La dona del segle amb Toni Cruanyes, l'univers de Paul Newman i la comunicació animal (gossos i gats)

Foto a Instagram? Te'n portaràs un petit obsequi. Consulta les condicions a turismegironès.cat. Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès. El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny, amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicant Tast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra tot el que passa per sobre al Güell. L'Unyà, el Galligans i el TEC. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. 11 i 5, benvinguts als quatre rius. Dijous, 19 de juny de 2025. Més enllà de les batusses judicials, que sembla que portaran una mica d'accent gironí, o la fusió del bàsquet de casa nostra un any més tard, felicitats al Pep Prieto pel Premi Bertrana que es va anunciar ahir. I ahir vam descobrir també la fina prosa de l'Anna Mallorquí amb desarrelats. O tota una història amb arestes divent Nadal. I és que ho comentàvem des de fa dies, que obrim aquella petita finestra després de la tempesta de Sant Jordi. Una finestra de lectures, lleugeres o no, per amortitzar unes tardes d'estiu que ja han tret el cap a destems. Tot plegat, uns dies abans de Sant Joan, aquella petita excusa per donar el tret de sortir de l'estiu, i si ho podem fer amb un llibre a la mà, millor. I si parlem de llibres, segurament encara s'està acabant el llibre del Miquel Riera, o segurament, perquè quan vaig entrar aquí encara se l'estava llegint. Rauvila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots, ja l'hem acabat. Ja l'has acabat? Sí, en tinc una altra, però que jo sempre aprofito per llegir a la piscina o a la platja. De vegades amb la feina costa una mica de poder agafar la lectura, però sí que és veritat que intentarem acabar-lo aquest, eh? Ai, Rauvila, jo una vegada li vaig dir a un professor meu de la universitat, quan em va preguntar quin era l'últim llibre que m'havia llegit, li vaig dir al Harry Potter, però al set, eh? No està malament, no està malament. Imagina la cara que se li va acabar. Un truc de màgia, escolta'm, pam. Rauvila, dijous. Dijous, acabem ja aquesta setmana. Què faràs aquest cap de setmana? Aquest cap de setmana platja. Platja? Allà, eh? Clavat. Tens el cadira ja preparat. Home, i tanca, l'altre, com la tombona i escolta'm... Jo vull saber realment si hi ha ball de bastons amb la gent de 70-80 anys per trobar allò... I van molt aviat, eh? A quarts de vuit del matí jo hi vaig a les vuit, i a quarts de vuit ja hi ha els professionals del sector, que digui jo... Et miren malament? No, no, jo, que tinc cara així de bonjant i em deixen pas, però sí que és veritat que els professionals estan allà a la línia de la platja, i això està bé, eh? En qualsevol cas, Arnau Vila, hem dit que començaríem parlant de llibres i seguirem fent-ho amb el Toni Cruanyes, presentarem La dona del segle, tot seguit, més llibres, Guillem Terribes, que ens en recomanarà algun. Home, home, vull dir que al final... Gran Terribes. Hem de fer gasto amb la cultura. Sempre. I això és com els bars en aquest país, vull dir, sempre diuen, no, hem de fer gasto, doncs amb la cultura. Amb la cultura també, sí, sí. I en qualsevol cas, també Bàrbara Jolbet, la periodista de RAC1, i de Lara, i entre molts altres, que passarà a parlar-nos, no t'ho perdis, de gossos, gats, petards i Sant Joan. És important, això, eh? Tu tens gos... No, gat. Un parell de gats tinc. I per Sant Joan sí que, pobrets, estan una mica allò, ja amb la cua a Maire. Mira, a casa meva no hi ha problema, perquè la meva mare em va fer triar entre un gos o jo. I, evidentment... I m'has triat tu. Sí, vaig preferir la meva habitació per davant d'un animal de companyia. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla... Ens hi posem. Un llibre, tres històries, mil records i un segle vint de canvis és el que ens proposa Toni Cruanyes amb la dona del segle. Un exercici de memòria d'aquella que queda sovint a l'imaginari familiar que, amb la seva mirada, pren forma en un relat d'un segle vint de canvis amb tres dones, la Maria, la Teresa i la Victòria, que cristal·litzen en una obra que sembla un deute moral convertit en homenatge. Toni Cruanyes, bon dia i bona hora. Hola, què tal? Primer de tot, benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú que diria el Cisa. No sé si feia gaire que no venies per Girona o què? Jo tinc part de família a la Garrotxa i una part de la família també aquí a Girona, però ara feia temps que no ens veiem, potser deu fer més de mig any. Mig any? Sí, sí, sí. Però per Girona passejar i tal, vull dir... Sí, està bé. Si no, és que estem de moda últimament. No, no, diu, crec que fa temps que estem de moda, no? Jo soc del Maresme i visc a Barcelona. I a més a més, part de la meva família, del meu home, són de les Terres de l'Ebre. Per tant, estem bastant repartits. Intento anar una mica tot arreu, però sí que... Sí que Girona crida. T'he de dir, el llibre em sembla una demostració més d'aquests periodistes, perquè és aquella tensió entre allò local i allò global, vull dir, no deixa de ser al final aquella mostra amb tres històries, en aquest cas, de dones de la teva família, que serveixen per reflectir tot el que va passar durant el segle XX. Ostres, doncs, gràcies perquè m'agrada que ho vegis així, perquè, clar, hi ha una part que és molt evident, no? És la història de les meves àvies, d'una meva tia, per tant, és la història de la nostàlgia familiar, dels records, i això salta a la vista des del primer moment, i de fet és el gran, no? És el gran tema. Però, clar, hi ha una visió periodística, com dius, no?, que és d'intentar, des d'un punt de vista més d'historiador, de periodista, intentar explicar la història d'aquestes dones abans que fossin àvies, i, per tant, com a dones, no? I l'evolució del paper de les dones en el segle XX, perquè són tres generacions molt diferents, nascudes l'any 