Dia de la Música en un terrat a Girona: rumba, folk íntim, soul/funk i rock català en anglès — Foresta Duo, Ària, Big Black Rhino, Aina Reig, Haldor Mar, amb entrevistes a l’alcalde i Cala Vento

Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. El Motor Fest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontageu es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El Motor, més viu que mai. Girona Motor Fest, 27 i 28 de juny, a Fontageu. Cinc concerts i un exclusiu espai gastronòmic. Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant, amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. Un festival de música catalana amb ànima de poble. Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viumusicant, el festival de música del país. i viumusicant, el festival de música catalana amb ànima de poble. i verixen freda nauclatances entre i deels. Viu del 24 de juny, de chores dels typecasts d'h neuromalous apologia. Viu del 25 de juny al Festival dezeniu". Viu del 25 de juny al Festival cada una male relacionament i busc�� selling perdurades. proclaim gメ!!!! Viu del 25 de juny al Festival Nacional de Lac banja. Ibi de Port marca ha 28 de juny, de turbinar C Savek. ら Vegan Dictiva đến el Festival disabilities tirar 14 de juny al Festivalarenca. ibième deусsín, centralisini ilegalina el Fadoscaais, Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Escolta, estem des del terrat de l'oficina de turisme d'aquí de Girona, vam dir que volíem fer alguna cosa especial pel dia de la música. És el dia 21, però nosaltres com que sempre som uns enterats ens avancem fins al dia 17. Això està bé. Avui el protagonista no som nosaltres. Avui el protagonista és la música. I si de cas, us ho explico després. Vinga va, que som su morenaudú, venim a fer una mica de rumba catalana, un viatge per la pachanga. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! � NAS Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Cuando no sepas dónde ir, cuando te pique la nariz Cuando te duela la cabeza y no te bebas mi cerveza Cuando las alas de tu avión se derriten sin razón Amig Said que yo te vi, yo romperé tus fotos Yo quemaré tus cartas para no verte más Para no verte más Yo romperé tus fotos, yo quemaré tus cartas Para no verte más Para no verte más Para, para, para, para Para, para, para Para, para, para, para Uno, dos, tres Para, para, para, para Para, para, para Para, para, para Vinga va una del mestre paret per aquest dia Calorós i festiu Me pedisteis un beso Tú me pedisteis un beso Y a la orilla del mar O aquí al río Uñá Como no te lo daba Como no te lo daba Tú te pusiste a llorar Y una lágrima tuya Y una lágrima tuya En la arena cayó Y una ola atrevida Y una ola atrevida Hacia el mar la llevo Menor, menor Una lágrima cayó en la arena En la arena cayó su lágrima Una lágrima cayó en la arena La que quise ir a quisiera La que quise ir a quisiera encontrar Una lágrima cayó en la arena En la arena cayó su lágrima Una lágrima cayó en la arena La que quise ir a quisiera encontrar La muchacha de mi barrio Me dicen a mí al pasar Escóltame, escóltame Cántate y una rumbita Su morena Que yo quiero vacilar Traigo yo hierbita buena Y una botella de anís María Brissar no, eh Anís del mono y del barmey Y el que quiera vacilarte Que baile conmigo aquí Vinieron todos a verte cantar Timbala, timbala, timbala Que me en vau Vinieron todos a verte cantar Los rumberos, la rumbera Vinieron todos a verte cantar Timbala, timbala, timbala Que me en vau Vinieron todos a verte cantar Timbala, timbala Rogel, ¿la saps que estaria guapo? Que, que, que Recordar aquella cançó que ens va ensenyar la Mari No la Maria de la Juana Sino la Mari de Chambau I diu Ah, ya va Perdido de camino para la casa Están avilando entre lo que soy Lo que siento Poquito a poco entendiendo Que no vale la pena andar por andar Que es mejor caminar para ir creciendo Poquito a poco entendiendo Que no vale la pena andar por andar Que es mejor caminar para ir creciendo I avui com venia cap aquí sense ni idea de què cantaria amb el meu pare M'ha dit tu Toca'ls i toca'ls i la meva La de Joan Mà, el Serrat que diu Ara que tinc 20 anys Ara que encara tinc força Que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta Avui que encara tinc veu i encara puc creure en Déu Vull cantar les pedres, la terra, l'aire, el blat i el camí que vaig trepitjar A la nit al cel aquest martat nostre i el vent del matí ve a basar-me el rostre Vull alçar la veu per una tempesta Per un raig de sol o pel russinyol que ha de cantar el vespre Ara que tinc 20 anys, ara que encara tinc força Que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta Avui que encara tinc veu i encara puc creure en Déu Que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang Que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang Moltíssimes gràcies, fort aplauso! Ole! Dona temps per fer una una més I bé, nosaltres, com hem dit, seguim des del terrat d'aquí, de l'oficina de turisme Avui dimarts, dia 17 de juny de 2025 Avui ens avancem a tot i a tothom per celebrar el Dia Mundial de la Música Ahir us explicava com de bonica és aquella sensació quan se'ns em va al cap Doncs se'ns ha anat una mica i si els Beatles van poder fer-ho a Londres el 69 I si el bo del Gerard Quintana em va pujar també a aquestes escales per fer-ho al Festival Estrenes Nosaltres també Que la vida al final són reptes i si ens hem de pujar a sobre d'un taulat per fer ràdio i fer que soni la música Doncs es fa I tot seguit també, tot sigui, per aquella preciosa melodia que ens acompanya a la vida O aquella banda sonora també que ens marca Tot sigui per la música, no Arnau Vila? Home sí, a més a més en un dia tan fantàstic, seguit com portes el tema de crema i parasols i barrets? Perquè escolta'm, ara, vaja, si està una mica bé però anirà picant això, eh? En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, escoltem, no només cantar sinó també xerrar el bo del... Jo ja no sé com presentar-te Sumbore, Nao, Sarandonga, Tropical, Oriol Bananàvich El teu amic El teu amic Roger, Big Boss Jo ja m'escapava, què tal, com anem? Escolta, no parlarem de la calor, no fos cas que se m'espantin els altres que han d'arribar Escolta'm una