Jordi Campoy, premi Prudenci Bertrana: "Volia contraposar l'ofici lent de lutier amb el món d'ara on tot vol velocitat"

El músic i escriptor Jordi Campoy Boada, guanyador del 59è Premi Prudenci Bertrana, s'endinsa en la bellesa de la imperfecció i el poder de l'art amb 'Fer cantar els arbres'. Partint del dilema d'una lutier sobre si tallar un arbre o no per fer-ne un violoncel, Campoy contraposa "un ofici tan lent amb el món d'ara on tot vol velocitat". I teixeix una novel·la on prioritza "el què" -la història- per damunt del "com" amb l'objectiu de posar en relleu que "construir-nos la vida, com també passa amb un instrument, no es fa maquillant mancances i frustracions". El Bertrana és el degà dels Premis Literaris de Girona, que s'han lliurat a l'Auditori. La traducció de William Faulkner 'Els invictes' d'Esther Tallada ha guanyat el 5è Aurora Bertrana.

Dels set guardons que integren la família dels Premis Literaris de Girona, i com ja és habitual en les darreres edicions, ja s'havien desvetllat els guanyadors del Prudenci Bertrana de novel·la, el Miquel de Palol de poesia, el Carles Rahola d'assaig i el Ramon Muntaner de literatura juvenil. Avui, a aquesta llista s'hi ha sumat els nous noms propis de l'Aurora Bertrana de traducció, el Cerverí de Lletra de cançó i el Lletra al millor projecte digital per a la lectura i la literatura en català.

Aquest 2026, el productor musical, pianista, compositor i escriptor sabadellenc Jordi Campoy Boada s'ha endut el Bertrana -dotat amb 30.000 euros- per la novel·la 'Fer cantar els arbres'. És el tercer relat que surt de la ploma d'un escriptor que encara es considera un autor novell, i que dedica anys a pensar les seves històries. La idea d'escriure 'Fer cantar els arbres' li va venir el 2019, quan mentre adaptava lletres per al disc de La Mataró de TV3, va adonar-se que un violoncel "que sonava com els àngels" tenia la fusta plena de nusos i ratllades.

Quan va demanar al músic si l'instrument era molt vell, la resposta el va sorprendre: "Em va dir que el violoncel tenia quinze anys, però que la fusta de la que estava fet en tenia 300". I aquesta idea de donar una segona vida a una fusta centenària va ser l'embrió de 'Fer cantar els arbres', una novel·la que arrenca quan una lutier de 70 anys -la Carlota- es debat entre tallar un avet roig de mig segle per construir un violoncel o bé deixar-lo créixer perquè algú altre en faci un instrument encara més extraordinari.

Mentre intenta decidir quin és el camí correcte (un dubte que plana damunt tota la novel·la), la Carlota veurà com el passat torna i la condueix fins a la història de la seva família, una nissaga de lutiers marcada per l'amor a l'ofici, els silencis i les ferides que traspassen generacions. Amb la novel·la, escrita en primera persona, Jordi Campoy subratlla que se centra amb una protagonista "que no és cap heroïna, perquè té dubtes i contradiccions, però també una gran capacitat d'estimar i molt sentit de l'humor".

'Fer cantar els arbres' és un relat amb què el músic i escriptor ha volgut contraposar un ofici pausat amb les corredisses del món actual, prioritzant sobretot la història -el com- per damunt del què. "Sempre he pensat que un estil meravellós no suplirà les mancances d'una història mal construïda; però per contra, una història brutal pot suplir una escriptura no diré desastrosa, però sí correcta", subratlla el guanyador del Bertrana.

"Per això, intento que als meus personatges els passin moltes coses, que el lector se sorprengui i introdueixo misteris per donar velocitat a la novel·la", precisa Jordi Campoy. Però més enllà de la història, que transita entre Itàlia i Barcelona, amb 'Fer cantar els arbres' el músic i escriptor ha volgut fer un cant a la bellesa de la imperfecció. Perquè com explica, de la mateixa manera que les vetes, els nusos i les esquerdes de la fusta en marquen el seu passat, "les persones no som valuoses malgrat les nostres imperfeccions, sinó precisament gràcies a elles perquè ens fan únics". "I construir la nostra vida, com també passar amb un instrument, no va de maquillar les mancances i les frustracions, sinó de conviure-hi", subratlla.