1900, l'any 1928 i l'any 1954, doncs, clar, van viure realitats canviants, i no sempre cap a millor, necessàriament. Ens fas al principi una petita pinzellada de cadascuna, però tot això comença en un cementiri en temps de pandèmia. Sí, perquè aquell llibre neix del llibre anterior, que era la història del meu avi, i el meu avi que va morir amb Alzheimer durant la pandèmia, i, per tant, separats de nosaltres, perquè estàvem en una residència geriàtrica, i això ens va suposar a la família un malestar que crec que el llibre, La Vall de la Llum, intentava posar en ordre, no?, intentava posar un punt i final més bonic que no pas la mort del meu avi, que va ser, no va ser tan digne com ens hauria agradat després d'una vida tan viscuda, no?, i de tot el que ens havia donat i ens havia portat l'avi. Però va ser justament escrivint el llibre de l'avi que em vaig adonar que faltava tota una part de la nostra història, que és la de les dones, i aquí hi ha la Maria Becana, que és la seva mare, la meva besàvia, que jo vaig tenir la sort de conèixer-la, va morir quan jo tenia set anys, la meva família per circumstàncies diferents, algunes s'expliquen en el llibre, tothom ha tingut fills molt aviat, i, per tant, vam arribar a estar cinc generacions coneixent-nos, vivint junts, i, per tant, això també ha generat molts records i molt de diàleg intergeneracional, que és el que vol explicar aquest llibre, no?, aquest específicament el de les dones. Clar, moltes històries, que és el que et deia, no?, que queden com en l'imaginari de la família, que al final agafes, ho cristal·litzes en un llibre, al final suposo que ho has fet amb tota la santa cura del món. Sí, sí, no és fàcil, i és una de les coses, precisament, que jo crec que té més mèrit, però a la vegada és més normal i més senzill, no?, que és recuperar la història de la gent que tens a prop. Moltes vegades sabem la gran història dels generals, dels polítics, dels líders, no?, gairebé tot home, esclar, i, en canvi, no sabem per què van prendre algunes decisions determinants, la nostra àvia, la nostra besàvia, i que són els que realment acaben marcant d'on venim, qui som, i fins i tot si som aquí, no?, perquè la meva besàvia, un dels capítols importants de la seva vida va ser prendre la decisió de tenir un fill que no tenien, no?, i que pel seu marit no hagués sigut, i sense voler fer espòilers, però, com que és l'inici del llibre, tampoc no... et dona una idea de la importància de si avui estaríem aquí parlant tu i jo o no, si no fos per la meva besàvia. No farem espòilers, però qui era la Maria? La Maria Becana va néixer l'any 1900, i d'aquí ve la història de la dona del segle, quan era joveneta li deien la dona del segle perquè era com una dona moderna, a més, ella tenia molt de... era capdavantera amb moltes coses, era molt decidida, molt xerrameca també, i era una dona que la seva família venia dels Monegros, pobres de solemnitat, l'any 1898-1897 van arribar a Barcelona, els seus germans més grans havien nascut allà, ella ja va néixer aquí, i per això ella era com més moderna, era més... i era d'aquí, diguem-ne, per naixement. Una família que de seguida es va basar a la ciutat de Barcelona, van treballar per famílies riques, de seguida van aprendre el català perquè era la manera d'empeltar-se del país, i també d'aconseguir pujar socialment, i ho van aconseguir, els seus germans va fer avenista, no tenia cap ofici familiarment, va fer avenista, la seva germana va ser costurera, i ell es va enamorar del meu besavi, que vivia a Canet de Mar, quan ella tenia 17 anys, amb unes companyes costureres de la seva germana, van anar a la festa major per Sant Pere, i allà va néixer l'amor. I el meu besavi era un vidu de 34 anys, per tant, ella tenia 17, que es van casar amb 18, i ella en tenia 34, i a partir d'aquí neix una història que és com l'endemà de la ventafocs, diguem-ne, fins ara he explicat la història, i ara és el moment en què la carrossa es converteix en carbassa, els patges es converteixen en rates, aquesta és la història de la dona que hi ha darrere de la història familiar que ens havíem explicat fins ara. I a part en aquella petita finestra, no?, entre el 1900 i fins a la guerra civil, que realment, vull dir, eren altres temps, no tan foscos. No, exacte. Sí, aquest és un dels grans descobriments, des del punt de vista periodístic també, no?, la història de tres generacions de dones en què no sempre va anar millor. La meva besàvia va ser una dona de molt caràcter, que va veure molts avenços, ella va prendre molt la iniciativa, forçada per les circumstàncies, però també pel seu caràcter, i també perquè el món li va permetre. L'any 1931, a Canet, al meu poble, és el primer lloc on la dona va poder votar a Espanya, després que es canviés la Constitució perquè les dones poguessin votar, el sufragi universal. Allò va durar quatre dies, literalment, amb la guerra civil. El segon personatge de la història, que és la meva àvia, que no és la seva filla, sinó que és la seva jove, que té un origen totalment diferent, de pagès, una família que precisament tenien terres, però que no les van heretar perquè totes eren noies. Ella era la primera de cinc germanes, i com que no van tenir hereu, doncs no van heretar les terres, però eren dones arrelades, i la meva àvia, a diferència de la seva sogra en el futur, era una dona molt apucada, sabia quin era el seu lloc, no podia aixecar el to de veu, sempre amb respecte al pare, al marit, després fins i tot al fill. És a dir, que en aquest sentit, la involució del que va significar la guerra, el nacionalcatolicisme, la religió, la moral de l'època, no va passar que la meva besàvia, per exemple, explico els carnes toltes que van viure, amb un costat fos, també, però carnes toltes, al cap i a la fi, i en cap i la joventut de la meva àvia eren les processons de Setmana Santa. Quin canvi generacional era aquest, oi? I per arribar encara