Pere Vilà i Barceló estrena Quan un riu esdevé al mar, una mirada valenta i serena sobre la violència masclista
El film, fruit de vuit anys de treball i centenars de testimonis reals, s’estrenarà a Girona dins de Temporada Alta. Vilà defensa una obra «sense morbositat» que equilibra ètica, emoció i responsabilitat social
El director banyolí Pere Vilà i Barceló torna al primer pla del cinema català amb Quan un riu esdevé al mar, una pel·lícula nascuda d’una llarga gestació i d’un compromís profund amb la realitat social.
El film, que ha obtingut quatre premis al Festival de Toulouse —inclòs el de Millor Pel·lícula—, arriba ara a Girona, on s’estrenarà l’11 de novembre al Cinema Truffaut, dins del festival Temporada Alta.
La història neix en un institut de Banyoles i ha requerit vuit anys de treball, amb centenars de converses amb supervivents, psicòlogues i entitats com la Fundació Àn(n)a Bella o el CIAU de Salt. «El projecte s’ha anat transformant a partir del contacte amb la realitat», explica Vilà. «És complicat… potser la gran pregunta és com no caure en la morbositat.»
Per evitar-ho, el director aposta per una estètica del temps i de la mirada llarga. «L’únic element… és l’utilització del temps. El ritme lent permet que les emocions emergeixin sense forçar-les», afirma. El mètode de rodatge fragmentat li ha permès reflexionar, rectificar i incorporar testimonis reals al procés creatiu, una manera d’entendre el cinema com a espai de diàleg i reparació.
El guió, coescrit amb Laura Merino, inclou un clar contrapunt feminista, i els diàlegs s’han treballat «escena a escena, amb cura i respecte per cada veu». El repartiment —amb Claud Hernández, Àlex Brendemühl, Laia Marull i Bruna Cosí— hi ha jugat un paper essencial, implicant-se a fons en la construcció dels personatges i en la tria de moments en què els plans seqüència deixen parlar el silenci.
Després de passar pels festivals de Toulouse i Karlovy Vary, el film prepara el seu pas per Valladolid, mentre Vilà ja pensa en el seu vessant educatiu: un projecte paral·lel amb 8 o 10 documentals derivats que portaran el debat sobre la violència masclista a les aules.
«Quan parlem de cinema social, hem de parlar també de com el fem», reflexiona el director. «No es tracta de commoure per la tragèdia, sinó de tocar la veritat sense fer mal, i d’oferir, potser, una mica de llum.»
Si vols escoltar el podcast complet amb tots els detalls, entrevistes i veus protagonistes, fes clic aquí:
