Blanc & Negre
Blanc & Negre és un podcast musical que combina història i actualitat en un mateix espai sonor. Amb un estil distès i dinàmic, presentat per Àngel Ayats i David Izquierdo, el podcast vol transmetre emoció, passió i coneixement a tots aquells que estimen la música i volen gaudir tant de la nostàlgia com de la descoberta.
Subscriu-te
Blanc & Negre 27 Pindola resum The Who & David Bowie & The Kinks & The Doors
El programa presenta «My Generation» de The Who, explica detalls del seu so i la seva expressió de ràbia juvenil, i la relaciona amb «Let Me Live, Let Me Die» de The Rocks i el seu rock expansiu.
A partir de «Heroes», els presentadors comenten l’experimentació de Bowie a l’estudi i la relacionen amb Ives Tumor i «Gospel for a New Century», que barreja soul, rock i soroll.
El programa parla del riff distorsionat i de les cançons de The Kinks com a retrats de la vida quotidiana. Després relaciona aquesta atenció a la melodia i a la composició amb The Last Shadow Puppets, repassa els seus integrants i comenta els seus discos.
Els presentadors descriuen el so de The Doors, el paper de Ray Manzarek i el caràcter hipnòtic de «Light My Fire». El relacionen amb «Young Men Dead», de The Black Angels, i amb l’ús del ritme repetitiu i les atmosferes fosques.
Recapitulen les connexions entre els clàssics i els artistes contemporanis, insisteixen que aquests no són imitadors i presenten «Calm Like You», de The Last Shadow Puppets. També expliquen que les píndoles donen cabuda a contemporanis que no havien aparegut als programes monogràfics.
Els presentadors proposen altres bandes i artistes que podrien dialogar amb The Who, Bowie, The Kinks i The Doors. Acaben amb «Lola», de The Kinks, i comenten que la cançó tracta amb humor qüestions d’identitat de gènere.
Àngel Ayats i David Izquierdo dediquen aquesta píndola de Blanc & Negre a posar quatre referents del rock en diàleg amb artistes actuals. Comparen l’energia juvenil de The Who amb The Rocks; l’avantguarda i la reinvenció de David Bowie amb Ives Tumor; la melodia i l’observació social de The Kinks amb The Last Shadow Puppets; i la psicodèlia fosca de The Doors amb The Black Angels. També repassen la trajectòria dels The Last Shadow Puppets, proposen altres artistes que podrien connectar amb els clàssics i tanquen amb «Lola», de The Kinks, comentant-ne la lletra i el tractament de la identitat de gènere. El fil conductor és com els contemporanis mantenen viu el llegat musical sense limitar-se a imitar-lo.