ja a la tercera indiscòrdia apareix la Victòria, amb aquests aires de llibertat, de ganes de canvi, de ganes de progresar. Totalment. La Victòria és la meva tia, que és viva, té 71 anys, que m'ha ajudat a escriure aquest llibre, que una part del llibre l'escriu ella en primera persona, la de les seves memòries de quan era petita, quan anava a les monges, com jugaven amb les nines, totes les històries, estudiaven comerç en aquella època, tothom pensava que havia d'anar a treballar a la fàbrica, que és el que feia tothom, i ella es revela contra això, i a través dels moviments escultistes, el que va néixer després del Consell i Vaticà II, més progres, però dintre del marge de l'església, els grups que en principi eren religiosos, però que anaven a la muntanya, es van convertint els organitzadors del Canet Roc, de les sis hores de Canet, el maig del 68, la lluita antifranquista, i la seva voluntat de deixar el poble i anar a la ciutat a viure els moviments que hi havia al món. Ella es reprèn, sense ser-ne conscient en el moment, però sí ara, reprèn una mica el fil de l'àvia, no el de la mare, sinó que recull el testimoni de l'àvia, que és la Maria Becana, la protagonista, la fotografia de la coberta de la dona del segle. És que a més, a nivell geogràfic també, es veu com aquest pas de Barcelona-Canet, tornem de Canet cap a Barcelona, i al final sembla que la Teresa, per aquest marc que tenia aquest taló de fons, al final és com el petit parèntesi que hi ha davant del progrés. Totalment. Clar, jo crec que, també en l'actualitat estem assistint, des del punt de vista dels drets de les dones, de la seva visibilitat, de posar en el centre, donar protagonisme a les seves històries. També hem viscut ara una arrencada molt forta, jo crec que fa 5-6 anys hem viscut manifestacions del 8 tema, com no s'havien viscut mai, s'ha parlat del dret de la dona, el dret al consentiment, tot el que té a veure amb les vides privades, que fins ara el dret no s'havia posat, i que ens ha generat, ens genera un gran debat sobre els abusos, el consentiment, el paper de la dona, les quotes, tot això, jo crec que hi ha hagut un gran avenç en els últims temps, però també crec que ara mateix hi ha molts nois joves que se senten repulsa, per això, que se senten descabalcats d'aquest avenç, i amb una certa temptació a tenir uns discursos, a copiar uns discursos més propis de l'extrema dreta. Crec que s'està reproduint aquest element de generació rere generació, unes dones que fan dos passos endavant, a una que li toca fer un pas enrere, a una altra que fa dos passos endavant més, bé, potser ara estem en un moment que ens agafa el pas canviat d'aquesta acceleració del moviment feminista i un cert mirar enrere per part de nanos més joves. Seguint el fil, vull dir la història cíclica, i sembla que apunta cap aquí, o...? Sí, a mi m'agradaria pensar, per això, que sempre és així, dos passos endavant, un enrere, dos passos endavant, en un enrere de manera que vas avançant. M'agradaria pensar que és així. I també m'agradaria pensar que no estem davant d'unes circumstàncies com les que van provocar la Guerra Civil o les guerres mundials de fa ara un segle, no? Encara que, malgrat tot, les notícies de cada dia et podrien fer pensar en aquest text, no? És a dir, en aquest argument, com si ara, quan parlem del Pròxim Orient, quan parlem d'Ucraïna, quan parlem d'alguns discursos de Trump i companyia, estiguéssim alimentant una altra vegada aquella confrontació social dels anys 30. Hi ha una expressió que m'agrada molt per definir una miqueta tot el, digue'n-li com vulguis, taranau, imaginari de la teva tia, la Victòria, i és el que potser era un moment on tot estava per fer. Sí, sí, sí, sí, jo penso que sí. Jo penso que això és el que li va passar a la Victòria, que és segurament la generació de referència, ara quan pensem en àvies o en mares, pensem en aquesta, no en les edats de la meva àvia o la besàvia que ja són mortes, però estan a la memòria, però diguem-ne que no les tenim de referents, no? Jo crec que sí, que les nostres mares, les nostres àvies van viure un moment com fundacional gairebé, no? Que és el que va viure el país en general. La transició va donar l'oportunitat a crear un marc de tantíssimes coses que encara són fruit de les hores. Jo crec que sí, que elles van créixer van créixer en el franquisme, cosa que els va permetre que la seva vida tingués una evolució cap endavant en general. T'haig de dir que en general també, perquè ara que ja fa temps que ha sortit el meu llibre i que hi ha gent que l'ha llegit i em fan comentaris, hi ha moltes dones de l'edat de la meva tia que gairebé com amb confidència, no? Em diuen que em vegen una mica el tarannà de la meva tia, d'aquesta llibertat i aquesta manera de ser decidides, no? Que elles diuen Ostres, jo no vaig ser-ne capaç, i ara veig que ho hauria pogut fer i curiosament, com que a més a més el llibre acaba no amb la vida sencera de la meva tia sinó que acaba amb la seva joventut, és molt, bueno, per a algú que escriu un llibre, no? És molt bonic que et vinguin i vulguin saber com va seguir la seva vida, no? Per tant, vol dir que s'han enamorat una mica d'aquell personatge i volen saber i què va passar, i va tenir fills i què fa ara i va poder aconseguir els seus somnis, no? Que són els que es plantegen en el llibre. Clar, hi ha una part que m'agrada molt i és on parles sobre els secrets de les dones, normalment, aquesta complexitat que anava darrere d'aquella figura a vegades imparenna davant del patriarcat, és a dir, potser precisament aquesta opressió és el que feia que a nivell intern tenien un món molt més complex segurament del que puguis dir. Clar, és que mira, ho has dit molt bé perquè és aquesta complexitat la que a mi durant l'escriptura del llibre m'ha frenat perquè he pensat en alguns moments que no seria capaç de copsar-la. Senzillament perquè no en som conscients