Els 4 Rius Dilluns 15/9/2025

Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvai. Tilluns 15 de setembre de 2025. Tornem a començar. No sé si com sempre o com mai, però tornem a seguir. I tornem a ser-hi aquest curs amb més històries, més xarinola, més gent i més ràdio. Molta més ràdio, amb els ja emblemàtics, qui dia passa en empeny, ja ho trobarem o fa demà l'opina. En qualsevol cas, perquè hi ha coses que no cal canviar. I algunes canvien per si soles. Suposo que això és el temps. I aquest passa i és com la bar, que no atura el ritme mai, que diria el bo del Lluís Gabaldà a la cançó Agost. Aquella que tornarà a sonar d'aquí uns mesos si hi arribem. Però ja tenim ganes de tornar. I ja en teníem, també. Ja tenim ganes de ser aquí, amb tots vosaltres, un curs més. I com sempre, amb el guió just i necessari. que la vida és anar improvisant sobre la marxa i això no cal canviar-ho. I com sempre i com mai, jo diria que si als Estats Units la veu era Frank Sinatra, nosaltres, la veu de la ràdio gironina és el bo de l'Arnau Vila, però em sembla que se li ha menjat la llengua al gat. Bon dia i bona hora, Arnau Vila! Ens saluda amb la mà esquerra aixecant-la. És curiós, eh, Arnau? I t'ho dic perquè fa, quan farà, dos anys, un servidor va arribar també... Bé, no, jo vaig arribar més tard, cap al novembre o una cosa així. Darius, no sé si la sabies tu aquesta, que jo vaig arribar aquí un dilluns, que havia de començar a fer ràdio, i no vaig començar fins al dimecres, perquè aquí el senyor es va quedar fònic. No sé què passa en aquesta casa, vull dir que quan arribem el primer dia de col·le... Jo també estic quedant a fònic. També avui, m'acatxin, nena, vull dir... Bueno, ja hem avançat, eh, realment, ja hem avançat realment el que tenim d'aquí uns instants. Ja et dic, no sé si com sempre, no sé si com mai, però nosaltres seguirem aquí als Quatre Rius de Girona FM, de dilluns a divendres, també en la nova temporada radiofònica, que ja vam començar fa uns dies, però vaja, jo, per variar, doncs sempre arribo un pèl més tard que el normal. En qualsevol cas, avui volem recordar la figura de Dario Raola Llorenç, també parlarem, en aquest cas, d'una taula rodona que tenim que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb motiu de la setmana, o en aquest cas, sí, la setmana del llibre en català, en aquest cas, aquí a la demarcació. També parlarem amb la cúpula de Girona FM, Oriol Mas, que passarà per aquí d'aquí una estona a explicar-nos quines novetats hi ha a aquesta temporada. De moment, a mi no m'han enviat el paro, Arnau Vila, vull dir... Per cert, Arnau, tenies moltíssimes ganes de tornar-me a veure aquí a l'estudi fent ràdio, oi que sí? L'Arnau diu que sí, i si haguessis dit que no, també haguessis dit que sí, igualment, o sigui que en qualsevol cas. I, a més a més, també presentarem el llibre de Vortex, de Francesc Duc, que, de fet, dels companys de Cap de Brot, que el presenten avui a la llibreria 22, coincidint, també, amb la data de sortida de l'obra. En qualsevol cas, com hem dit, anem per pams, comencem, si us sembla, fent una miqueta de memòria. I avui comencem amb una mirada al passat, però també al present. Avui volem recordar la figura de Dario Rahola Llorenç, editor i propietari de L'Autonomista, portaveu del republicanisme aquí a Girona, entre moltíssimes altres coses. De fet, aquest 18 de setembre tenim homenatge al Mercadal, on treballava i també vivia Dario Rahola, sota el títol A l'Autonomista i a la llibertat de premsa. Per parlar-ne, ens acompanya avui el seu net, Dario Rahola. Bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. I moltíssimes gràcies per venir. Que avui és el nostre primer dia de col·le, i sempre intentem parlar, ostres, sobre temes de periodisme, de ràdio, o de coses que puguin passar aquí a la ciutat, i t'agraeixo molt que hagis vingut avui. Molt bé. Doncs mira, aquí estic. Entenc que per tu és important també que recordi la figura del teu avi. Home, jo penso francament que ja toca. Fa 40 anys que en Franco va morir, i Girona, no vull dir que hagi passat del meu avi, però gairebé ni homenatges ni palaques. No ho sé, hi ha gent que em diu com és que es fa ara? Jo la meva pregunta seria per què no s'ha fet fins ara? Clar. Al final... És cert que la mort del seu germà, que en Franco el va matar, l'ha eclipsat. Seu germà petit, no? En Carles, en Carles Rahola. Es portaven 13 anys amb el meu avi. Fet el Darius era el germà gran? Sí. I és el que et deia, és que a vegades sembla, no?, que el cognom Rahola pesa més cap al costat del Carles, que no pas... Sí, sí, però evidentment, evidentment, no? Perquè, hòstia, va ser una putada que el matessin. Era una bellíssima persona, una persona correctíssima, una persona que no s'havia posat mai en política, no? I, esclar, vull dir, aquí una mica, la lectura que hi ha hagut, doncs és també de dir, home, si en Darius no hagués fugit, no s'hagués exhalat, tindríem aquí en Carles, no? Em penso que, evidentment, si en Darius no hagués marxat, ara a la Rambla, en lloc d'haver-hi un bust d'en