Fires de Girona, nou Trueta i misteri de la Lleona

Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és divendres 25 d'octubre de 2024 i ens hem aixecat a Girona ara mateix amb 13 graus de temperatura. Comencem el dia amb el cel clar, però amb previsió que els núvols facin acte de presència durant tota la jornada. De moment, això sí, no s'espera que avui pugui ploure, però veurem què acaba passant. Un primer cafè per encarar millor el dia i per conèixer tota l'actualitat, les notícies, el temps, l'esport, agenda cultural, tot i més aquí a Girona FM, sobretot per intentar començar el dia amb energia, un dia especial, i és que avui comencen les fires de Sant Narcís de Girona i també avui saludem un dia més el nostre company Arnau Vila. Molt bon dia, Arnau. Molt bon dia. No sé si estàs content, estàs amb expectatives altes de cara a aquest dia de pregó. Sí, és un dia que, de fet, hi ha molta gent que també en té ganes de veure Jordi, Toni i Àngel davant, perquè, home, són dos que ens han marcat la infància amb unes cantarelles i unes cançons fantàstiques i avui, home, la veritat és que més d'un se li posarà la pell de gallina al balcó. Doncs sí, avui comencen les Fires de Girona 2024, un moment que molts i moltes han esperat i començaran, doncs, en res, tots els adeveniments, activitats, barraques, fires, tot el que comporta que arribi la festa major de la ciutat de Girona. I a veure com ho viu, en aquest cas en Saït Esvai. Molt bon dia, Saït. Bon dia i bona hora. Tu en tens moltes ganes, no? Bueno, sí i no. És a dir, tinc ganes ja de treure un anjo de sobra. Avui l'Arnau t'ha posat una sintonia, això sí, molt més tranquil·la, calmada, perquè estiguis una mica en pau, en pau mental. És que estic rebatat. O sigui, te l'ha posat per allò, perquè respiris fons, és a dir, una mica que hi hagi una sensació de tranquil·litat. Escolta, és divendres, de final de mes, amb un parell de dies de festa que tenim la setmana que ve, allò de cares. Sí, aviam, ganes del pregó, però també ganes de... Avui he vist alguns mapes, ja en si l'Uís Miquet ens explica. Ostres, sí, la setmana que ve el tanto, eh? Però ja demà mateix sembla que... Avui ens ens salvem, eh? Avui sí, però demà no, eh? Avui ens ens salvem, bueno. Demà... Ah, bueno, però sí, per qui vulguin anar les filles i barraques, per aigua, per aigua, perquè hi haurà pluja demà, eh? I com sempre diem, que la pluja ens enganxi banyant. Ah, això és molt bonic. Demà deu dir-ho. Sí, sí. A veure... Com ho tenim, això? Doncs mira, precisament, expliquem el sant oral i n'hi ha uns quants, això sí, curiosos, eh? Per començar, mira, Mare de Déu de la Bona Nova, també Sant Bernat Calbó, Mare de Déu del Cullell, Sants Crisant i Dària, i també, per anar acabant, Sant Crispí i Crispinià, que són patrons dels sabaters. Adéu-n'hi. Veus? Per tant, curiosos avui... I avui també curiosos els dies mundials, dies internacionals. N'hi ha un que et toca de primera mà, Arnau. I és que, mira, per començar, no és aquest, però és dia mundial de l'òpera, avui, 25 d'octubre. Per tant, mira, avui si us ve de gust i podeu sentir alguna òpera, avui ho podeu acabar de celebrar. També dia mundial del Karate. No sé si ho heu practicat mai, si us agrada veure el Karate. Doncs avui teniu el dia mundial d'aquest esport. Dia mundial de les persones de talla baixa. Bé, persones baixetes. Avui tenen el dia mundial. El seu dia. També dia internacional, el pà en toquet de la pell de papallona. Pell de papallona? No sé exactament què vol dir, però em sembla que és una malaltia. És una malaltia. Que s'escava la pell. I molt fràgils. Molt, molt fràgils. Doncs aquesta. malaltia que avui té el seu dia mundial i per últim doncs tenim també en aquest cas no, que està parlant siri sí, no, no, estan fent aquí un anunci em sembla i després per últim, mira aquest sí que toca Arnal de primera mà dia internacional de l'artista Home! A mi i tots els que estem aquí. Una mica tots, eh? No, perdona, un incis. Has dit el Dia Mundial de l'Òpera i us recordo que a partir de les 10, els dimecres, tenim moments d'Òpera aquí a la ràdio, eh? No, no, és que el teu ho controles tot, és increïble. És que tinc la programació aquí a la mà. I mira, més enllà d'això, també en tenim 4 més. El farem ràpids. Mira, el Dia Mundial dels Síndromes Mil... Ostres, molt complicat, eh? Milodisplàssicos. Milodisplàssicos. Sí, aquí, bueno... Passa per ara. És una cosa estranya, això, sí. Dia Europeu de la Justícia, això sí, clar i català. Dia Internacional del Champany. Oh, carai. No sé, que avui una copeta, jo per postres, no estaria malament, eh, Arnau? I mira, i avui sí, Dia Mundial de la Pasta. Arnau, no sé si us agrada més els macarrons, espaguetis, tallarins... Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Tagliatele Exacte, correcte. Una salsa aquesta de bolets. Exacte, amb un bologuesa, bologuesa. No, també, sí, però uns noixis amb bologuesa de salsa fongi. Un fongi espectacular. Espectacular. Escolta, una cosa, demanem disculpes des d'aquí a tots els itàlans parlants. Sí, exactament. Bueno, i a qui tingui gana, també. Sí, perquè estem fotent... Aquest torne al matí, no sé, un platet ja m'ho fotria, eh? No, no, sí. Ho fem amb tota l'estima i el carinyo que tenim per la grandíssima cultura italiana. I la gastronomia, òbviament. Deixem en aquest cas ja el centural i els milers de dies internacionals que hi ha avui. I anem a explicar les notícies, va. Molt bé, va, ara ja passen 9 minuts, gairebé 10 del punt de les 9 d'aquest matí, amb un repàs de com tenim les qüestions d'avui, en aquest cas parlant que el govern treu concurs, la redacció del projecte del nou Toretta per a 25 milions. La licitació del concurs, prevista pel mes de juliol, es desencalla, després que l'anterior govern aprovés que el Servei Català de la Salut podria iniciar el procés de contractació. El gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, va explicar que d'entrada se seleccionaran cinc finalistes durant el primer trimestre del 2025 i que d'aquí en sortirà el guanyador. Heredia subratllava que la licitació suposa girar la clau que engega el motor del futur campus amb la perspectiva que l'obra comenci el 2027. i que l'objectiu és que cap allà, el primer trimestre de l'any vinent, tinguem cinc finalistes seleccionats, que permetrà fer una segona volta, on