Debat sobre els coipús arran d'una campanya que demana alternatives a la seva captura a l'Onyar

Els coipús, l’espècie invasora que des del 2010 habita els entorns fluvials de Girona, continuen generant debat entre la ciutadania. Present sobretot al riu Onyar i també al Ter, aquests rosegadors semiaquàtics originaris de Sud-amèrica es reprodueixen ràpidament i afecten la biodiversitat local, segons les autoritats. A les darreres setmanes, han aparegut cartells d’entitats animalistes per reclamar la protecció de l’animal. També s’ha iniciat una campanya a través de les xarxes socials per recollir signatures contra la política de control.

Des dels inicis, la Generalitat va encarregar a una empresa especialitzada la seva captura, i posteriorment es traslladen a instal·lacions de protecció animal. Tot i això, persisteix la incertesa sobre el seu destí final, ja que en molts casos acaben sent sacrificats.

La regidora de Serveis Ambientals i Benestar Animal de l’Ajuntament de Girona, Gemma Martínez, ha explicat a Girona FM que la captura respon a una normativa europea d’espècies exòtiques invasores i que el consistori està obligat a complir-la.

Martínez ha subratllat que els coipús “no tenen la culpa d’estar aquí”, ja que la seva presència és conseqüència de l’activitat humana, però ha afegit que la seva reproducció descontrolada causa danys a la fauna i flora autòctones, a més de possibles impactes en l’agricultura i les ribes fluvials. Per això, defensa que la captura –encara que impliqui sacrifici en alguns casos– és la mesura més efectiva actualment.

D’altra banda, des de Girona Animal Save, el seu portaveu Arnau Pagès defensa els coipús com a “animals amb interessos propis, que senten dolor i mereixen una segona oportunitat”. Critica que, quan hi ha interessos econòmics darrere (com en altres espècies), les institucions permeten la convivència malgrat els danys ambientals, però en el cas dels coipús –sense lucre associat– s’opta directament pel sacrifici.

L’entitat animalista proposa alternatives no letals, com ara l’estabilització de la població mitjançant control alimentari, atenció mèdica i protecció de conreus agrícoles per reduir conflictes, en lloc de l’eliminació sistemàtica.

Aquesta campanya de control, impulsada per entitats com La Sorellona amb finançament de la Generalitat i col·laboració municipal, ha intensificat el debat ciutadà a les xarxes i al carrer, on molts gironins veuen els coipús com una atracció més del paisatge urbà del riu.