Música i prevenció d'incendis amb Bombers de Girona

Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo. No pasaste de caimar. Hasta luego, cocodrilo. Ha passat un temps. Però recordo el vent d'aquest mes de novembre. Van volar barrets, persiones i algun arbre van a terra. I la tardor que et vaig conèixer no va passar. Vaig saber el teu nom i vaig voler omplir-me amb ell tota la boca. Vaig temptar la sort i en la vida no he sigut igual. La tardor que et vaig conèixer sempre t'ho vaig voler dir. La tardor que et vaig conèixer vas canviar-ho tot. A dins d'aquella capseta de mistos vas guardar el meu cor com qui cuida l'ocellet perill. Que sí, semblava que em deien els teus ullets tistos. Ai, ai, ai, ai. Potser vaig ser tu, potser aquell mirar cap on ningú mirava. Potser vaig ser jo, potser la mala costum d'acostumar-me. que et vaig conèixer per molt de temps cap. Ens van acabar els dies grisos i va escurrir un sol que anunciava un radial des d'abril. Que sí, semblava que em deien els teus collets tristes. La Ràdio de Girona. Va començar, és continuar un final tard o d'hora. Arribarà, però d'aquelles cendres una nova flor brullarà. Va robar-me el cor, després del primer mot, abans que el seu nom... el seu cos i ens vam sentir sols a la gran ciutat Prova aquelles cendres, una nova flor brullarà. Tenda i transparent, dolça nena turgent, rabiant i somrient, demorant mil hotels. Van caure l'hivern, el mar s'hi hau fred. de prop al límit i vam jugar a no fer-nos mal. Vam sentir-nos música i lletra, desitj i tendresa, esperits mortals. Feia xafogor, però va dir-m'ho amb el cor fred. Això s'ha acabat, però serà igual. Ens queda sorprendre'ns, passar-nos, tornar, començar. Té una clau menuda però no sap on anar. Taranja florida per veranar. Una mà amiga cal de un tasman. Una bala perduda surt a espumaral. No hi ha sortida, no saps no fer mal. Jo no fer ferida, a tu t'és igual. No saps no fer mal. Jo no fer feria. A tu t'és igual. Un astre vigila quan és hora de tornar. Se treu, se camia, l'altre no sóc. No hi ha sortida No saps no fer mal Fè o no fer ferida, a tu t'es igual. No hi ha por ti, no saps no fer mal. Fè o no fer ferida, a tu t'es igual. Construirei un balcon més meu esmat. Am mil tipus de plantes que facem flori, coares veges, fàsari pel seu costat. I si cal, et construiré un llard de alterrat. O feràs l'embella del sosell i de tot el veïnat. Fins demà! Mentre ens il·lumina la llum artificial que emetem, com si forem forms d'artifici que en el cel esclaten i es transformaré. Que sapagin, que sapagin, sapagin. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Són guapes, són diferents, totes les llengües de la gent. Són gracioses, innocents, fan discursos eloquents. Fan que es puguin estimar dues persones més enllà de cultura diferent, diversitat. És el secret. És el secret. És el secret. Sempre surt de casa amb intenció de no tornar amb l'esquena carregada de desitjos per demà. Amb l'esquena carregada de desitjos per demà. M'atura a França dues hores he tardat a empujar aquella torre que un cal Eiffel va crear. Empujar aquella torre que fins al cel m'ha apropat. He conegut una lota que just m'ha bastat 4 o 5 segons, m'ha enamorat amb la seva veu. No entes res del que m'ha dit, m'hagués quedat tota la nit. I vas per Roma, de camí al Coliseu. M'he bullat amb un taxista que apareix cada un cot. Té un ginatge de defensa, molt poc tècnic i amb bigot. Xerra cantant i és molt divertit. Veure com mou la mà molt destí. Ja m'ha contat que ha estat qualitat. forma entera tot l'estiu amb banyadors poc atractius Són guapes, són diferents totes les llengües de la gent són gracioses, innocents fan discursos eloquents fan que es puguin estimar dues persones més enllà de cultura diferent, diversitat és el secret És el secret. Després d'un dia de risotto i bolvi m'ha tocat alimentar-me de cervesa en pedigrí. Aquí tots fa dos metres m'ha faltat un pa a mi mig. M'he preocupat des de qui he arribat a qui pareix que estan enfadats. Va tenir més de tres anys. M'ha dit que no és tan complicat. Quasi mig dia he tardat en arribar. M'han dit que va bé com xerrens i el que vull és festejar. És un castellà d'Itàlia, per això som mig germans. Aquí pareix que són educats M'han dit fos-te des que he enxerrat. Tango i futbol pels quatre costats. Un menut enamorat. Aquest no va i ens han cocat. Se sap viular només llogar. Som guapes, som diferents, totes les llengües de la gent. Som gracioses, innocents, fan discursos eloquents, fan que es puguin estimar dues persones més enllà de cultura diferent, diversitat. És el secret. És el secret. És el secret. Són diferents. Fan que es puguin estimar dues persones més enllà de cultura diferent. Diversitat és el secret. És el secret. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. La teva ràdio, la gironina. La Ràdio de Girona. Demà serà un dia nou. Sortim de la penxada al bous. I tant si neva com si plou, que la vida sigui un xou i és que mai en tenim prou. Caram, tu dia sí, dia també, veure sortir el sol, sortir el carrer, deixar que el vent se'ns emporti lluny de la tristesa, viure cada moment com el primer caminat escals, pegant el gel, tot em sembla si ho visc amb tu, massa bé, massa bé. és que si estic amb tu la nit serà el de festa sempre vull la calma però després de la tempesta passa una vegada i és aquesta no trenquis la testa, estem real cada conquesta que anar amb tu dia sí, dia també veure sortir el sol, sortir el carrer deixar que el vent se'ns emporti lluny de la tristesa viure cada moment com el primer caminat escals plegant el gel tot em sembla ser vist amb tu massa bé, massa bé La ràdio de Girona. Que sí, que sí, ja estan així, s'han apoderat de mi, les mogudes que m'inventen sempre i no em deixen creure en mi. No tot és tan fàcil, ni tampoc tan complicat, no ho faré perfecte. És la meva història, vaig canviant el decorat, comèdia dramàtica, sense efectes especials, tot en blanc i negre. Dona'm temps per a trobar el meu propi per participar. Que estaran pensant, fijo que no és agradat, per què portar aquesta roba si sé que em queda fatal? Déu minut si no em contesta estarà molt ocupat, o haure dint alguna cosa que sobraba mai se sap. Atreixament, atreixament, no podem efectivar. Aquesta taca que fa així no la recordava a mi, pille el cotxe, vaig a ursència, mire, no tinc ganes de morir. No tot és tan fàcil, ni tan poc, la meua història, vaig canviant el decorat, comèdia dramàtica, sense efectes especials, tot amb l'aquí negre, dóna'm temps per a trobar el teu propi paper principal. Fins demà! Fins demà! No tot és tan fàcil, ni tampoc tan complicat, no ho faré. Tens efectes especials, tots d'un patinere. Dona'm temps per a trobar este propio paper principal. Girona FM. Tot el que sents. Recordo quan no ens calien ni l'ahir ni el demà. I l'avui ens reclamava cada instant. quan per primer cop vam poder triar. Érem només cadells tastant la llibertat, érem només cadells caçant somnis amb les mans, si dic no hi tornaria mai. Tots te m'enteixo. Cert que hi ha cops que se'm fa estrany seguir el que sento, però sé que en mi encara hi batega aquell que dissimulava que semblés casualitat. Quan encara no sorties el meu Els teus cabells rosos al sol una tarda de juliol sols impacients davant les portes d'aquest lloc tan nostre i ple del qual hi ha errors som i soroll d'amors d'espensa entre glaçons mil i una nits de Sant Joan que encara pesen i dic no i tu Hi ha cops que se'm fa estrany, seguia el que sento, no sé que amb mi cara i batega aquell que dissimulava que semblés casualitat. Quan encara no sorties, Girona FM.cat, l'espai comunicatiu de la ciutat. Sento més intens avui i me n'adono que ha canviat el lloc i el tens per mi. I m'enamoro del lloc que penso, del lloc que invento. Parec els dies que em queden si tots per mi em giro i crido. Dís la mancança, invento el fàrmac del destí, ja no puc fer-me enrere. He despertat el que dormia amb mi, faré que els dies que em queden siguin tots per mi. Giro i crido, fixa què passa, el món pot ser claror. Que no et sentin en veu baixa, si tens l'esperança que el tot sigui per tot. Pregunta a tu mateix què passa. Dins d'una bossa em llenço la nostàlgia de l'ahir. Es tracta de pelero, pots saltar la tanca amb mi. Si un dia torno t'ofereixo venir amb mi. Em giro i crido. Fixa què passa, el món pot ser claror. Que no et sentin en veu baixa. Si tens l'esperança, que tot sigui per tots. Pregunta a tu mateix què et passa. Fixa què passa, amb un bols i mleró. Que no et sentin a meu baixa. Si tens l'esperança, que tot sigui per tots. Pregunta tu mateix què passa. Fixa què passa. No em pot ser clar. Que no et sent i no em veu aixec. Si tens esperança. Que no et sigui per tot. Pregunta