s'aprofundirà més en com ha de ser aquest campus, un campus que ha d'integrar tant la part assistencial, com la part d'investigació, com la part de recerca, com la part de transferència del coneixement, i que... si tot va bé i tot va com tenim previst, doncs que potser cap allà als vols de Sant Joan podríem tenir el que hauria de ser el dibuix final del que ha de ser el campus de salut. Aleshores, la primera etapa comença ahir, s'acaba el 20 de desembre, a partir d'aquest moment veurem com anem engegant tota la resta. Per tant, ara sí que sembla que aquesta clau que havia d'engegar el motor d'aquest període ja la tenim encesa, hem fet l'ON, i per tant els terminis comencen a comptar de forma molt diferent. Per altra banda, els alcaldes de Girona i Salt, Lluc Salelles i Jordi Viñas van destacar la sintonia amb un projecte estratègic i la voluntat d'enllestir els canvis de planejament urbanístic en paral·lel al concurs. Nosaltres, com a ajuntament, el que vam fer des del primer dia que vam entrar com a govern va ser impulsar tant com fos possible la part del planejament urbanístic, que permetés que estigués aprovada perquè era una condició sine qua non per fer aquest concurs d'idees que avui comença a tirar endavant. Per tant, ara hem pogut fer tota aquesta feina, ho vam posar prioritat número 1 com a govern, Ho hem demostrat, la nostra voluntat també és que durant aquest procés que hi hagi el concurs nosaltres també puguem acabar la part del planejament per poder que quan tot estigui a punt llavors ja passem a la següent fase que evidentment hi ha pròpiament el projecte, la licitació i aquest procés que també volem que vagi tan ràpid com sigui possible. En una segona fase, licitada per Infraestructures de la Generalitat, s'adjudicaran el contracte de redacció del projecte i direcció d'obres, mitjançant un procediment negociat amb les propostes guanyadores de la primera fase. Un cop adjudicat es disposarà d'un termini de dos anys per la redacció del projecte bàsic i executiu. D'altres qüestions d'aquest matí, us expliquem també que una dona de 74 anys mor en caure dins d'un autobús turístic a Girona. Segons va avançar a Diari de Girona, els fets haurien tingut lloc a la Rambla de Xavier Cugat, al barri de Fontajau, a quarts d'onze del matí. En aquell moment el bus estava en marxa i la dona de nacionalitat a Suïssa va caure i es va fer un cop al cap que li va provocar la mort. De moment, la policia està investigant les causes que van provocar la caiguda. 9 i 12 d'aquest matí, d'altres qüestions, avui també us expliquem que guanyem Girona defensa la gestió feta per Font i Salelles amb el personal municipal d'Arran d'una denúncia, Antifrau. Sí, la denúncia, que és anònima, demana que se'ls investigui pels incompliments de l'acord del 2019-Arran de la valoració de llocs de treball, que es va traduir en nombroses demandes als jutjats. Un conflicte, però, que s'ha resolt aquest mandat arran dels acords que ha tancat l'equip de govern amb la plantilla. Apunt avui va avançar cantifrau, descarta investigar-ho d'ofici. Guanyem sosté que les acusacions no tenen cap fonament i que obeeixen a l'objectiu de desgastar políticament. Satse Girona proposa destinar el descampat del costat del pont Endalter a aparcament per a treballadors del Trueta. Els professionals de l'Hospital Trueta de Girona estan cansats de tenir problemes per aparcar a l'hora d'anar a treballar. Les zones que hi ha disponibles al voltant del centre sanitari sempre estan plenes i això genera problemes de mobilitat per a la majoria de treballadors. Els representants del sindicat SATSE apunten que hi ha una manca d'estacionament adequat als professionals sanitaris per resoldre la situació. Aquest dijous el sindicat es va reunir amb la tinenta d'alcaldia responsable de l'àrea de transició ecològica i transformació urbana, Cristina Andreu. A la trobada, els portaveus de SATSE a Girona han posat sobre la taula una sortida a la manca de places d'aparcament i és que es tracta del descampat que hi ha a la plaça de la vila de Perpinyà al costat del pont sobre el Ter, que hi ha al costat del Trueta. La tinenta d'alcaldia ha valorat positivament la proposta i s'ha mostrat receptiva a convertir l'espai en un aparcament públic. El sindicat assegura també que Andreu s'ha compromès a tirar la proposta endavant abans de finalitzar el mandat, remarcant que l'aparcament està obert a tota la ciutadania, no només als treballadors del Trueta. Més qüestions d'aquest matí. Parlem del 68% de les grans empreses gironines perquè creixen en facturació i 6 de cada 10 tancaran l'any sense fer ajustaments. És una de les conclusions de l'estudi Girona 100 SA que fa conjuntament la consultoria KPMG i la Universitat de Girona. L'informe recull que millora l'optimisme de les empreses sobre la situació econòmica, sobretot entre les familiars, però que tot i això les dues principals preocupacions que afronten ara mateix són la dificultat per captar i retenir el talent i l'increment de les matèries primeres. A banda, més de la meitat de les firmes, el 55%, reclamen reduir burocràcia i més simplificació fiscal. L'estudi també posa en relleu que fins al 77% de les empreses van augmentar plantilla el 2023. El catedràtic Josep Oliver preveu que l'economia gironina creixi un 3% durant el 2024. Aquesta és una de les previsions del catedràtic amèric de la Universitat Autònoma de Barcelona i director també de l'Anuari Econòmica Comarcal BBVA 2024. Després que la demarcació tanqués el 2023 amb un creixement de 3 punts, Liderant també la recuperació post-pandèmia a Catalunya, Oliver preveu que aquest exercici es tornarà a tancar amb xifres que estan fregant el 3%. En la presentació de l'estudi a Girona, juntament amb el director de zona del BBVA, David Meavilla, el catedràtic va explicar que la província ha vist un cert canvi de tendència respecte als motors de creixement. Oliver va relatar que sectors que no depenen directament de l'activitat turística han crescut considerablement com el de les comunicacions, serveis sinancers o assegurances, entre d'altres. Un quart de deu d'aquest matí, d'aquest divendres, parlem de cavallets, nòria o paperina de castanyes. Girona crea un joc de memòria per impulsar l'ús del català durant les fires. Després de l'èxit l'any passat del joc de la