Carles, podria anar-hi amb dos. Clar. Allà davant del cafè en Norat, podria. Tu no el vas arribar a conèixer, la veritat? No, perquè l'avi va morir el 40, jo soc nascut del 44, no, per tant, no el vaig conèixer, però, evidentment, a casa se'n parlava contínuament i tothom, quan trobava algú pel carrer, o parlàvem de l'avi o parlàvem d'en Carles. Mira, estic molt content, vull dir, em fa il·lusió, vull dir, que la placa que posen allà al carrer Prensa, doncs hi ha la fotografia de l'avi i és la fotografia que teníem a casa, allà al carrer Ximènes, aquell edifici que hi ha, que has conegut com l'Ava Maria, perquè dalt té un rètol que es diu Ava Maria, doncs a la sala de casa hi havia dues fotografies penjades a la paret, fotografies grosses, no? Una era de l'avi i l'altra de l'àvia de la Rosa. I aquesta fotografia ja la guardava i va ser la que vaig donar a l'Esteve Casellas, que ha sigut l'ànima d'aquest homenatge que es farà dijous. Com es recordava la figura del Darius a casa? És a dir, com el recordaven? Com el periodista? Com el republicà compromès? El recordaven com el director del diari, com una persona que tot el que feia ho feia pel diari i per la família. Vull dir, que mai tenia diners, perquè diners que tenia els invertia. a l'impremta, per això va tenir l'impremta més important d'aquell moment. Va tenir una o dues linotípies que en aquell moment no eren a cap lloc de la província de Girona. va tenir el Tèlex, que tampoc cap més diari tenia. En aquell moment a Girona hi havia dos diaris importants. Un era l'Autonomista, que era un diari d'esquerres, no? I l'altre, doncs, era el diari de Girona, que era de dretes, que era de la Lliga. i, però, bueno, jo crec, per tot el que sé i he llegit, doncs, que l'impremta, allà on s'imprimia l'Autonomista, era, tenia molt millor maquinària que l'altre diari. A més a més, tenia un avantatge l'Autonomista, que era un diari que es feia amb el seu propi taller, que això logísticament valia molt, no? Perquè a partir del moment que l'impremta tancava el diari, doncs, sortia d'allà a les comarques corrent, no? Era un diari de tarda que miraven de tancar aviat per poder agafar, doncs, els trens, els últims autobusos que sortien, repartia els diaris, doncs, a la línia d'Olot, repartia els diaris a la línia de Figueres, en fi. I això el meu pare ho portava, ell portava una mica tot plegat, no? Perquè com que era el fill de l'amo, doncs, feia una mica de tot. Però li interessava molt que el diari es tanqués puntualment, perquè si no li tocava amb ell. Agafar el cotxe, anar a repartir els diaris a totes les línies i sempre em deia, home, vull dir, no era fàcil, vull dir, agafar el cotxe de nit i anar a repartir els diaris allà on havien d'arribar. En aquella època? En aquella època, les carreteres estaven com estaven, els cotxes eren com eren. Carreteres, no hi havia llum, que si tenies pan en una carretera d'aquestes, doncs, te la jugaves, però bé. En aquest sentit, a part el teu avi va ser moltíssimes altres coses, a part... Sí, va ser regidor de l'Ajuntament tres o quatre vegades. Tres etapes? Tres etapes. Ja, em penso que la primera vegada ho va ser en temps d'en Primo de Rivera, encara, o al final, no? Va ser a l'Ajuntament. Ell, moltes vegades, va ser regidor del barri més pobre de Girona, el més descuidat, que era Pedaret. va ser regidor d'allà i potser hi ha un motiu, perquè per part de la família de la seva dona provenien de Pedaret i ell va treballar molt per Pedaret, molt, moltíssim. Una de les coses que va promoure, per exemple, va ser l'escola, que ara és l'escola de Montjuïc, no? Que abans no es deia així, que es deia Ignasi Iglesias, aquella escola. Doncs aquella escola va néixer en aquells moments, en una escola que va tenir una empenta importantíssima, tant a nivell de local com pedagògicament, no? Perquè els nanos de Pedaret en aquell moment no hi havia escola i ells havien d'anar al grup, al Joan Bruguera, i per tant, tampoc eren molts els que anaven a escola, no? I per tant, va ser una fita important aconseguida pel Lave. A més, el diari era un diari que abastava moltes capes socials, és a dir, que podia promoure doncs l'escola de Pedaret colònies, es van fer moltes colònies promogudes pel diari i és curiós, no? Perquè, per exemple, quan la colònia acabava feien una memòria i val la pena llegir-ho perquè veus allà doncs que si la Casa Llens havia donat teixit per fer els davantals dels nens, que si la Casa Peric havia donat joguines, que si una altra casa havia donat espardenyes, i està tot allà enumerat tot, tot, tot, tot, tot, totes les empreses que col·laboraven amb les colònies que es feien promogudes per per el diari i que hi havia dos metges, un era l'Aurea del Mau, molt conegut a Girona, que era el que més o menys, doncs, amb un altre pediatre que escollien els nens que necessitaven més de diferents escoles i aquests són els que anaven a colònies i normalment anaven o a Sant Feliu o a Platja d'Aro o a Muntanya, no? I, per tant, era un diari que això el feia molt popular, potser. Mira, precisament sobre