tu mateix què passa. Fixa què passa, com en pot ser claró, que no et sent siguin en veu baixa. Si tens l'esperança, que no et veu baixa, que no et veu baixa. Si tens l'esperança, que no et veu baixa, que no et veu baixa. Que importen les tristeses de la vida i el nostre caminar sempre insegur. Si quan sentim les guins d'una ferida podem mirar una dona igual que tu. Igual que tu. Què hi fa el desengueix i la tristesa? D'amors que sentim i després el vent s'endú. I no ens falta l'educís i la tendresa. Igual que tu. Igual que tu. Que vinguin dores fosques de tempesta, dores amargues. Si podem reclinar la nostra testa, els braços d'una dona, igual que tu. Igual que tu. M'entro canvia, quan ho m'em a tu. Què importen les tristeses de la vida i el nostre caminar sempre insegur? Si quan sentim les guins d'una ferida podrem mirar una dona L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. assegut a la plaça del sortidor aquí t'espero com si fos el primer bar la bohem on comença el carrer Blai que és la petita rambla del poble sec parlem de la pluja que ha plogut d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt potser és per això que el teatre està tan buit Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que ens prendran mai més la vida i donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes. Pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins el meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona alguna nit a juliol. I escriurem que no ens prendrà mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit. Tinc por de posar a ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons. per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit. I escriurem que no ens prendran mai més la vida i adonem veu a les veles quan cantem rombes al port. I tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida i adonem veu a les veles quan cantem rombes al port. Segut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Tot anirà bé. Tot sortirà bé. Amb un pac de sort sabrem lo que hem de fer. Tomost. Ara vius a una altra part del món Però un avió m'hi planta en un segon Que és la mà que de cel Tu sabràs, jo ja ho sé Un, dos, tres anys saps que t'esperaré i ni hablava a l'horitzó i jo darrere amb aquesta cançó Av un pac de ser sabrem lo que em da fer. T'ho mostraré. Tu i jo. Tu i jo i ningú més. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. Papi, posa romàntic, ja sé que ets avarri, però diga'm el que calgui. Papi, posa romàntic, ja sé que ets avarri, diga'm el que calgui, però que això no cabe, papi, papi. Ai papi, poses romàntic, ja sé que ets un xic, però només tu m'ho fas sentir. Queda't amb mi, ai papi, fem-ho així. Ai papi, fem-ho així. Ai papi, fem-ho així. Papi tupitola i jo matraieta, tu vols posir el tinc en oferta, em posa diable, em posa violenta, i això em renta. Crida matadura nena, quan em poso sobre i no frena, si no et tens junts papi quina pena. Quina pena. Papi, posa't violent, posa't ascent. Ell et a carrer, ell et delinqüent. Et treu la cuchilla i s'encén. Adivino què passa per la seva ment. Em treu la cadena d'or. Ai, li mola com em moc. Diu que sense res encara faig més goig. Li veig la cara i es torna poig. I es torna poig. Vol deixar el poci roig. I es torna poig. I es torna poig. I es torna poig. Deixa el poci roig. Ella torna boig, vol deixar'l posir roig. Papi, tu pitola, ella un matralleta. Tu vols posir, el tinc en oferta. Em posa diable, em posa violenta. I això em renta. Crida'm, et atura, nena. Quan em poso a sobre, ell no frena. Si no estem junt, papi, quina pena. Papi, quina pena. Papi, tu em fas més rica. Zero dramas ni una mica. Si em veu amb un altre, papi, ell no es pica. Lo nota des d'amora, primera pita. Des del minut uia tira en fitxa. Jo sabia que ja em tenies vista. Des d'aquella nit que em vas veure a la pista. Des d'aquella nit que em vas veure a la pista. A tu tinc el core. Mala sudan els altres, ja no és hora. I mira que la Quincy mai s'enamora. Mora. Mai s'enamora, així que et poses romàntic, ja sé que t'abarri, digue'm el que calgui, però que això no acabi, papi, papi, papi. Papi tu pistola i jo matralleta, tu vols costilla el tinc en oferta, em posa diable, em posa violenta, i això em renta. Està tu el meu nom a la cara, allà agrada que sigui tan gata, li dic papi treu pistola, dispara ara, mai està