'Fer cantar els arbres' arriba després de 'La noia del violoncel' (2019) i 'La cantant de fado' (2021). Tot i que no comparteixin argument, Jordi Campoy admet que el denominador comú a les seves novel·les és que "la música sigui un personatge més", perquè la porta "incrustada a l'ànima". Rebre el Premi Prudenci Bertrana d'aquest 2026, el seu primer guardó literari, assegura que és "la cosa més grossa" que li ha passat a la vida.

El temps mai passa de la mateixa manera

En la categoria Miquel de Palol de Poesia, el 49è guardó ha estat per a l'historiador, dramaturg i guionista mallorquí Joan Tomàs Martínez Grimalt amb l'obra 'Horografia'. El jurat ha remarcat que es tracta d'un llibre "sobre l'estat de suspensió constant en què ens deixa el llenguatge i la vida". I aquest resum ha sorprès i alhora agradat a l'autor perquè assegura que, a hores d'ara, encara no té assumit el poemari: "Crec que un llibre, i més si és un llibre de poemes, només l'entens que l'has acabat i rellegit moltes vegades. L'he escrit però això no vol dir que l'entengui del tot".

Encara no pot definir del tot què és 'Horografia' però sí que dona pistes sobre què no és: "El que no és segur és una reflexió sobre el tòpic literari del 'tempus fugit', no és un llibre sobre el pas del temps ni és un llibre sobre el temps perdut". Joan Tomàs Martínez Grimalt subratlla que als poemes ha abordat la percepció del temps perquè, més enllà del tic tac imparable i precís del rellotge, "el temps no passa de la mateixa manera" en funció del lloc on s'està ni de les circumstàncies: "No és el mateix el temps dalt d'una muntanya que al fons del mar o al desert".

El títol del poemari, de fet, ja fa una mica d'espòiler perquè l'horografia, o gnomònica, és "l'art o ciència dels rellotges de sol", segons recull el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. "He volgut posar sobre la taula la fluctuació i la variabilitat de la percepció mateixa del pas del temps", ha exposat. A més, anima els lectors a endinsar-se en la poesia. "És un espai accessible, divertit, no tingueu por", ha dit. El premi té una dotació de 6.000 euros.

El Quixot i l'Empordà

El barceloní però més encara figuerenc il·lustre Joan Manuel Soldevilla s'ha erigit amb el 47è Premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros, per 'Terra de Quixots'. Un llibre que explora l'empremta que tant el personatge cèlebre de Cervantes, com també el mateix escriptor, han deixat a l'Empordà. Malgrat que ni un ni l'altre, literàriament o real, van trepitjar-lo mai.   

El cert és, però, com subratlla Soldevilla, que les dues comarques estan plenes "de personatges, propostes artístiques, projectes o curiositats" que mostren una clara "efervescència cervantina o quixotenca". Potser la referència més coneguda és Dalí, que va il·lustrar diverses edicions d'aquesta atípica novel·la cavalleresca. Però també n'hi ha d'altres, que transiten des de la literatura i la poesia -Eugeni d'Ors va comparar el Sabater d'Ordis de Fages de Climent amb el Quixot- fins a les rareses i curiositats (com una representació gràfica de 100 metres del personatge de Cervantes que decorava una discoteca).

I més enllà d'això, concreta Soldevilla, hi ha també els molins de vent. En aquest cas, relligant-ho també amb els actuals projectes de parcs eòlics a l'Empordà. "He trobat connexions veritablement sorprenents; i potser sí que el fet de dir que som terra d'entramuntanats explica aquesta relació amb el Quixot, però més enllà d'una tesi o altra, aquest assaig també m'ha permès rellegir el Quixot, i transmetre la idea que llegir-lo paga la pena", explica l'escriptor.