sense voler utilitzar paraules que ara s'utilitzen com a nargot molt políticament correcte o així, però és veritat que en aquest cas concret el privilegi de ser un home t'ha estalviat uns problemes però a la vegada t'ha fet que ni els veiessis i per tant t'ha fet ignorant respecte a unes complexitats que les dones tenen claríssimes. I aquí la història del meu pare i la de la meva tia són diametralment oposades i són pràcticament de la mateixa edat i quan ells recorden quan eren petits la meva tia té una profunditat molt més gran sobre el que passava dins de casa perquè ella veia el que deia el marit el seu pare però també el que deia la seva mare com actuaven pel meu pare aixecar-se al matí volia dir que tenia l'esmorzar fet que tenia hi havia tota una sèrie de coses que ja les donava per descomptades i les importants són les que començaven a partir d'aquí és a dir la feina el caramfora els veïns les propietats el lideratge tot això era el que era important i donaves el plat a taula el tenies cada dia no, no, quan te n'adones que tenir el plat a taula cada dia és una història molt gran és molt important i a més a més al llarg del segle XX s'ha vist que no estava garantit te n'adones de realment aquestes cuidadores que hem tingut les àvies les ties les mares en alguns casos han sigut veritables heroïnes riu-te'n tu d'alguns generals de la guerra al costat de com la Maria Becana va aconseguir que durant la guerra 13 persones mengessin cada dia com ha canviat Toni Cruanyes des que acaba el llibre des que el comença fins que l'acaba doncs jo crec que he après moltes coses i això és el que m'emporto jo en general això d'escriure té un avantatge molt gran que és que t'endinses en un món i estàs durant dos tres, quatre anys immers allà que és gairebé el contrari de la feina que fem cada dia tu i jo i l'Arnau que estem aquí amb l'actualitat del dia patamam patamam patamam corrents i el fet de poder-te posar en un tema en una història i dedicar-hi molt de temps fa tan bé que tot allò que aprens tot allò que has llegit les persones que has entrevistat les fotografies que has mirat els documents que has trobat i has intentat interpretar tot això té un pòsit que jo a mi em fa créixer em fa aprendre que és molt bonic aprendre ara que tinc nanos petits que estan estudiant i fem taules de multiplicar i arrels quadrades que ja no me'n recordo com es feien penses ostres que maco els nens que tenen aquesta obligació i oportunitat d'aprendre contínuament nosaltres crec que els adults moltes vegades ens posicionem ja amb unes coses com apreses donem per bo el que ja sabem i no ens qüestionem res doncs aquest llibre m'ha obligat a qüestionar-me de coses que no m'imaginava i per tant he après i aprendre és un luxe poder aprendre i al final tota aquesta història vull dir també el que evoca és a pensar que hi ha uns intangibles és a dir uns fils invisibles a la nostra societat que ha marcat probablement el segle el segle XX deixant precisament la figura de la dona justa darrere d'absolutament tot i això per exemple amb l'anècdota del cementiri vull dir jo crec que queda bastant clara sobretot amb el nom que hi havia a les làpides sí és el punt d'arrencada del llibre em serveix com una mena de trampolí per endinsar-nos per llançar-nos a aquesta piscina del món de les dones del segle XX és aquesta cosa tan senzilla com és trobar-te que no hi posaven ni el nom de les dones a les làpides de les famílies i posaven el nom de l'home i quan es moria la dona senzillament tenint la làpida posaven la dona i tornaven a posar el mateix nom i me'n vaig adonar i és curiós perquè justament la meva besàvia la Maria Becana va deixar un pòsit familiar del que la tendresa el carinyo que va deixar encara respira és a dir que encara de vegades l'aboquem familiarment amb frases que ella deia amb coses que ella ens va transmetre en canvi el seu marit és una persona que va passar molt més desapercebuda a nivell familiar ens va marcar molt menys però en canvi qui queda allà present a tots els documents i l'últim ja és la làpida del cementiri és el seu nom a més el seu nom oficial que era en castellà que no era com el coneixia tothom al poble per tant és aquesta cosa de com les coses oficials realment s'allunyen tant de vegades de les que ens afecta més i de la realitat i en el cas de les dones això és infinitament més més gran aquesta distància i com de complicat és explicar una història que tu fas amb tres mire en el fons jo volia explicar la història de la meva besàvia i les altres dues que apareixen com amb una mena d'igualtat de condicions segons com en el fons em serveixen per apalancar la història de la meva besàvia saps és a dir vaig pensar que la història de la meva àvia i de la meva tia em servirien per donar més profunditat a la història de la Maria Becana per no donar percentats totes aquelles millores o aquelles aquelles parts de la personalitat més brillant de la dona jove de principis del segle passat per posar-la en comparació amb l'etapa més grisa justament posterior però també perquè després encara té més és més heroi que el relleu és més heroi que la neta que després s'emmiralla en l'àvia per trobar un referent femení perquè si no no l'acabava de trobar no es trobaven la seva mare que anava a missa que no la deixava portar pantalons que no la deixava anar a estudiar clar trobo que els tres personatges en aquest sentit serveixen perquè al final el continu de tota la dona serveixi de referent per tantes lectores i lectors que també tenen àvies i mares que poden veure representades en aquest llibre el millor consell que pots donar és que tots hauríem de saber d'on venim jo crec que està bé però està bé replantejar-nos-ho en un moment determinat perquè si no hi ha uns certs mites familiars dir-li mites els records familiars potser sembla agosarat però marquen molt el nostre paper la nostra manera de ser la història sempre és un justificant