Montse Mas i Marquès: "Vaig arribar en el moment adequat al lloc adequat"

Escolta l'entrevista

La plaça situada davant del CAP doctor Joan Vilaplana, a l’Esquerra del Ter, passarà a portar el nom de plaça Montse Mas i Marquès. Es tracta d’un reconeixement poc habitual i probablement únic a la ciutat perquè s’atorga a una persona encara viva. La decisió arriba després d’una petició impulsada per veïns i professionals sanitaris del barri, i ha estat validada per la comissió del nomenclàtor de l’Ajuntament de Girona.

La doctora Montse Mas, que va exercir gairebé trenta anys al CAP del barri, va rebre la notícia de manera inesperada. “M’ho va enviar una amiga per WhatsApp i vaig pensar: això no pot ser… però sí, ho era”, explica encara emocionada als micròfons de Girona FM. “És una barreja d’alegria, agraïment, honor… encara no m’ho acabo de creure”.

Mas va treballar al centre des del 1993 fins al 2021. Durant aquest temps va veure créixer el CAP de quatre metges i un petit equip a més de seixanta professionals però sobretot va créixer amb el barri. “Jo vaig arribar en el moment adequat al lloc adequat. Tenia ganes d’implicar-m’hi, i l’Esquerra del Ter és un barri molt lluitador, molt organitzat, amb una gran cultura associativa”, recorda.

La seva manera d’entendre la medicina ha anat sempre més enllà de la consulta. Defensa la medicina comunitària com una forma de treballar col·lectivament amb les escoles, el centre cívic i les entitats veïnals per prevenir, cuidar i generar benestar. Encara avui, ja jubilada, continua vinculada al barri a través de projectes com la Setmana de la Felicitat.

Un dels moments que millor resumeixen aquesta relació és una anècdota dels seus primers dies al CAP: perduda buscant una casa per atendre una urgència, un veí desconegut la va acompanyar fins a la porta i va esperar amb ella l’ambulància. “Feia dos dies que jo era allà. Això diu molt del barri”, explica.

Montse Mas també ha volgut valorar el fet que la plaça porti el nom d’una dona: “Els carrers i places encara tenen majoritàriament noms d’homes. Posar noms de dona ajuda a fer visibles referents femenins perquè les nenes tinguin en qui emmirallar-se”.

En el moment d’agrair el reconeixement, Mas ho fa de manera coral:

“Als companys i companyes del CAP, als que hi eren abans, als que hi han estat amb mi i als que hi són ara. I sobretot als veïns i veïnes. Sense ells jo no hauria pogut treballar com m’ha agradat treballar”.

Un homenatge que no només reconeix una trajectòria professional, sinó una manera de fer sanitat arrelada al territori, compromesa amb les persones i profundament vinculada a la vida del barri. A partir d’ara, aquest vincle quedarà també escrit al mapa de Girona.