Retrat del rock català: l'evolució de l'ofici fotogràfic amb David Julià

Amb més de tres dècades de trajectòria darrere l'objectiu, el fotògraf David Julià ha viscut en primera persona la transformació de l'escena musical i de l'ofici fotogràfic a les comarques gironines. En una conversa profunda al programa La cara oculta de la lluna de Girona FM, Julià ha reflexionat sobre com han canviat les condicions laborals, l'arribada disruptiva de la tecnologia digital i el paper del fotògraf com a cronista imprescindible del rock català des de finals dels anys vuitanta.

Dels laboratoris analògics a la immediatesa digital

Els inicis de Julià coincideixen amb una època en què la fotografia exigia un coneixement tècnic rigorós tant de la presa com del laboratori químic. «Quan jo vaig començar, tenia una càmera, uns objectius i treballava al laboratori; era dels pocs que disposava d'aquest equip tècnic per cobrir concerts», ha recordat. Tanmateix, el canvi de paradigma tecnològic ha alterat tant la professió com la seva sostenibilitat econòmica.

«Tota la vida m'he guanyat la vida amb la fotografia, però amb el canvi al digital la situació va baixar molt. Per ser una mica artista s'ha de tenir ofici; jo mai desmereixeré la feina de base perquè et dona les taules necessàries per saber captar el moment exacte.»

Aquesta transformació digital no només ha multiplicat la quantitat d'imatges que es produeixen, sinó que ha canviat el valor del temps i la mirada professional en els esdeveniments en directe, on sovint els fotògrafs han de treballar sota protocols estrictes que concedeixen només deu minuts per capturar l'energia de l'escenari.

L'eclosió de l'escena gironina i el Carrer dels Torrats

L'evolució professional de Julià és inseparable de l'efervescència cultural de la Girona de transició. El fotògraf va viure de prop el naixement de bandes com Sopa de Cabra, compartint aules d'institut i amistats de barri abans que es convertissin en fenòmens de masses:

• L'epicentre contracultural: Julià destaca espais com el mític Carrer dels Torrats com a punt de trobada de tribus urbanes i creadors gironins que no trobaven espais formals per expressar-se.
• Autenticitat versus màrqueting: Segons el fotògraf, la primera onada del rock local va néixer d'un impuls genuí i comunitari, allunyat de dissenys de laboratori comercial.
• Connexió generacional: La necessitat d'explicar a les noves generacions les arrels del so gironí i el valor del patrimoni musical propi.

Del testimoni visual a la dinamització cultural

En els darrers anys, el seu compromís ha transcendit la càmera per transformar-se en activisme cultural directe a la vall del Llémena. Julià s'ha implicat activament en iniciatives com el festival Cartellà Roc i la fira del disc Nostaldisc de Sant Gregori, projectes que defensen el format físic i la memòria musical com a elements de cohesió comunitària i no pas com a simple exercici de nostàlgia.

Escolta l'episodi complet