Mirem millor o només consumim més ràpid? El repte de desxifrar les imatges
Àngel Quintana reflexiona a "La cara oculta de la lluna" sobre el consum visual compulsiu i la manipulació
En una societat saturada de pantalles, estímuls visuals immediats i relats fragmentats, la capacitat de comprendre allò que veiem s'enfronta a un desafiament sense precedents. El crític de cinema, assagista i professor de la Universitat de Girona, Àngel Quintana, ha passat pels micròfons del programa La cara oculta de la lluna, conduït per Àngel Ayats, per analitzar com la proliferació d'imatges ha transformat la nostra relació amb la realitat i el pensament crític.
Consum ràpid contra contemplació
Davant la pregunta de si l'accés massiu a plataformes i xarxes socials ha afinat la nostra percepció visual, Quintana s'ha mostrat contundent:
«Consumim més ràpid, no crec que mirem millor i a més no sabem destriar moltes vegades què està passant ni d'on venen les imatges ni per què»
L'assagista recorda que el trànsit de la fotografia analògica al món digital ha trencat el «certificat d'autenticitat» que abans suposava el negatiu físic. Avui, la facilitat per alterar, retallar i reconstruir l'enquadrament fa més complex discernir entre veritat, representació i ficció.
La necessitat d'abraçar l'ambigüitat
Quintana ha alertat que el públic actual sovint es troba més exposat a la manipulació emocional o a l'analfabetisme polític, precisament perquè s'ha afeblit l'hàbit d'observar amb distància i sospita constructiva. Per contrarestar aquesta dinàmica, l'analista proposa diversos eixos fonamentals:
- Qüestionar l'origen de la mirada: entendre qui col·loca la càmera i amb quin propòsit ideològic o comercial.
- Fugir de les lectures maniquees: rebutjar les posicions en blanc i negre i aprendre a transitar pels matisos i les zones grises.
- Recuperar la curiositat universal: desempallegar-se de prejudicis i estigmes de gènere o procedència cultural per accedir al coneixement profund.
Educació i noves tecnologies
Pel que fa al repte docent que plantegen eines emergents com la intel·ligència artificial, l'exdegà de la Facultat de Lletres sosté que cal replantejar el model pedagògic sense caure en el rebuig nostàlgic. Segons Quintana, l'objectiu fonamental de les humanitats no rau a acumular continguts memorístics, sinó a formar ciutadans capaços d'articular un criteri propi per resistir davant la simplificació dels relats contemporanis.
