La plataforma "El Parc no es toca" reclama a l'Ajuntament de Girona que inclogui el parc Jordi Vilamitjana com a refugi climàtic
El col·lectiu veïnal denuncia que el consistori ha tornat a deixar fora del llistat oficial el segon parc més arbrat de la ciutat
L'entitat veïnal El Parc no es toca ha presentat una instància formal al registre municipal de l'Ajuntament de Girona per exigir que el parc Jordi Vilamitjana i Pujol s'incorpori de manera immediata al llistat públic de refugis climàtics de la ciutat, disponible al web municipal. El col·lectiu reclama, a més, que aquesta modificació es traslladi també a la Generalitat de Catalunya, ja que és competència dels ajuntaments comunicar aquestes actualitzacions al mapa autonòmic de refugis climàtics.
"Un oblit imperdonable"
Segons l'entitat, es tracta d'un "oblit" per part de l'equip de govern municipal que consideren difícil de justificar tenint en compte l'augment sostingut de les temperatures a la ciutat, els avisos recurrents a la ciutadania perquè busqui espais de refugi durant les onades de calor, i l'increment de la mortalitat associada a la calor extrema registrat any rere any.
El parc Jordi Vilamitjana és, segons l'entitat, el segon parc més arbrat de Girona, amb prop de 400 arbres adults, i dona servei als barris de Can Gibert, Santa Eugènia i Sant Narcís. A diferència d'altres equipaments inclosos al llistat oficial, el parc té l'avantatge de romandre obert les 24 hores del dia.
Un mapa de refugis "desolador", segons l'entitat
El comunicat qüestiona durament l'estat actual del mapa de refugis climàtics de Girona, especialment a la zona de Santa Eugènia-Can Gibert. Segons les dades que aporta l'entitat:
Entre el 30% i el 33% dels refugis actuals estan tancats les tardes entre setmana.
Els dissabtes, el 68% està tancat al matí i el 73% a la tarda.
Els diumenges, el 85% no obre al matí i el 95% roman tancat a la tarda.
Durant el mes d'agost, el 43% dels espais està tancat totalment o parcialment.
L'entitat també denuncia que les piscines municipals només es consideren refugi climàtic per a persones majors de 65 anys o amb discapacitat, i únicament quan hi ha alerta taronja per temperatures extremes.
El sector més densament poblat de la ciutat
El comunicat posa el focus en les dades de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT), que situen Santa Eugènia de Ter (Santa Eugènia i Can Gibert del Pla) com el sector amb la densitat de població més alta de Girona, amb 775 habitants per hectàrea l'any 2023, molt per sobre del segon sector amb més densitat, l'Eixample, amb 437 habitants per hectàrea.
Per a l'entitat, aquesta dada reforça la necessitat que el parc Jordi Vilamitjana —que asseguren que ja utilitza àmpliament el veïnat— sigui reconegut oficialment com a refugi climàtic de referència al sector.
També denuncien l'exclusió dels Jardins de les Pedreres
El comunicat apunta que al llistat municipal tampoc hi figuren els Jardins de les Pedreres, un altre espai verd que, segons l'entitat, es troba igualment amenaçat per una modificació urbanística que podria comportar la pèrdua d'una part important del seu arbrat.
Preguntes obertes a l'Ajuntament
L'entitat clou el comunicat amb tres preguntes directes adreçades al govern municipal:
Li preocupa realment a l'equip de govern la salut i el benestar de la ciutadania?
Quin criteri utilitza l'Ajuntament de Girona per decidir quins parcs es consideren refugi climàtic i quins no?
Per què el parc Jordi Vilamitjana no és considerat, a dia d'avui, un refugi climàtic de la ciutat?
