Girona avui: notícies, agenda, esports i "Geni Figura"

Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La teva ràdio. La Gironina. Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dijous 4 de setembre de 2025 i ens hem aixecat a Girona ara mateix amb 20 graus de temperatura en una jornada que es preveu una mica inestable. En tot cas, amb sol al matí, els núvols que poden aparèixer, sobretot de cares al migdia, tarda i fins i tot alguna petita gotellada que podria caure... Com estàs? Bé, home, de dijous ha començat aquesta setmana i, escolta, molts dies, sembla que no, però van passant, van passant i l'estiu que ja comença a ser històrica gairebé, eh? Sí, a veure, tècnicament, fins al 21, encara estem a l'estiu, tot i que, bueno, cadascú té els seus, diguem-ne, mètodes o tècniques o moments per determinar quan ha acabat l'estiu. És a dir, per tu quin seria, Arnal Vila? Quan començo a aixecar-me quarts de set i és fosc. per exemple, el meu seria quan em poso, diem-ne que pantaló llarg, és a dir, potser o dos, tres dies seguits, perquè avui dia ja ho fas, però quan ja comença a ser habitual, o el canvi d'armari, quan fas el canvi d'armari dius, d'acord, aquí ja s'ha acabat l'estiu, bueno, cadascú té moments, i a vegades no només és un, sinó són diferents, I, en tot cas, doncs, mica en mica aniran arribant aquests moments. Sí, o quan tanca les piscines, eh, perquè aquest cap de setmana... Sí, ja se t'acaba. La cosa està a la baixa, ja va a la baixa. Bueno, és que aquests últims dies ja... Tot i que la setmana que ve diuen que pot tornar una miqueta, no tan exagerada, però una miqueta de calor. No sé si és suficient o no com per tornar a banyar-te la piscina. És que si no fa fred, eh, si t'hi fots. Bueno, clar, a veure, si no fa calor fa fred, sí. Ai... Bé, doncs res, cadascú que tingui el seu moment per acomiadar l'estiu com es mereix, i en tot cas nosaltres que començarem ja pensant en la tardor, després en l'hivern i tot el que vingui. I un any més. Sí. A partir d'aquí, dijous 4 de setembre, avui pel que fa al centural i dies mundials, comencem explicant que avui és dia de la Mare de Déu de la Consolació, i el tanto perquè posa aquí el de la corretja, De la corretja. Potser si et tenen agafat amb la corretja... T'han d'adressar una mica. També avui és Sant Moisés, Santa Rosa de Viterbo i Santa Rosalia de Palerm. Alguns aconeguts. I avui pel que fa dies mundials, dies internacionals, avui és Dia Mundial del Síndrome. Posa aquí. P-F-A-P-A, o més conegut com a Síndrome Marshall, que és en aquest cas d'una malaltia autoinflamatòria que es caracteritza per episodis de febre i van acompanyats d'amigdalitis, per exemple, un síndrome que es va descobrir l'any 1987. I més enllà d'això, també tenim avui dia mundial de la salut sexual, o sigui que molt important en els temps que corren, tenir present aquesta salut sexual i posar-la en pràctica, en tot cas, és a dir, utilitzar els mitjans que es recomanen per no tenir cap tipus de problemes, I, per últim, doncs mira, Dia Internacional avui del Taekwondo, Arnau. Ah, sí? No sé si tu, de petit, algun cop havies provat de fer Taekwondo... Jo sé Fujitsu, Taekwondo... Sí, Fujitsu... I unes quantes paraules més perilloses. Ah, saps dues paraules. Bueno, està bé per començar, però sí, és veritat que hi ha molts nens i nenes que... I cinturons, allò, tota la gamma de colors, eh? Home, el negre, el blanc o el glau... Bueno, hi ha els mixtes... Els mixtes, sí. Aquests són els perillosos, els mixtes, eh? El groc, després groc-taronja i així... El negre és el més fort, no? Sí, correcte. Marró-negre, després hi ha taronja, verd, marró-negre i fins al negre. I, doncs, mira, avui hi ha el taekwondo, el protagonista, que, bueno, com deia, molts nens i nenes ja el comencen a fer de ben petits, i, bueno, és un art marcial, doncs, ben maca i força practicada aquí a casa nostra. Fes-la ser bé sempre, eh? Sí, correcte, correcte, correcte. En tot cas, amb el taekwondo, que acabem aquesta introducció del primer que et fa d'avui, anem a explicar una mica les notícies. Va, doncs ens hi posem. Ara ja passen 5 minuts del punt de les 9 d'aquest matí i comencem parlant de la PSC Girona perquè denuncia la manca de manteniment dels cementiris de la ciutat i reclama actuacions urgents per dignificar-los. Sí, els socialistes alerten que malgrat que la gestió és 100% municipal des de l'any 2022, l'estat dels cementiris és pitjor que abans i denuncien una situació insostenible que s'allarga en el temps. El grup municipal recorda que el passat mes de març ja van alertar de l'estat indigna i insostenible del cementiri nou, amb nínxols mal tancats, parets deteriorades, manca d'accessibilitat i fins i tot xarxes de protecció per evitar despreniments. Ara aquesta situació diuen si afegeix també el deteriorament del cementiri vell, on s'han detectat herbes espontànies sense control, paviments amb mal estat i una clara desatenció dels nínxols. Segons Béa Esporri, un fortaveu del grup municipal, és vergonyós que les famílies hagin de visitar els seus dífuns en unes condicions d'abandonament i deixadesa. D'altres qüestions, canviem de tema, parlem del bisbe de Girona, Frautavi Vilà, perquè ha pogut saludar aquest dimecres per primera vegada el Papa Alló XIV. Ha estat al final de l'Audiència General que ha tingut lloc a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Durant la breu salutació, el bisbe de Girona ha alliurat al papa una de les creus que es donen a les persones que reben el sagrament de la confirmació a la diòcesi. Fra Octavi ha explicat a Lleu XIV que a la creu hi figura en català el text prega i estima. El pontífex li ha respost que és un lema molt adient per la vida dels joves cristians. Aquests dies el bisbe és a Roma participant al pelegrinatge diocesà amb motiu del jubilau de l'Esperança acompanyat per una setantena de pelegrins de la biòcesi. Canviem de tema que a les comarques de Girona parlem que els Mossos d'Esquadra detenen una dona de Sant Joan de les Abadeses per robar un home d'edat avançada amb el mètode de la falsa abraçada. Al migdia del 26 d'agost els Mossos van rebre l'avis que hi havia una dona que hauria intentat sostreure