molt maco però doncs per salvar aquest Xipre van haver de tallar-ne un per altre pel fet de poder-lo salvar jo és quan entro en aquest espai de recuperar aquestes fustes i treballar-les perquè donen un sentit al meu treball amb la seva procedència del meu entorn m'agrada molt fer aquest i una peculiaritat que té el títol de l'exposició és que el Xipre és una fusta molt perfumada no és corca és una fusta que té un encant que quan entres a l'exposició ja notes l'olor present i llavors doncs és és que t'ho he comentat per això encara no he pogut anar-hi però sí que és veritat que jo he d'anar tres vegades a la Fundació Balbi aquest mes d'octubre o sigui que podré passar tres vegades per l'exposició i m'han dit que només entrar a la Fundació l'olor a Xipre ja t'impregna ja t'impregna i llavors és una manera que tu ja fas entrar en el treball a partir de l'olor i llavors és aquesta cosa que també és un viatge interior aquesta part última perquè és un treball que jo he perforat els arbres és anar a buscar el cor de l'arbre llavors és aquesta cosa que és com un viatge que faig la combinació de combinar la natura amb la part de l'ésser humà llavors és un nésser viu l'arbre és una fusta sempre és un nésser viu i a mi em serveix per fer aquesta comunicació a través de l'arbre però parlant d'un mateix i llavors aquest viatge cap al cor de l'arbre és un viatge interior que tu expresses tot el que veus és a dir jo pel que vaig poder veure o pel que he pogut veure una miqueta de l'exposició abans d'anar-hi és al final són arbres que estaven en el teu entorn és a dir prop de casa teva a l'avinguda i a més a més els has fet servir com aquest simbolisme o aquest mirall de tu mateix exacte no? perquè forma un part que un arbre creix o ha estat viu durant cent anys en aquests cent anys doncs hi ha passat de tot des de la guerra civil hem viscut hem passat jo ja he passat quan era canalla petit passegem per davant d'ells i en cavall hi ha aquest component que dius quan has fet aquests treballs i d'allò doncs resulta que uns arbres que han sigut presents tota la vida et toca clar el tacte aquest de recuperar-los i donar-los i una altra vida un vol s'han desaparegut no? i aquesta cosa és aquest punt que dius parles del record parles de la presència parles de tot un entorn que lligues a través de l'arbre i de tot el paisatge que t'envolta a més a nivell tècnic si no m'equivoco vull dir tu treballes la fusta com es feia antes que ens agrada dir sí perquè jo tinc l'ofici d'avenista i llavors des de l'època que jo vaig aprendre l'ofici es feia tot a mà vull dir llavors aquí en aquesta exposició hi ha un llibre per exemple que també parlo de la vida i el mecanisme que faig servir amb el llibre per obrir les pàgines doncs tot són unes frontises fetes amb la mateixa fusta que no hi ha cap mecanisme metàl·lic no hi ha res sinó que tot és la construcció tal com jo havia pres l'ofici d'avenista en el seu moment encara ja no s'ensenya així vull dir que ara tot és molt més mecanitzat i tot és d'una altra manera i tens la sort de poder mostrar aquestes construccions a partir de la saviesa aquesta de poder haver après l'ofici d'aquesta manera en aquest sentit jo et volia preguntar sobre la T perquè és un símbol bastant predominant com dius la T o sigui crec que tens com una simbologia molt pròpia de com agafes a dins de l'arbre sí això són referències del paisatge és una cal·ligrafia que jo crec que a partir dels ceps que m'envolten llavors quan el paisatge aquest que és de secar arriba a l'hivern és tot esquelètic i vas directe a la terra llavors aquest et queden com uns dibuixos molt geomètrics molt orgànics i la forma del cep s'ha aconseguit amb el temps de donar-li una simbologia que et queda com una cal·ligrafia del paisatge i això ho faig amb tots els temes que has anat tocant inspirats en aquest entorn que tenim em sembla que en total hi ha més de 200 peces de fusta en tota l'exposició jo et volia preguntar sobretot com has narrat el fil de l'exposició sí saps què passa que quan tu recuperes aquesta fusta et ve trossejada ja llavors el fet que vingui trossejada em permet treballar cap a la part del cor del tronc però també a la vegada és una manera que quan ho apiles ho apiles com si fos una pila de llenya vull dir que et pots però en canvi queda tot un frontal que és un llenguatge visual d'interpretacions que jo hi faig en cada un d'ells que és anar a trobar aquest punt del cor de l'arbre llavors també a part sóc un home que faig fulles les fulles per mi són l'essència d'un cicle d'un arbre com arriba la primavera l'estiu i la tardor que calen les fulles marca aquesta roda que és el temps que nosaltres vivim creixem fem llavor arriba la tardor marxem però hem deixat una petxada i deixem la llavor i tots els cicles tots continuen llavors per dir-te d'una manera amb això de les fulles per mi és aquest tacte de trobar ser la procedència de cada arbre si és cirerer si és un roure si és una alzina qui me l'ha donada i faig com un record llavors per mi és com un mantra aquí per exemple