L'ISNE VI ha proposat una educació integral que desenvolupi les funcions executives, respecti el joc lliure, validi l'error i cultivi el propòsit vital dels infants
Ana Juliá repassa les conclusions del congrés de neurociència celebrat a Girona
La sisena edició del Seminari Internacional sobre Neurociència i Educació (ISNE VI), celebrada recentment a Girona, ha deixat un conjunt de conclusions clau per transformar el model educatiu actual. En una entrevista al programa 'Els 4 Rius' de Girona FM, la col·laboradora Ana Juliá ha desgranat les reflexions dels principals ponents internacionals que han participat en aquest congrés biennal, consolidant la ciutat com a capital de la neuroeducació.
L'error com a oportunitat i el valor de les funcions executives
Un dels eixos del seminari ha estat la gestió de l'error en l'aprenentatge. Segons la recerca de la suïssa Solange Denervaud, el cervell respon de manera molt més potent a l'autocorrecció que al feedback extern. Julià ha destacat que l'error s'ha d'entendre com una gran oportunitat de creixement:
"L'aprenentatge de l'autocorrecció és molt més potent que el d'un feedback extern, ja que desenvolupa una major competència de creativitat i autonomia en els infants."
D'altra banda, l'experta mundial Adele Diamond ha defensat que les funcions executives —com la capacitat de fer-se càrrec de tasques quotidianes o de prendre decisions— demanen un paper rellevant en l'educació i són molt millors predictores de l'èxit acadèmic i vital que el mateix quocient intel·lectual. També la intervenció de Baiba Krumins Grazzini, sobre les psicodisciplines segons Montessori.
El paper del joc lliure, el son i el propòsit vital
El cèlebre pedagog italià Francesco Tonucci ha posat el focus en la necessitat de recuperar el joc lliure sense supervisió directa dels adults per fomentar la resolució de problemes. Altres ponents destacats han abordat temes com:
Marta Portero: Ha subratllat la importància cabdal del son nocturn per consolidar els aprenentatges i garantir el benestar emocional, afirmant que cap metodologia pot compensar la manca de descans.
Mary Helen Immordino-Yang: Ha exposat com el pensament transcendent i la vinculació dels aprenentatges amb conceptes profunds com la pau o la justícia milloren el rendiment dels adolescents.
David Bueno: Ha reivindicat el paper de les arts com a eina per connectar els sistemes conscients i inconscients del cervell.
Finalment, el neurocientífic Gustavo Deco ha confirmat que el cervell funciona com un tot jerarquitzat on les emocions dirigeixen l'orquestra, i ha assenyalat que els models educatius respectuosos amb el ritme de l'infant afavoreixen una salut mental més sòlida en el futur.
