Blanc & Negre
Blanc & Negre és un podcast musical que combina història i actualitat en un mateix espai sonor. Amb un estil distès i dinàmic, presentat per Àngel Ayats i David Izquierdo, el podcast vol transmetre emoció, passió i coneixement a tots aquells que estimen la música i volen gaudir tant de la nostàlgia com de la descoberta.
Subscriu-te
Blanc & Negre 28 Tematic Covers Clàssics
Els presentadors introdueixen el primer especial de Blanc & Negre sobre versions, expliquen que han triat cançons populars i comenten que una versió pot tenir una vida pròpia i no limitar-se a copiar l’original.
El programa anuncia un recorregut per deu cançons versionades, sense plantejar una classificació exacta, i avança alguns dels gèneres i autors que hi apareixeran.
S’expliquen els orígens de la cançó de George Gershwin per a l’òpera Porgy and Bess, el seu pas pel jazz i la versió de Billy Stewart, que transforma la melodia en una interpretació de ritme i blues.
Els presentadors expliquen l’origen de la melodia de Paul McCartney i la gravació dels Beatles amb guitarra i quartet de corda. La versió de Ray Charles hi aporta una interpretació vocal marcada pel gospel i el soul.
El programa presenta el riff i el sentit de la cançó dels Rolling Stones i contrasta aquesta expressió de frustració amb la versió de Devo, que converteix el so en una lectura rígida, nerviosa i mecànica.
S’explica que la melodia ja existia al segle XIX abans que Elvis Presley la popularitzés. Després s’escolta la interpretació íntima de Norah Jones i Adam Levy, amb veu i guitarra.
La versió dels Beatles presenta dos personatges solitaris des de fora; Aretha Franklin converteix la narració en una interpretació en primera persona i hi incorpora un acompanyament de piano, baix, bateria i soul.
Els presentadors expliquen l’origen de la lletra anglesa de Paul Anka i el caràcter d’himne que va adquirir la versió de Frank Sinatra. Sid Vicious en canvia el to amb una interpretació punk i provocadora.
Paul Simon va escriure la cançó amb influències del gospel per a Art Garfunkel. El programa comenta la versió d’Elvis Presley, que comença continguda i creix amb l’orquestra i els cors.
Es descriu la cançó de Bill Withers sobre l’absència d’una persona i es compara amb la versió de Michael Jackson, enregistrada quan era adolescent, que hi afegeix dramatització i una intensitat diferent.
El programa repassa la composició de Leonard Cohen i la recepció inicial de la cançó. Jeff Buckley, influït per una versió anterior, la transforma en una interpretació íntima i emocional.
La balada dels Beatles, amb un arranjament delicat, es compara amb la versió d’Esther Phillips, que hi incorpora gospel, blues i una interpretació més adulta.
Àngel Ayats i David Izquierdo resumeixen les transformacions escoltades, comenten la influència de la versió de Jimi Hendrix d’una cançó de Bob Dylan i reflexionen sobre com una interpretació pot obrir nous significats sense esborrar l’original.
Àngel Ayats i David Izquierdo dediquen aquest especial de Blanc & Negre a deu cançons populars i a les versions que n’han canviat el ritme, el gènere, la veu o el significat. El recorregut inclou «Summertime», «Yesterday», «(I Can’t Get No) Satisfaction», «Love Me Tender», «Eleanor Rigby», «My Way», «Bridge Over Troubled Water», «Ain’t No Sunshine», «Hallelujah» i «And I Love Her», amb interpretacions de Billy Stewart, Ray Charles, Devo, Norah Jones, Aretha Franklin, Sid Vicious, Elvis Presley, Michael Jackson, Jeff Buckley i Esther Phillips, entre d’altres. Els presentadors comparen les versions amb els originals i expliquen com algunes n’alteren la perspectiva o la càrrega emocional. El programa defensa que versionar no és copiar: una nova interpretació pot donar una altra vida a una cançó i fer que s’escolti d’una manera diferent.