Plantes per a pisos petits: adaptar l'elecció a la llum i el temps disponible
Aniol Burés de aconsellen triar varietats resistents segons la llum i l'espai de cada llar
L'arribada de la tardor convida a passar més hores a casa i moltes persones aprofiten aquest període per omplir les seves habitacions de natura. No obstant això, mantenir plantes en espais reduïts o en pisos urbans requereix una planificació prèvia per garantir-ne la supervivència. Així ho ha destacat Aniol Burés, de Centre Verd, durant la seva intervenció al magazín radiofònic Punt de trobada, on ha subratllat que l'error més freqüent és escollir exemplars per criteris exclusivament estètics.
«L'error no és omplir la casa de plantes, sinó fer-ho amb aquelles que ens agraden visualment i no amb les que realment necessitem per l'espai i el temps de què disposem»
Criteris clau abans de triar una planta
Abans de fer cap adquisició en un viver o floristeria, els especialistes recomanen analitzar detingudament quatre aspectes fonamentals de l'habitatge: la llum natural disponible, l’orientació de les finestres, el nivell d'humitat i el volum d'espai real. Aquests paràmetres determinen quines espècies s'adaptaran millor a les condicions de cada estança.
Quatre opcions resistents per a habitatges urbans
Per a persones amb rutines atrafegades o pocs coneixements de jardineria, Burés proposa apostar per varietats d'alta tolerància i baix manteniment:
Sansevièria: Una planta carnosa de creixement vertical que ocupa molt poc espai i exigeix regs molt espaiats.
Zamioculcas: Molt resilient davant períodes perllongats sense aigua i amb una estètica contemporània ideal per a interiors.
Potos: Conegut per la seva gran resistència, resulta idoni per a prestatgeries elevades gràcies al seu port penjant.
Ficus elàstics: Indicat per a estances amb més entrada de llum natural, destaca per fulles grans que aporten volum decoratiu.
Desmitificar les propietats i consells de manteniment
L'expert també ha volgut matisar algunes creences esteses sobre la vegetació domèstica. Tot i que les plantes poden retenir petites partícules en suspensió, no substitueixen la necessitat de ventilar les estances regularment ni netejar periòdicament la pols de les fulles perquè continuïn respirant correctament.
Així mateix, la tardor i la primavera es perfilen com els períodes més recomanats per trasplantar les noves adquisicions a un test lleugerament superior amb substrat ric en nutrients. Finalment, per evitar l'excés d'humitat a les arrels —una de les principals causes de mort de les plantes—, el consell definitiu és comprovar sempre la terra amb el dit: només cal regar si surt completament net i sec.