cosa, jo no sé si viu actuat mai en aquest teulat, em sembla que no No havíem actuat mai i no volem que sigui l'última vegada perquè ha sigut collonut Demanes molt, eh? Demanes molt, ja t'ho dic ara En qualsevol cas, vosaltres, ostres, ara se us girava molta feina Això ho hem fet un dimarts expressament, t'ho dic perquè hi ha molts de bolos Ara comença el rotllo d'estiu i suposo que al final vosaltres la gent de xunga, no? Sí, prou bé, no ens podem queixar dintre de tot, aquest estiu hi ha cosetes Això, Luri, Luri, ho té controlat Bueno, res, com cada any som uns privilegiats, esperem que sigui per molts anys I li desitgem la mateixa sort a tots els nostres companys i companyes del sector de la música De fet, tu ara te'n vas cap a França, no sé si porten gaire això de la rumba catalana Bueno, vaig a la Catalunya Nord Ara, ara, vaig a Argelers Anem a fer una mica de rumba catalana per una gent de Font Romeu Que ens va veure aquest hivern i els hi va molt la tasca que fotem En qualsevol cas, us puc preguntar quin va ser el primer instrument que vau tocar? A veure si és alguna cosa sorprenent La guitarra La guitarra, el cello Sí, potser el vibràfon, em sembla Bateria, no? Bueno, Roger, per qui no ho sàpiga, il·lustre bateria de les comarques gironines Ara, ara, així m'agrada Jo no sé com t'ho fas, que sembles esperitzant Estàs absolutament a tots els projectes musicals d'aquí, de la ciutat i de comarques Sí, sí, estem... de moment no ens podem queixar Anem a aguantar com podem, l'esperitzant M'aguantarem, nosaltres estarem aquí fins a la una, eh? Foresta ja s'està preparant, també per actuar en uns instants Us anava a dir, nosaltres intentarem aguantar sota el sol Vosaltres m'aguanteu aquí fora per fer una birra després? Ara, ara i tant, t'esperem, t'esperem Perfecte, paga la rumba Fem una miqueta de rumba, en qualsevol cas Foresta, quan vulgui Si de cas, podrem començar, doncs, amb la segona actuació del dia 1, 2, 3, 4, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 He vist nevar molts vols de maig Caure la pluja en dies clars Hi ha allò que està fet per canviar i cap cendro cremarà Saps que si tens algú al costat cali de foc prop de la llar Però si la flama és freda i mort Cap cendro cremarà Creus que la sort mai t'ha acompanyat? No puc ser allò que mai no he estat El que no hem tingut no vivarà Ni cap cendro cremarà En tota vida és el moment Que d'elements més no n'hi ha Hauràs de deixar-ho al temps passat I cap cendro cremarà Saps que si tens algú al costat Cali de foc prop de la llar Però si la flama és freda i mort Cap cendro cremarà A la fu ama ko-ho a... A la fu amat La a la la... A la la la... Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Contrafem tota una vida entre amics. Vols compartir més que el temps i que les pors se'n vagin lluny Mentre anem en un vaixell que mai arriba al mar. Poden ser mesos, poden ser anys, abans que em tornis a trobar, altra cop aquí al davant. I fins llavors, bon amic meu, tinc un desig per tu. I fins llavors, bon amic meu, tinc un desig per tu. Que molts amics et siguin a prop. Que molts companys et guinen la foscor. I que tots, àngels i sants, cuidin de tu. que molts companys et guinen la foscor. I que tots, àngels i sants, cuidin de tu. I que tots, àngels i sants, cuidin de tu. Aquest és un món, un món salvatge. i els camins es creuen poc. Mentre fem tota una vida entre amics. I hem pogut escoltar Foresta Duo, que ja m'acompanyen cap aquí baix, en uns moments en aquest especial emotiu del dia mundial de la música. Sí que és veritat que és el dia 21, però nosaltres, com que som uns enterats, i sempre anem una miqueta més abans, primer de tot, Jon, bon dia i bona hora. Bon dia, com estem? Bon dia i bona hora. Bon dia. Us anava a dir, avui celebrem aquest dia mundial de la música. Jo us volia preguntar, en quin moment de la vostra vida vau començar? A tocar instruments, a cantar, no sé si va allò de la dutxa, eh? Mira, jo de fet vaig fer 10 anys de bateria, dels 8 als 18 anys, i va ser quan vaig anar a la universitat, que vaig començar com a cantar amb companys de classe i tal. Tenia un company de classe que tocava molt bé la guitarra, i també tocava molt música folk. I va ser amb ell que vaig començar a cantar veritablement, i a partir d'aquí vaig descobrir que no era bateria, i que era cantant, i que havies d'estirar aquest fil. Vas descobrir el que no volies fer. Exacte. És una gran lliçó de vida aquesta, eh? Sí, sí, sí, 100%. Quan vas començar amb quelcom tan complicat com és el violí? Bueno, no sé per què. La meva mare va dir, has d'estudiar violí. I vaig dir, no, no, ets tu que vas tocar el violí, d'acord tu. Però, com que a casa sempre s'havia escoltat música folk, o sigui, era una cosa com que a mi m'agradava. I el primer dia vaig tenir un violí d'aquests petits, de nen. O sigui, vaig començar a tocar quatre coses, i em va sortir la cançó d'aquella de quan els ànecs... No, quan les oques van al camp. I dic, ostres, si he tocat alguna cosa... I no sé, vull dir, mai havia tocat res, eh? Zero. I aquell dia, sí, em va agafar com a algú de dir... He de tocar això. José, dir una cosa, i és... Al final, una proposta folk ara mateix en aquests temps brillen per la seva absència, no ho dic per vosaltres. Sí, sí, bueno, aviam. Sempre hi haurà el poni pissador, no? Que estan allà, i la veritat és que trobo que han obert molt de camí. Han fet arribar aquesta música a molts públics que abans no hi arribava. Però sí, sí que és veritat que les propostes acústiques no són habituals, però al final és fer la música amb la que cadascú es sent més còmode, i nosaltres ens sentim bé en aquest registre. I un ambient molt i molt íntim. Sí, sí, sí, bueno, és el... Nosaltres fem aquest tipus de música així, i bueno, penso que el folk... Bueno, es pot fer molt tipus de folk, però... Però sovint és una mica així, no? Com casolar, com... bueno... En qualsevol cas... Foresta Duo, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. S'està cuent un EP. S'està cuent un EP? S'està cuent un EP, a foc lent. Home, ja sortirà, perquè portes temps dient, va, sortirà alguna cosa, sortirà alguna cosa, i aquí estic encara esperant. Però ara és la veritat, ara és la bona. Ara és la