Un receptari gironí rescata els sabors i la memòria de fa un segle

Escolta l'episodi complet

La cuina com a memòria, identitat i patrimoni cultural. Aquest és l’esperit del llibre Amb aromes de temps passats. 76 receptes gironines de fa 100 anys, una publicació que posa en valor la gastronomia tradicional de Girona a partir d’un receptari manuscrit de principis del segle XX. L’obra està escrita a quatre mans per Pep Vila i Joaquim Vilar, i recupera plats, tècniques i hàbits culinaris avui gairebé desapareguts.

El llibre es va presentar el passat 4 de desembre a l’Arxiu Municipal de Girona, en un acte multitudinari conduït per la historiadora Rosa Maria Gil.

L’origen del receptari: una llibreta anònima

La gènesi del projecte es troba en una llibreta manuscrita adquirida fa més de vint anys per Pep Vila en un mercat de segona mà. Es tracta d’un quadern sense signatura ni data, però que, pel tipus de lletra i els continguts, es pot situar entre els anys vint i trenta del segle passat.

«Era habitual que les mestresses de casa anotessin les receptes en llibretes domèstiques per no perdre la memòria dels plats que cuinaven en dies assenyalats», explica Vila. El manuscrit recull receptes de sopes, carns, peixos, arrossos, pastes, salses, verdures i postres, amb espais en blanc que indiquen que la llibreta s’anava completant al llarg del temps.

Una cuina de classe mitjana i de producte local

El contingut del receptari mostra una cuina pròpia d’una família de classe mitjana benestant, amb una alimentació variada i cuidada. En una època sense neveres ni congeladors, els aliments es consumien gairebé immediatament, sense conservants ni productes processats.

Els ingredients eren de proximitat, comprats als mercats locals o provinents d’horts propers. Girona es proveïa principalment de peix de Sant Feliu de Guíxols, i en menor mesura de Roses o l’Estartit, mentre que la carn i les verdures seguien estrictament el calendari i els preceptes religiosos com la quaresma.

Trencament de la transmissió generacional

Un dels eixos del llibre és la reflexió sobre la pèrdua de la transmissió oral de la cuina tradicional. Abans, les receptes passaven de mares a filles i convivien diverses generacions sota un mateix sostre. Avui, aquest fil s’ha interromput.

«La incorporació de la dona al món laboral, la manca de temps i l’ús generalitzat de plats preparats han fet que es deixi de cuinar com abans», assenyala Vila. El llibre vol ser una eina per recuperar aquest llegat i reivindicar el valor del temps, del «xup-xup» i de la cuina feta amb calma.

Reivindicar la cuina tradicional sense fossilitzar-la

Els autors subratllen que recuperar la cuina tradicional no vol dir immobilitzar-la. Les cuines evolucionen, però ho han de fer des d’unes bases sòlides. En un context on proliferen restaurants internacionals, costa trobar plats emblemàtics com l’escudella, el fricandó, les faves ofegades o els canelons casolans.

«Per saber cap on anem, hem de saber d’on venim», defensa Vila, que recorda que Catalunya té una de les tradicions gastronòmiques més antigues d’Europa, documentada ja al segle XV.

Receptes amb ànima: del salat a les postres

Entre les 76 receptes del llibre hi destaquen arrossos, macarrons, peus de porc, sang i fetge, ronyons i salses elaborades amb espècies avui poc utilitzades. També hi ha una presència notable de rebosteria, fet que suggereix una clara predilecció pel dolç dins la família que va elaborar el manuscrit.

«El que sap greu és que molts d’aquests sabors s’hagin perdut», lamenta Vila, que veu el llibre com una petita però necessària aportació per reconnectar amb la cuina casolana.

Un llibre per a cuiners, escoles i ciutadania

Amb aromes de temps passats s’adreça tant a cuiners professionals i escoles d’hostaleria com al públic general interessat en el patrimoni gastronòmic. L’objectiu no és només conservar receptes, sinó generar consciència sobre l’alimentació, la salut i la sostenibilitat.

El llibre esdevé així una reivindicació de la cuina de casa com a expressió cultural i com a mirall d’una manera de viure que explica, també, la història de Girona i del país.