això, Darius, t'ho dic perquè mentre m'estaves esperant aquí fora t'he vist que estaves fullejant al diari i suposo que això ja és de tota la vida. Segur que deus tenir encara alguns exemplars de l'Autonomista on deus haver llegit algun. Sí, llegit, sí. Tenir, no. Tenir, no, perquè mira, el meu pare quan en Franco entrarà a Girona, evidentment el que va fer va ser agafar tot el que tenia i cremar-ho, no? Casi via calefacció, per tant, ho va tirar a la caldera, em sap molt de greu, però en aquell moment doncs es va perdre molt de documentació, molt de material. Jo sí que he intentat recuperar tot el que he pogut, no? Moltes coses són amb fotocòpies i això doncs ho guardava perquè pensava mira, una vegada que estic jubilat faràs unes memòries no documentades i ho estic fent, a pas que són llargues perquè són unes memòries que hi poso moltes imatges perquè es documento, no? i un dia parlant parlant amb el senyor Esteve Casellas no? I vaig dir home, jo això es perdrà perquè les noves els que venen darrere meu ja no els interessa hauria de donar a l'arxiu municipal de Girona no ell molt interessat ho va venir a casa a veure i per tant el que passa és que pensava jo i ell també en primer moment fer-ho coincidir amb dijous on el dia aquest de l'homenatge fer el lliurament la signatura de lliurament de tota aquesta documentació que guardo però per motius logístics vull dir burocràtics sí una cosa serà un dia i l'altre serà un altre dia t'anava a dir llegint el diari ara no direm quin no sé si veus moltíssima diferència sobretot en el tipus de periodisme que es feia en aquella època que feia el teu avi amb el periodisme que tenim ara a dia home moltíssim moltíssim moltíssim jo no sé per exemple els diaris d'abans l'autonomista com el llegeixes veus que és un diari compromès tots els articles és a dir allò la gent se juga el tipus i la veritat és que l'avi va estar a la presó més d'una vegada per la censura va tenir quantitat de multes per la censura perquè allà era un diari lliure i era un diari republicà per tant era un diari que si havia de dir alguna cosa envers els militars doncs la deia i et venien a buscar i et venien a buscar i et posaven a la presó era un diari que s'havia de dir alguna cosa contra el calero evidentment la deia no per tant va tenir molts conflictes i alguns de molt concrets que ara no tenim temps però voldria la pena explicar no era un diari i que l'avi havia tingut anteriorment havia estat en un altre diari vol dir que el compartia amb un company seu que era l'Eco del Pueblo que va durar poc va durar menys d'un any perquè aquest encara era més punyent en aquest sentit i sobretot eren molt en contra de la política que es portava amb les colònies d'Ultramar que en aquell moment hi havia doncs una guerra terrible amb aquestes colònies molts nois d'aquí doncs no van a fer la guerra i no tornaven no i ells ho denunciaven a més a més es van anar atrevir a denunciar que això va ser el que va fer tancar a l'Eco d'aquest primer diari que hi anaven només els pobres perquè els rics els nois que a casa seu tenien recursos si podien pagar penso que érem un equivalent a 1.500 pessetes doncs s'estalviaven d'anar a fer la mil i s'estalviaven d'anar a la guerra i per tant l'Eco del Pueblo ho van tancar els militars però l'avi va ser prou espavilat doncs per aprofitar els subscriptors que hi havia en aquest primer diari comprar maquinària nova i treure el diari l'autonomista curiós que ells defensaven l'autonomia per aquestes colònies no? i d'aquí doncs evidentment ve el nom del diari de casa es portava bé amb en Carles? total totalment en Carles estava al diari feia de corrector quan podia i bé vull dir hi havia llibres d'en Carles que eren publicats pel diari totalment es portaven no no n'hi havia cap conflicte amb en Carles creus que el teu avi va diguem si precisament no l'àvia va ser una de les persones que va insistir molt que en Carles no es quedés que marxés però en Carles sempre deia que bueno per què havia de marxar si ell no havia fet res no havia sigut polític no es havia posat en res que no li passaria res i pràcticament quan en Franco ja havia entrat a Barcelona doncs molts amics d'en Carles i d'en Darius venien a Girona a direcció Figueres per la frontera i molts van passar les últimes nits a casa d'en Carles i li insistien que marxés que marxés que marxés i al final en Carles va decidir marxar perquè sobretot pel seu gendre li va insistir molt i pels seus amics que venien i que estaven a casa seu aquells dies fumut va ser que es va trobar que no tenia passaport va ser el passaport l'oficina recolava també i estava Figueres van anar a Figueres es van fer el passaport van arribar a la frontera i no van poder passar a França perquè no portaven el visat del consulat el no tenir el no tenir el visat del consulat doncs ells es van acabar van quedar allà a la frontera el gendre va anar per Pinyà mirar de trobar cònsul aconseguir formalitzar el visat però en Carles el veure aquell de sa cabella a la frontera tot aquell fullon que hi havia allà i tot aquell