mosca, enguany es torna a apostar per un joc, en aquest cas un memory, amb la imatgeria de les fires i la cultura popular i la seva denominació en català per promoure l'ús de la llengua començant pels infants. Des del consistori se n'han imprimit 15.000 unitats que es repartiran a les escoles i a centres cívics i 35.000 estovalles per fer difusió del joc que es trobaran a establiments de restauració. Núria Riquelme és la regidora de Llengua Catalana. Un any més presentem aquesta campanya de les fires en català. Ja fa molts anys que des de l'Ajuntament treballem perquè hi hagi aquesta presència del català en el marc de les fires, per promoure tot l'imaginari de les fires i també el vocabulari específic. Ens vam plantejar tornar a repetir una proposta lúdica per connectar amb la canalla i perquè treballi amb tot el món imaginari de fires i vocabulari específic d'algunes dels elements de les fires. un joc de memòria clàssic. Sí que vam treballar una mica alguns elements típics de les fires, les barraques, les mosques, però també algunes paraules que potser són més, que a vegades no diem exactament correctes en català, com la paperina de castanyes, els autos de xoc, els cavallets, el cotó fluix de sucre... Des del consistori també s'ha facilitat tota la retolació als firaires perquè aquesta sigui en català i una pancarta amb el lema Viu les fires en català. El Jack inaugura l'exposició 50 anys pintant Girona. Aquesta és una mostra que repassa els 50 anys d'existència del concurs de pintura ràpida infantil i juvenil i es podrà veure fins al dia 22 de novembre. La mostra recull 47 dels 50 cardells que han anunciat... des de 1974, la celebració del certamen i també una col·lecció d'imatges del concurs, en aquest sentit, entregues de premis i trobades del jurat. El president del GEC, Francesc Ayuela, va destacar també la fortalesa del concurs i va agrair la confiança i suport de les escoles, professors i alumnes que han participat en aquest mig segle. I aquest matí també us expliquem que Salrà posa en marxa els tràmits per recuperar l'antic camí que uneix Girona i Sant Daniel. En aquest cas coneix Salrà amb Girona i passant per Sant Daniel. Es tracta del camí de Mas Veray, situat entre dues propietats privades i que porten temps deshabitades. Els propietaris, però, van adquirir els terrenys al març del 2023 i van col·locar unes tanques perimetrals que impedien l'accés a aquest camí, fet que va provocar queixes de diverses persones que van demanar explicacions a l'Ajuntament. Aleshores, el consistori va demanar a l'equip redactor de l'inventari municipal de camins de Salrà que investigués la titularitat del camí, ja que no figurava en l'inventari de 2019 ni en l'anterior del 2003. Finalment, el passat mes de juny, l'informe de l'equip va determinar que es tractava d'un camí carreter que unia les dues localitats des de temps immemorials i que, per tant, el declara de naturalesa pública i titularitat municipal. 9 i 18 d'aquest matí, enclau Comarques de Girona, parlant que el jurat avala la tesi del fiscal i declara culpable d'assassinat el transportista del crim de la Junquera. En aquest sentit, el jurat popular ha declarat culpable d'assassinat Adrià Claudiu Baico, en aquest cas el transportista que va matar un altre a la Junquera el 16 d'octubre de l'any 2021. En un veredicte sense fissures, on totes les decisions s'han pres per unanimitat, el Tribunal Popular ha avalat al 100% la tesi del fiscal, ha declarat també l'acusat culpable d'un segon delicte de temptativa d'assassinat per haver ferit un company de la víctima i d'un altre contra la seguretat viària per haver fugit amb una furgoneta anant begut. El veredicte en rebutja aplicar-li eximents en aquest sentit, com també demanava la defensa i només li estima un atenuant d'embriagadesa. La fiscal ha mantingut la petició de 28 anys i mig de presó i la defensa ara sol·licita que se'l condemni a 15 anys. Taponada pels submarinistes la fuita de combustible del pesquer enfonsat davant de la costa de Roses. Els bombers i salvament marítim van poder taponar aquest dijous al vespre la fuita de gasoil del pesquer que ahir al matí es va enfonsar davant la costa de Roses, després que al migdia els equips d'emergències ja haguessin aconseguit contenir el vessament. L'embarcació tenia 2.500 litres de combustible al dipòsit. Protecció Civil va activar el pla d'emergències per contaminació d'aigües marines i el gra i supacuàtic dels bombers van ser els encarregats de submergir-se per taponar la fuita sota l'aigua. No hi va haver ferits i els cinc pescadors van poder ser rescatats per un altre pesquer. Més qüestions, anem cap al matí i parlem que es mobilitza per agir el tancament de l'empresa de reciclatge de bateries. Centenars de veïns de bon matí es van manifestar aquest dijous a la tarda per exigir el tancament de l'empresa de reciclatge de bateries que hi ha al costat de la cementiri. Els impulsors de la protesta asseguren que la factoria és contaminant i que la pol·lució s'ha convertit en un problema de salut pública. Per això reclamen a la Generalitat que rebuqui la llicència d'activitat que té vigent des de fa 20 anys. Francesc Peu és el president de l'Associació Cívica Bon Matí Prou Contaminació. El motiu d'aquesta marxa és una marxa de protesta per la contaminació que pateix el poble de Montmatí, causada per la planta de reciclatge de bateries plom àcid, que és un residu perillós. Uns informes han determinat que tot l'entorn està contaminat per metalls passants, sobretot plom, Però, a més a més, les emissions que fa de fums i les emissions difuses contenen compostos orgànics volàtils, alguns dels quals són cancerígens, com és el botadiè i altres. A més, els veïns recorden que hi ha diversos informes que certificen la presència de substàncies cancerígenes. Els documents ja els han enviat a la Generalitat, però no han rebut resposta. Més qüestions d'aquest matí de divendres. Parlem de drets socials perquè impulsa un nou model de cures per endarrerir al màxim l'entrada de la gent gran a les residències. La consellera Mònica Martínez Bravo ho va explicar en una visita al cellar de Massanet de la Selva, un servei similar al d'un centre de dia. En aquest espai la gent gran pot fer diverses activitats i tallers per exercitar la memòria i l'estat físic dels usuaris. Per la