bona. Escolta, doncs amb qualsevol... Ja passareu per l'estudi de ràdio, que em sembla que estarem molt millor que no pas aquí... aquí sota el sol. Foresta Duo, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Merci a vosaltres. Moltes gràcies. I, com que hem dit que hi hauria moltíssima música al llarg del dia d'avui, ens acompanyen i més ni menys que l'Ària, no sé si From the Sofa, això ja és una altra història, ens queden entre nosaltres, Ària, juntament amb en Simón a la guitarra, i podreu escoltar, doncs, si parlàvem de música íntima, al·lucinareu ara. El viento a veces trae, el amor que te tengo, y después me acuerdo, ¿por qué? Cuando el dolor llegó a mi hogar, ninguna mano que agarre, me dejaste resbalar hasta matarme. Cuando el dolor llegó a mi hogar, ninguna mano que agarre, yo tuve que encontrarme. Y, cuando necesitaste, ¿quién fue familia? Fue tu amante. Lo aseguro donde quedaste, destrozada, yo fui a buscarte, te acrattas, no sé, no, no, no, no. Siempre recuerdo mi condición, de errores estoy hecha, no, no, no, no, compasiva, dejo ir el odio, yo de eso no quiero, no, no, no, no, pensaba sola, no puedo, Cuando me agarre a lo que tuve, queriendo salvarte, te hice daño y no supe. Cuando el dolor llegó a mi hogar, ninguna mano que agarre, me dejaste resbalar hasta matarme. Cuando el dolor llegó a mi hogar, ninguna mano que agarre, me tuve. Cuando necesitaste. ¿Quién fue familia? Fue tu amante. ¿Logar seguro? ¿Dónde quedarte? ¿Y tú me tratas así cuando necesitaste? ¿Quién fue familia? Fue tu amante. ¿Logar seguro? ¿Dónde quedarte? Desintrojada, yo fui a buscarte. ¿Tú me tratas así? ¿Tú me tratas así? ¿Fue tu amante? Wuién fue 남자, With力і Con fuerza eches todo pa'l'antella Lugar seguro donde quedarte Destrozaré y yo fui a buscarte A tratar de ser enanar Hola, hola, ¿cómo estáis desde la rádio? Bueno, es raro hablar de la rádio. Sí, no, exacto. Me admiro como si miras la rádio. Bueno, yo soy Clària y estoy aquí con el Simón, guitarrista increíble, precioso. Gracias por convidar-nos, estamos muy contentos de ser aquí. Miro enrere y veo el río. Es que yo voy a estudiar a Girona. Yo voy a estudiar a Girona a la UDG, O sea que es un momento importante en mi vida. ¿Quién me hubiese dicho cuando tenía 18 años? Bueno, eso es deia Encontrarme, que es el single del meu último EP. Y bueno, nos tocaremos una que no nos acaba aún, que es diu ¿Qué será de mí? Que habla de qué será de nosotros si ponemos límits y nos guardamos la nuestra energía. Pronto y todo despertarme Peso y me rompe por dentro Hace días no puedo sentir Ni el fresquito que trae la mañana Porque si no aprovecho el domingo O el martes no rendí lo mismo A veces me olvido y lo siento Mi valor no lo dicta el dinero ¿Qué será de ti? Si digo basta, juntito en la boca Y a pechugar junto a tu carga Que será de mí Si digo basta, me quedaré sola Tan pancha en mi casa Y me largo con todo Ahorrao en terapia El cuento que nos han contado Mira por donde me lo estoy pasando Ni una siesta me puedo echar Sin sentir que se va de mi lado Todo eso que quiero pa' mí Éxito hay jamón del bueno A poquito voy aprendiendo A poquito voy aprendiendo Qué importa más quién se sienta a mi lado ¿Qué será de ti? Si digo basta, juntito en la boca Y a pechugar contra tu carga No, no, no, no ¿Qué será de mí? Si digo basta, me quedaré sola Tan pancha en mi casa Y me largo con todo Ahora en terapia No, no, no, no Me cuesta ponerte en tu sitio Ay, qué triste es Que no puedes hacerlo Tú mismo ¿Qué será de ti? Si digo basta, juntito en la boca Y a pechugar contra tu carga Na, na, na, na, na, na, na ¿Qué será de mí? Si digo basta, me quedaré sola Tan pancha en mi casa Me largo con todo Tornado en terapia Que ella serà de mi Que ella serà de mi Uh, merci! Ària, Simón, cap aquí amb mi Que toca celebrar el Dia Mundial de la Música I que ja esteu i que tenim aigua aquí, no patiu Que tenim aigua aquí Mentrestant, Big Black Rino es va preparant Aprofitem la ben entesa Veniu cap aquí amb mi Ària, que la gent que et coneix No has vingut expressament de Berlín, eh, encara? No, no, m'acabo de mudar de volta a Barcelona, tio Vuelta a la Jut, a la casa Vuelta a la Jut Simón, tu també vens del Barna o què? Jo de Sabadell, bueno, de castellà, però sóc de Sabadell Representant, no? Però vosaltres dos ara aneu a l'Empordà, no? Si no m'equivoco, aquest cap de setmana Sí, molt bé, que majos Sí, toquem a Vilabertran, un vol superxulo I també venen els meus companys a Berlín I després toca el Max, toca a vinil Serà molt xulo, anir-ho a Vilabertran Todas i todas, todos Quan és això? Dissabte, eh? El dissabte, l'ia 21 de juny Si ho vaig passar jo pel grup de WhatsApp Exacte, va ser tu que vas començar una llista, no? En plan, aquí em viene, molt bé Amigos como tú, tio Simón, t'anava a dir Com és això de fer-li l'acompanyament amb guitarra a algú com l'Aria? La veritat és que és bastant espectacular Com que hi ha bastant mags acompanyant-la Perquè, bueno, em puc expressar jo també, saps? I ella em dona l'espai Llavors és molt guai, és molt maco també Tenim molts moments de... Bueno, de... no sé, és maco, és guai Sí, sí Normalment per Sant Jordi sempre te'n recordes dels teus ex Però dia mundial de la música Del que ens en recordarem és com va començar aquesta història I jo et demanaré, Ària Amb què vas començar tu en el món de la música? Abans de cantar, suposo que algun instrument va sonar, no? Bueno, jo me'n recordo... O sigui, la cosa és que jo no sé si perquè no vaig ser ni referents O no sabia Jo vaig començar a tocar piscines De l'Empordà, amb un amic nostre Amb amics nostres Per fer els ha-ha Perquè pensava, bueno, me teco uns diners Me bebo dos cervecilles i ja està I quan vaig anar a Berlín Vaig veure que la gent, de fet, viu de la música Va ser com tu Si aquesta gent pot, jo també, no? I va ser com un procés bastant interessant de dir D'acupar els espais Ocupar espais, és bona cosa Exacte I dir, jo també puc fer aquestes coses en aquests espais Si no, he d'estar sempre darrere o... Saps? O m'he de conformar, no? En plan, segueix ocupant I bueno, i ara hem ocupat aquest espai Preciós, gràcies a vosaltres que ens hem convidat Això és la ràdio que m'han fet cas No sé pas encara per què, però m'han