drama doncs no va aguantar almenys el que va aguantar un dia i quan el seu gendre va tornar amb el visat ell ja havia marxat una altra vegada a Pagirona amb la seva dona però al final la voluntat d'en Carles era també marxar i de fet ell és conscient amb Carles que quan el agafen el agafen perquè no han trobat el seu germà com era conscient de tota la família perquè qui buscaven eren Darius com a republicà com a director de diari com antimilità com a republicà perquè es havia posat molt clara i tot el que tu vulguis tot i que era una persona molt senzilla molt correcta i molt poc estrident l'avi perquè en Carles l'última nit abans que el portessin al matà va escriure unes terribles notes molt sinceres d'acomiadament que s'acomiada de la família dels amics del seu germà i en una d'aquestes diu perdono aquells que m'han vingut a buscar a mi perquè buscant un altre que ha marxat com hagués pogut marxar com hagués pogut marxar jo això ho diu això està escrit això ho trobareu en molts llibres que hi ha aquestes notes que són molt tristes i són molt molt sinceres Dario Raola Llorenç va morir a l'exili a Perpinyà el 1940 40 al final probablement el fet d'haver mort a l'exili és el que fa que Girona o els gironins més joves potser no no el recordin tant potser que sigui això és possible és possible és possible però no només la gent jove jo penso que hi ha hagut molt motius per fer un petit homenatge amb en Darius una persona que va tenir un dels diaris més importants en aquell moment que va ser polític de l'Ajuntament Republicà que va treballar molt per Girona que era una persona com diu en Josep Pla diu en Darius es dedicava a fer favors volia dir-te més bueno en qualsevol cas un dels responsables ja ho has dit abans que tinguem aquest homenatge és el Lluís Esteve si no m'equivoco l'arxivador l'arxiver d'aquí l'arxiver municipal d'aquí de la ciutat de Girona sí perquè van fer un petit contacte perquè vaig a mirar tinc un material l'hauries de veure no sé si val la pena donar-lo a l'arxiu municipal i bueno es van fer molt amics perquè és una persona molt agradable que t'hi fas amic tant si vols com si no vols aquest dia 18 tenim aquest homenatge al Mercadal si no m'equivoco allà a la plaça que es posarà un foristol sí on hi haurà una placa amb dues fotografies una de l'impremta una altra de l'avi i un petit escrit i jo t'ha dit aquesta foto de l'avi és el que jo he vist sempre doncs a la sala de casa meu una foto que podia fer i a 60 centímetres amb un marc doncs penjat a la sala que el vaig donar aquestes fotografies les vaig donar amb l'Estega Cazegues el primer de molts altres homenatges esperem del Dario Raúl a la Llorella sí jo espero que no sigui l'últim home l'avi per no tenir no ha tingut res cap homenatge ni tan sols té dues línies al Viquipèdia mira si és estrany la cosa en qualsevol cas doncs mira tenim el primer homenatge aquest 18 de setembre a la plaça del Mercadal Dario Raúl moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat perquè ja sé que no t'agraden gaire aquestes coses no m'agrada molt poc parlar en públic doncs t'agraden moltíssim aquesta estoneta perquè sé que però bueno tot sigui també parlar molt bé gràcies a vosaltres i a veure bueno jo ja no ho veuré si hi ha un altre homenatge perquè ja n'has esperat 40 anys després de la mort d'en Franco ja arribaran home ja arribaran Darius moltíssimes gràcies a vosaltres L'actualitat en 180 segons cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris a Girona FM la gironina Cocodril Club si t'agrada la bona música dels anys 60 70-80 escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit és el temps del Cocodril Club tot un clàssic de la ràdio programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock recorda diumenges de 10 a 12 del matí dissabtes de 10 a 12 de la nit aquí a Girona FM 92.7 FM Cocodril Club el programa revival de l'Albert Malla hasta luego no pasaste de caimà hasta luego Cocodril entre el Jardí de l'Ànima el programa sobre benestar consciència i transformació personal de Girona FM amb Imma Garolera Afra Quintanes i Lavinia Martorano cada dues setmanes els dimecres de 3 a 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a Girona a Girona FM Girona Girona Girona García i Terribes Associats el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona amb Pere García i Guillem Terribes explorem el món del cinema la música el teatre i els llibres un viatge apassionant pel teixit cultural gironí cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat Girona FM la teva ràdio la gironina el més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a GironaFM.cat La Càpsula el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas l'actualitat en 180 segons cada hora en punt arriba a l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris a Girona FM la gironina Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60 70 80 Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit és el temps del Cocodril Club tot un clàssic de la ràdio programa divulgatiu de la cultura musical pop