Eines perquè les famílies abordin la sexualitat amb naturalitat i sense tabús

Parlar de sexualitat amb els fills continua sent un repte per a moltes famílies, sovint condicionades per tabús, pors i pressions socials. En la seva secció ‘Eduquem-nos’ del programa ‘Els 4 Rius’ de Girona FM, l’experta Ana Juliá ha detallat les claus per a una educació afectiva i sexual progressiva i natural, que comença des del naixement i s’estén fins a l’adolescència. Juliá ha remarcat que la responsabilitat principal recau sempre en la família.

La contradicció social que paralitza els adults

Segons l’experta, una de les grans dificultats és la incoherència del discurs social amb què conviuen els adults.

«Com a adults amb fills podem estar rebent missatges molt alineats amb la protecció de menors, però de manera simultània estem en contacte amb altres continguts que banalitzen completament la sexualitat. Aquesta contradicció ens genera molta pressió i sovint optem per no parlar-ne».

Aquesta manca de conversa, alerta Juliá, deixa els infants sense referents clars a casa, just en una etapa en què necessiten seguretat, informació i acompanyament.

L’educació sexual comença al bressol

Juliá defensa que l’educació afectiva i sexual «neix amb el naixement de l’infant».
La manera com els pares parlen, miren i toquen els seus fills és la primera lliçó d’afectivitat i relació amb el propi cos.

Algunes de les bases que proposa són:

• Permetre que els infants descobreixin el seu cos amb naturalitat.

• Acompanyar amb respecte, mantenint una distància suficient perquè entenguin que són persones diferenciades.

• Aprofitar la curiositat espontània dels 3 als 6 anys per respondre preguntes sobre el cos o el naixement.

Aquest canal de comunicació primerenc és essencial perquè, quan arribi l’adolescència, parlar-ne no sigui un tema tabú.

La família, peça clau per davant de l’escola

Juliá és contundent pel que fa a la responsabilitat educativa:

«Si ho deixes tot en mans de l’escola, te la jugues, vas molt tard».

La família és qui ha de transmetre valors, criteri i mirada personal sobre l’afectivitat i la sexualitat.
L’escola, en canvi, aporta el vessant científic i biològic. La combinació de tots dos àmbits és fonamental, però els infants i joves sempre donen més pes als referents que tenen a casa.

Adolescència: pressions externes i cervells encara en formació

Tot i la influència de sèries, xarxes socials o música, Juliá recorda que el cervell adolescent no madura completament fins als 24 anys. Per tant, no es pot assumir que ho entenen, ho processen i ho poden gestionar com un adult.

Per això, és imprescindible continuar parlant, acompanyant i establint límits sans.

«Del xumet al preservatiu» no és el camí

Per acabar, Juliá ofereix una metàfora que resumeix el seu enfocament:

«La societat et diu ‘del xumet al preservatiu’ i tu com a pare has de dir ‘no, hi ha molt camí entremig’. No s’han de cremar etapes».

Una crida a l’acompanyament respectuós i gradual, entenent l’educació afectiva i sexual com un procés llarg, ple de preguntes i descobertes.

Escolta l'episodi complet

[podcast id=gironafm_podcast_2146_podcastmarker_4]