en el procés d'aquesta exposició que he preparat especialment per presentar-la aquí he fet mil fulles però són mil fulles que per mi és com un mantra que és una manera d'entendre aquest el pas del temps aquesta continuïtat sí i és una cosa que la fas molt mecànica però et permet tenir tots aquests pensaments mentre els fas i una fulla per exemple hi ha 260 cops d'eina i multiplicat per mil són 260 mil cops d'eina llavors jo no li dono importància ni amb la quantitat ni amb el temps però em permet treballar d'una manera que puc exposar puc estendre puc apilar vull dir llavors també hi ha una part que és com una finestra que les fulles pengen que allà em permet expressar també aquesta part social de la meva visió del món a través de la natura llavors cada fulla té una interpretació que la pots fer quotidiana la pots ser més social és el fet aquest que tu pots ser una crítica a partir del que tu dibuixes o fer una una una una una visió que la que la gent l'entén llavors pots tocar des dels temes socials que ens influeixen en el món com pot ser una agressivitat econòmica les religions l'agressivitat de les guerres de tot el que hi ha i tu aquesta tenir sempre aquest punt de dir nosaltres podem frenar-ho o no tot depèn de nosaltres una mica la paraula que m'aboca tot plegat és consistència és a dir no només la de la fusta sinó també la de l'exposició en aquest sentit a nivell conceptual sí llavors també saps què passa que és un treball que a la vegada presento és dels últims 10 o 15 anys que són interpretacions d'un de la part de la mirada a partir de la mirada no? tot és aquella cosa que jo faig servir el trepitjar el caminar el mirar i el pensar i tot és un punt de partida a partir de tota aquesta visió que tu t'aporta un paisatge d'assecar que és a vegades et sueta diguéssim que tu veus un horitzó aquesta connexió entre terra i cel vull dir que llavors l'arbre creix arrelat en un lloc creix mirant el cel però la vida passa al seu vol no? amb la part horitzontal no? i una de les coses que també interpreto molt amb el fet que jo vinc del moble és que aquest posicionament que jo t'heia explicat ara l'horitzontal i la vertical doncs és que el moble si t'hi fixa sempre hi ha una part horitzontal i dues de verticals no? que hi ha un suport i una part horitzontal és com per exemple el llit el llit és horitzontal i té dos suports que jo dic la força la resistència i la part espiritual i la part horitzontal on t'hi passi tot neixes vius mores i fas de tot la taula passa el mateix la cadira passa el mateix i sempre hi ha dues parts de suport i una part d'on t'hi passa la vida no? la taula aquí estem parlant discutim mengem i fem de tot no? i el llit també no? i aquest joc hi és amb la dura constant a tot arreu no? en un procés creatiu normalment o sigui tu surts o parteixes d'una base i al final doncs la materialitzes no? i mai més ben dit llavors la pregunta és t'has emportat alguna sorpresa des d'aquell primer moment on t'aconseps l'exposició fins ara que realment vull dir ja cristal·litzat tot plegat bueno no sorpresa no en tens vull dir la sorpresa a mi el que em fa em fa molt content és aquest punt que jo tinc l'oportunitat de quan he fet aquest treball que és el punt culminant que quan arriba públicament no? i llavors tenir aquesta oportunitat i a més a més venint d'on te vinc tenir-ho poder-ho fer aquí a Girona en un espai com un d'allòs és com treginar un espai d'un paisatge que estem allunyats però a canvi tens l'oportunitat que la satisfacció que això vagi corrent i transmets aquest missatge que tots el tenim a dintre vull dir no és una cosa que tu dius és nou ni era allòs sinó que quan ho expliques la gent s'ho sent seu per què? perquè s'ho sent a prop perquè formem part d'aquest tros de la natura de fet la inauguració va ser ahir dimecres si no m'equivoco i ho tenim disponible fins al 31 d'octubre ben bé sí i també anem a la llarga del jardó i entre mig doncs això també provocarà que doncs hi ha visites comentades hi ha el dia 2 d'octubre em sembla i després l'altre dia no me'n recordo ara mateix però hi ha una visita entre artistes hi ha una taula rodona vull dir que fan activitats i fan concerts i fan de tot i és un temps que per mi és molt gratificant el fet que crec que és molt de temps per poder tenir l'oportunitat d'exposar al final és una exposició de maduresa també al final precisament és això és com té aquest apartat que tu no és una exposició que els presentes un treball sinó que et presentes també un trajecte i una manera de viure per dir-ho d'una manera doncs precisament sobre el trajecte de Josep Massana l'Oloi La Pols a la Fundació Balbi fins al dia 31 d'octubre Àlex Gasconi has d'anar-hi no t'ho perdis ja sé que tu ets de Banyoles però escolta no ets de Banyoles però bueno vius a Banyoles llavors et ve de camí si Girona és molt petita per això mateix en qualsevol cas Josep Massana moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé les visites comentades i sobretot tot aquest mesi escats d'exposició molt bé moltes gràcies gràcies