Blanc & Negre
Blanc & Negre és un podcast musical que combina història i actualitat en un mateix espai sonor. Amb un estil distès i dinàmic, presentat per Àngel Ayats i David Izquierdo, el podcast vol transmetre emoció, passió i coneixement a tots aquells que estimen la música i volen gaudir tant de la nostàlgia com de la descoberta.
Subscriu-te
Blanc & Negre 1. Muddy Waters & Gary Clark Jr.
Presentació del concepte del podcast: el diàleg entre els clàssics (Blanc) i les noves propostes (Negre).
Anàlisi del blues com a llenguatge emocional i eina de supervivència al Delta del Mississipi i Chicago.
L'arribada de Muddy Waters al festival de Newport i el significat profund de 'I've got my mojo working'.
L'anècdota de com la cançó de Muddy Waters va donar nom als Rolling Stones i la seva influència en Jagger i Richards.
Exploració de la figura simbòlica del 'Hoochie Coochie Man' com una forma de poder davant l'exclusió.
Com Muddy Waters va transformar el blues rural en un so urbà, frontal i agressiu adaptat a la indústria.
El tancament de la part clàssica analitzant el vessant lúdic i intel·ligent del blues.
Transició cap a la música contemporània amb el disc 'This Land' i la seva càrrega de crítica social.
Anàlisi del contingut polític del disc i la seva capacitat per incomodar i fer visible la desigualtat.
Comparativa entre els dos artistes com a figures de transició que adapten el blues al seu temps.
Resum de la importància global del blues i com continua sent una eina per explicar la dignitat humana.
En el primer episodi de Blanc & Negre a Girona FM, l'Àngel Ayats i en David Izquierdo exploren el blues com a llenguatge emocional i eina de resistència. El programa fa un viatge des del clàssic Muddy Waters i el seu històric concert a At Newport 1960 fins a la proposta contemporània de Gary Clark Jr. amb el disc This Land. S'analitza com el blues elèctric de Chicago va influir en el naixement del rock —donant nom fins i tot als Rolling Stones— i com avui dia continua sent un altaveu contra el racisme i la desigualtat. A través d'una selecció de cançons emblemàtiques, s'estableix un diàleg entre el passat i el present, demostrant que el blues no és un gènere de nostàlgia, sinó una veritat física que evoluciona sense perdre la seva essència. Un recorregut que va de la guitarra elèctrica primigènia als sons industrials moderns, mantenint sempre l'orgull i la identitat.