consellera és una prioritat que les persones estiguin el màxim de temps possible a la seva comunitat i per això volen impulsar aquest model de centres com el que hi ha a Massanet de la Selva. d'un nou model de cures centrades en la persona que serveixen per fomentar la desinstitucionalització de la gent gran, que puguin estar al màxim temps possible a la seva comunitat, als seus pobles, amb les seves famílies i endarrerir al màxim el temps que passen d'estar institucionalitzats en residències. I sens dubte és un model d'èxit que volem seguir potenciant. La peculiaritat de l'espai de Massanet de la Selva però és que el centre està al costat del casal de la gent gran. L'alcaldessa Natàlia Figueres va demanar a la consellera que en la mesura que es vagi normalitzant aquest servei arreu de Catalunya es busquin espais de convivència amb altres serveis municipals per la gent gran. 9 i 22 d'aquest matí. D'altres qüestions, parlem que el govern espanyol aprova destinar 12,74 milions d'euros en ajuts al fabricant de ciclomotors i motocicletes Rieju. 4 empreses catalanes, Rieju, en aquest cas, 4 empreses catalanes s'han adjudicat 16,8 milions d'euros a subvencions als fons europeus de la línia del PERTE. per al foment del vehicle elèctric. La companyia que més recursos rebrà serà el fabricant de ciclomotors i motocicletes Riejo, situada a Figueres, que podrà accedir a 12,74 milions en ajuts entre préstecs i subvencions. També us expliquem avui que adjudiquen per 170.000 euros l'estudi informatiu del tram entre la GIP 5106 i la Nacional 2 de la futura Ronda Nord a Figueres. Infraestructures de la Generalitat adjudicat el contracte de serveis per la redacció de l'estudi informatiu de la Ronda Nord de Figueres, en el tram que va des de la carretera Jeep 5106 fins a la Nacional 2 i que preveu la construcció d'un túnel que ha d'unir l'Avinguda Salvador Dalí amb l'estació de l'Ave de Figueres Vilafant, passant per la falda del castell de Sant Ferran. La licitació es va obrir el març passat i s'hi van presentar 5 empreses. L'adjudicatària ha estat Ingenieros M3 SLP per un import de 170.000 euros que disposa d'un any per presentar l'estudi. La previsió és que el 2025 es pugui aprovar el projecte executiu de la primera fase i que el 2026 s'iniciïn les obres amb un pressupost de 6 milions d'euros. Avui també us expliquem que l'ACA inicia les proves de la nova canonada que bomba aigua de Figueres a Pont de Molins per millorar-ne l'eficiència. Unes proves que han servit per comprovar que el sistema treballa de manera correcta i que s'allargaran encara uns dies més. La nova instal·lació, que permetrà regenerar 7.600 metres cúbics d'aigua diaris, entrarà en marxa el novembre i servirà per alimentar els acuífers i assegurar també el rec agrícola, una demanda reivindicada per a la pagesia de la zona especialment afectada per les baixes reserves de l'embassament de Darnius Boadella. Es tracta d'una obra pionera que el govern no descarta implementar a d'altres zones que ho necessitin. I el Consell de la Selva impulsa una campanya per explicar l'increment de la taxa de residus. Aquesta iniciativa pretén donar suport als ajuntaments de la Selva a l'hora de justificar les noves taxes de residus pel 2025, que responen a les normatives ambientals actuals. Amb l'entrada en vigor de la llei estatal de residus 7 barra 2022, es requereix que a partir del 2025 les taxes cobreixin el cor real de la gestió de residus municipals i segueixin criteris de pagament per generació. Aquest nou marc legislatiu ha provocat que els municipis hagin de replantejar els preus per ajustar-se als requeriments legals, cosa que ha portat a un augment de la taxa d'escombraries en diversos casos. La campanya inclou un vídeo explicatiu i materials gràfics que s'han distribuït als ajuntaments per difondre a través dels seus canals. 5 minuts i dos quarts de 10 d'aquest matí, canviem de tema, parlem de govern i Moncloa perquè constitueixen una comissió de seguiment per a la publicació de normes estatals en català. La Constitució s'ha formalitzat en una reunió entre el secretari del Govern, Javier Villamayor, i el subsecretari de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts de l'executiu estatal, Alberto Herrera. L'executiu estatal havia pactat la mesura de juliol passat amb el govern anterior i l'objectiu és que el nou suplement en català es pugui publicar a partir del proper 1 de desembre al BOE. Amb dues parts han coincidit que la mesura és un pas més en la normalització i l'enfortiment de les relacions institucionals entre els dos governs. Camiem de tema la bona temporada voletà i de tornar a situar la regulació de bolets en el punt de mira. Més bolets al bosc vol dir més gent i això sovint va lligat a males praxis i més malestar entre veïns i propietaris forestals. Aquest any s'ha notat un increment de colles de gent que accedeixen a finques privades per collir bolets que després van a restaurants i mercats. Es tracta d'una pràctica d'economia submergida no regulada i per tant al marge de la llei. Tot plegat torna situant al punt de mira l'etern debat sobre si cal o no regular la recol·lecció de bolets. I en clau estatal parlem de l'actriu i presentadora Elisa Moulià, perquè denuncia a les xarxes socials haver estat víctima d'assetjament sexual d'Arrejón. El ja exportaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Arrejón, que aquest dijous ha presentat la dimissió i ha anunciat també que deixa la política després que hagin transcendit acusacions anònimes contra ell en el mateix sentit que les de Moulià. La presentadora és haver així la primera persona que surt de l'anonimat per denunciar els presumptes comportaments masclistes de Rejon. Ho ha fet amb un text breu a la xarxa Social X, on escriu Hola, jo soc víctima d'assetjament sexual per part d'Iñigo Rejon i ho vull denunciar. Desconvocada la vaga al transport de mercaderies després d'un pacte per avançar la jubilació dels conductors. En concret, en dues parts, s'han compromès a sol·licitar l'administració competent en un termini de 20 dies que inicia el procediment per establir coeficients reductors per l'avançament de l'edat de jubilació. El sindicat subratlla que el pacte s'ha subscrit amb la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies i que no s'hi han sumat la resta de