una cadena d'or i un rellotge a una persona d'edat avançada. Quan van arribar al portal de l'edifici van identificar la víctima que era un home de 72 anys i al replà també hi havia una dona que gràcies a la col·laboració ciutadana la tenien retinguda. La víctima va explicar als Mossos que quan entrava al portal de casa seva una dona va entrar darrere seu i el va començar a abraçar, a fer-li petons a la cara i a dir-li que feia molt de temps que no el veia. En un moment donat va notar com li estirava el rellotge i també es va adonar que li faltava la cadena d'or que portava penjada al coll. Valorat tot, més en més de 1.500 euros. I parlem de Lleden perquè recorre contra la variant ferroviària que faria perdre l'estació al centre de Figueres. L'entitat ha presentat un recurs i diverses al·legacions contra l'anunci de licitació del contracte per la redacció del projecte de la variant ferroviària d'ample ibèric de Figueres, que preveu la remodelació de l'estació de Figueres Vilafant i comportaria la pèrdua de l'estació de tren al centre de la ciutat. Segons l'entitat, la declaració d'impacte ambiental vinculada a l'estudi informatiu del 2007 està caducada, ja que han transcorregut més de 16 anys i no compleix amb la llei ambiental vigent. A més, denuncien que la DIA no incorpora aspectes que avui són obligatoris, com la protecció d'espècies en perill d'extinció, zones humides o elements de patrimoni cultural, com la pedra seca reconeguda per l'UNESCO el 2018. Més qüestions? Parlem d'IPRA perquè lidera un projecte europeu per reduir en 100 dies el temps per desenvolupar vacunes i productes biotecnològics. Amb el nom d'Espitzel, el seu objectiu és reforçar la capacitat de resposta sanitària global en situacions d'emergència internacional, com va ser, per exemple, la pandèmia de la Covid. Així s'acabarà desenvolupant una plataforma de producció més ràpida, flexible i eficient que sigui capaç de lliurar productes biològics i vacunes en només 100 dies. El projecte, que tindrà una durada de 4 anys, compta amb gairebé 4 milions d'euros de finançament d'un programa europeu. No oblideu d'aquest matí i d'altres qüestions, parlem de la denominació Origen Empordà perquè preveu una verem amb una producció normal d'uns 8 milions de quilos després de 3 anys de misèria provocats per la sequera. Després que hagi plogut el que tocava, els viticultors esperen que més la collita sigui d'una qualitat excepcional. D'aquesta manera, el sector recupera les xifres de producció habituals i deixa enrere uns anys en què la falta d'aigua ha fet minvar la quantitat del raïm. Ara bé, des del sector reconeixen que les calors de les darreres setmanes han obligat a començar l'acollita del fruit abans del que estava previst. Pau Albó és el responsable de la comissió tècnica de la DEO Empordà. No, al final ha plogut el que tocava i, bueno, entre l'esforç dels viticultors, perquè també ens ha plogut en moments sensibles a la campanya, ens hem aconseguit fer arribar el fruit en aquest moment. Heu volgut que comença a la barema abans d'hora? Sí, per culpa de les calors, aquesta canícula de tots aquests dies va fatal a tothom i, evidentment, a les vinyes també. Quan començàveu habitualment? Nosaltres començàvem una mica passat el 15 d'agost, aquest any hem començat abans, el que passa és que com que les temperatures s'han tornat a puesto, per dir-ho d'una manera, ens ho hem agafat una mica més amb calma ara. Els productors assenyalen la fauna sinergètica també com un dels problemes principals que tenen i que ha obligat a tancar alguns sellis. I avui també parlem que alliberen una tortuga en perill d'extinció atrapada al port de Colera. Una tortuga lleut, una espècie marina en perill d'extinció, ha estat alliberada aquest dimecres al port de Colera després de quedar atrapada i mostrar signes d'esgotament. L'alerta la va donar una sòcia del Club Nàutic Sant Miquel de Colera que va avisar al 112 en veure l'animal dins de l'aigua. Agents rurals es van desplaçar ràpidament al lloc i van acordonar la zona amb el suport dels Mossos i la brigada municipal. Això va permetre que se li poguessin extreure mostres de sang, administrar antibiòtic i aplicar les primeres cures. Posteriorment, amb la col·laboració del Diving Center de Colera, membres també del CRAM i els mateixos agents rurals, la tortuga va ser guiada a marandins. Diversos agents la van acompanyar nedant i amb embarcació fins a assegurar-se que reprenia el seu camí amb normalitat. Més qüestions d'aquest matí, parlem de la CUP perquè veu la reunió entre Illa i Puigdemont buida de contingut. També consideren que ha estat fruit dels pactes de la Moncloa i d'uns compromisos que venien adquirits per part de Junts i el PSOE. En declaracions a l'ACN, el secretari general de la CUP, Non Casadevall, ha assenyalat que la trobada els hi ressona a una antiga sociovergència i creu que el president Illa va viatjar a Brussel·les com a majordom de l'estat espanyol. Sí, sí, ho llegim clarament que és una ordre, perquè com te deia, els pactes de Montclo obliguen ara amb aquests pactes d'investidura i amb aquests tractes que es tenen a les altes esferes a tancar per dalt un conflit que havia generat el poble català. Entenem que és una ordre directa que ve des del president Sánchez al president Illa, ell va a Canàries i li diuen has de fer això i ell ho fa perquè una mica exerceix de majordom de l'estat espanyol. I és clar que això no ataca l'arrel del problema. Beneficia tots dos, però qui menys beneficia és el poble català. Beneficia tots dos, però macroprojectes, grans realitats, normalitat democràtica, calma i aquí no ha passat res. I aquí hi ha molts problemes que no s'estan atacant d'arrel. Casadevay també ha lamentat que la voluntat tant de Junts com del PSC és que res canviï perquè beneficia a tots dos, però no al poble català. I parlem de comissions obreres perquè reclama que Catalunya disposi d'una xarxa pròpia de trens de mitja distància d'alta velocitat. Una xarxa que enllaci Tortosa i Lleida amb Figueres Vilafant, emparades al Camp de Tarragona, Barcelona i Girona, entre d'altres. En el seu informe, xarxa catalana d'alta velocitat, obligació de servei públic, un