rock recorda diumenges de 10 a 12 del matí dissabtes de 10 a 12 de la nit aquí a Girona FM 92.7 FM Cocodril Club el programa revival de l'Albert Malla Hasta luego cocodrilo No pasaste de cañar Hasta luego cocodrilo I seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM avui primer dia de col·le per alguns n'hi ha d'altres que s'han passat tot l'estiu treballant com l'Arnau Vila per exemple que avui se li ha menjat la llengua al gat ja ho hem comentat abans però que va fent que sí amb el cap o sigui jo de moment estic tranquil perquè va fent així com aquells gossos que tens a vegades allà al cotxe doncs el mateix en qualsevol cas qui també ha treballat moltíssim aquest estiu per organitzar la graella d'aquesta casa de Girona FM parlem amb la cúpula de la casa Oriol Mas bon dia bona hora hola Saïd bon dia també he fet vacances sí hem treballat però també he fet vacances i l'Arnau també bueno sí però ja queden lluny ja les de l'Arnau no n'hem fet tantes com tu però bueno Déu n'hi do Déu n'hi do el meu són vacances en qualsevol cas ets l'últim a entrar aquí a la graella ets l'últim el primer en marxar i l'últim en arribar almenys no ho has vist ja que aquesta casa té una maledicció i és que el primer dia de curs sempre hi ha d'haver-hi algú afònic sí que és veritat fa dos anys vaig ser jo ara aquest any l'Arnau l'any passat no sé qui va ser ja veurem l'any que ve ja toca eh haurem de fer quarantenes de ganes de la temporada que ve abans de començar farem recuperarem coses de la pandèmia doncs tu temporada 25-26 Oriol Mas formats del matí programes nous què tenim per aquest any novetats sobretot aviam sobretot el que tenim en primer lloc és la voluntat moneta de mantenir la grella tal com la teníem o sigui d'anar consolidant aquesta programació que l'any passat vam fer alguns canvis d'hores i també de formats i aquest any doncs hi ha un cert continuisme de 9 a 12 fem com l'any passat 9 a 10 primer cafè que ja portem ja uns dies que també vam arrencar la tertúlia 10 a 11 que la vam començar la setmana passada i els 4 rius que comences ara vull dir aquesta franja de 9 a 12 de directe de contingut local i el que volem sobretot és intentar potenciar encara més aquesta part local som a misura municipal per tant cobrir aquest buit que també hi és que existeix amb ràdio local que existeix aquí a Gironi i donar doncs aquesta antena tot el que passa a la ciutat que ja tu vull que que arrenques i ara has tingut l'acte el Dario Raula per parlar d'això que es farà dijous ara si no m'equivoco amb les Tartús parlarem parlaràs de les Tartús que avui hi ha un altre acte una altra presentació d'un llibre vull dir que Girona vull molt i el que volem sobretot és intentar fer un pas més en el que és lligar la programació a tota l'actualitat que passa a Girona tant de gent com fas aquí a Quatre Rius com també d'actualitat informativa evidentment avui hi ha ple no oblidem també hi ha ple a l'Ajuntament de Girona un ple que es preveu no hi ha de calentar sí sí perquè avui és el dia bueno ara s'acaba el termini per penjar la foto del rei aquell termini a través per via judicial a través d'una denúncia de Vox que va demanar que es penjés la foto del rei en el Saló de Plens i la justícia li va donar la raó i l'Ajuntament avui ha convocat una raó de premsabats a començar el ple de l'alcalde ajuntament amb Òmnium amb el Xavier Antic d'Òmnium i el Lluís Dac de l'ANC per explicar què es farà per tant veurem una miqueta com queda però dic que bé que estem aquí per seguir l'actualitat de Girona i aquest any volem fer un pas més amb aquest seguiment el dia el minut de l'actualitat tant en ràdio com també mica en mica cada vegada més també a través d'internet com sempre però com mai més més que abans però menys que demà més que ahir però menys que demà es diu també tenim programes nous aquest curs o què tenim gent jo els Quatre Rius ja t'avanço ara tenim molta gent nova això també és una de les coses que també clar perquè la gent s'emprenya amb mi després han de marxar i he d'ocupar forats ara ara podem fer veure que no ho sabíem els que estem aquí a la taula però però si no evidentment hi ha un esforç també Quatre Rius per exemple d'anar renovant col·laboradors d'anar tinguent gent diferent ara el primer cafè també també hi haurà noves seccions o ho hem vist amb el Troeta mateix per exemple per això d'obrir-nos obrir-nos cada vegada més a més gent de la ciutat de Girona aquest és l'objectiu alguna exclusiva de programa nou o alguna cosa programes nous em deies exacte començarem a partir d'aquesta setmana ja comencen a venir tots els col·laboradors tots els programes de col·laboradors nous hi haurà per exemple un programa dedicat al benestar emocional la consciència tot això que també que tant es porta ara doncs hi haurà tres dones que ens parlaran d'això amb l'Immaguer Ruller al capdavant el Jardí de l'ànima es dirà arrenquem la setmana que ve serà quinzenal els dimecres llavors també tindrem un programa setmanal que es diu la cultura cura que són entrevistes temes temes culturals però molt centrat