patronals del sector. Comissions Obreres també indica que el pacte no afecta el sector de transport de viatges, la vaga del qual continua convocada. Ens acostem al punt de dos quarts de deu. Atents, perquè arriba el temps. Doncs connectem amb ell. Lluís Mimo, bon dia. A veure, explica'ns com serà això d'avui. Bon dia. Un temps que ha d'estar dominat encara pels núvols, més aviat prims, a gran part de Girona. De fet, el cel estarà mig ennubulat gran part d'aquest matí i d'aquest migdia i amb poques possibilitats de pluja. També hem de destacar que el vent del sud es deixarà sentir, sobretot a Randamar i també en algunes contrades de l'alt Ripollès, de la banda del Puigacalm i, per tant, del sud de la Garrotxa. Un temps, per altra banda, més aviat. Suau, la temperatura avui no vol variar i serà durant la tarda i aquest vespre el moment en què començaran a arribar alguns ruixadets, de moment, locals, sobretot a l'interior i amb més probabilitat al Ripollès i a la comarca de la Cerdanya. Sí que el dissabte tindrem una bona traca de xàfecs que, sobretot, arribaran... Cap al matí i migdia arribaran a totes les comarques gironines i en algun cas amb tempesta. Baixarà ràpidament la temperatura i a l'Alpirineu acabarà nevant, cap als 2.300 metres aproximadament. El diumenge fins i tot, més clarianes que no pas núvols, sobretot al matí. Ho anirem seguint a la xarxa. Molt bé, doncs moltes gràcies, Luismi, per aquesta informació. Ens retrobem el dilluns, que tinguis un molt bon dia. Els esports arriben ara mateix. Bé, avui hem de parlar de la indignació dels socis a les xarxes perquè veure el Jornal Liverpool valdrà entre 87 euros i mig i 125 euros en 50 cèntims també. Correcte. A X, la piulada del club està plena ja de desenes de comentaris extremadament crítics amb la decisió del Girona. Els mil socis més antics, i això sí, els que van estar en el sorteig i els va tocar la possibilitat Per veure aquest Girona-Liverpool podran comprar les entrades des d'ahir i fins al 4 de novembre a mitjanit. En cas que aquest període no s'hagin exhaurit les entrades disponibles, la resta de socis que van participar en el procés de sorteig d'entrades en podrà comprar del 4 de novembre fins al dia 6. A partir del dia 7, si en queden, s'obrirà a tots els socis. Per tant, indignació a les xarxes dels socis del Girona que també es queixen que paguen entrades més cares fins i tot que l'afició visitant. O sigui que... Bé, coses segurament derivades del moment històric, però no sé fins a quin punt. Més enllà de la polèmica, recordar que aquest cap de setmana tenim molt d'esport aquí a Girona FM per començar demà. Tenim doble sessió amb el bàsquet Girona que juga contra l'U Camp Murcia a partir de les 6 de la tarda i que podreu sentir aquí a Girona FM i mitja horeta més tard i ho haurem d'encavalcar i combinar doncs podrem viure l'Espalma Girona en aquest partit de Lliga on veurem si el Girona pot recuperar algun jugador i estarem a l'expectativa perquè estaria bé tornar al camí de la victòria. I ja diumenge l'Uni Girona que juga a Fontejau a partir de les 6 de la tarda contra l'Araski en aquest inici de temporada de moment immaculat de les de Roberto Íñiguez que intentaran sumar una nova victòria i també podreu sentir-ho aquí a Girona FM, per tant no us desconnecteu perquè podeu gaudir de tots els partits de l'esport d'elit a Girona aquí a la Ràdio Municipal. I a veure si dilluns al Girona Joc podem parlar de victòries Un triplet de victòries aprofitant l'inici de les fires de Sant Narcís amb el bàsquet Girona que ho necessita segurament més que cap dels altres però no treu que el Girona també una mica per esvair alguns dubtes per agafar certa tranquil·litat i per recuperar jugadors de la millor manera també faria bé de sumar contra les Palmes que va guanyar a l'anterior jornal del primer partit de Lliga per tant segurament voldrà donar-li continuïtat, i l'Uni Girona, que és el que està millor en aquest inici de temporada, doncs que voldrà també seguir sumant de cares al creixement de l'equip, que de moment s'està fent de la millor manera. Molt bé, doncs ja ho sabeu, els esports gironins, aquest cap de setmana, com sempre, a la Ràdio de la Ciutat. Arriba la cultura! I parlant que el Bòlit i el Museu d'Història organitzen una exposició sobre la Girona de finals dels 80 i dels 90. La mostra infralocus als 90 Girona, una dècada de 20 anys. Què? Ah, vale. Què ha passat? Què ha passat de casa? Ah, vale, no em pensava que havia passat alguna cosa aquí a la taula i no me l'havia enterat. Comissariada per Eduard Camps i Jordi Mitjà posarà l'accent als artistes de l'època i en aquells col·lectius de persones activistes que vivien al marge dels circuits oficials. Per aquesta mostra els comissaris han fet un exercici obert d'arqueologia contemporània rastrejant bona part d'allò que passava a la ciutat fora dels circuits oficials, moviments socials, per exemple, esdeveniments, concerts, festivals, exposicions o diferents accions culturals que surten del que entenem com a oficial o visible. Quim Allats és regidor de Cultura de Girona. Una mica aquest sota ciutat, fent algun com paral·lelisme a com podria ser el sota bosc, i aquesta precisament exposició se centra en aquest, d'això m'ha fet servir aquesta llicència de sota ciutat, en un moment que és molt explosiu a la nostra ciutat, una construcció de ciutat viva, activa, molt explosiva, sovint fent el paral·lisme d'aquest que dèiem del sotabosc, que és on pasen més coses i on hi ha més activitat i on explosiona molt més i precisament crec que aquesta és una de les constatacions. La proposta s'inaugurarà aquest dissabte, dia 26 d'octubre, en el marc de les Xires de Sant Narcís i es podrà veure fins al 9 de febrer de l'any 2026. Tot d'altres qüestions, en aquest cas parlem de la companyia Xilena Bonobo perquè porta a la temporada d'alta una reflexió sobre la discriminació en democràcia. És la tercera part d'una trilogia que reflexiona sobre les formes de violència i discriminació en democràcia i ho fa a través de diàlegs àgils carregats d'humor negre i desafiants que conviden el públic a obrir un debat sobre la complexitat de les relacions humanes. L'obra presenta una família que ha construït un negoci pròsper gràcies a les seves polítiques inclusives i antidiscriminatòries i planteja una problemàtica