de l'actualitat els poders actuals i nosaltres formem part d'aquests poders no em refereixo a grans poders com l'església o els militars o el president del govern sinó els nostres dies a dies els nostres pobles estan plens de petits mites familiars sobre els que se senta la legitimitat d'uns de fer una cosa i d'altres fer-ne una altra està bé que de tant en tant fem una sacsejada i diem realment això que ens havien explicat era així mama iaia seiem uns 5 minuts explica'm com vas veure tu la teva joventut què vas deixar de fer perquè el papa o jo poguéssim poguéssim tenir una vida amb estudis o poguéssim treballar poguéssim el que s'esperava de nosaltres forçant també el que s'esperava de tu mama explica'm-ho això m'agradaria que passés en els lectors del meu llibre i ara que parlaves d'actualitat avui a dos quarts de set de la tarda a la llibreria Empúries presentes llibre sí amb molta il·lusió la veritat a Girona tenia ganes de fer-ho que ho tenia pendent i tinc ganes ja de veure també lectors que em diguin coses del llibre doncs escolta a dos quarts de set de la tarda a la llibreria Empúries Toni Cruanyes que ens presenta La dona del segle moltes gràcies moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui a tu Seid merci a tu Seid a tu Seid a tu Seid Girona FM 92.7 FM la ràdio de Girona Girona FM El Motor Fest arriba a Girona els dies 27 i 28 de juny Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto motos d'ocasió ofertes exposició venda accessoris i demos per provar vine a viure la passió sobre dues rodes entrada gratuïta el motor més viu que mai Girona Girona Motor Fest 27 i 28 de juny afontejau tens un negoci tens un negoci i no domines la tecnologia? t'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals a implementar-les i a sol·licitar el kit digital contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat digitalitza la teva empresa no et quedis enrere codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites carn peix verdures grana plats cuinats fruits secs i molt més compra producte local compra al Mercat del Lleó Ajuntament de Girona El Gironès Gaudí de la Natura té premi participa en el repte dels cims del Gironès Sant Grau Sant Miquel Els Àngels Sant Roc Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram t'emportaràs un petit obsequi consulta les condicions a turismegironès.cat desafia't i colquereix la comarca una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí del 25 al 29 de juny amb els Catarres Manu Guix Tomeu Penya Mariona Escoda Mireia Tarragó i Bernardo Rambó i viu l'experiència gastronòmica del Musicant Tast Musicant el festival de música del país El llibre que avui comentem és un dedicat a l'univers de Paul Newman pertany a una col·lecció de llibres notòrius que ja té hi ha diversos llibres diverses col·leccions que té aquesta editorial que estan dedicats al món del cinema sigui a actors sigui a directors o sigui a pel·lícules pel·lícules que han marcat història com poden ser des de Casa Blanca o moltes altres per tant es dedica a fer treballs d'investigació d'una manera molt amena molt propera sense allòs de grans dissertacions sinó d'una manera molt propera i que són i participen a cada llibre diversos personatges que van explicant la vida del que en aquest cas parlen Paul Newman que és un actor que va triomfar i que curiosament va començar quasi com com si fos un imitador no ell sinó que el deien el successor de Marlon Brando Paul Newman va tenir la sort d'agafar la seva carrera i anar pel seu compte i Marlon Brando per l'altre s'ha de dir que Paul Newman sempre va ser un seductor ell no era un seductor el que passa és que les dones sempre van apreciar molt la seva vellesa i sobretot els seus ulls blaus Paul Newman va començar amb una brècola estranya que se'n diu El càlix de plata em dic estranya perquè veia de l'època romana i feia res a veure en Paul Newman falquilletes i tot això és curiós perquè hi ha una anècdota que no sé si és veritat o és mentida però quan es va projectar aquesta pel·lícula de l'any 1954 a la televisió americana ell va pagar perquè no la passessin això és el que s'explica és una pel·lícula dirigida per Víctor Stavila i que precisament hi treballava amb actors coneguts com Virginia May o Pierre Angeli que després va fer una pel·lícula amb ell que se'n deia Marcada per Elodi o Jack Palance bé el llibre com he dit parla de diverses fragments de la seva vida la seva filmografia els seus orígens les seves influències per exemple es van buscant pel·lícules com Buscar vides el Buscar vides és una pel·lícula que va tenir un èxit bestial i que doncs és una pel·lícula que va de sobre el billar està fet l'any 1961 anys després molts anys després es va fer una nova versió que se'n diu El color del dinero que hi treballava en Tom Cruise Paul Newman és conegut sobretot per pel·lícules com El largo i Cali de Verano La gata sobre Tejadas de Cint pel·lícules com Harper que va fer una mena d'investidors una policia o un detectiu privat ell també va dirigir pel·lícules com El zoo de cristal o Casta Invencible ell ha treballat amb molts i molts directors i amb atrius i sobretot és conegut pel Newman per la seva llarga relació amb la seva segona dona que durant molts anys van treballar junts i que van estar casats que és la John Wolver la primera vegada que es van trobar va ser l'any 1953 moltes coses hi trobareu en aquest llibre si us agrada Paul Newman jo us el recomano i repeteixo el títol El universo de Paul Newman i ara feia dies que no la sentíem però sí que teníem ganes de saber o millor dit sabies que en aquest cas volíem parlar novament amb la Bàrbara Julver periodista de RACO aquí a Girona bon dia i bona hora bon dia primer de tot ja em sap greu que ara feia dies que no que no ens veiem que aquest estiu estem tots ara ja com ha anat aquesta xafogó aquesta calor doncs bé jo la porto bé el que passa que sí que és veritat que ha