Olga Muñoz i Marta Puiguriguer publiquen 'Cap de Creus, aprendre de l'arquitectura tradicional' per descobrir l'herència de més de mil anys de construcció humana
L'obra, editada per Greta, analitza el patrimoni arquitectònic i geològic de la zona
El paisatge del Cap de Creus, sovint percebut com un espai purament salvatge i dominat per la natura, amaga en realitat l'herència de més de mil anys de construcció i transformació humana. Aquesta és la premissa de 'Cap de Creus, aprendre de l'arquitectura tradicional', el nou llibre publicat per l'associació Greta (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica) i elaborat conjuntament per l'arquitecta Olga Muñoz i la geòloga Marta Puiguriguer.
Durant una entrevista al programa Els 4 Rius de Girona FM, les autores han detallat el procés de recerca, que s'ha allargat durant més de dos anys de treball de camp. "Als espais naturals protegits, pel seu abandó, hi sol haver molt de patrimoni arquitectònic menor", ha explicat Muñoz, destacant que l'estudi busca posar en valor construccions anònimes com feixes, recs, camins i corrals que la vegetació ha anat amagant amb el temps.
Un diàleg entre arquitectura i geologia
La col·laboració entre una arquitecta i una geòloga ha permès oferir una mirada transversal i inèdita sobre el territori. Segons Puiguriguer, l'estudi revela com els antics pobladors es van adaptar a una geomorfologia especialment complexa i rocallosa:
"Adaptar-se a aquesta geologia tan complexa ha sigut un repte durant molts segles, i ens dona una lliçó d'aprenentatge des del punt de vista de la sostenibilitat."
El llibre descriu la importància de materials locals com la pissarra i els esquistos, que són els grans dominadors del paisatge, però també d'altres roques com els granits, marbres o quarsites. Aquestes pedres es feien servir per aixecar els murs de paret seca i les feixes que s'estenen per tot el massí.
Sostenibilitat i vida de supervivència
L'obra reivindica els aprenentatges que ofereix l'arquitectura tradicional, caracteritzada per l'ús de recursos de quilòmetre zero i un disseny adaptat a les condicions climàtiques extremes, com els forts vents de tramuntana. A d'això, la investigació posa de manifest la gran rellevància que va tenir la ramaderia a la zona, fins al punt que gran part de la superfície dels masos es destinava al bestiar.
Finalment, el llibre obre un debat sobre la gestió futura del Parc Natural del Cap de Creus, incorporant reflexions de veus locals com tècnics del parc, viticultors i ramaders, amb l'objectiu de plantejar alternatives de futur més enllà del monocultiu turístic.
