Junts abandona el Govern de Girona i Geis assenyala el «personalisme» i la manca de prioritat de les seves carpetes

La fins ara vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, ha anunciat la sortida de Junts del govern municipal, que compartia amb Guanyem Girona i ERC des de l'inici del mandat. Geis ha atribuït el trencament al que ha definit com el «personalisme» de l'alcalde, Lluc Salellas, i li ha retret haver deixat «en segon lloc» projectes i «carpetes» que la seva formació considerava prioritàries.

La portaveu ha assegurat que la decisió, presa després d'un període de reflexió, és serena i meditada, i que Junts exercirà a partir d'ara una oposició responsable des de fora del govern. Tot i el trencament, Geis ha remarcat que continuaran donant suport als seixanta-quatre punts de l'acord de govern si són bons per a Girona i contribueixen al bon funcionament de la ciutat, i ha insistit que el seu compromís amb la llengua catalana i el país és granític i intacte.

Un trencament gestat en les últimes setmanes

Geis ha situat l'origen de la crisi de confiança en el cas Truffaut, tot i que ha matisat que no és el motiu directe de la sortida del govern, sinó un episodi que n'ha evidenciat les discrepàncies de fons. Segons ha explicat, dissabte al vespre va comunicar a l'alcalde que hi hauria un article al diari El Punt Avui sobre la situació, i diumenge, coincidint amb un ple municipal, hi va assistir per responsabilitat. Ahir dilluns li va comunicar formalment la decisió de plegar. Geis ha lamentat que, abans que es fes pública la ruptura, aparegués una piulada de de la portaveu Sílvia Aliu que, segons la seva versió, els va emplaçar a prendre una decisió de manera accelerada.

La portaveu de Junts ha reconegut que no compartien la manera de governar de Guanyem i ha considerat que, en diverses ocasions, els seus fins ara socis haurien d'haver cuidat una mica més les formes.

Els punts de discrepància

Entre els temes que Junts considerava inajornables i que, segons Geis, han quedat massa temps encallats, la portaveu ha citat qüestions de funcionament intern de l'Ajuntament, la moratòria a determinats comerços —on reclamaven arribar a acords amb el sector— i la gestió del dia a dia de la ciutat, com ara l'estat dels carrers, l'asfaltatge o la neteja viària, que Junts considera que hauria de tenir un nivell més alt tenint en compte que Girona ja supera els 110.000 habitants.

Geis també ha assenyalat la darrera crisi de les brigades municipals com un exemple de mancances en la planificació de recursos humans i la coordinació entre serveis, i ha lamentat que en diversos barris s'hagin reclamat actuacions sense que hi hagi hagut calendari ni resposta en matèria de personal.

Pel que fa a l'acord bilateral amb la Generalitat sobre el nou campus de salut Josep Trueta, la portaveu ha recordat que ja al gener havien advertit que es tractava d'un pacte propagandístic i que les inversions anunciades per a Can Gibert i Santa Eugènia no s'havien acabat traduint en partides reals als pressupostos.

Balanç de la seva etapa al govern

Malgrat el trencament, Geis ha reivindicat la feina feta durant el mandat, amb l'aprovació de tres pressupostos municipals i avenços en matèria de seguretat, com la inauguració de la comissaria de Santa Eugènia —de titularitat de la Generalitat, en un govern independentista, i que depenia de Junts—, l'ampliació de la plantilla de la policia municipal, i el desallotjament dels edificis de Tomàs Mieres i Simón. També ha destacat com a prioritats de la seva etapa el Campus de Salut Josep Trueta, com a projecte estratègic de ciutat, la política d'habitatge públic, la gestió dels mercats municipals, el fons d'innovació i les polítiques de benestar emocional.

Geis ha remarcat que la seva sortida no obeeix únicament als grans projectes, sinó a la manera de gestionar el funcionament diari de la ciutat i de resoldre els problemes abans que es produeixin. "Girona mereix més", ha conclòs, tot afegint que, personalment, considerava que ja no podia influir prou en el rumb de l'acció de govern. "No em tanco a res, però Girona i els gironins són el primer", ha dit.