En el marc del programa Els 4 Rius de Girona FM, Clàudia Ramírez ha posat el focus en l'anàlisi de les anomenades relacions intermitents. Segons ha explicat l'experta durant la secció 'Amor en Sintonia', aquest tipus de vincles, sovint definits pel lema "ni contigo ni sin ti", generen dinàmiques de dependència que poden esdevenir veritablement perjudicials per a la salut mental dels implicats.
La lògica de l'addicció
Ramírez ha subratllat que la intermitència és gairebé sinònim d'addicció emocional. El motiu és que el cervell humà tendeix a enganxar-se a allò que és imprevisible. Quan una relació alterna moments d'atenció amb períodes de distanciament, es crea una activació contínua que manté l'esperança de la víctima, confonent sovint la intensitat viscuda en els retrobaments amb un vincle real o profund.
La intermitència és igual a l'addicció emocional perquè el cervell s'enganxa al que és imprevisible, creant una contínua activació d'ara sí i ara no.
Claus per identificar i gestionar el vincle
Durant l'entrevista amb Saïd Sbai, Ramírez ha desgranat diversos punts clau per entendre per què cauen les persones en aquestes dinàmiques:
La confusió de la intensitat: Les persones sovint confonen la muntanya russa emocional d'un retrobament amb una connexió estable.
L'efecte "aposta": Un cop s'ha invertit temps i energia emocional, el sentiment de pèrdua fa que la persona continuï apostant per una relació que no funciona.
La necessitat de límit: És fonamental que l'individu estableixi límits clars per evitar el desgast.
Ramírez ha fet una crida a la reflexió, recomanant deixar de "perseguir moments" per començar a prioritzar la presència en les relacions. Finalment, ha insistit que, davant d'una relació que no aporta estabilitat, la millor solució és la retirada elegant i decidida, prioritzant sempre el benestar propi per sobre de la necessitat de pertinença.