quan la seva harmonia es veu alterada, en aquest cas, per l'aparició d'una germana criada en un entorn completament diferent, que posa al descobert prejudicis i pors insospitades. Pablo Manzi, en aquest sentit, és el codirector de l'obra. Yo diría que eso es como lo primero La funció d'aquest diumenge, el Teatre de Salt, serà l'estrena de l'obra a Catalunya. Molt bé, ara mateix són les 9.35 d'aquest matí, una de les cançons que us agradarà. I ja l'escoltem de fons. Miqui Núñez publica el tema Serem més forts, nou avançament del primer EP en català. Em sembla que t'agrada aquesta pau. Bé, mira, i potser la podeu sentir el dia 3 de novembre, que Miqui Núñez vindrà a les fires de Sant Narcís. Doncs segurament sí que es podrà escoltar, perquè es tracta d'una de les cançons més corajades de la Gira d'Estiu de Miquí Núñez, tot i no estar publicada, segons afirmen des de l'entorn de l'artista. Després de jugar amb tocs electrònics, també dins del meu cap i de posar banda sonora a l'estiu... Amb Tiraria enrere, Serem més forts transporta una atmosfera més íntima i potser a l'hora èpica afirmant les mateixes fonts. En aquest sentit, la lletra proposa superar els obstacles sense oblidar el passat i recordar la importància de parar el món per respirar, agafar aire i continuar pas a pas. I a cada pas, i a cada salt, i a cada error serem més forts. Doncs ja ho sabeu, el 3 de novembre Miqui Núñez el tindrem així no, però abans també tindrem tota una varietat d'artistes, escolta, entre la Copa, entre aquí també el Parc del Migdia, no us ho perdeu perquè tenim una llarga, una llarga, un llarg ventall de músiques que podrem gaudir tots i totes a la nostra ciutat. A més a més, els Sardanes, els Pilars, els Castells, tot en la festa major que començarà avui mateix. Un reguitger espectacular. Un reguitger increïble. He dit moltes paraules en comptes de dir reguitger. Molt bé, molt bé. Com el tenim? A veure, ja, tenim moltes propostes, segurament que sí, a rebentar, no, avui? Més que mai. Un reguitjell. Ja el que vulguis, nen. És que m'agrada molt la paraula. Anem per parts. 29 concurs internacional Soldat de Plom. Això divendres, sabte i diumenge a l'església de Sant Lluc. Entrada completament gratuïta. xocolata i titelles, amb la mula, bava, festa, o en aquest cas, fires a Sant Narcís, a partir de les 5 de la tarda, des del Parc de Vistalegre, activitat completament gratuïta, és que aquesta tarda la tenim, clar, a Cerca Viles, amb els gegants i capgrossos de Girona, acte popular, sortida des de diferents punts de la ciutat, a partir de 3 quarts de 6 de la tarda. En aquest sentit, acabaran totes, en recordem, acabaran totes a la plaça del Vi, per tal de poder, tenim, per exemple... Bava Barota, tenim la falera gironina, també tenim Cercavila amb els gegants de Santa Eugènia, de Ter, també amb els gegants de l'esquerra del Ter i la Caixa de Trons, i com dèiem, la idea és arribar fins a la plaça del Vi en el moment que tindrem el pregó. A més a més, Valls a la plaça del Vi, com dèiem, també això a partir d'un quart de vuit de la tarda, la plaça del Vi, com hem dit, activitat completament gratuïta, pregó de fires de la mà d'Àngel Davant i Jordi Tonietti, avui a partir de les vuit del vespre, recordem nosaltres en directe a partir de dos quarts de set de la tarda des de l'Ajuntament, també per parlar-ne. A més a més, diverses activitats en paral·lel a tot això, punxada de vinils a la pedra, aquest concert a partir de les vuit del vespre, En paral·lel també al Llac dels Signes, aquest a l'Auditori de Girona, a partir de dos quarts de nou del vespre, però ens centrem en fires, per exemple, i en les activitats de Sant Narcís, els Diables de l'Unyà, que, per exemple, a tres quarts de nou del vespre, a diferents barris de la ciutat, tindran el retró de coets i l'anell de foc. A més a més, el pregó de les cires populars, que serien en aquest cas la de Santi, a les 9 del vespre, a l'Ateneu 24 de juny, on també tindrem altres activitats i concerts, precisament a l'Ateneu 24 de juny, com per exemple, podríem dir, els Rockin'Ladies, que actuaran a partir de dos quarts de 12 de la nit, però bueno... Gotts, també. O els Hot Gotts, també. Llavors, clar, cerca Vila de les Justes dels Quatre Rius, també a partir de les 9 del vespre, des de la plaça del Vi. Ja hem comentat Hot Do, Lluís Coló Matrió, en de Kit Carlos. Això és el Sunset Jazz Club a partir de les 10 del vespre. I ja anem tancant, ara sí, les Justes ja les hem comentat. I avui a Barraques em sembla que tenim Bullit, d'en Peralbo i el Convoy i també tenim Calavento Déu-n'hi-do, eh? I avui, si no ho saps Seïti, perquè no m'ho has comentat, cosa estranya, hi ha ple també Ah sí, hi ha un ple extraordinari Hi ha un ple extraordinari De les ordenances municipals Has encertat de ple, nen Sí, a partir de dos quarts de dues al migdia Per tant, si voleu seguir el ple també ho podeu fer aquí a Girona FM Estem a tot arreu, és espectacular Jo us dic que, evidentment, la festa d'avui, el pregó i tot l'ambient el podeu escoltar a la ràdio, però escolteu-me, si podeu anar a la plaça d'Albi, aneu a veure la Molassa, el Gerió, el Beto Saura, tota la festivitat amb l'Aigla, a més a més, es farà de molt bon veure, i nosaltres qui serem, estarem a l'Ajuntament Nadal, per poder tenir una vista extraordinària, per poder-vos-ho explicar de primera mà. Per tant, doncs, a partir dels quarts de set, cap a la plaça d'Albi. O abans, eh? Perquè el tema per caminar i també lloc, millor que aneu abans, eh? Caminant. O caminant, sí, sí. Però si voleu tenir bones vistes, aneu-hi... Jo crec que potser algú ja comença a agafar vistes ara mateix, eh? Encara falta una miqueta. Molt rebé. Doncs ara mateix, quan són ja... Val, falten 20 minuts pel punt de les 9. Fem ràpidament... De les 10. De les 10, perdoneu. De com tenim aquestes efemèrides del dia d'avui i d'aquest 25 d'octubre. El 1965, tal dia com avui, un 25 d'octubre, molts de vosaltres segurament que ho recordareu, cau un nou aiguat sobre Girona el tercer en un mes i provoca inundacions a la carretera de Barcelona i als carrers del barri vell. El 1979 es vota el referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la demarcació de Girona. El sí guanya amb gairebé el 90% dels vots. Tal dia com avui, el 25 d'octubre del 1996, s'inaugura la nova Deixaleria Municipal al Polígon Industrial de Maixirgo. El 98, la colla Castellera Minyons de Terrassa descarrega el primer 4 de nou net del segle XX en la millor diada Castellera vista mai a Girona. Això passava el 98. I finalment el dia com avui mor el músic compositor instrumentalista Josep Biader, el d'edat dels 95 anys. Aquestes són les efemèrides del que passava un dia com avui. Doncs aquí acaba aquesta primera part del primer cafè i de seguida refem una petita pausa i tenim més cosetes, no? Com ho tenim això? Doncs mira, ara farem el talladet, ens acompanyarà en aquest cas Carme Cluselles, directora del Museu d'Art de Girona, ja veuràs per què Arnau, perquè em sembla que t'agradarà moltíssim el tema d'avui, a més a més... Després saltarem el punt de la tertúlia amb Jordi Grau i companyia i després els Quatre Rius. Uns Quatre Rius que avui intueixo sent divendres que tindrem atenció cinema, no? No. Avui no. Avui no tenim cinema. Avui recorda que estem en dia especial, recorda que avui donen el tret de sortir de les fires de Sant Narcís, per tant, escoltarem els pregoners d'aquest any i, a més a més, també... una sèrie de recomanacions o prèvies que hem pogut anar fent al llarg d'aquests dies amb els serveis municipals d'aquí de Girona. Parlarem sobretot de prevenció, parlarem sobretot de les opcions que hi ha disponibles en els espais de fires i barraques per tal que siguin uns espais segurs, inclusius i per a tothom. Això ja m'agrada més, eh? Molt bé, doncs fem una petita pausa i ens hi posem un toplegat. Espera, home. I què més tenim? Però clar, després dels Quatre Rius... Seguim a Girona FM i a dos quarts de set de la tarda... El pregó. És el que hem dit durant tot el matí. Ja ho hem dit durant tot el matí. Ja, però és que les paraules se les ha emportat el vent, saps? Seguim insistint. Molt bé, però fa molt poc que ho hem dit, eh? És a dir... Què tenim avui? Dos quarts de set, seguit? Dos quarts de set. Avui, de la tarda, eh? Avui? Si no, no. Hora peninsular. Exacte, sí, sí. Escolteu-me, ens hi posem... Ens hi posem que tenim molta feina. Ara tornem... Som la teva veu. Som la gironina. Viu la Fira amb els 5 sentits. Observa les propostes més innovadores. Tasta els productes de proximitat. Flaira l'aroma de les grans idees. Palpa les tendències que estàs buscant. I escolta tot el que tenen per explicar. Vine a la 62a edició de la Fira de Mostres del 29 d'octubre al 3 de novembre de 10 del matí a 8 del vespre al Palau de Fires de Girona. Ja tenim aquí les Fires de Sant Narcís. Del 25 d'octubre al 3 de novembre tens una cita amb la ciutat de Girona. Concerts, gegants i capgrossos, castellers i moltes activitats més que podràs consultar a girona.cat barra Fires de Sant Narcís. I si no et vols perdre res, segueix-nos a les xarxes socials. Ajuntament de Girona. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina. Segueix en directe a l'inici de les Fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del Vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonieti. No et perdis el tret de sortida de les feres al 92.7 de Girona FM i en streaming a gironafm.cat Som la teva veu, som la gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. I obrim ja la recta final d'aquest primer cafè d'aquí, de Girona FM, i ho fem obrint la porta al Museu d'Art de Girona. En aquest cas ens acompanya la seva directora, Carme Closellas. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda a una temporada més. Bon dia, bon hora. Bon dia. Com ha anat aquesta pausa sense ràdio, tranquil·la? Bé, sí, la pausa sense ràdio l'hem aprofitat per no tenir pausa, moltes altres coses. T'anava a dir... Ganes de fires, abans de començar. Ganes de fires o què? Sí, el que passa és que aquest any per fires fem poquet. Hem endarrerit la nostra exposició tradicional de fires. Clar, ben fet. Un mes més per... Bé, per fires precisament ens arriba obra de Xile que podrem veure ben aviat aquí a Girona. Sí? Sí, sí, una exposició que dediquem a l'artista catalano-xilena, Roser Bru. que ens ho va comentar, i de fet m'ho vas comentar tu també segurament, sí, sí, molt poc coneguda avui però en canvi sempre molt imbricada i molt participativa de tot el que va ser sobretot l'art català dels anys 60, 70, 80... De fet, és una de les artistes més reconegudes de tota Llatinoamèrica, Premi Nacional de Pintura a Xile, i podríem dir que ens la disputem una mica. Ella deia que pintava amb xilè, però amb accent català, i al final acaba sent d'un altre lloc. Però ella sempre es va sentir molt catalana, ella va exiliar-se després de la Guerra Civil, va arribar a Xile amb el Winnipeg, el mític vaixell dels exiliats republicans que va flotar a Pablo Neruda, va mantenir sempre molta amistat amb Pablo Neruda i va desenvolupar allà tota la seva carrera pictòrica que, com podreu comprovar aquí a Girona, és d'una gran excel·lència. Jo t'agrava dir moltíssimes coses i, a part, és que m'acabes de donar una molt bona excusa per tornar a venir-vos a veure, que és el que faré. Així m'agrada, és el que volem que feu tots. Ara bé, centrant-nos en la qüestió d'avui, ja ho vam avançar una mica l'altre dia amb el Miquel Àngel a Fumanal, però parlarem avui de la lleona de Girona. Sí, senyors, sí, senyores. La lleona de Girona. Què és lleona? És lleó o és una mona? Bona pregunta, sí, perquè me'n recordo que fins fa relativament poc es definia com a mona. O la definien com a mona. Exacte, i de fet, en aquest estudi que presentem precisament demà, i que hem editat i impulsat des del Museu d'Art de Girona, el que apareix és en quin moment es comença a trobar en la documentació que es parla d'una mona. Probablement el fet que es digui que és una mona és un tema de visió, perquè l'escultura aquesta, com sap tot Girona, es troba rapada dalt de tot d'una altra, d'una esbelta columna, i probablement ja estava malmesa, de manera que el rostre del lleó ja es veia d'alguna manera menys tingut i semblava més una mona, potser, que una lleona. També pel fet que lleons que s'arrapen i s'enfilen dalt d'una columna... Tampoc és habitual en la iconografia i, per tant, això sí que ho fan les mones i semblava més fàcil, potser. D'altra banda, Lleona, mona, lliga molt bé amb Girona i va donar, suposem que, aquesta dita popular de qui no pot ser de Girona, qui no faci un petó al cul de la