El programa especial de Fires de Sant Narcís de GironaFM ha rebut la visita de Lluís Esteve Casellas, responsable de l’Arxiu Municipal de Girona, que ha compartit amb humor i rigor històric algunes curiositats sobre els orígens de les Fires i el paper dels patrons gironins.
Des del balcó de l’Ajuntament, Casellas ha recordat que, abans de Sant Narcís, les Fires de Girona es dedicaven als quatre sants màrtirs: Sant Germà de Girona, Sant Just de Viladasens, Sant Paulí de Sarrià i Sant Sici de Sant Julià de Ramis, tots quatre picapedrers.
“Eren cristians i es van negar a fer ídols pagans en pedra per encàrrec del patrici Rufí. Els va martiritzar, però van acabar sent patrons del gremi de picapedrers i fusters”, ha explicat Casellas.
L’historiador ha revelat que el Consell de la Ciutat va acordar l’any 1419 celebrar de manera perpètua la festa dels quatre màrtirs, que durant més d’un segle van ser la referència principal de les Fires. Amb el temps, però, el protagonisme va passar a Sant Narcís, de qui Casellas en parla amb un punt d’ironia:
“Sant Narcís és un impostor. Ens han pres el pèl amb això de les mosques! Però bé, sense ell no tindríem aquesta festa tan nostra.”
Durant la conversa, Casellas també ha reflexionat sobre l’origen comercial de les Fires —que en els seus inicis eren punts de trobada i intercanvi de mercaderies— i com, amb els anys, van evolucionar cap a un format més festiu i popular:
“Les fires portaven gent a comprar i vendre, però entre estona i estona calia distreure’s. Així van néixer les festes.”
Amb la seva habitual ironia, Casellas ha assegurat que encara gaudeix de les Fires “a la seva manera”, i ha confessat que travessar-les cada any per arribar al cotxe és gairebé una tradició pròpia:
“Soc una víctima de les Fires, aparco a Fontajau i he de travessar-ho tot. Però és igual, perquè és part de la gràcia.”
L’entrevista, plena d’anècdotes, humor i història local, va concloure amb una broma: Casellas va demanar poder llançar el micròfon pel balcó “com als concerts”, però la cúpula de GironaFM —de moment— no li ho ha permès.
“Sempre deixo les Fires a la meva manera”, va dir acomiadant-se amb un somriure.