també en cultura de base de Girona molt centrat en els no tant de la gent que ve de fora que també però sobretot la cultura que es crea aquí i després doncs mantenim també els programes de Girona en joc mantenim les retransmissions esportives ja hi va començar el Girona i després també farem el bàsquet el masculí el femení vull dir que tenim els García i Terribas com sempre els Escac Alternativa la Càpsula la principal de Girona i fem els Sardanes el Montserrat Joventeny cada diumenge vull dir que i me'n deixaré perquè segur que me'n deixo els voluntaris els entrevestidors que no que no que arrenquem la temporada que arrenquem la temporada amb tota l'energia del món això és bo Oriol el problema és quan els saps tots de memòria perquè això vol dir que són 3 o 4 i això vol dir ara que tenim moltes més coses aquí a Girona i fem exacte parlem de Girona aquí parlem de Girona i aquí el que es tracta és el que passa a Girona aquí a la ràdio de la ciutat tu què en penses Arnau tot bé no? ah clar que estàs a fons per si no havia quedat clar per si no havia quedat clar ai encara et queden un parell de dies així en qualsevol cas Oriol Mas cúpula de Girona FM moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i res avui comencem arrenquem vinga va i obrim el primer format gent de la temporada aquí als quatre rius ho fem parlant de periodistes i és que ens anirem cap al casino de Girona avui dilluns 15 de setembre dos quarts de set de la tarda allà al carrer de l'Albreda el número 7 tenim avui més enllà del periodisme periodistes que escriuen llibres tota aquesta activitat impulsada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya aquí a Girona i per poder comentar la jugada Anna Estartus bon dia i bona hora hola bon dia què tal avui heu muntat em sembla una taula que vaja vull dir de Territori Champions eh de Territori Champions sí sí tot de luxe tot de luxe tot això és mira tindrem quatre periodistes que han escrit llibres perquè això es tracta de parlar de la relació entre periodistes literatura o periodisme i literatura tindrem a la Gemma Busquets que és l'autora de Matrioshka sota les bombes a la Marc Amps que és l'autora de Sense mans pel camí fondo a en Salvador García Arbós que és l'autor d'Història galàctica del Porró i a la Tora Soler que és la coautora de Sense pietat Vuit crims terribles i cruels que parlaran doncs això de què vol dir ser periodista i fer llibres i tot plegat ho moderar en Jordi Grau que és el president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes No podia faltar i més si no m'equivoco 40 anys estem d'aniversari també Estem d'aniversari estem d'aniversari a la demarcació al Col·legi de Periodistes de Catalunya tot el col·legi fa 40 anys aquest any i celebrarem el novembre i de totes maneres aquest acte no té a veure amb els 40 anys sinó que té a veure amb la setmana del llibre en català que se celebra a Barcelona del 18 al 28 de setembre nosaltres perdona del 19 al 28 de setembre nosaltres vam una miqueta abans per temes d'agenda però ho celebrem també ens hem afegit aquest any per primera vegada totes les demarcacions del col·legi és a dir a Girona Tarragona Lleida Ebre i Catalunya Central totes hem organitzat un acte a l'entorn del periodisme i la literatura també també t'he de dir al final aquesta figura jo crec que la tenim molt reiterada la nostra societat parlo de periodistes que escriuen sigui literatura sigui sobre temes concrets t'ho dic perquè sembla que és un denominador força comú sí en tenim molts la veritat és que sí que n'hi ha molts no m'estranya vull dir hi ha molta gent que ens han començat a dedicar el periodisme perquè ens agradava escriure i va ser una miqueta l'excusa i jo crec que n'hi ha uns quants que ho han sapigut compaginar perfectament bé i han fet coses molt i molt xules i bueno jo crec que tenim avui són perfectes perquè a més els llibres són tots ells molt variats amb el tema és divers i bueno és una manera de demostrar que es pot fer les dues coses perfectament bé a tu t'hi trobarem a mi m'hi trobareu i tant que sí home jo estaré allà però jo estaré allà treballant avui ja m'agradaria algun dia estar en una taula rodona d'aquestes també ja arribarà escolta'm home tot arribarà tot arribarà i també en Jordi Grau que no ho hem dit també que és moderador però que de fet és el coautor del llibre que ha escrit l'atura o han escrit tots dos junts és a dir el Sense Pietat és escrit a quatre mans entre l'atura Soler i en Jordi Grau vull dir que en Jordi Grau també és un periodista que escriu llibres ja hi posarà cullerada conèixer-lo segur que sí segur que sí jo crec que més que conduir l'acte també hi participarà i a més a més en aquest cas amb molta roba de caos ho podrà fer doncs tot això avui dilluns a dos quarts de set de la tarda al casino de Girona al carrer l'Albreda número 7 Anastartus moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquesta tarda i així de vosaltres una abraçada L'actualitat en 180 segons cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris a Girona FM a Girona FM