tren per la classe treballadora... El sindicat proposa que el nom de la xarxa es podria denominar CATAP i que el seu desplegament es concretaria en quatre fases fins a unir les principals ciutats catalanes en Perpinyà. Belén López és la secretària general de Comissions Obreres. Per nosaltres com a sindicat el tema de la mobilitat sempre ha sigut important però actualment s'està convertint juntament amb altres coses com l'habitatge en temes que són nuclears en la reivindicació de la millora de la via de les condicions de vida de la gent treballadora del nostre país. Per tant, aquest estudi s'engloba en aquesta mentalitat i en tota una proposta més àmplia que nosaltres estem fent com a sindicat al voltant de la mobilitat i que nosaltres demanem al govern que tingui aquesta visió global. No es pot atendre la mobilitat d'una manera parcial i segmentada. Per tant, nosaltres hem de veure totes les coses que tenim per davant, de quina manera els donem una visió coherent i amb aquesta idea de facilitar una mobilitat segura, sostenible, molt important i assequible. Comissions Obreres constata que l'oferta actual de serveis avant és clarament insuficient per atendre la demanda existent i molt inferior a la relació entre Capitals i Madrid. Un quart de deu d'aquest matí de dijous, i també parlem en aquest cas que Reiener reduirà un milió de places a Espanya. A N diu que distorsiona les xifres. L'aerolínia irlandesa de Baix Cost, Rallaner, ha anunciat aquest dimecres una retallada d'un milió de places en aeroports regionals espanyols, el tancament de la seva base a Santiago de Compostela i la suspensió de Bolsa, Vigo i Tenerife Nord des del pròxim 1 de gener per considerar que les tarifes d'eines són excessives i poc competitives. El president d'ENA, Maurici Lucena, ha acusat Rayaner de distorsionar les xifres perquè el nombre de drets de vol per la temporada d'hivern sol·licitats, en aquest cas que consten a les valdes dades oficials, és significativament superior a les xifres comunicades per la companyia. Al mateix temps, comunitats autònomes com Galícia, Cantàbria, Aragó o Canàries, afectades per la retallada d'oferta de Ryanair, responsabilitzen el gestor aeroportuari que se centra a aconseguir més beneficis en lloc d'apostar pels aeroports mitjans i petits. I avui també hem de parlar del 15,7% dels adolescents espanyols entre 14 i 17 anys confessen que han intentat suicidar-se segons un nou estudi universitari. L'estudi, coordinat per la Universitat Rei Joan Carles i amb la participació de la Universitat Oberta de Catalunya per analitzar la salut mental en l'adolescència, exposa que un de cada cinc ha estudiat la idea de treure's la vida, mentre que gairebé el 30% admet haver-se autolesionat, és a dir, fer-se mal de manera voluntària. Per altra banda, un 11,2% dels encastats expliquen que se senten molt o bastant infeliços. Gairebé el 40% pateix sensació de solitud regularment i el que és més dramàtic, el 14% considera que té episodis depressius extrems i un 6,6% greus. I en clau internacional hem de parlar que hi ha almenys 15 morts i 18 ferits en descarrilar un funicular turístic al centre de Lisboa. El succés va tenir lloc ahir, minuts després de les 6 de la tarda, per causes desconegudes. Els bombers van desplegar més d'una vintena de vehicles terrestres, mentre que la policia judicial va acudir per investigar els fets, segons va informar la cadena de televisió RTP. L'elevador de la Glòria, que té capacitat per 43 persones, és molt popular entre els turistes que visiten la ciutat. L'empresa responsable de la gestió del funicular, Carris, ha assegurat que es van dur a terme tots els protocols de manteniment del funicular. Ara, si ens acostem al punt de dos quarts de deu, connectem amb en Luis Mir. Doncs vinga, sempre ens hi posem. Lluís Mimo, bon dia, a veure què ens expliques avui de nou. Bon dia, canvis de situació que tornarem a tenir al llarg de les properes hores a les comarques gironines, però tampoc esperem un terrabastall. Sí que podem dir igualment que s'acaba el garbi d'ahir, que va fer pujar la temperatura fins a prop dels 35 graus de màxim en alguns indrets de l'Empordà. Doncs avui aquest vent serà més aviat de sud o de xaloc i fins i tot aquesta tarda entrarà de cop la tram muntana. Des de l'Alt Empordà escombrant després cap al sud. Això farà també que baixi una mica la temperatura. I avui podem dir a més a més que tindrem un temps un palet més regirat amb les nubulades que aniran apareixent amb molts indrets. Atenció aquesta tarda, hi haurà algun patac d'aigua intens però local. a qualsevol racó gironí, però amb molta més probabilitat al sud del Ripollès, sud de la Garrotxa i al voltant de la vall del Ter, per tant, a la ciutat de Girona mateix. Ja diem que avui amb una temperatura que baixarà una miqueta i amb l'entrada de la tramuntana darrere hora. N'estem pendents a la xarxa? Molt bé, moltes gràcies, Lluís Mí, per aquesta informació. Ja ens retrobem demà divendres. Que tinguis un molt bon dia. Ara mateix, a aquesta hora del matí, arriben els esports. I parlem que hi ha presentades les noves equipacions del bàsquet Girona. Sí, ho comentàvem ahir que a Sagaró es presentaven les noves equipacions del bàsquet Girona, tant del masculí com del femení, i ho van fer sota el lema dos equips, una pell. Les samarretes i pantalons són dues. de color vermell i negre. La vermella serà la primera de l'equip ACB, masculí, i serà a la vegada la suplent del femení, mentre que la negra serà la primera de l'Espart Girona, de l'equip femení, i la segona del masculí. Així que compartiran, és a dir, la vermella serà la primera del bàsquet Girona, com que coneixem, la segona serà negra, mentre que la negra serà la primera de l'Uni, i la vermella serà la segona. Les has pogut veure? Les he pogut veure. I què tal? Bueno, són puma... A mi m'agradaria... No els he vist, eh? No. A mi m'agrada més la negra que la vermella, perquè té també uns motius aquí al lateral, com una espècie de barres vermelles i negres, que dona una mica més de joc. La vermella, diem que la trobo senzilla, però pel fet de ser senzilla també és elegant. Però es veu. O sigui que està bé. I els dos