lleona, o bé no pot tornar a Girona, qui no faci el petó al cul de la lleona. Però el que sí que hem pogut determinar és que això és molt recent, forma part de la nostra història més recent i contemporània, i el que hem volgut és gratar, en la mesura del possible, per discernir la història original, inicial, d'aquesta icònica però desconeguda escultura. Tan desconeguda, que jo diria que la gent no sap que l'original... És el que t'anava a dir. És que l'altre dia, o sigui, l'altre dia no, jo ja fa molts mesos, de fet, vas ser tu que m'ho vas explicar, em sembla, que l'original la teniu vosaltres al Museu d'Art. Exacte. L'original va anar de malborràs a resultes d'un carro, es va trencar amb bocins, i llavors l'Ajuntament del moment, estem parlant de finals del segle XIX, va decidir que ja no la tornarien a ubicar en el lloc original, que no és on està avui, sinó que ja no la tornarien a posar i, per tant, aquest element es va portar a l'antic museu provincial a Sant Pere de Galligans. Quan s'ascindeix tota la part d'art del museu de Sant Pere de Galligans, de l'antic museu provincial, la lleona, el fust amb la lleona arrapada a dalt de tot de la columna, ve al Museu d'Art, a partir de l'any 1936, a la nova exposició de Museu d'Elements Artístics, que incorporen aquests fons del provincial. I ja en el provincial se li afegeix una base i un capitell que sembla que avui hem pogut determinar que no correspondrien al que havia estat l'escultura original, l'element original. És que, parlant amb tu, parlant amb el Miquel Àngel, el que ens en donem compte és que probablement una de les... o una de la part del patrimoni més icònica de la ciutat de Girona, a la vegada era la gran desconeguda o és la gran desconeguda d'aquesta ciutat. I potser aquest treball el que serveix, com va dir el Miquel Àngel, era per posar una primera pedra i començar realment a investigar-la. Sí, i aquest treball neix que des del Museu d'Art ens proposem tirar endavant l'estudi, el catàleg que diem nosaltres, l'estudi acurat, la revisió de totes les obres començant pel romànic. I portem una sèrie d'experts, especialistes en romànic al museu, per veure com hem de començar, a qui podríem encarregar estudis i veure quines peces hi encaixarien. I quan ens plantem davant de la llona, que en algun lloc es diu que és del segle XII, en el museu diem que és del segle XIII, i algú altre inclús l'havia fet més antiga o més recent... Ens plantem davant la lleona i ens diuen, no, no, això probablement... Què fem amb la lleona? La incloem en el catàleg de romànic? La traiem del catàleg de romànic? Què fem amb la lleona? Que no ho veiem gens clar. I llavors jo dic, doncs fem, que l'estudiarem a part. I decidim estudiar una monografia dedicada només a la lleona, perquè no en sabem res. I no és pas que hàgim avançat en accés. El que sí que hem pogut fer, i això és important, és la metodologia d'estudi, que l'hem editat, i el resultat del que seria la recerca documental absoluta de tot el que hi ha a la ciutat, sobre lleons, lleones, columnes, hostals, pells, mones, i tota aquesta bibliografia, o documentació, o notícies d'antigues, que parlen de lleons. Per tant, podem apropar-nos millor en aquest sentit a la seva història. A banda d'això, i aquest ha estat un gran treball de l'autor, de Miquel Àngel Fumanal, el que s'ha fet és un estudi estilístic. Això què vol dir? Una comparació amb totes les altres imatges de lleons i lleones que puguem trobar amb pedra, vinculades a edificis, a monuments, fins i tot al lleó de Sant Marc, que està dalt d'una columna. I hem de dir que no hem trobat res igual que la lleona de Girona. Per tant, podem parlar que gairebé és única i que sí que bé, la iconografia de lleons té una llarga tradició, però de lleons que s'arrapen dalt de tot d'un fust i que giren el cap amb aquesta... Amb aquesta torció, doncs bé, sembla que n'hi ha ben pocs i no sabem massa bé quina seria la font d'inspiració, si és que n'hi havia, ni tampoc què podria haver arribat a inspirar la nostra lleona. Igualment, la funció, sabem on t'estava per última vegada, Abans d'aquesta nova instal·lació que s'ha fet, que és més fàcil en la reproducció que s'ha fet de la Lleona, se l'ha col·locat en un lloc que no era el que estava, però el que estava avui dificultaria la seva visió. Però bé, el que tampoc sabem és originàriament per què va ser feta. Aquí esbucem diferents hipòtesis i el que fem, sobretot, és no només esbussar, sinó desbrussar els hostals aquests d'entrada, perquè el que s'havia dit sempre, i de fet en últim temps, havia estat vinculada a un hostal, probablement, que va rebre aquest nom d'hostal del Lló, hostal de la Lleona, que era també molt freqüent en època moderna. De fet, aquesta seria, em sembla que en paraules del Miquel Àngel, la clau de volta de tot. Exacte. i després també he de dir que aquí en aquest treball també hi ha col·laborat el Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya aquí vam demanar que ens complementés el nostre estudi històric amb un estudi més científic llavors han analitzat els materials tant del fust com de l'escultura com del capitell i la base això ens ha permès conèixer això que no són coincidents capitell, base i fust però sí que podem parlar de pedra de Girona També vam demanar que ens analitzessin les restes de policromia i aquí esperàvem treure molta més informació però tota la policromia que s'ha pogut determinar i trobar amb diferents capes correspon ja en època contemporània que ens fa pensar en pintats i repintats de colors potents perquè fos ben visible des de ben lluny la lleona amb verds i vermells amb pintura d'època més moderna. L'únic misteri que em queda per resoldre en el dia d'avui és saber si el desembre et quadra per passar per aquí una altra vegada. I tant que sí, perquè tinc moltes més novetats. A banda de Roser Bruss, estem a punt d'editar l'estudi més complert de la història i desenvolupament arquitectònic del Palau Episcopal, que molts gironins no saben que tenen un dels palaus episcopals medievals més complerts i més ben conservats de tota Catalunya, just darrere la catedral. Doncs mira, ho hem deixat aquí dalt. Aquí dalt ho hem deixat, Carme. Doncs tornarem, tornarem. I abans que acabi l'any. Carme, moltíssimes gràcies. A vosaltres per donar veu. Gràcies, us esperem. Fins demà!