vingut molt de cop i llavors l'armari encara tenim les coses d'hivern com aquell qui diu em sembla no sé si ho passen molt malament també els animals però clar la pregunta és com ho podem saber t'ho dic perquè avui m'encanta el tema i és sobre la comunicació animal sí és que com es comuniquen entre ells i també com es comuniquen ells amb nosaltres això és la base de tota bona convivència tant per ells com per nosaltres cal tenir clar que entendre els animals de companyia afavoreix això suposo que estàs amb mi no el vincle que tenim si els entenem per tant d'alguna manera tindrem una relació més propera i més positiva més sincera i tot serà una mica més fàcil però sí que és cert i a mi em passa que acostumem a entendre més els gossos que no pas els gats els gats fan servir un llenguatge com més subtil ens fan ghosting jo sempre he pensat que els gats ens fan ghosting en canvi els gossos és diferent o sigui la pregunta de si els animals es comuniquen sí o no la resposta és un sí rotund sí rotund els animals es comuniquen i uns ho fan d'una manera uns d'una altra amb unes particularitats els gossos amb uns senyals de calma que explicarem els gats també tenen el seu propi codi fins i tot et puc proposar un llenguatge feliç perquè si vols parlar amb un gat puguis entendre-t'hi però mira si et sembla d'entrada escoltem a Cristina González ella és etòloga clínica impulsor del projecte etòlogo.es un servei d'atologia clínica i medicina veterinària de baix estrès per gossos i gats d'arreu de Catalunya ella en parla que uns i altres es comuniquen i d'això no hi ha dubte els gats són més subtils un gos a priori és més més intens en la seva expressivitat quan ens volen dir alguna cosa comencen a fer gestos a bordar a fer-se veure d'una forma molt més evident que no passa els gats que ho fan tot amb senyals més indirectes amb miols més subtils moltes vegades amb postures que ens passen desapercebudes però no per això vol dir que careixin de significat ni molt menys per tant es comuniquen això segur a partir d'aquí aquest sembla si ho fragmentem una miqueta perquè clar gats i gossos no són el mateix sí anem a conèixer una mica com ho fan doncs d'entrada us direm que hi ha una escala de senyals que alguns conflictes evidentment són inevitables com ara els de territori els de reproducció o els de menjar els animals això sí sempre prefereixen que hi hagi una bona convivència tant entre membres de la seva espècie com amb els humans per tant aquest és el punt de partida i si s'han de comunicar doncs cal tenir en compte que els senyals corporals en el seu cas van de menys a més visibilitat i també creixen en intensitat i llavors potser us pregunteu quins senyals hi ha doncs mira per exemple un gos que se'n trobi un altre així davant per davant una mica lluny de cares exacte i no vulgui cap enfrontament doncs el que probablement farà és caminar lentament descrivin com una corba per evitar-lo això és una manera subtil entre ells de fer-se entendre o si algú li fa una moixaina i no vol que el toquin no m'ho s'agrada o no sé primeres el que segurament farà és badallarà o girarà el cap aquests són els coneguts senyals de calma que va crear la Turit Rogàs que és una educadora canina noruega i que hi ha un llibre específicament que parla d'això i que us recomano que us el mireu perquè aprendreu molt tampoc s'allunia gaire el que fem nosaltres perquè quan et trobes algú de cares a la vorera canvies de vorera i si no t'apartes una mica i fas un badall com dient escolta'm això no va amb mi que no veig res i no som tan diferents jo crec deies que anàvem de menys a més sí, sí aquest és el seu funcionament per exemple si això acariciem un animal i ell no vol doncs el que faré és desviar la tensió per rebaixar la tensió del moment que ell sent ells estimarà més fer-ho amb uns senyals de baix impacte com el que dèiem aclocar els ulls llepar-se el nas que no pas fer una gran escenificació ara bé si aquesta carícia continua aleshores clar l'animal posarà un límit molt més clar com ara ensenyar les dents tocar amb el morro fer un copet i amb el temps podria esclar que sí acabar mossegant si continuem si vas apretant exacte sí, sí, exacte per tant d'alguna manera podem dir que l'animal no ha tingut més remei que ser exagerat que està enfadat i que demana ja sisplau que el deixis en pau el veterinari Tomasso Pierre Marini que és atòleg i veterinari de tombets parla d'aquests senyals que creixen en intensitat els gossos tenen una escala de senyals que van fent servir segons la situació ara si un no interpreta bé les primeres senyals com girar el cap donar l'esquena llepar-se la boca ja passarà els llavis doncs tot prendre senyals que l'animal està una mica incòmode si no respetem aquestes senyals o no la veiem o no les interpretem bé doncs el gos passarà potser a ensenyar els dents i a marcar i al final a mossegar el que podem dir és que és a dir no és que un gos sigui impulsiu si mossega sinó que d'alguna manera l'hem fet així a còpia de no escoltar-lo això és un concepte que hauríem de tenir en compte segurament ja deu fer temps que dóna senyals d'incomoditat i tu fa molts mesos que passes d'ell i que no l'entens per tant el gos més bo del món podria arribar a mossegar si algú el molesta i aquest senyal malauradament avui dia no se sol malinterpretar falta molta comprensió per part de l'humà això a l'animal òbviament no li pot generar un estrès problemes d'agressivitat i de relació amb altres gossos el típic cas aquest de moure la cua que tots diem ai mira quin gos que maco està content mou la cua alerta alerta no sempre el moviment de cua vol dir que està content normalment sí però mira segons un estudi sobre el comportament dels gossos que es va publicar a Playa Animal Behavior Science va posar de manifest que els moviments de cua eren els senyals més comuns utilitzats per interpretar el comportament del gos això ho van veure 60 observadors que entenem com a observadors tutors de gossos veterinàries educadors o no tutors que van participar en aquesta investigació ara bé pels experts un gos que borda de forma territorial projectat endavant per defensar el territori o per allunyar algun estímul que el molesta fixeu-vos-hi que també probablement mourà la cua serà fruit també de l'excitació del moment però clar la forma corporal és molt diferent ja se sobreentén mourà la cua però veuràs que està en senyal de defensa i l'altre mourà de cua vindria a ser el somriure de circumstàncies que a vegades posem els humans no també vull dir que no es mal interpreti com el moviment de cua sí aniria per aquí en qualsevol cas la pregunta és com entenem els gossos com com entendre el gos una manera així com a veure divertida però que funciona així m'ho han dit els experts jo ho he provat però m'acosta una mica que em facin cas fent-ho d'aquesta manera però sí que és veritat que es pot seguir és a dir el mateix llenguatge que fan servir ells el pots fer servir tu és a dir reproduir aquest llenguatge de calma a l'hora d'acostar-nos un gos si ens mira nosaltres el que podem fer per dir-li que vinc a ensenyar el de calma doncs també podem apartar la mirada podem girar el cap o podem acostar-nos en forma de corba d'aquesta manera ell també t'entendrà perquè tu estaràs fent servir el seu llenguatge sí, sí ja us ho dic jo ho he provat m'acosta una mica perquè potser sóc més de paraula que no pas de gestos però això no vol dir que no funcioni ja veureu ens ho explica en Tomasso Piermarini de nou en aquest tall de veu hi ha actuacions que podem fer que si bé no som gossos però som encara som mamífers i alguns els senyals són comuns o sigui trencar el contacte visual donar l'esquena moure-se una mica lentament fent curbes això ajuda els gossos a interpretar les nostres intencions reals clarament si anem directe a saco cap a l'animal doncs és més probable que aquest ho valori com una situació perillosa clar tot això respecte a l'imaginari gossos ara et demano que canviem radicalment de tema i em sembla que probablement més complicat encara parlem de gats com es comuniquen els gats tu què diries Saïd com es comuniquen amb moltíssima subtilesa ho has dit al principi jo crec que els gats també primer de tot que és això que diuen que els gats són més autònoms i tot plegat però jo crec que ells són més de mirades exacte mirades miols vocalitzacions també fan servir aquest llenguatge corporal de fet una curiositat des que els gats estan en contacte amb els humans han après a miolar una mica més a fer servir més aquesta forma de comunicar-se perquè a la natura utilitzen més una combinació de sons de feromones per comunicar-se no pas el que és específicament el miol de miols n'hi ha molts tipus mira d'entrada de fet hi ha gats que són més xerraires que no pas d'altres i això és el que hem de tenir clar però sí que hi ha molts significats de miols és a dir el miol de la salutació el miol de la gana el del malestar del joc de l'atenció el de l'angoixa el de la reproducció està clar que el miolar serà una mica diferent i també variarà en funció del to de la duració de la intensitat o del ritme d'aquest miol hi ha els miols més curts i aguts que són més els de demanda és a dir el que vol que li obris la porta o que vol alguna cosa els que són de forma més greu o més gutural que és més ofensiu i expressa que no està còmode o bé aquell que miola en excés és a dir que seria un senyal possiblement que de destrès o perquè té malestar potser quan fa caca o pipí o anar a la sorreta allà al sorral doncs potser que tingui dolor una gran experta en gats és Alejandra López ella és consultora de comportament felí i impulsora de rasca i pica té un certificat que es diu Cat Behavior Consulten i és directora de l'Associació Internacional de Consultors sobre Comportament Animal és que ho volia dir tot perquè és una gran experta en aquesta matèria ella viu a Sud-amèrica si no vaig equivocada a Argentina i ens ha atès per poder-nos-ho explicar Alejandra López diu que els miols són una de les formes principals en què els gats es comuniquen amb els humans i poden tenir diferents significats depenent del context i de com sonen escoltem-la Un maullido corto i aguda puede indicar un saludo mientras que uno largo i persistente suele expresar demanda como hambre o llamados de atención Si es intenso grave i repetitivo puede reflejar malestar estrés o incluso dolor Los tutores que estén atentos van a notar que el tono la duración la intensidad y el ritmo del maullido cambian según lo que el dato quiere comunicarles Por ejemplo un maullido agudo y urgente suele ser muy distinto al que usa para pedir mimos Además cada gato desarrolla su propio repertorio vocal Así que también es importante conocer la voz individual de cada gato Per tant en relació al que ha dit l'Alejandra López és que quan aconseguim interpretar el llenguatge vocal i el corporal és una gran eina una gran ajuda perquè podem detectar senyals que alguna cosa no acaba d'haver no acaba d'anar bé volem dir i que això potser que d'aquí a poc comenci a tenir símptomes més físics evidents i que ens faran anar al veterinari per tant és un gran què saber interpretar-los Jo et volia preguntar t'ho dic perquè el cita el plaç i tot plegat jo ho he vist en gossos però em sembla que els gats no Els gats no però hi ha un tiktoker que es diu Alec Newman que ell ha creat un llenguatge així com tot curiós de fet els experts diuen que ara us el diré els experts diuen que amb la repetició amb l'esforç positiu es pot ensenyar un gat a fer-li certes accions o comportaments específics com ara utilitzar aquesta safata sanitària o venir quan se'l crida però bé no hi ha unes evidències científiques d'un vocabulari feliu el que passa és que aquest tiktoker Alec Newman que ho podeu trobar a les xarxes els experts no ho veuen com molt plausible no això però ell diu que sí i explica que ha après un nou llenguatge fruit de la convivència i de l'observació amb els seus felins jo l'intentaré reproduir però evidentment no amb tota la cura del món fem una cosa tu el primer jo el segon et sembla? vinga va me mer és que seria això me mer segons ell vol dir vine cap aquí per tant si tu li deus al teu gat me mer doncs el gat hauria de venir i ara me n'encarrego jo brahaha amb el brahaha teòricament què ens està dient Alec Newman? doncs aquest el brahaha seria juguem segons Alec Newman i aquest vocabulari feliç que ell diu que li funciona i no sé potser estaria bé provar-ho ja ho intentaré ja ho provaré aviam la pròxima vegada que enganxo un gat brahaha que li faré aviam aviam què passa t'arribava a dir això no és el cas dels gats però si saltem una altra vegada els gossos sí però una cosa potser que millor li hi ha diferent i que el seu ara no sé el seu accent sigui un altre i el brahaha no te funcioni hauràs de dir brujujú ara sí el tema dels gossos aviam si extrepolem tot això cap als gossos sí Clàudia Focatza que és una etòloga italiana ha creat un mètode que s'anomena duasa i du en què l'animal apren uns comportaments a partir de l'observació que fan els altres és a dir si el tutor fa una acció i el gos limita en sentir i el gos volem dir limita en sentir la verbalització de l'expressió duït és a dir el seu responsable fa una acció i li diu duït i llavors el gos ho hauria d'aprendre a còpia dels entrenaments òbviament i si això doncs és així bé doncs encara és que no ho sabem tot sobre el llenguatge és una cosa tan oberta que mireu si és oberta que volia acabar aquesta secció amb amb una informació que va una mica més enllà i mai millor dit del llenguatge que coneixem més terrenal més el que veiem i el que sentim quin tipus de llenguatge és aquest hi ha un altre que és el que parla de cor a cor és una gran experta Olga Porqueres que fa més de 30 anys que es dedica a la comunicació animal però la seva comunicació va això de cor a cor és a dir ella fa una tasca terapèutica amb els animals sobretot en la seva última darrera fase de vida que és on allà els animals expressen allò que més volen allò que més desitgen com se senten què necessiten en aquest moment doncs l'Olga Porqueres i l'equip que treballa amb ella doncs estan al costat de l'animal els hi arriben imatges sensacions també paraules i emocions i segons ens explica ella és una forma de comunicar-se i ella sent el que està sentint l'animal i d'aquesta manera pot guiar en el responsable vol això o li fa falta això és una comunicació que tots aquells que hem tingut animals de companyia també i no sé ens els estimem tant no que els coneixem tant que amb una mirada gairebé els entenem doncs l'Olga Porqueres és el que fa doncs amb els animals i una frase molt bonica que m'agradaria acabar aquesta secció és que ella explicava que l'ésser humà està acostumat a mirar però no a veure a sentir però no a escoltar per tant els animals ja expressen però nosaltres encara avui dia no els entenem prou per això espero que aquesta secció d'avui us acosti una mica més a aquesta simbiosi entre els animals els humans i els pugueu comprendre una mica més doncs aviam d'aquí un any a veure si ha avançat gaire la cosa i ens entenem gaire més de la pel·lícula mentrestant t'ho anava a dir eh vull dir me mer això és que ja has vingut i el brajajà és que ja hem jugat una estoneta exacte això ja ho diríem bon m'era Júl bé moltíssimes gràcies un dia més a vosaltres Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom a l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge si tens un habitatge buit o disponible a Girona posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals Missió Habitatge Ajuntament de Girona Recupera els millors moments de la nostra programació a GironaFM.cat la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona els quatre rius les entrevistes els informatius i tots els programes esportius culturals i musicals a GironaFM.cat escolta'ns on vulguis i quan vulguis som la teva ràdio som la Gironina GironaFM 92.7 FM la ràdio de Girona GironaFM Va ser una tarda molt llarga no s'acabava mai Tu estaves sentat esperant-me vestit molt elegant repentina tan gomina crec que vaig flipar deixant anar les aparències sense por em vaig apropar Va ser una tarda molt llarga no s'acabava mai Tu parlaves de la bellesa i a mi això m'és igual la nit en què et vaig conèixer em vas encantar però semblaves una altra persona quan et vas posar a parlar portes un munyot vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites carn, peix, verdures, grana plats cuinats fruits secs i molt més compra producte local compra al Mercat del Lleó Ajuntament de Girona El primer cafè comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei un programa per començar el dia sabent tot el que necessites de dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafany Saïd Svall i Arnau Vila Girona FM La teva ràdio La Gironina Som gent de Girona Som gent de Bàsquet El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona Tot el que passa a Fontejau Actualitat Protagonistes Curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia Gent de Bàsquet Voluntaris.cat El programa de Girona FM que treballa pel foment la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines Un dijous al mes Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a GironaFM.cat Estem compromesos amb el nostre teixit social Som la teva veu Som la Gironina Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper Som la teva ràdio Girona FM L'única emissora local de Girona Informació Opinió Entreteniment El futbol i el bàsquet en directe Cultura i molt més Ho trobaràs tot a Girona FM Al 92.7 de la FM i a GironaFM.cat Som Girona FM Els titulars de GironaFM.cat arriben també a la teva ràdio Bon dia, és dijous 19 de juny i aquesta és l'actualitat del dia Us parla Pau Villafany Bona nit