cansat, sempre ve i sempre bala, papi tu sempre bala. Amb el meu tàtuo a la cara, el tàtuo a la cara. Papi, poses romàntic, poses romàntic. Jo ja sé que ets de barri, diga'm el que calgui, diga'm el que calgui. Però que això no acabi, no acabi. Papi, ja sé que ets un G, papi, tu ets un G. Però només tu m'ho fas sentir. Però només tu m'ho fas sentir. Papi, tu pistola i jo matralleta. Tu vols cosir, ja el tinc en oferta. Em posa diable, em posa violenta. I això em renta. Crida'm, estàs dura, nena. Quan em poso sobre i no frena. Si no estem junts, papi, quina pena. Papi, quina pena. Papi, papi, papi, coses romàntiques, please. Jo sé que ets de barri. Papi, papi, jo sé que ets un gi, però només tu m'ho fas sentir, tu m'ho fas sentir, perquè tu ets el meu gi. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Bé, doncs avui divendres tornen a acompanyar-nos els bombers i avui volíem parlar amb el cap de prevenció de la regió de Girona. Ens acompanya Jordi Marquès. Bon dia i bona hora. Bon dia, bona hora. Mira, abans d'entrar una mica més en el teu sector, en la teva carpeta particular, volia fer-te una consulta, t'ho dic, perquè últimament hem vist a mitjans de comunicació diferents incendis en àrees urbanes i volia preguntar-te sobre la sensació, no? A vegades ho hem parlat amb la policia... que a vegades, bueno, els fets són els fets, com bé deies, però també podem dir que hi ha a vegades la sensació aquesta, no?, de dir quina és la sensació que hi ha una miqueta entre la gent. Sí, sol passar que quan es donen uns quants incendis, sobretot si tenen repercussió, o sigui, si mobilitzen mitjans, o són en llocs una mica puntuals, o tenen repercussió a nivell de víctimes, que hi hagi afectació de víctimes, o successos que puguin ser curiosos, a vegades es té aquesta percepció d'aquesta notorietat o que hi hagi un seguiment que potser no es correspon a la realitat, perquè d'incendis i fets coses, actualment sempre passen coses, no? És el que diem nosaltres. El que passa que la repercussió que es pugui tenir o no és molt subjectiva de cadascú. Clar. I ara parlaves que sempre passen coses i al final la prevenció va enfocada precisament a que quan passi, si és que passa, doncs 1. intentar evitar-ho o 2. intentar minimitzar-ho. Exacte. Aquest seria l'objectiu de fer el centre en 5 grans fases, que seria... Una, minimitzar aquest impacte. La segona seria, tot i minimitzar, no afectar altres establiments. La tercera seria evacuació de víctimes, que les víctimes es veiessin amb el mínim impacte possible. La 4 seria una mica garantir aquesta estabilitat, que no hi hagi una repercussió molt, molt gran un cop passat aquesta emergència, i la cinquena seria la nostra intervenció. O sigui, ens deixem pel final, però també no deixa de ser una part important, perquè si no podem intervenir bé o no podem solucionar el problema, la cosa també es complica. Aquestes serien les 5 primeres fases. Evidentment, la prioritat màxima és sempre víctimes, però l'ordre que està estructurada o normativa és el que t'he dit. En aquest sentit, per exemple, volia preguntar sobre un dels grans amics que sempre tenim, em sembla que en moltíssims espais, que és el tema d'extintors. T'ho dic perquè des del punt de vista de prevenció entenc que és una de les principals armes No, l'extintor és més aviat un aparell que en teoria hauria de ser dos quotidià, que tothom hauria de tenir familiaritzat, i seria per aquest petit conat inicial. La prevenció es mouria més en una situació més passiva. Un extintor seria un... Hi ha dos tipus d'elements, hi ha elements actius i elements passius. L'extintor seria un mitjà actiu per actuació, per petits conats, per petits incendis que es comencen a desenvolupar, Però jo crec que l'àmbit de prevenció l'hauríem de centrar més a la part més passiva. Què vol dir? Tenir una correcta sectorització, tenir un incendi en el confinament més petit i en el lloc més petit possible. En aquest sentit, la senyalització seria precisament aquest element passiu i també fonamental? La senyalització entraria també en un element passiu, però seria més de cares d'evacuació. Evacuació de les persones, facilitar aquesta evacuació i que aquesta evacuació sigui ràpida. En aquest sentit, i la vostra tasca cap on s'enfoca especialment a l'hora de parlar de prevenció des del nivell zero? La prevenció té molts àmbits