fet cas Simona, en el teu cas No sé si vas començar amb la flauta travessera O com va acabar això? Jo, guitarra de sempre i per sempre Sí, sí Soc guitarrista des de fa molts anys I a més la guitarra espanyola és el meu instrument Que les guitarres tenen com... Bueno, moltes variants Guitarra elèctrica Però la guitarra espanyola és la que sempre m'ha acompanyat I bueno, donar la casualitat i la sort I la fortuna d'aquell àrea Em permet tocar aquest instrument Que és preciós per mi I és el que... I en aquest sentit, i us anava a dir Ara a l'estiu s'anima la cosa de bolus, no? T'ho dic perquè normalment els concerts de petit format i tot plegat Et sembla que s'han democratitzat bastant Exacte, no? I també és una... Un alivio, no? Per com es diu Que no s'alivia a nosaltres No tenir bolus així Tocquem per l'Empordà Que són llocs preciosos Si aneu al meu Instagram Que és mucha.aria Allà anirem compartint les dates I podeu venir I serà molt xulo Per l'Empordà Toquem en un barco Saps què et vull dir? Vull dir qui quiera un planazo Que s'apunti Escolta, que no canti molt Que som col·legues nosaltres T'ho dic perquè ja tinc a Big Black Reno Preparats per començar Moltíssimes gràcies Ària Simón Per haver vingut a aquesta estoneta amb nosaltres Gràcies A tu, a tu, gràcies A vosaltres I ara sí Els hi passo la pilota Big Black Reno Si ells volen Voleu, voleu, voleu I tant Sempre a totes fora Tot vostre Gràcies Let's go Check it all Here comes a Big Black Reno Like a crate of some pain Come on and check your body Shooter's hips and feet Come on Check your bones Go, go, go Check the world And a lot of music is in pain Take off with the magic plane And fly so far away Feel the sun and feel the wind Cause you're the moment to explode With the rhythm blues Go, go, go With our lovely tunes And a lot of music is in pain Hey Here we have a recipe Together I'm eating a tough piece Mool-o-leven Reels me up To test the fruit of paradise All right Here comes my mind A lottastic feeling Within a short dream Don't let me wake up Now, no, no Don't let me place No, no, no Don't let me place Inside my dream I feel the taste Oh Here we have a recipe Together I'm eating a tough piece Mool-o-leven Reels me up To test the fruit of paradise All right Check So we'll check Boom Boom Shack Boom Shack Boom Shack Boom Shack Boom Shack Boom Boom We have a secret deal To be a naughty And kind Everything here is so real Come set the fruit of paradise Shake a smile Shake a smile Have the break of dawn And it's freedom and a sound The Reno's gonna blow your mind Reno's gonna blow your mind Reno's gonna blow your mind All right The Reno's gonna blow your mind Shack All right All right All right All right Gràcies Ara Merci Anem a un tema del nostre primer disc Ai, últim disc El primer per darrere Que es diu Real Love And the love And the love Sometimes Sometimes Love that lays Your breath lays Even if just for a moment The love that lay Get out from bed Let it down Oh, listen Listen I wanna real Oh When I look Into your heart Feel my heart My heart's blow I don't want Think Didn't Will Yeah Cause I really A smile When I I remember The last time Was so Retroved Let's enjoy The moment Forgetting About Tomorrow Look At me And Lama Fire Talk To me And let's Stop The words So Let's Try Oh Let's Try Love It Other Until We Can Oh We Can Let's See What's Up To be Me And I Need To be Me So Let's Don't Try We May We Are So Broken Cause We Need Oh We Need Maybe We Are So Lost We Should Get Back To The Path We Have Gone So Love Bleeding Long Listen To Me Right Now And We Going To Love Until Our Has Loved Eyes Maybe We Finally Love Love Love Love I need love Ara ho deies, eh? Grup revelació, heu tocat temes al vostre primer disc, ho has dit tu, eh, això? El primer per darrere, el primer per darrere Escolta'm una cosa en qualsevol cas, Dia Mundial de la Música, jo us volia preguntar com vau començar? Però des de ben petits, petits, petits, petits No sé si tocava la flauta dolça com jo i ho vau deixar perquè vau veure que... Jo als sis anys vaig voler tocar el piano i vaig entrar en una mestra que sempre li agrairé, tota la vida i vaig començar el meu estudi de piano clàssic i coral cantant i tocant ja des de ben petit I jo, doncs mira, vaig trobar una guitarra a casa amb un autell quan tenia 14 anys, poder i des d'allà, doncs mira, em vaig engrescar a l'institut, va ser a l'institut Mira, casa meva va semblant, però la meva mare va llançar la guitarra perquè va dir que feia massa soroll Ho prometo, jo parlo d'experiència real de vida Us anava a dir Mira, som els primers que us pregunto això Aviam Què us ha regalat la música a la vostra vida? Uau Per mi tot, crec que la meva... el meu benestar emocional, psicològic jo com a persona jo crec que tot m'ha anat moldejant crec que jo sóc jo gràcies a haver tingut la música al costat i la meva personalitat la meva manera de ser l'autoestima, tot crec que per mi sense la música ara mateix penses... bueno, és que no m'ho imagino perquè sempre l'he tingut present, no? però jo crec que ha sigut una companya única i perfecta, no? durant tots els anys de creixement i el que queda a tu t'ha donat una gorra preciosa a banda d'això no, a banda del que diu la Nuri, que sí que també és totalment això però moltes experiències també, no? molt conèixer molta gent tinc la sort d'haver pogut viatjar molt gràcies a això i tot això és un cúmul de... bueno, és una vida diferent que vius la veritat i una realitat diferent també i és una cosa... bueno, no ho canviaria, la veritat has dit les dues paraules que volia dir jo ara que era... sí que era gràcies a això i és gràcies a això i gràcies per acompanyar-nos aquesta estoneta en motiu del Dia Mundial de la Música a vosaltres a vosaltres, moltíssimes gràcies en qualsevol cas nosaltres seguim fent ràdio Arnau Vila hola com anem? bé, home, jo aquí vaig molt bé acompanyat amb tota la gent que està aquí prenent algun refresc i escoltant la bona música que ens esteu oferint aquí dalt no, si estem... hauríem d'haver posat servei de barra nosaltres també sí, no? que totalitzava això una miqueta en qualsevol cas ja tenim a punt a l'Aina Reig molt bé que la vau poder escoltar a les trenes però