la gironina i no seríem nosaltres i menys en aquesta casa a Girona FM els quatre rius i menys encara avui primer dia de col·les si no parléssim de llibres i ho fem avui de la mà del francès Duc Casanova que ens presenta Vortex i és que avui el presentem també a la llibreria 22 arriba a les llibreries el premi recull de la mà dels companys de Cap de Brot però bueno que ens en parli el seu voltor Francesc Duc bon dia bon dia bon dia a tothom gràcies a seguit per haver-me convidat aquí als quatre rius és un plaer aquí amb vosaltres gràcies a tu per venir que ja sé que les agendes són complicades i més un dilluns al matí que també et diré vull dir que són complicades en qualsevol cas relats curts no és pas el teu primer llibre és el que dèiem ara vull dir molt menys i felicitats pel premi pel premi recull una miqueta diguem Vortex què vol dir perquè no ho he buscat expressament vull que m'ho diguis tu doncs mira Vortex neix una mica el títol a través d'un dels relats que en un moment un dels personatges viu en plena convulsió l'estrès que vivim tots a dia d'avui massa estímuls la família els fills les feines hi ha un moment en què tot explota i Vortex al final és l'ull d'un cicló si tots estem acostumats a veure quan mirem el temps la típica imatge del cicló doncs el forat que queda enmig és el Vortex doncs aquest és el Vortex a partir d'aquí no sé si en aquests relats vull dir som tots completament independents si tens un fil realment no es tracta de si relats que són independents es poden llegir amb l'ordre que s'escollir tot i que evidentment estan col·locats de manera que que intenten ser el màxim interessants pel lector però són independents els uns dels altres què busques realment com a escriptor quan comencem a llegir-te? a mi el que m'agrada molt i ja no parlo com a escriptor sinó com a lector és que quan llegeixo algun llibre un relat novel·la el que sigui em marqui em marqui i em faci estar alerta i és una mica el que busco que el lector quan acabi el relat se senti una mica diferent o almenys m'hagi rebut uns estímuls diferents al final una miqueta com és el escenari que ens marques t'ho dic perquè no sé si va entre la realitat i la ficció no en aquest cas es tracta tot de són tots relats contemporanis que podrien podrien viure qualsevol de nosaltres no n'hi ha cap que és el nostre dia a dia exacte però a vegades la realitat supera la ficció en alguns sí en alguns casos sí i en algun d'aquests relats sí que n'hi ha algun que potser ens encaminaríem cap aquest costat però no hi arriba mai a ser i jo crec que es tracta més de relats això contemporaris i reals el que busquen és que el lector se senti identificat amb alguna de les històries també intento que en aquests relats hi hagi des de criatures fins a gent gran i així qualsevol lector de qualsevol edat pugui sentir-se identificat jugues precisament doncs amb la quotidianitat sobretot sobretot sí jo crec que el primer relat per exemple es tracta de sense intentar no fem espollas exacte cap ni un però sí que és veritat que la protagonista és de fet m'interessa parlar del primer perquè és la la il·lustració de la portada que trobo que és una passada que és d'Alba Barceló i que representa una senyora gran d'edat avançada i exactament aquesta d'aquí que tenim al davant i que li surt precisament un remolí del cap que representa aquest vòrtex del que parlàvem clar clar tu fent relats contemporanis jo ara estic és que venim de parlar per exemple de la figura del Dario Raola Llorenç vull dir imagina't clar jo hi penso i dic realment el seu caràcter contemporani o més actual segurament fa que ara les petites històries tinguin com més accent ho dic perquè la quotidianitat de fa 50 anys no té absolutament res a veure amb la que tenim ara no el que és jo crec que és el que és interessant d'un llibre és que passin els anys i que el que segueixi estigui vigent i això és complicat perquè com tu dius la realitat que vivim a dia d'avui no té res a veure amb la que vivíem fa 50 anys enrere per tant crec que és una feina també en el moment d'escriure aconseguir aquests relats arribin a la gent però també a la gent que probablement pugui llegir-lo llegir-lo d'aquí uns anys tu a l'hora de documentar-te com ho fas? depèn del tema sí que és veritat que tiro molt d'experiències personals la gran majoria de relats provenen d'una idea d'un punt que hagi viscut com parlàvem ara en el meu dia a dia i a partir d'aquí les tiro si és un tema del que no domino després en documento però la gran majoria és a través de la imaginació de l'inventiva i del dia a dia jo crec que és important que no cal anar massa lluny per trobar històries potents a vides el que denominaríem entre cometes normals no sé si et serveix també a l'hora de redactar vull dir no sé si al final després d'escriure tens unes conclusions o unes reflexions diferents a la idea inicial que has plantejat és a dir no sé si al final escriure també et serveix més per buidar o per ordenar a tu mateix jo crec que em serveix molt per buidar tens una idea la vas desgranant mentalment