Les «Mosques de la Informació» tornen a picar: periodisme, transparència i reconeixements en temps de comunicació filtrada

Reconeixements i to crític en la nit del periodisme gironí

L’Auditori Josep Irla de Girona acollirà avui, a les 20.00 h, l’acte de lliurament de les tradicionals «Mosques de la Informació», els guardons que el Col·legi de Periodistes de Catalunya (Demarcació de Girona) atorga anualment per reconèixer —i, si cal, assenyalar— les relacions entre els mitjans i els poders públics.

Les tres distincions principals mantenen el seu esperit fundacional: la Mosca de Sant Narcís, com a reconeixement institucional o professional; la Mosca Grossa, que premia el bon tracte i col·laboració amb els mitjans; i la Mosca Borda, que actua com un toc d’atenció crític, triada per votació entre els col·legiats.

En aquesta edició, rebran reconeixement Albert Requena, Televisió de Girona i la Fundació Noguera, que celebra 60 anys de trajectòria en la difusió del patrimoni documental i la recerca històrica.

De la crítica als poderosos al focus sobre els gabinets de comunicació

El periodista Jordi Grau, membre del Col·legi i analista veterà del panorama mediàtic gironí, destaca que les Mosques són «una manera de fer autocrítica i de recordar que el periodisme necessita interlocutors que respectin la seva feina».

Segons Grau, les tendències han canviat: «Abans les mosques apuntaven cap amunt —a alcaldes, consellers o responsables polítics—, però ara sovint van cap als caps de comunicació o de premsa, que són qui realment gestionen l’accés a la informació.»

El periodista lamenta que la relació entre mitjans i institucions s’hagi burocratitzat i que «molts gabinets actuen més com a filtres que com a facilitadors». Denuncia pràctiques opaques com «posar traves a dades públiques, voler llegir els textos abans de publicar o demanar les preguntes per escrit».

«Hi ha una confusió entre comunicar i controlar», adverteix Grau, que considera que la Mosca Borda segueix sent necessària com a recordatori de la funció crítica del periodisme.

Periodisme, ètica i dignitat professional

Les «Mosques» s’han convertit amb els anys en una fotografia simbòlica de l’estat del periodisme gironí i en un termòmetre de la seva relació amb el poder. Grau defensa que aquests reconeixements «no són un joc d’amistats o venjances, sinó una manera de mantenir viva la consciència col·lectiva d’una professió que sovint treballa sota pressió».

L’acte d’aquest vespre servirà també per reivindicar la transparència, el dret a preguntar i la llibertat d’informació com a eixos fonamentals d’una democràcia saludable.