mira, que també passava per aquí l'he enganxat per banda i li he dit mira, puja cap a dalt a veure què podem fer Aina, quan vulguis Aina, quan vulguis no, sobre les taulades veiem com baixa la foscor en la matinada la teva pell brillant com una estrella arrem jo vull quedar-me a viure entre les teves mans un crit a l'univers i se't trenca la veu el nostre amor té tan valor que no té preu brindem per les persones que han deixat patjada pel dia que ens va portar el món la nostra mare i és igual que costi tant no hi ha res gratis però estem aquí tu al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint i és igual que estem de baix que sembla un somni però està passant l'angoixa marxa i mira de lluny però no m'espanta si estic amb tu les fulles aguanten el cel vull ser feliç sense entendre res el pes que tinc de voler sé qui vull ser no em serveix comença un dia nou amb el tronja de fons tot allò que cou em fa ser així com sóc vull saber que tinc tot en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor i és igual que costi tant no hi ha res gratis però estem aquí tot al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint i és igual que estem de baix que sembla un somni però està passant l'angoixa marxa i mira de lluny però no m'espanta si estic amb tu la sort que tinc de tu la set que tinc de tot un punt de lluny un pou de pors fes-me tocar el sol fins que em trenqui fes-me creure en tot fins que em trenqui la sort que tinc de tu la set que tinc de tot un punt de lluny un pou de pors fes-me tocar el sol fins que em trenqui fes-me creure en tot sort en tinc de tu Moltes gràcies Aina, m'acompanyes? Mentrestant es va preparant el Haldor sin pausa però sin prissa que diria la cançó Aina, cap aquí Fa calor, vine, vine, ombreta Millor Escolta, com ha anat això a part de la calor? Molt bé Molt contenta Una miqueta el remember d'aquest estrenes passat Escolta, com va anar? Tu dic perquè vam parlar tu i jo abans de l'estrenes Com va anar aquell concert? Doncs molt bé molt contenta sobretot també de la rebuda perquè al final portava doncs molts mesos preparant aquest directe i era com una deure a veure què també al final és Girona que és casa llavors notes molt el caliu del públic molt contenta A vegades costa una mica que a casa teva et reconeguin t'ho dic perquè a mi Figueres no em conviden ni un cafè No, aquí realment tinc molts amics òbviament familiars amics de la família on hi ha absolutament tothom la plaça estava superplena i això molt contenta també de l'equip que tinc que m'acompanyen de músics, ballarins molt bé tot Això respecte al bolo però tu vas presentar amb mi el teu primer disc el teu debut de moment quin és el feedback? Doncs molt bo òbviament sempre hi ha cançons que agraden més que d'altres i re ara veure si el podem anar rodant fent bolos i ja pensant en el següent la veritat perquè la música ja ho saps que és no parar tot el dia fer cançons i bé, contenta anar evolucionant Com va començar aquesta història? T'ho dic perquè la noia de Foresta m'ha dit fa una estona em diu no, la meva mare em va obligar a tocar el violí a tu em sembla que no et va obligar ningú No, jo justament també vaig començar a tocar el violí amb 5 anys era superpetita aquí a Girona i de fet jo volia tocar la flota travessera però em va tocar el violí per allò de les places del conservatori però bé, vaig anar van passar els anys em va començar a agradar el cant i mira, i aquí estem I aquí estem Sí En qualsevol cas ara, per exemple en quin punt estàs? És a dir no sé si ja hem començat a treballar en un segon EP en un segon disc Ara mateix estic en aquell moment tan xulo i a l'hora també que fa una mica respecte de com tornar a la casella d'inici i de començar un projecte estic com escrivint moltíssimes cançons veure també anar acabant de definir doncs quin so vull tenir perquè al final els artistes ens agrada molt provar llavors doncs estic una mica en aquest moment que és xulo tinc ganes la veritat Si li haguessis de demanar un desig mira, ja que no és l'aniversari però és el dia mundial de la música d'aquí quatre dies da igual si ho dius o no que es compleix quin seria? Ostres, doncs no parar de rodar sigui fent concerts sigui fent col·laboracions que sempre hi hagi música i que la roda segueixi tirant sempre Aina Reig moltíssimes gràcies per deixar-te enredar per aquesta estoneta A vosaltres per convidar-me Qualsevol cas Arnau Vila no sé com ho tens tu per allà a baix Aquí ho tenim fantàsticament bé escoltant-vos Escoltant-nos Escolta, fa molta estona que estem xerrant Sí Què et sembla si tornem a escoltar una veu estant coneguda aquí Girona FM vam parlar amb ell fa unes setmanes i també s'ha deixat enredar per acompanyar-nos amb nosaltres avui el Haldor Mar que de fet a tu et va encantar la versió de l'estaca n'islandès Arnau Vila que sí que la tens al cotxe Home va ser fantàstic cada dia me la tinc posada però amb repetició més a més doncs mira ja estic cansat una miqueta de xerrar seguim amb la música Haldor tot teu Here comes home Serrat Wakes up the neighbors while she sings and sweeps the floor First window shutters Slowly open with a yawn And behind the stained glass The waiter says he's sure the penalty was wrong And the conversation fades away Just like the sugar inside their drinks Good morning No one asked but it's such a nice morning Above their heads a very naughty sun Shamelessly illuminates A show with people All on the run In the middle of the square The fishmonger tries her patience With cool and soul And ruminates and gives away Great breaths of alcohol Resting on a stone bench Grandpa Joseph doesn't miss It's a single thing It's a single thing When we get out he wonders How many things he's got left to sing Good morning No one asked but it's such a nice morning Above their heads a very naughty sun Shamelessly illuminates A show with people A show with people on the run Good morning No one asked but it's such a nice morning Above their heads a very naughty sun Shamelessly illuminates A show with people Have been far Moltes gràcies. Bé, com ha dit, ja sóc a l'Haldormar, una passada aquest concert d'estar aquí, aquí damunt de la taula, aquí, i per tocar per tots vosaltres. Cançons del meu