i després la buides i li dones un ordre però per mi el que és important és el fet de treure-la i llavors sí el que intentes és que aquesta idea tingui un sentit perquè una cosa és escriure-la i llavors que agafi la forma que tu veus que a vegades no és exactament el que havies imaginat inicialment Clar no sé surten criatures has dit alguna cosa de paternitats paternitats al llibre t'ho dic perquè últimament ens ho plantegen com una epopeia Mira precisament crec que és interessant que parlis d'això perquè un dels relats que es titula No t'axeguis parla precisament d'això el protagonista és un pare de mitjana edat amb una criatura petita que fa mans i mànigues per viure això que dèiem la paternitat de manera el més sana possible influenciant-se no diria el mínim però el just i necessari per poder tirar endavant sense que el món se li tiri sobre i llavors lidiant amb la feina exigent amb els horaris exigents d'avui en dia jo crec que hi té molt a veure la paternitat d'ara no té res a veure amb la d'abans sobretot per això pel que veiem al nostre entorn abans veiem moltes menys coses les xarxes socials influeixen moltíssim si no tens coneixement d'alguna cosa no te'n preocupes a la que et comencen a arribar inputs de diferents llocs és com una metralladora t'ho dic perquè és que l'altre dia ho comentàvem amb un amic meu deia ostres és que fa uns anys hi havia famílies que amb quatre criatures tiraven endavant i escolta i no miraven enrere i ara vull dir tenir una criatura ja es converteixen en això vull dir el que et dic no sé si és vull dir un món dissociatiu fins i tot però moltíssima gent sí jo crec que també hi té a veure la renúncia que potser potser abans es renunciava a més coses de les que ara estem disposats a perdre potser abans bé quan tenies criatures renunciaves això a una vida més social a diferents tipus d'esports no ho sé parlo així una mica a l'engròs i ara no i ara vols tenir-ho tot ho volem tot volem tenir les criatures volem que creixin bé volem que segui veient els amics segui fent els mateixos hobbies que teníem i jo crec que en aquest segon relat en el no t'aixequis es veu força hi ha força de tot això voler-ho tot i la immediatesa suposo que també l'emprengue l'estat en el llibre exacte i sobretot també el voler-ho fer sense que mantenir les regnes de la teva vida que no sempre és fàcil això m'agrada molt perquè és com un paral·lelisme molt bo al nostre dia a dia i a la nostra vida t'ho dic perquè abans no passaven tantes coses i ara de 9 a 10 del matí podries escriure fins i tot un mini relat jo crec que no és que no passen moltes coses el que passa que ara ens n'adonem exacte abans no abans no ens arribava i en canvi ara ara te n'adones de tot nosaltres perquè venim ja d'una generació que ja ho hem tingut molt això que de seguida ara la informació t'arriba de seguida i és que no segueixes el fil d'aquesta i sí que és veritat que de fet en algun dels relats busques aquesta busca aquesta pausa aquesta racionalitat també de dir a veure vist la meva vida i les altres els mantinc una mica a distància tu també t'has impregnat una miqueta amb tot això t'ho dic perquè ets de relat curt sí de fet dels cinc llibres quatre dels cinc llibres que he publicat quatre són de relats curts penso que és també una mica per la vida que vivim és important no deixar de banda la lectura i amb un relat curt la veritat que si està ben aconseguit et dona per molt descartes allà jo què sé fer un altre tipus de projecte literari una cosa més extensa no de cap manera al revés de fet ja hi treballo i el que passa que el ritme de publicació és el que és i el que parlàvem fa una estona el mercat està molt col·lapsat i fer-ti i fer-ti lloc és difícil ara tenim la sort que hi ha editorials com Cap de Brot que per mi va ser una il·lusió enorme que fos l'editorial que publicaria el premiat del Premi Recull del Premi Joaquim Ruïra i la veritat és que em dóna gust veure que hi ha editorials joves que treballen amb una professionalitat que és exquisida això home i tal qui et va trucar en Cudi o? vaig parlar-hi després amb en Germán i en Cudi un cop un cop ja em van donar el premi i després sí després em van parlar i hi ha hagut una feina d'edició brutal a darrere i supercontent per cert avui tenim presentació a les 7 de la tarda si no m'equivoco avui a la llibreria 22 exacte a les 7 de la tarda a la llibreria 22 per presentar Vórtex avui en principi ja ha arribat a totes les llibreries sí que en algunes ja l'havien tingut fa uns dies però avui teòricament oficialment arriba a tot arreu a tu hi trobarem a mi m'hi trobareu en conversa amb l'editor amb en Cudi i ara molt content de poder presentar el llibre a tothom que vulgui acostar-se a la llibreria 22 doncs Vórtex de Francesc Duc Casanova ja tenim aquest premi recull 2025 amb cap de brot com no podia ser d'altra manera Francesc moltíssimes gràcies per aquesta estoneta gràcies a vosaltres i espero veure-vos aviat te'n dec una altra i més llarga genial moltes gràcies per tot gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres