Quim Curbet presenta 'Apunts de saviesa prescindible' a la Llibreria 22

Escolta l'episodi complet

La memòria, els coneixements aparentment inútils i aquelles idees que s’enganxen al cap sense permís són el fil conductor de Apunts de saviesa prescindible, el nou llibre de Quim Curbet, que es presentarà aquest dimecres a les 7 del vespre a la Llibreria 22 de Girona.

L’obra es construeix a partir de peces breus: apunts, records, cites, anècdotes i curiositats que miren el món de costat, amb una ironia suau i una voluntat clara de reivindicar tot aquell coneixement que no sempre serveix per a res pràctic, però que forma part del nostre paisatge mental.

El valor del que no sembla necessari

Curbet parteix de la idea que acumulem, sovint sense voler, dades, noms i històries que no sabem ben bé per què recordem. Informació que no té una utilitat immediata, però que ens acompanya i ens defineix. El llibre juga precisament amb aquest bagatge involuntari, amb la memòria lateral i amb la necessitat —o el desig— de donar sortida a tot allò que ocupa espai al cap.

Lluny de voler ordenar-ho tot de manera sistemàtica, els textos s’encadenen gairebé de forma orgànica, com si estirant un fil en sortís un altre. El resultat s’aproxima a un dietari fragmentari, que es pot llegir de manera saltejada, sense ordre fix ni recorregut obligatori.

Contra la sobreinformació, mirar amb calma

En un context de sobreinformació constant, Apunts de saviesa prescindible posa sobre la taula una reflexió de fons: no es tracta tant d’acumular dades com de saber què fem amb el que sabem. Curbet contraposa la rapidesa actual amb una manera més pausada d’aproximar-se al coneixement, on la curiositat i el plaer de saber tenen valor per si mateixos.

El llibre també mostra com moltes certeses es desmunten quan s’hi grata una mica: cites mal atribuïdes, històries incompletes o veritats a mitges que, investigades, revelen capes successives fins a deixar un nucli sovint més fràgil del que semblava.

Una invitació al lector

L’autor no aspira a donar grans lliçons ni conclusions tancades. El seu objectiu és més modest —i potser més ambiciós alhora—: que el lector rigui quan toca, que s’emocioni quan calgui i que es reconegui en aquesta acumulació de petites coses que no serveixen per a gaire res, però que fan companyia.

La presentació de dimecres serà una oportunitat per escoltar de primera mà com ha pres forma aquest llibre i per celebrar, també, una certa manera de llegir i de pensar sense presses. Una trobada amb la saviesa —prescindible o no— al cor de Girona.