últim disc que es diu This Way Please, que són cançons del rock català traduïdes i adaptades a l'English. Com aquesta cançó que faré ara. A veure si la coneixeu. A veure si la coneixeu. A veure si la coneixeu. I've still got time to find out why Everything I hid away And never wanted you to know. Runnin', runnin', in the streets Runnin', words that keep on burnin', pictures that won't let go. And they're cryin', cryin', cryin', in the streets Cryin', like water drops They're pining for the ones that won't show. Ah. Mmm, mmm, mmm. Oh, they're running, running in the streets, running. Words that keep on burning, pictures that won't let go, won't let go. And they're crying, crying in the streets, crying. Like water drops they're pining for the ones that won't show. Moltes gràcies i fins la propera. Haldor, acompanya'm cap aquí un momentet. Tranquil, quan pugui, recordem nosaltres especial. Dia Mundial de la Música és el dia 21, però com que som uns enterats, el celebrem el dia 17 de juny. I ho hem volgut fer des d'aquí, des del terrat de l'oficina de turisme. i feien concerts a les trenes, el 1969 els Beatles van començar a fer-ho també a Londres i vam dir, vinga, va, escolta, si els Beatles ho podien fer, si en Gerard Quintana va pujar per aquestes escales, Haldor, tu també. Jo també, jo, i tant, i tant. Sí, sí, jo encantat. Escolta, és de les propostes, vaja, vull dir, hem tingut rumba, hem tingut soul, però aquesta m'encanta perquè són els grans èxits d'ahir i d'avui del rock català en anglès. Exacte, és una cosa que m'agrada fer, no? Agafar cançons d'aquí, d'aquí, de cançons locals i exportar-les al món, sencer, molt mundial. Però t'anava a dir, amb aquest accent tan tancat de car de Déu ets. Sí, exacte. Bueno, jo soc islandès originari, però, bueno, ja porto molts anys aquí. Sí, sí, sí, l'accent es pega, sí. T'anava a dir, vas venir-me a presentar disc tu fa unes setmanes, t'he de dir que el feedback és boníssim. Va passar al Lluís Llach i li vam ensenyar nosaltres la versió de l'estaca també, eh? Vull dir, ja la coneixia. Ah, sí? Ah, que bé, que bé, que bé. Bueno, perquè aquesta versió és la primera vegada que es tradueix a l'islandès, que és l'única cançó que canto jo en islandès. Bueno, i per cert, gràcies per fer aquesta cosa, aquest acte, el Dia Nacional d'Islàndia, eh? O sigui, tot un... Ah, no el Dia Nacional d'Islàndia? Sí, sí, sí, avui, 17 de juny, és el Dia Nacional d'Islàndia. Festa a Islàndia. Aprofitem i li donem una abraçada a Albert Tom, també allà on sigui, ja que tenia l'Islàndia de Raku, doncs mira, li donem una abraçada des d'aquí. Jaudor, eh, t'anava a dir, al final, cada vegada... O sigui, la música jo crec que ens magnifica a tots, ens ajuda també a tots a sobreviure, a tenir una banda sonora de fons. La teva història amb la música, quan comença? No, no recordo això, ja estic molt ben petit, jo sempre volia fer música, volia fer guitarra, invitant el meu germà, i al final, mira, al final aquí estic estudiant, vaig convidant aquí a estudiar guitarra clàssica, perquè era com el meu instrument, i aquí m'he quedat. I així ha començat. I després, fa com uns 25 anys, vaig decidir fer això de cantautor, no? Però abans no tenia això planejat, o sigui que abans era guitarista clàssic. però ara ja sóc aquí. O sigui, t'hi has trobat, com aquell qui diu, allò d'amb les bones casualitats de la vida, piruetes del destí que t'han acabat portant aquí dalt, deixant-te enredar per un nano de 31 anys? Exactament. Però bé, ha sigut un concert més curiós que he fet mai, i tant t'ho he de dir. Sí, sí, sí, no sé, no he actuat en un aterrat encara, i aquest espai és magnífic, eh? D'acord. Haldor, què és el que t'ha donat la música a la teva vida? Tot, és la meva feina, és la meva vida, la meva parella, gràcies a la música tinc la meva parella, que també és guitarrista. O sigui, m'ha donat tot. Clar, la música és una part imprescindible per a mi. La canto, la faig, la ensenyo, o sigui, sense la música jo no sé què faria. Haldor Mar, moltíssimes gràcies per compartir aquesta estona amb nosaltres. Doncs gràcies a vosaltres per convidar-me, i fins la propera. En qualsevol cas, tornem cap a baix un momentet, Arnau Vila. Molt bon dia. Escolta, aquí s'ha anat animant, eh? Aquí, aquí... Ens hauríem de donar les gràcies segurament. Sí, sí, aquí es va emplanant de públic, eh? Joan, ja pots pujar, que t'estic veient des d'aquí, tu ja pots pujar, fill. Ara, ara, això m'agrada, això m'agrada. Tu ho has seguit, aquí, escolta'm, es va emplanant de públic només per escoltar-vos a vosaltres, eh? Sí, doncs mira, escolta, necessitarem aplaudiments perquè em quedaré sol, però aquesta és la idea. La idea era que la gent pogués venir, que pogués escoltar una miqueta de banda sonora, que... Vaja, vull dir, que sempre, ja que la música ens acompanya i que sempre ho sentim tot, però no escoltem res, doncs que ens pugui servir també per animar-nos una miqueta aquest migdia d'estiu. I per fer-ho, també ens acompanya avui l'alcalde de Girona, Lluc Salelles, bon dia i bona hora. Bon dia, Seid, què tal, com estàs? I felicitats, perquè si no m'equivoco, avui és el segon aniversari que ets alcalde. Sí, sí, avui fa dos anys em vaig convertir en alcalde de Girona, per tant, el temps passa superràpid, el temps passa superràpid sent alcalde i, per tant, intentant tocar Audimó. Si haguessis de definir aquests dos anys amb una banda sonora, seria més una ACDC, potser, rock and roll del bo? Seria rock and roll segur o punk rock, però també perquè m'agrada el punk rock, diguéssim, eh? Però, en general, en la política i en la vida soc del punk rock, jo. Què escolta normalment, Lluc Salelles, quan té una estona i es posa els auriculars? Bé, a mi m'agrada molt, doncs, Smoking Souls, m'agrada Berry Charrac, m'agrada Los Chicos de Maíz, eh? Per tant, em moc bastant amb aquests tres grups i, quan no estic sol i estic amb les meies filles, doncs, potser escoltem més música actual en llengua catalana, no? Bé, des de zoo, a catarres, a, bé, una mica el que, oques grasses, o, tiets, el que es mogui, vaja. I quin instrument toca, Lluc Salelles, o ha tocat al llarg de la seva vida? Jo sempre sigo molt dolent amb els instruments de música, eh? És a