tenen, diem que en el pit, Girona, amb una tipografia xula. És important. Tot i que un ho tenen a dalt, és a dir, el masculí ho té a dalt i té a sota el patrocinador, mentre que l'Uni recordem que ho té una miqueta més a baix perquè té el patrocinador a dalt. Així que, bueno, molt bé, Fielerup i Ainhoa López van ser els encarregats de presentar les samarretes i doncs en breu les veurem en acció perquè l'Uni i el bàsquet Girona ja comencen la paraula. O sigui que podem gaudir-les i també comprar-les d'aquí a poc. A partir d'aquí, canviem a parlar de futbol perquè, per exemple, Brian Hill van poder veure a través de les xarxes del club com va començar a entrenar i fins i tot podria anar convocat a Vigo. En la darrera entrevista que li ha fet el Girona, diu que ell es troba bé, que el genoll ja està recuperat, que haurà d'agafar a mica en mica ritme, però que es veu ja com per poder jugar. Sí, a les xarxes hem vist que ja començava allò a moure's una mica als entrenaments. Sí, ja va poder entrenar i se'l va veure bé. Recordem que Brian Hill... és un dels dos últims fitxatges que va fer el Girona en el darrer dia de mercat, ja com a propietat, recordem que l'any passat va venir com a cedit, per tant, ara ja és 100% del Girona, i una jornada ahir on el club també va confirmar que el filial, el Girona B, jugarà els seus partits a vidreres, després de l'acord entre el club i l'Ajuntament de la localitat, el debut, en aquest cas, de l'equip, recordem. de Segona Federació, que va pujar l'any passat, serà el proper diumenge, dia 14, a les 12 del migdia, contra el Poblenc, que serà la segona jornada, perquè la primera la juguen fora de casa. Molt bé, doncs aquesta és l'actuïtat que fa els esports. Ara mateix, com sempre, fem una mirada de com tenim l'agenda. Molt bé, un dijous, a veure si el tenim gaire carregat de propostes a la ciutat. Com ho tenim això d'avui? Bueno, tenim algunes cosetes, sí, o sigui que hi ha coses a destacar. Es nota que arriba el cap de setmana, a mica en mica. Per començar i fer recordatori, tenim mercats tant al Pont de Pedra com avui també a Can Givert del Pla, o sigui que us podeu acostar. a veure com està la situació i si us interessa comprar qualsevol cosa. També tenim avui una xerrada sobre postpart i osteopatia a l'espai Casa Sabater a partir de les 5 de la tarda, totalment gratuïta, amb Patricia Serrano i Cristina Flaquer, que en aquest cas la Patricia Serrano és osteòpata i especialista en medicina laboral complementària, i la Cristina Flaquer és psicòloga, terapeuta infantil i també orientadora de criança. Molt important tot aquest procés del postpart i tot el que suposa. També tenim, en aquest cas, una projecció al cinema de Trufó dels documentals del mes amb miralles. Les millors estreners documentals ja sabeu que Es poden veure a Girona i avui es podrà veure en doble sessió, primer a les 7 de la tarda i també a dos quarts de nou del vespre al Cinema Trufó, Miralles, que és de Maria Mauti, que és mig catalana, mig mexicana, dura una hora i mitja i és un documental sobre arquitectura contemporània i intenta fer un retrat... de l'home i la seva complexitat. Per tant, teniu aquest documental a partir, com dèiem, de les 7 i també dos quarts de 9 del vespre al Cinema Trufó. Trobades de conversa en anglès, per si voleu millorar una mica el vostre anglès i fer-ho amb fluïdesa, encara que sigui participant poc o molt, vosaltres mateixos, avui a partir de les 7 de la tarda al P de Pa del carrer Sant Antoni Maria Claret, que allà hi ha les reunions, i per anar acabant tenim una mica de música. Mira, comencem en aquest cas amb el cicle de Cap Vespres Musicals a la Guingueta de 2025, que es pot viure al Jardins de les Pedreres a partir de les 8 del vespre, i avui hi ha en aquest cas una actuació del duet D'Anaé, que ofereix un viatge musical amb versions dels clàssics del rock, bandes sonores també, per tant... Bé, teniu avui música als Jardins de les Pedreres a partir de les 8 del vespre i, per altra banda, en aquest cas al Museu d'Història dels Jueus podeu escoltar el Sefaràs Trio, que farà música safardita, també jazz i bossa nova, tot això dins de les Jornades Europees de la Cultura Jueva que vam mencionar ahir i aquest concert, aquesta actuació, que la podreu gaudir a partir de les 9 del vespre ja al Museu d'Història dels Jueus. Molt bé, es nota que aquest cap de setmana, doncs, home, es nota que ja demà és divendres i tenim moltes propostes. Sí, es nota que és setembre ja, que va arrencar la cosa, demà, per exemple, en tindrem unes quantes més, i de cares al cap de setmana, òbviament, la cosa creix. I si voleu saber més qüestions, doncs, a Girona.cat barra agenda, doncs, podreu descobrir-ho. Ara mateix, a aquesta hora del matí, quan ja gairebé són dos quarts de deu moments, per conèixer les efemèrides del que passava un dia com avui... El 1970, el ministre d'Obres Públiques, Gonzalo Fernández, visita la ciutat de Girona per tractar, entre altres qüestions, les entrades de l'autopista a la ciutat. El 93, un dia com avui, un 4 de setembre, s'inaugura el pavelló de Fontajau amb la presència del batallà jugador de bàsquet americà, Moses Mayland. I finalment, un dia com avui, un centenar de persones es concentren a la plaça del Vi per solidaritzar-se amb les víctimes de la guerra de Bòsnia. Tot això passava un 4 de setembre. Creus que no sabies que un dia com avui s'inaugurava el pavelló de Fontajau i mira, ahir es van morir. Un dia com avui fa quan? El 1993. 93, sí que... No, 30. Ai, perdona, sí. 32. 32 anys. Sí, 32. Sí, 32 anys. Déu-n'hi-do. Home, Déu-n'hi-do. Això sí, veurem com evoluciona el futur del pavelló, perquè estem en aquest moment on sembla ser que tot apunta que creixeran les localitats, crec que en 300 i pico, que s'ha dit aquest estiu, i a partir d'aquí també el tema de la concessió. Recordem concessió amb l'Ajuntament, amb el bàsquet Girona, ara que és un club... Pot haver-hi més facilitats, tot i que també hi ha altres serveis, que recordo que hi ha activitats com el judo i algun altre que es fa al pavió de Fontajau. Però, bueno, estaria bé una petita... Remodelació, no? No sé si remodelació és la paraula. O ampliació. Una neteja de cara. Una neteja de cara, sí. Però el pavió de Fontajau... Sí, bueno, per les Limpiades es va... Vaja, un moment després... La construcció olímpica a les nostres comarques, que d'unidò com va afectar. I, a més, recordo quan acollia força concerts. És que això ja t'anava a dir. I ara fa temps que ja no, això s'ha perdut. I el patinatge encara és ben present. Bàsquets... Jo recordo haver anat uns quants concerts. I pista de gel, potser també? Ah, no, això ja no recordo tant. Això és més de fira de Girona? Sí, però vull dir, concert sí que recordo haver-hi anat uns quants quan era més jove, però això ja s'ha perdut una mica, recordo veure les cues allà a la part de dalt, de gent que hi anava ben, ben aviat. I a més a més, qüestions que ens han fet patir, com les inundacions, atenció, eh? Perquè van haver de gairebé tot. Un metre d'aigua, gairebé. De tota la pista, fins a... Pràcticament l'agradaria. Sí, sí, no recordem això i fem imatges d'això. Bueno, i recordo fins i tot per la Covid haver anat a votar allà. És a dir, va haver més electoral... Ah, sí? No ho recordo, aquesta. Més electoral al pabelló de Fontajau i, a més, va ser aquelles eleccions on els que estaven de presidents de taula i havien d'anar a les taules electorals, havien d'anar amb el... A veure... Era pràcticament no obligatori, però era molt recomanable anar amb aquell vestit integral. Amb el vestit aquell de la NASA, sí. Sí, correcte. De dalt a baix, doncs, va ser aquell moment, perquè jo vaig anar a votar, en aquest cas, al poble de la Fontació. Sí, té molt... Clarament, un pavelló multiusos. Molt bé, doncs felicitem aquest aniversari, aquests 32 anys del pavelló de Fontageu a la nostra ciutat. I que faci més i millor. I que envelleixi amb bona vida, més a més. Molt bé, doncs fet això, nosaltres ja acabarem aquesta part del primer cafè, recordant això, que a mica a mica anem avançant aquesta temporada, anirem incorporant les tertúlies, els Quatre Rius, els programes que us vam dir el dimarts, que tenim novetats, no us ho perdeu, perquè tindrem noves propostes a la ràdio de Girona amb col·laboradors i col·laborades que sempre volen passar a la nostra i a la vostra emissora. Encara no començarà, bé, ho dic per la part que em toca, al Girona Joc ens esperem una mica el dia 15. El 15, eh? Sí, com antigament començava l'escola, que sempre començava el dia 15. Sí, perquè dilluns, escolta, estem aquí al costat del Mas Mitjà i, vaja, ja es veu l'abullició que fa. I ha trobat a faltar allò, la meïnada, que passi a meïnada perquè el carrer Bames, ha trobat a faltar allò. Recordo que en els seus temps sempre era el dia 15 de setembre. nosaltres al Girona jo començarem el 15 i també pel que em toca entrevistes de municipals grup municipals, equip de govern també començarem la setmana del 15 tornem a l'escola sí, correcte tornem a tenir aquí els alumnes que de temes n'hi haurà sempre hi ha temes sempre hi ha temes Girona és una ciutat que no s'atura mai i per bé o per malament sempre tindrem coses a comentar Molt bé, doncs, dit tot això, nosaltres ens escoltem demà. No desconnecteu perquè sempre tenim propostes interessants per escoltar a la Ràdio de Girona. Molt bé, Arnal. Doncs fins demà. Fins a les hores. Adéu. La Ràdio de Girona Benvinguts i benvingudes a Geni Figura, l'espai on viatgem a la història per trobar personatges tan fascinants com també desconeguts. Avui ens endinsem en la vida d'un aventurer, un espia, un científic, un explorador, vaja, un pluriempleat segurament, i un mestre també de la disfressa. Parlem de Domènech Badia Llevic, més conegut com Alivey el Llebi. Abassi, un català que a començaments del segle XIX va creuar el nord d'Àfrica i part d'Orient fent-se passar per príncep musulmà amb el propòsit d'explorar i, segons sembla, també d'espiar. Un viatger d'una audàcia extraordinària que va viure aventures dignes de novel·la i que, malgrat tot, ha quedat molt a l'ombra. Per situar-nos en la seva època i entendre el per què d'aquesta emissió tan espectacular, tenim amb nosaltres el nostre historiador i arqueòleg de capçalera, Josep Puig Costa. Gràcies per ser-hi. Que tal, Serit? I avui també ens acompanya l'Aia Regincós, perquè si parlem d'una vida de novel·la, com no podia ser d'altra manera, havíem de parlar amb l'editora de La Geminada. Laia, benvinguda. Bon dia. Primer de tot, paraula per definir la història del senyor Ali Bey. Diria que seria com el massa gran de carn i ossos. Mira, molt massa gran, un dels pocs còmics que vaig llegir de petit. Laia? Jo diria tècnico-tàctic. Tècnico-tàctic. Escolta, Josep, una miqueta, per posar-nos en context polític, també científic, de l'època, qui era Ali Bey? Ali Bey, aquest personatge tan misteriós, va néixer, com has dit, dient-se Domènech Badia Illa Vic, a Barcelona, a s'organitzar del segle XVIII, 1766. El context era molt curiós, esclar, hem de pensar que feia un poc més d'una generació que hi havia hagut una nova planta, el poder català... I la política catalana era una cosa molt estranya, encara no hi havia hagut renaixença. O sigui, en l'inveginari col·lectiu és un lloc estrany, la soberanitat del 18 de Catalunya. I què passa també en un contingut internacional? A Espanya ja es comença a ensumar la pèrdua i la desintegració del seu imperi latinoamèrica. Mentrestant a Europa hi estaven moltes expedicions de gaire científic, comercial, però també polític o militar o diplomàtic, a zones molt allunyades. L'Espanya, evidentment, estava en un imperi en decadència, mentre els altres estaven fondant el seu imperi, no s'havia modernitzat com ho estaven fent els altres i no tenia les grans infraestructures i els grans projectes que tenien altres estats per mirar i desprinar què passava més enllà del món conegut i del món cristià. En aquest context, l'Ibei era un fill de família buròcrata, un altíssim funcionari, que va tenir tots els privilegis i totes les facilitats per formar-se, com funcionava el poder, com funcionava la política, com funcionava la diplomàcia. Els 14 anys va ser enviat com a carregat del govern del tabac a Córdoba i a partir d'aquí va entrar en contacte amb el món islàmic, amb el nord d'Àfrica i tot això. I com que Espanya no tenia gaire projecte al nord d'Àfrica, projectes de l'IBEI dient que van tenir tirada a falta de cap aposta millor. I va fer dues expedicions que van recórrer tot el món ara, tot el nord de l'Àfrica, va córrer per Aràbia, per Turquia, va fer molt d'estada a Síria, va anar a la Meca, es diu en alguns llocs que ha sigut el primer a Europa que va anar a la Meca, però bé, això suposo que és perquè no es tenen en compte tota la majoria musulmana que hi ha hagut a Europa de l'Est o els Balcans o tot això... Laia, a tu per exemple, aquest crida més l'atenció de la figura d'Ali Bey, l'explorador, l'espia o l'antropòleg? A veure, a mi algú que es fa passar per príncep, o sigui, llistó alt, això comencem per aquí, però sí que és veritat que, ostres, va passar el joc, no?, perquè es veu que va deixar un munt d'escrits, llibres que quatre volums se'n conserven o una cosa així... sobre realment tractats d'allà on anava explicant coses de la fauna, la flora, els costums, el menjar, la meteorologia, o sigui, absolutament tot, vull dir que se li va menjar el personatge, no?, una mica. Clar, Josep, fins a quin punt les expedicions de l'IBEI van ser clau per la geografia i el coneixement de l'època? Bé, la volumessa espanyola del XVIII era de les poques iniciatives que hi havia de pionatge i de coneixement antropològic en aquella zona. I, de fet, es veu que va jugar un paper molt clau en els conflictes que hi havia hagut amb el Marroc perquè Espanya es pogués anaccionar una part de l'imperi marroquí... I, de fet, va ser un personatge molt important i molt influent. De fet, per integrar-se millor en el seu paper d'espia, es va fer fins i tot circuncidar, un factor molt important, esclar. Es va posar en el part de s'ha desapercebut, esclar. I es feia posar robes de príncep, va falsificar uns documents per dir que tenia vinculacions amb el profeta i tot això. Per tant, va ser un personatge que tenia tota la disposició de tot el finançament de l'estat espanyol Jo crec que per dos motius. Primer, perquè no hi havia estratègia internacional i segona, perquè era una persona molt ben connectada, molt formada i que realment donava credencials a Espanya. Tot i així, no anés a treballar per Espanya, perquè a la segona expedició va treballar al servei de França. És a dir, al final era un aventurer. A ell li agradava el món islàmic i es venia a qui li pagava, perquè ell el que volia era com... Bé, no sabem què volia exactament, però semblava com que el seu objecte d'interès era viatjar pel món àram. Era el petit Nicolàs de l'època. Ostres, doncs potser sí, potser sí. T'ho dic perquè això en aquella època, però Laia, si ara mateix existís a l'IBI, a part del petit Nicolàs, seria un influencer, un reporter o un agent secret? Mira, encara també te'l relacionaré amb algú de la família de Borbón. És que jo crec que seria una barreja entre el personatge de l'Àlex d'Espies de Veritat, el corresponsal Manel Elías de TV3 i la influencer Victoria de Maritxalard de Borbón, una barreja entre espionatge, periodisme i branding. Ostres, Josep, si hem de resumir una miqueta tota l'aportació d'Alivey fins ara, quina és? Bé, a dir d'avui, Alivey està força oblidat, la gent en general no sap qui és, és un carrer de Barcelona, però va ser un personatge reivindicat sobretot durant la renaixença a Catalunya. Perquè és això, hem dit el nom al carrer de l'Eixample, Alivey, perquè quan Víctor Bolaguer va definir quins noms serien els dels carrers principals de l'Eixample... li van queixar com a ell el dit, això era cap al 1860, i va haver la guerra d'Espanya contra el Marroc. I a l'Ibei, que havia sigut un diplomàtic català, encarnava molt bé aquesta astúcia catalana per vèncer l'enemic de moment, que era el Marroc, al servei de la millor i modernització d'Espanya, que era on estava llavors l'aristrocràcia, la burguesia catalana, de mitjans del 19, és a dir, 100 anys més tard del seu naixement. I molt ràpidament... Això és a mi que un misteri. Al final, ell va ser batejat com a cristià. Llavors, clar, per fer més creïble la seva disfressa, va anar al monar i va ser fiosat per musulmà. Però, de fet, va fer coses que anava més enllà de la necessitat del personatge. El tio va fer el perregnatge a l'Amec, va fer tot el ritual necessari d'un musulman que va a la Meca i al final va acabar morint a Damasc. En qualsevol cas, també va estar treballant pels interessos cristians a Jerusalem, però l'únic que sabem d'una fisiolació ideològica és durant la Guerra del Francès. Va estar treballant com a burocrata per les forces d'ocupació napoleòniques, per Josep Bonaparte, que se l'havia definit com a un franc massor. De manera que ha sigut com l'única convicció ideològica que tenim de l'IBEI és aquesta. Si és que realment ho va ser. El fet és que després, quan els franceses es van haver de retirar, es va exiliar a França i va ser allà on va començar a escriure tots els seus volums i totes les seves coses. Era català? 100%. Doncs Jenny figura fins a la sepultura. Benvinguts a Geni, figura el vostre viatge radiofònic per la història que cal tornar a explicar perquè encara avui guarda més preguntes que no per respostes. Avui obrim les pàgines d'una vida, o més ben dit, d'una doble vida, la de Caterina Albert, l'escriptora que el món va conèixer com a Víctor Català. Una dona amb una veu potent, trencadora, que va sacsejar probablement el modernisme amb les seves paraules, però que va haver de disfressar-se amb un nom masculí per poder publicar i ser llegida. Què hi ha darrere d'aquest pseudònim? Per què aquella necessitat d'amagar-se? I com és que encara avui no li hem acabat de fer justícia, potser? Per ajudar-nos a entendre el temps, el context i el personatge, ens acompanya la nostra història tota capçalera, Josep Puig i Costa, que ja té la luba posada a la vida de Caterina. Josep, gràcies per ser-hi. Merci, Seid, bona tarda. I amb nosaltres també, com no podia ser d'altra manera, Laia Regincós, directora de La Geminada, editora i també gran coneixedora de l'obra i els secrets literaris de Víctor Català i em sembla que moltíssimes preguntes per plantejar-nos. Hola, Laia. Hola. Primer de tot, com ja és habitual, com em definiríeu Víctor