d'actuació. En el que ens estem centrant avui seria més la prevenció normativa, la prevenció d'incendis, més a caràcter, com t'he dit, en aquelles invasants, per tal de garantir el mínim impacte possible d'aquest incendi o d'aquesta emergència, garantir la mínima afectació possible... primer a persones i després a tota la resta, a nivell d'edificis i a nivell d'establiments. Al final la prevenció també no només és tasca dels bombers, sinó que és tasca de tothom. Sí, però ajuda si hi ha aquesta regulació, si s'aplica bé correctament, si es van adaptant tots aquests edificis, que ja fa uns anys que per normativa no li correspondria aquesta adaptació, però que es fa aquest esforç d'anar adaptant les noves mesures i els nous criteris de seguretat, que evidentment tot té un cost econòmic però també té un benefici que en el cas d'emergència hi hagi una millor resolució i molt menys afectació. Creus que ara mateix estem fent prou a nivell de prevenció? Jo crec que sempre hi ha moltes dicotomies que es donen, que és, per exemple, l'actualitat i com avança la societat respecte a les normatives que hi ha. Però bé, jo crec que la normativa va avançant més endegarida pel que fa, ja et dic, als avenços que es van produint a la societat, però sí que s'està treballant en aquest sentit, evidentment. Jo crec que... no només nosaltres, sinó que hi ha altres factors socials que també intervenen, com podrien ser les asseguradores, que a vegades en coses molt desactualitzades les asseguradores prenen part en dir que no el volen assegurar fins que no compleixin determinats requisits. Llavors, tots plegats, en totes les vessants socials, hem d'anar treballant per mirar de millorar i minimitzar els impactes de les emergències. Ara que m'hi fixo tens tota la raó del món i em sembla fantàstic que les asseguradores serveixin com a catalitzadors precisament a vegades com per posar al dia segons quins equipaments. Sí, jo crec que hauríem d'anar per la pròpia implicació de la pròpia societat, que se'n donessin compte que fent petites modificacions a vegades s'assoleix un gran grau de seguretat, però bé, tots són factors més. Aquest concepte d'asseguradora també podria ser un factor més en aquest camí cap a la millor protecció per part de tots plegats. Jordi, tu com a cap de prevenció una mica, quin és el teu dia a dia? El meu dia a dia és fer resolt expedients, consultes, totes relacionades amb... Tenim una llei 3 del 2010 que especifica quins establiments, abans ho veiem tot i ara amb aquesta llei s'especifica més clarament quins expedients, quins establiments, quines activitats esporàdiques volem veure nosaltres a nivell de bombers i I el que intentem és fer veure si aquestes activitats que es volen dur a terme compleixen amb la normativa vigent. També hi ha altres activitats que es modifiquen i en aquestes modificacions sí que se'ls implica la normativa actual i, per tant, anem veient dins el nostre àmbit d'actuació tots aquests projectes i totes aquestes activitats s'hi compleixen a nivell de prevenció d'incendis al bombès. I ara mateix, una mica, reptes que puguis tenir sobre la taula en el teu càrrec? Reptes que pugui tenir, bé, ara estan dins el món de prevenció, ens ha entrat el repte de, com dèiem, d'aquests canvis que hi haurà a nivell de vehicles elèctrics, per exemple, que hi ha una instrucció que hem mirat d'adaptar, i que bé, en aquest àmbit crec que hem de fer una bona conscienciació a més de treballar en aquest sentit per mirar d'implementar la millor seguretat possible Jordi Marquès, cap de Prevenció de la Regió de Girona de Bombers, moltíssimes gràcies per aquesta estona Perfecte, ha estat un plaer Tant en tant torno a ser bé, però m'he aixecat més despert. He volgut traspassar el nivell i quedar-me tot l'any a volar i a somiar. He sabut algú com jo que vol aprendre a caminar. M'han dit que ja és gran, però que no té por de tornar a començar. No sé ben bé perquè he demanat al cel que mantingui el món al peus que no arribi. Va ser mama al poc temps, i ara obre un calaix on hi havia enterrat un port que obre el món llunyat. He sabut que així com tu, hi ha molta gent que vol canviar. Hi ha molts que volen fer un viatge molt llarg per volar i per sonar. Per què he demanat al cel que mantingui el món en peus? No sé ben bé per què he demanat al cel que mantingui el món en peus que no hi ha. Gràcies.