La UdG aprova un codi de bones pràctiques per regular l'ús de la intel·ligència artificial generativa a la docència
El document, que ja està en vigor, defineix què poden fer i què no l'estudiantat i el professorat amb aquestes eines
La Universitat de Girona ha aprovat un codi de bones pràctiques per a l'ús responsable de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en l'àmbit docent. La norma, que ja ha entrat en vigor, vol garantir que l'estudiantat i el professorat puguin fer servir aquestes eines sense posar en risc la integritat acadèmica ni els objectius d'aprenentatge. La UdG justifica la iniciativa per la presència creixent de la IAG en eines quotidianes com els cercadors, els processadors de text o els assistents digitals.
El rector, Josep Calbó, ha subratllat que el codi "no planteja la prohibició" de la IAG, sinó que fixa les condicions perquè el seu ús sigui compatible amb l'honestedat acadèmica, l'avaluació autèntica i la protecció de la privacitat. Calbó ha recordat que l'ús és voluntari i que ha de ser sempre una eina de suport a l'aprenentatge, "mai un substitut" del treball acadèmic ni de l'esforç de l'estudiantat i del professorat. També ha fet una crida a un ús "conscient i crític", que passi per revisar els resultats, contrastar-los amb fonts fiables i evitar introduir-hi dades personals o sensibles. El document alerta, a més, dels errors, biaixos i estereotips que aquestes eines poden reproduir o amplificar.
Usos permesos i males praxis
El codi estableix dues categories. La primera recull els usos permesos, amb transparència i precaució. Alguns es poden fer sense declarar-los, com les correccions ortogràfiques, gramaticals o de puntuació menors, o els canvis de format de les referències bibliogràfiques. Uns altres són permesos però s'han de declarar: en el cas de l'estudiantat, les millores estilístiques, escurçar un text, generar esquemes per guiar l'escriptura o traduir textos; en el del professorat, preparar guions de classe o rúbriques d'avaluació o dissenyar activitats d'aprenentatge.
La segona categoria agrupa les males praxis acadèmiques. Pel que fa a l'estudiantat, hi figuren ocultar l'ús de la IAG, generar contingut substantiu i presentar-lo com a propi, i proporcionar-li materials no propis, protegits o confidencials. També s'hi inclou utilitzar-la en exercicis que avaluen la comprensió lectora o l'expressió oral o escrita, o per respondre exàmens i qüestionaris. Al professorat, el codi li considera males pràctiques delegar la responsabilitat docent a la IA, difondre continguts sense verificar-los, obligar l'estudiantat a utilitzar-la i compartir dades personals amb aquestes eines.
Una declaració responsable
Estudiants i docents hauran d'incorporar als treballs acadèmics o als materials docents una declaració responsable quan hagin fet servir IAG. Hi hauran de detallar l'eina emprada, les parts del treball on l'han utilitzada, el tipus d'ús i els principals prompts. El vicerector d'Economia i Transformació Digital, Albert Navarro, ha explicat que, en signar-la, es comprometen a verificar manualment els resultats amb fonts fiables, a no haver introduït dades personals ni protegides, i a assumir la responsabilitat sobre qualsevol error o biaix que no s'hagi detectat.
Per al delegat del rector per a una IA responsable i director de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, Albert Sabater, el criteri clau és valorar si la IAG substitueix la capacitat que l'activitat acadèmica vol avaluar. Sabater ha afegit que el codi també ha de servir per formar la comunitat universitària perquè utilitzi aquestes eines "amb rigor i transparència".
Recursos al portal IA Connecta
El codi es pot consultar al portal IA Connecta (www.udg.edu/ia), on la UdG ofereix informació i recursos d'alfabetització en IAG per a l'estudiantat, el personal docent i investigador i el personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis.