Català, Caterina Albert, amb una paraula? Si l'hem de definir, amb una paraula jo diria geniuda. Per què? Perquè tenia molt de geni. Ei, estem aquí, geni figura. Jo diria que tenia molt de geni perquè era una dona que tenia molt de caràcter, perquè en el fons era una dona que feia i desfeia el corrent o el contracorrent de quin fos el seu moment i el seu context. Jo diria enigmàtica. Per mi jo crec que és un personatge que em genera molt de misteri, llavors diria enigmàtica. I vaja, geniu de Josep perquè ella volia escriure a la seva època i ho va fer. Sí, sí. De fet, Víctor Català va néixer el 1869 a l'Escala, que era filla d'una família tretinent. Amb 29 anys, que és una edat ja promodora en aquella època per començar a introduir-se al món de la literatura, es va presentar als Jocs Florals d'Olot. que va guanyar amb una obra que es deia La infanticida, que anava justament d'una noia jove que era violada i que per la por al rebuig del seu pare i a les cotides culturals que patien les dones d'aquella època va com posar el fill a la roda del molí del seu pare i diem que mata el seu nadó i l'obra acaba dient que va quedar com una coca. I bé, la qüestió és que quan van saber que aquell obre li ha escrit una dona va ser un escàndol. I des d'aquell moment Víctor Català va dir, mira, jo vull continuar escrivint sobre el mateix, sobre les mateixes coses, que llavors cada pocs anys més tard, quatre anys més tard, escriu drames rurals, ho fa sota el seu doning de Víctor Català, per evitar l'estigma que podria tenir que una dona escrivís segons quins temes i que parles sobre segons quines coses. Aquest misteri que t'ha anat fascinant, Laia. Sí, no, no, bàsicament perquè jo crec que, i a partir també de textos d'Aurora Bertrana, per exemple ens diu que Víctor Català i Caterina Albert són al revés d'una mateixa moneda, que a mesura que anava coneixent a Caterina Albert, cada vegada li costava més identificar-la amb el personatge literari que era Víctor Català. I llavors, en aquest sentit, també val a dir que Víctor Català ella ho agafa d'un personatge d'una novel·la seva inacabada, en el moment en què ella es presenta a aquests Jocs Florals d'Olot, estava escrivint una novel·la i agafa aquest nom, Víctor Català, d'un personatge. Però sí que és veritat que a mi sempre m'ha sobtat molt el fet que ella decidís que tot i quan va ser ja una escriptora reconeguda, jo no em canviaré mai de la vida aquest pseudònim, que aquest pseudònim és el que a mi m'ha donat via lliure per escriure com jo volgués i fer-me aquest altre personatge meu com aquest altre, un alter ego, diguem-ne. I alhora és com dues persones convergint en una de sola. A mi això em sembla increïble, diguéssim, perquè al final tens una personalitat que ha esdevingut un puntal de la nostra literatura i sabem, sembla que sabem moltes coses de Víctor Català perquè tothom l'ha llegida i tothom la coneix, però de Caterina Albert potser no en sabem tant. I a mi aquesta faceta de la Caterina Albert és la que em sembla més misteriosa, diguem-ne. De fet, si s'ha de parlar d'un cas clar de distinció entre la persona i l'autor, és que aquest és un clar de manual, perquè és que realment Catriona Albert era una senyora de l'escala, una terratenent de l'escala, que va viure 90 anys, però Víctor Català va ser un autor que va viure molt menys temps, perquè va néixer, diguem, el 98. I després de la guerra del franquisme sí que va escriure, va continuar escrivint, però va ser com un dels puntals del modernisme i va ser un dels personatges capdals de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX. Clar, vull dir, unes friccions que al final no la van deixar de repudiar especialment pels nostres vistes. Sí, al final, jo crec que, com dèiem amb Josep Pla, aquest recolliment a l'Empordà, a l'Escala, és un moment de dir, bé, jo estic aquí, Caterina Albert està aquí, Víctor Català en realitat també, tot i que no deixa d'estar entre la cultura més alta de Barcelona i de tot Catalunya, però ella estava allà, i de fet, o sigui, si algú l'havia d'anar a veure, era realment anar-la a veure a casa seva, perquè a ella, moure's no li agradava moure's gaire. i al final es va tornar jo crec com una persona molt seva abans us explicava que va adoptar moltíssimes bèsties, l'encantaven els animals i Aurora Bertran explicava que quan ella l'anava a veure doncs Aurora Bertran explicava moltes coses dels seus viatges de tal que qual i la Caterina Albert al final el que es dedicava era escoltar i si parlava li explicava sobre la vida dels seus animalons vull dir que Sí que un punt de reclosa jo crec que sí que el tenia, i més centrada en la vida que hi havia a l'escala, i de la seva gent, i d'observar-los a ells, al final, i que tot això, evidentment, suposo que li servia també d'aliment per als seus escrits. Però sí que jo crec que aquesta part de reclusió hi va ser, hi va ser, i era volguda, feta expressament. Va ser, al final, un autoexili com el que es van posar Josep Pla després del rebuig del seu programa emocultural. Per això, després de l'èxit de Solitud, va escriure Caires vius, que la crítica furibunda d'on el sandisme va fer que no escrivís més, fins que anys més tard va escriure un film, que es considera la seva última novel·la, que de fet el pròleg ja explica que utilitza una metàfora com dient que un mos se li havia posat a la ploma, com per justificar que no havia estat escrivint durant tot aquest temps, també per la mala rebota que havia tingut després de l'èxit de Solitud. I un film també un altre cop torna a ser molt rebutjat pel programa cultural català. A mi m'havien dit moltes vegades que Víctor Català, vull dir, podríem definir-la també com aquella vida contemplativa, i tu em deies que no, Josep. Bé, contemplativa, és que al final potser també se l'ha volgut encasellar La senyora, en el personatge que ella també es va fer, que potser coincidia més amb el personatge de Catarina Albert que no de Víctor Català. Catarina Albert, que era la senyora terratinent de l'escala, que era com a molt mecenes d'Empúries, la cara seva, de fet, i tenia un petit museu sobre reliquis d'Empúries que es trobaven pels camps del voltant. Completament documentat, vull dir, legal, tot ben fet. Bé, en aquella època diem que el que avui es coneix com un espoliador en aquell moment era un amateur del patrimoni. Bé, en qualsevol cas, se l'ha volgut encasellar en la cosa contemplativa... Potser perquè era la imatge que volia donar ella com a Caterina Albert i potser després del seu rebuig, igual que Josep Pla es va fer el pagès per esquivar una mica la crítica, ella també ho va evitar per no entrar en xoc amb el panorama cultural hegemònic que s'havia imposat en contra seva. Però de fet, ella, a la seva boca de joventut, havia sigut crítica cultural, anava molt al teatre, es relacionava amb gent de l'altra cultura barcelonina catalana, vull dir, al final hem de també veure tota la complexitat de tot el personatge i tota la seva contribució cultural més enllà del personatge que es va construir un cop es va retirar de tot. Quina és la gran pregunta que et planteges, Laia, sobre Víctor Català barra Catarina Albert? El gran misteri. És que no ho sé, m'hauria agradat conèixer-la. O sigui, realment, i mira que, o sigui, hi ha molta gent que dius, oi, les admiro, però no sé si ja aniria a sopar. És que jo, Catarina Albert, o sigui, faria com Aurero Bertrana, aniria a passar els estius allà i hores i hores i hores a casa seva parlant amb ella, perquè... Tinc com el sentiment que realment devia deixar... Quan les persones són com tant que escolten més que parlen, realment hi ha com una part que et vols mantenir amagada, com teva, i em dona molt la sensació que Víctor Català o Caterina Albert era molt així. Bueno, suposo que et parlaria dels seus animalons. Segurament, i fantàstic, fantàstic. I ja per anar acabant, si m'heu de recomanar un llibre de Víctor Català, ho dic perquè em vull posar les piles. Ostres, clar, és que seria molt clàssic, perquè jo diria solitud, és que a mi em va agradar molt, tot i que ara fa poc que es va treure tota la recopilació Club Editor de tots els contes de Víctor Català, hi ha autèntiques perles, hi ha coses que estan molt bé, vull dir, també està molt bé, si vols descobrir Víctor Català, solitud està molt bé, però en tots els contes diem que hi trobaràs més varietat. Doncs m'ho llegiré tot. Jo per ser una mica més original, diguem-ne, abans li parlava en Josep del llibre aquest de Quincalla, que és un diccionari, i al final hi ha un miler de dagis que va escriure Catarina Albert, tenia insomni, i estava molt preocupada per la pèrdua de les paraules i el vocabulari català, i llavors hi ha aquest diccionari fet que jo crec que és una bona eina, diguéssim, per conèixer-la ella i el seu pensament, I com deia ella, a Catalunya cada dia es moren paraules, per tant, recuperem-ho. Víctor Català, Caterina Albert, geni i figura fins a la sepultura. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Som la teva veu. Som la gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Ja tenen 16 anys i ara totes cremes refreguen els cossos pels camps del costat. Un vestit de flors i una camisa descansen a l'herba si el riu és a prop. Marxen les hores buscant pires noves, tan sols els ocells les han vist, agafant les bicis sabent que és l'inici, sobre els seus caps s'ha fet la nit. Quan ja agafa la mà. No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat. No sé què som, què està passant? I entre uns clics els dits de l'altre, com si fos un videoclip. Què ens ha passat? No sé què som, però què ho ha passat? La Jana ja dorm, perquè quan sent un pit contra l'esquena li agafa la son. L'Eva s'ha llevat, està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat. que no sap cap tema dels 30 que té per llegir. S'apropa la Jana, que ve per darrere, diu que amb ella ha après a ser feliç. Quan li agafa la mà. No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat, no sé què som, què està passant. I el record, les tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, de tot el que som, però què ho ha passat? Li fa un petó al front. Mentre la camilla la Jana fa estona que pensa que es mor. Una mica més. Un terç d'una joia ja és fora del temple on la vida neix. És tan petita i té els ulls de la jana i quan plores sols l'Eva somriu. Ja passa vegades que algunes històries tenen un final feliç. Girona FM L'espai comunicatiu de la ciutat Gironès 92.7 FM El meu pit hi ha un forat negre i la seva solitud fa avançar la meva pena travessant la multitud fins a arribar a besar el vel nedre que sega cada un dels teus ulls. I aquest amor que tu reculls et remou i t'encadena perquè l'una cada cantó d'una fina frontera hi ha l'amor i el dolor que es declaren la guerra hi ha l'amor i el dolor que es declaren la guerra a que guanyi el millor. I la pols de la lluita fa una boira en el teu cor. I la pols de la lluita fa una boira en el teu cor. I la pols de la lluita... I jo em quedo aquí plantada, davant teu no em veuré, tota aquesta boira estranya a poc a poc la desfaré, fins que obris els ulls i em miris, fins que obris els ulls i vegin que tot és molt més senzill. que aquest amor que tu reculls et remou i t'encadena, perquè l'una cada cantó d'una fina frontera hi ha l'amor i el dolor que es declara en la guerra, hi ha l'amor i el dolor que es declara en la guerra a que guanyi el millor. Gràcies. Feliç per tantes coses que no m'hi caben en aquesta cançó Vull dir-te, vull agrair-te, vull explicar-te allò que sent el meu cos. Gràcies per les copes i pels tius petons, i per com em troques sobten els cançons. Gràcies per les hores, pels moments de mons, per donar-me tants motius per fer-te aquesta cançó. Per aguantar-me quan cau la nit, per fer real a quin somni humà. gràcies per les històries pels peus de foto que ningú no entendrà si el sol trenca la boira sabré que compto amb tu per fer-me acostar gràcies per les copes i pels trius petons i per com em toques sobte les llançons gràcies per les hores pels moments tan bons per donar-me tants motius per fer-te aquesta cançó Per aguantar-me quan cau la nit, per fer real a quin somni humil. I quan em mires pescat el pit, em torno vols recordant el que hem compartit. Notícies en xarxa Bon dia, són les 10. Parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra estan duent a temps.