dir, els meus pares es van com obsessionant que havia de saber tocar violí. És un dels pitjors records que tinc a la història. Els dos anys que vaig fer extraescolar de violí, no me'n vaig en sortir. Llavors em van dir, doncs, fes piano. I vaig fer piano tres o quatre anys més, i tampoc me'n vaig en sortir. Per tant, l'únic que sé tocar una mica és la flauta dolça que fèiem a l'escola. T'he de dir que ho sabíem i hem portat un violí... No, no, no. Però, bueno, el llançaria per aquí, si potser. En qualsevol cas. Lluc, si haguessis de definir-me un moment i una cançó que has tingut al llarg de la teva vida, allò que dius, mira, jo per exemple, si vols m'avanço jo mentre t'ho vas pensant. Jo tinc una cançó molt clavada al cap, que és Viena de Billy Joel, i la tinc molt sobretot en els viatges que feia a Barcelona i tornava en tren. No sé tu si tens alguna banda sonora allò al cap. Home, per mi hi ha una època, també aquesta de quan anava a Barcelona i estudiava a Barcelona, que escoltàvem moltíssim dos grups, que són Aves Corpus Inadaptats, i llavors qualsevol cançó d'Inadaptats o Aves Corpus em recorda aquells moments de donar-ho tot per tot, diguéssim. Tot i així, Lluc, t'hi he de sumar encara més cosetes. No m'avançaràs per res de Barraques de Girona, no? No, perquè et diré la veritat, no sé absolutament res de Barraques de Girona encara, perquè no m'ho han traspassat i per tant en sé tant com tu ara mateix. Tant com jo. El que sí que et diré és, i diguem que sí, vas anar al concert de Calavento tu a Barraques de Girona? Diguem que sí. No, però sí. És a dir, no hi vaig anar, però sí, perquè em dius que et digui que sí. Sí, perfecte, perquè tenim el Joan Delgado nosaltres aquí a la Calavento, que ara veig just després de tu. Lluc Salellos, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, i sobretot moltes gràcies per deixar-nos fer això. Molt bé, no, gràcies a vosaltres, perquè això és... ara venir per aquí és espectacular poder passejar, escoltar música en directe, amb la ràdio municipal, i crec que és d'aquelles coses que hem de poder potenciar i anar més. que, bueno, això que ha vingut, doncs no sé, que vingui per quedar-se i ho podem fer cada any. Gràcies, Lluc. Arnau Vila! Aquí estem. A tu et van ensenyar a tocar el violí, també de petit? Mira, jo vaig tocar la flauta dels sis, he tocat estragors, a més a més, eh? I de bateria deies que en sabies. La bateria la vaig tocar una temporada, també, sí. Mira, tens la mala llet, que era molt complicat pujar una bateria aquí, que si no... Ah, vale, vale. T'hagués tocat demostrar moltíssimes més coses. Us faig uns solos aquí tots, eh? Nosaltres seguim en directe en aquest espacial del Dia Mundial de la Música, mentre es van anar preparant en aquest mini-escenari que hem muntat aquí, també, com que el teníem de passo per aquí, el Joan Delgado de Calavento. Bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia. Escolta, bé, jo no sé com m'ho he fet amb vosaltres, que sempre us enredo per venir a llocs raros de collons. L'última vegada vam parlar allà dalt de l'Ajuntament de Girona en una terrassa i ara t'he fet pujar aquí. Sí, sempre a llocs alts, està bé. El següent, no sé, a dalt de la catedral o a algun lloc. Ja ho trobaré i ja us ho diré, això segur. Joan, vaja, probablement sou dels grups amb més bolus a tot Espanya. Us apunteu a pràcticament tot i em sembla que ara us aneu a Sòria d'aquí un parell de dies. Sí, anem a l'Orca. Bueno, al final cada cap de setmana estem tocant por ahí. El grup el vam fer per tocar i així ho estem fent. Estem tocant molt. Per sort, aquests últims anys hem pogut fer molts i molts concerts amb el nostre últim disc a Salinda. Ara sí que és veritat que tenim ganes que arribi la tardor per poder parar i descansar i pensar en el que vindrà. No sé si un nou disc o vés a saber, però tenim ganes una mica de parar també. A part m'agrada molt, jo sempre que miro la vostra programació i dic, ostres, aviam on van, veig Sòria, veig Sant Sebastián, Kuala Lumpur, però de cop i volta em trobo banyoles. I dic, ostres, que bé, no? Vull dir, perquè a vegades teniu aquest equilibri entre marxar cap enfora però després sempre recordeu que sou d'aquí. Bé, clar, al final som d'aquí, vivim aquí. Llavors, per nosaltres és perfecte també tocar per aquí. Anar a dormir a casa és com... és un luxe sempre. Es nota molt això d'anar a dormir a casa i no en un hotel o a la furgo o el que sigui? Sí, sobretot el que cansa més al final són les hores de furgoneta i les hores de viatge i l'espera, no? Perquè al final la música és molt de ratos parar i poc de tocar. Llavors, clar, quan vas a tocar molt lluny al final són quasi més de dos dies de viatge per arribar a un lloc, tocar una hora i quart i tornar, no? Llavors, sí, el que es fa més pesat és l'espera i els viatges. En quin moment en Joan agafa i fa, ostres, amb tot el que heu muntat de música, amb Calavento? Jo crec que el primer moment va ser poder durant la pandèmia, no? Perquè és una parada obligatòria que t'obliga a fer una mica retrospectiva i a pensar en el que has fet i en el que, clar, al final portàvem molts anys sense parar. Sí que és veritat que després de tot el que ha passat amb Casalinda, que és l'últim disc que probablement és el que ens ha generat un canvi de vida més bèstia, podes ara, no?, que ho notes, que dius, ostres, ara que portem deu anys, que hem fet molts bolos, que hem fet molts discos i crec que sí. Crec que necessites que passi molt de temps per donar-te en compte del que has fet. Encara puc tirar més enrere? Sí, sí, i tant, tira, tira. Quin és la primera vegada que en Joan agafa un instrument musical? O sigui, no ho recordo perquè, per sort, a casa meva sempre hi havia alguna guitarra, alguns bongos, algun violí, no sé, sempre hi havia alguna cosa, però conscientment la primera vegada que he agafat un instrument és, crec que els 14 o els 15 anys, que me'n recordo que el meu pare m'havia regalat una bateria quan era petit i l'he agafat amb un col·lega i comencem a tocar cançons al gratge. O sigui, això, o sigui, conscientment amb la intenció de fer música, no? Quan era petit sí que vaig estar alguns mesos fent classes de bateria quan tenia 8-9 anys, però, bueno, em vaig cansar de seguida. Quan coneix l'Aleix, Turon, en Joan? Ens vam conèixer amb els nostres anteriors grups, poder 6 o 7 anys abans de començar a Calavent, o sigui, ara deu fer com poder ser 16 o 17 anys. També muntant concerts, ell tenia el seu grup a Figueres, jo tenia el meu grup a Torroella i anàvem muntant bolos a l'Estartit, a l'Avisbal, a la Torroella, a Figueres, i sempre intentàvem buscar grups una mica del mateix estil que nosaltres o ells que nosaltres i al final ens vam acabar trobant perquè tampoc hi havia molta escena, vull dir que era o ells o nosaltres. Què escolta en Joan quan es posa els auriculars, els airpods? Depèn, depèn, jo soc molt de l'antiga, soc d'agafar un disc i escoltar-lo 500 cops fins que m'encanso i ara mateix estic escoltant el nou disc de Turon Style que ha sortit fa menys d'una setmana i tinc un repit i no escolto res més. I quan m'encansi, algun nou que surti. A part em sembla que vosaltres feu moltíssima feina d'estudi, però no només per Cal Avento, sinó que teniu el vostre propi segell, vull dir que també feu aquest acompanyament, aquesta ajuda, a uns quants artistes, que alguns ja n'han passat, eh? M'han dit, ostres, sí, mira, anem a Torroella nosaltres a gravar. Sí, això va ser una cosa que ens vam anar animant, no? Vam fer al principi només el segell i l'estudi per nosaltres, per Cal Avento, per Cal Avento, però al final van aparèixer grups, van aparèixer gent que volia venir a gravar i a produir, però també és veritat que al final, clar, nosaltres tenir un grup amb tanta activitat és molt difícil poder-ho compaginar tot i llavors el segell és una cosa que costa molt de tirar endavant i anem molt a poc a poc, o sigui, no és una cosa que estigui en plena expansió perquè realment no tenim temps per més. Quin és el secret per un panorama musical tan, anava a dir, sobressaturat, però, vull dir, molt ple, moltes propostes, vull dir, al final va amb la personalitat de l'artista? Aviam, jo crec que és una qüestió bastant important, la personalitat, però crec que no hi ha cap secret, sinó hi hauria algú que es faria ric, òbviament, però jo crec que l'únic consell, per dir-ho d'alguna manera, és paciència i perseverança, no sé, com a mínim el que ens ha funcionat a nosaltres, que és no parar, anar tocant, treballar moltíssim i anar tots els racons que ens deixaven tocar per poder ensenyar la nostra música. Què t'ha regalat la música en tota la teva vida? Molt, al final, o sigui, amb molta sort, la legió Vivim de la música, Vivim de Cal Avento, que és molt difícil viure de la música i sobretot viure de les teves cançons, llavors, a part de totes les experiències viscudes i de tots aquests deu anys de trajectòria, sobretot gent que hem conegut, sobretot la gent, al final és tota la gent que hem arribat a conèixer a això. També val a dir que no només et regala coses, també t'en treu moltes, la música. Com per exemple? Bueno, al final, l'estat tants de caps de setmana tocant fora, doncs també et perds moltíssimes coses, no? Amb els amics, amb la família, això és inevitable, no? Si la teva feina és de caps de setmana, és inevitable perdre't moltes coses. Doncs mira, jo m'alegro moltíssim que de moment portem una hora i pico aquí dalt i no ha vingut la policia a fer-nos fora, vull dir que de moment seguirem aguantant. Joan Delgado, moltíssimes gràcies i escolta, que vagi superbé, cuideu-vos en aquestes gires perquè a vegades són molt molt intenses i quedeu convidats a la pròxima, que no sé si serà dintre l'estudi o a dalt del campanar, això ja veurem. Sí, cada cop un lloc més raro, esperem. Merci, moltes gràcies. Però et podré enredar, no? I tant, i tant. Doncs mentrestant nosaltres seguim, Joan, gràcies per tot, que vagi superbé. Moltes gràcies. No, a tu, de veritat. Mentrestant, que es vagin preparant el Lluís Figueres en de dèmons, que els tindrem ja en pràcticament re. Mira, m'arriba en Penelope també per aquí de fons. Arnau Vila. Hola, hola. Home, ho dic perquè estàs treballant, eh? Sí, sí, us estic controlant a veure que no digueu bestieses. Que si no després et pensaràs que estic jo tot el rato aquí dalt. No, no, sí, sí. Tu, la calor aquí què tal? El què? La calor com la porteu? No, quina calor, ni calor. No? T'he de dir una cosa, sí. Tinc la sola de la sabata que se m'està enganxant una mica. Doncs mira, la pròxima d'anar dalt de la catedral m'ha agradat, li deia, amb l'Àngel. Doncs mira, no em donis idees perquè ja veus què passa. De fet, els explicarem a la gent el per què estem aquí. I és que un dia vaig veure un vídeo dels Beatles. Sí. El 1969. Sí. un teulat a Londres. Doncs mira. I vaig veure el vídeo, després vaig veure la paròdia del Simpson. Sí. I vaig dir, escolta, no podem fer nosaltres el mateix? Doncs mira. I llavors vaig veure un vídeo del Gerard Quintana aquí dalt. I vaig dir, escolta, si el Gerard pot pujar aquestes escales, jo també puc. Doncs la pròxima vegada, tu a la catedral de Girona i jo a Sant Fèlix. Una punta a punta. També et vaig donar una idea que era fer-ho a dalt d'una avioneta, però sembla que no... Hauríem d'anar al Tibidabo. Hauríem d'anar al Tibidabo. En qualsevol cas, tu vas bé allà a baix? Jo perfecte, aquí amb tota la gent del públic, fantàstic. Doncs mira, Arnau Vila, com que fa molta estona que no estem escoltant música, crec que ja seria hora. Doncs va, som-hi. Arrenquem la segona hora. Nosaltres estarem aquí fins a la una del migdia, si Déu vol. I si no comença a ploure, que bueno, veig algun núvol així perillós, però sembla que no. En qualsevol cas, per intentar animar una miqueta dels ànims, guitarres més espectaculars que he vist en ma vida, segurament. Lluís Figueres, acompanyat avui. Ara ho pots dir, eh? Sí, obreu-me micros. Acompanyat de... Sí, de Miquel Brogués Estaglats. Ara. Del projecte Lluís Figueres Andadémons. Que també ho vau passar amb mi, als Quatre Rius, un dia. Us ho vau passar bé o no? Sí. Molt amour. Sí, no? Si no, no estaríeu aquí. En qualsevol cas, senyors, tot vostre. Podria? Okey,ological? Ja, vara de mire,a. Imagina. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí. Guay. Sí. Guay. Sí. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Guay. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit