Jordi Dalmau: “Cada creixement de les Fires és també el creixement de Girona”

En plena efervescència de les Fires de Sant Narcís, GironaFM va voler mirar enrere per recordar com han canviat les festes amb el pas del temps. I ho va fer de la mà d’un testimoni excepcional: Jordi Dalmau, que amb 97 anys ha viscut gairebé un segle de fires i enguany ha estat el protagonista de “Les Fires en primera persona”.

Amb una vitalitat envejable, Dalmau va confessar que encara sent “l’olor de xurros i castanyes torrades” com el primer record d’aquells dies màgics.

“L’olor de xurros i castanyes és eterna. I després s’hi va afegir el cutofluix i la poma ensucrada, que encara ara només veiem per Fires”, recordava amb un somriure.

El reconegut gironí va rememorar també com eren les primeres Fires que va viure de petit, quan tot començava a la plaça de Sant Agustí i més tard es va traslladar cap al passeig de Canalejas.

“Hi havia unes barques que es gronxaven. Si amb la teva embranzida tocaves la vela i feies sonar la campaneta, eres un heroi”, explicava divertit.

Dalmau va destacar com cada canvi d’ubicació o d’estructura de les Fires ha anat acompanyat del creixement de la ciutat, afirmant que “cada creixement de les Fires és també el creixement de Girona”.

Amb la serenitat que dona l’experiència, va voler subratllar també el simbolisme dels espais actuals de festa:

“Allà on hi havia el baluard de guerra de Bournonville, ara hi ha el baluard de la pau i de la trobada, la zona de barraques. El nom li escau molt: La Copa, perquè hem de celebrar el canvi.”

Dalmau, que fa pocs dies va oferir la seva glosa a la Sala de Plens de l’Ajuntament, va viure l’acte com un moment molt especial:

“He fet moltes xerrades, però mai havia vist un ple com aquell. Hi havia amics, família, coneguts… em sentia com a casa. I vaig allargar una mica més del previst, perquè la gent seguia el relat i jo anava tirant”, explicava emocionat.

Amb la seva lucidesa i sentit de l’humor intactes, Jordi Dalmau va concloure que les Fires són molt més que una celebració: són una memòria compartida que connecta generacions.

“Ens hem de felicitar tots, perquè hem arribat fins aquí”, deia amb orgull.