En el seu particular recorregut per aquesta presència cervantina a l'Empordà, Soldevilla dona cabuda a genis com Salvador Dalí, empordanesos venerables, visitants il·lustres, cineastes, fotògrafs, missioneres protestants, autors clàssics i contemporanis, bruixes visionàries i, també, biblioteques, discoteques o fins i tot rings de boxa. Tot amanit amb erudició, sornegueria i esperit juganer.

Distopia contra els discursos de l'odi

La seva és una escriptura que ja atresora diversos premis, com el Josep Pla amb 'Pluja d'estels', el Protagonista Jove amb 'Juno' i el Carlemany amb 'Wolfgang'. Amb 'La Fuga', la barcelonina Laia Aguilar torna a endinsar-se en la literatura juvenil, però canvia de registre, perquè abandona el realisme de les seves obres anteriors i s'endinsa dins la distopia, servint-se de la irrealitat per denunciar "el feixisme, els discursos de l'odi i el pensament únic" que impregnen les xarxes socials.

A 'La Fuga', guanyadora del Premi Ramon Muntaner, dotat amb 6.000 euros, l'escriptora ambienta a Barcelona un món en què un virus letal, del qual els joves en són portadors, ha aniquilat la meitat de la població adulta. I precisament, per sobreviure'n, la societat ha aïllat tots els menors. La seva protagonista, la Zoe, fa cinc anys que està tancada en una habitació i la novel·la explica, precisament, com "intenta escapar al món exterior, rebel i prohibit al mateix temps" que hi ha més enllà de les quatre parets que formen el seu dia a dia.

Aguilar admet que, tot i que l'auge dels radicalismes ha estat l'impuls que l'ha portada a escriure 'La Fuga', al llibre ha intentat fer, precisament, "tot el contrari" d'aquesta "censura a la llibertat individual" que vol denunciar. Per això, defineix l'obra com "un cant a la llibertat, a l'amor, a la idea d'enamorar-se i de qüestionar-s'ho tot". "Encara allò que m'ha portat a escriure ha estat la preocupació per aquests discursos d'odi tan ferotges que apareixen a xarxes, i que d'alguna manera són aliment diari per als joves, he fet una novel·la que vol anar justament a l'extrem contrari i que tirés per terra tots aquests arguments", precisa.

Tot i que l'arrencada de la novel·la pot rememorar el 'Mecanoscrit del segon origen' de Pedrolo, l'escriptora assegura que, a part de clàssics com '1984' o 'Fahrenheit 451', aquells referents que ha tingut al cap "de manera constant" han estat 'El conte de la criada' i 'Els 'Testaments' de Margaret Atwood. Precisament, perquè transmeten la idea de "societats repressores amb normes estrictes i una ideologia molt forta", que entronquen amb l'assenyalament que es fa als joves a 'La Fuga' i en el fet que no poden ni pensar lliurement ni decidir.

Sense descobrir massa res sobre l'argument –sí que precisa que "hi ha sang i fetge"- Laia Aguilar admet que li ha agradat endinsar-se en la distopia, un gènere que no havia explorat mai. "M'ho he passat molt bé i m'he sentit molt lliure escrivint, no m'he autocensurat", precisa. I de fet, l'escriptora ja avança que 'La Fuga' tindrà una segona part, i que el relat està pensat perquè un i altre llibre conformin "una història sobre passió i violència, però també un cant que faci valdre l'amor per la lectura i la influència de la cultura sobre les persones".

Paraules inventades i cuidar "l'impacte" als lectors

D'entre els guardons que s'han desvetllat aquesta nit, el 5è Aurora Bertrana de traducció ha recaigut en Esther Tallada. La traductora, nascuda a Alella (Maresme), ha guanyat el premi, dotat amb 6.000 euros aportats conjuntament per les fundacions Prudenci Bertrana i Valvi, per la traducció d''Els invictes' de William Faulkner i s'ha imposat als més de 800 títols d'obres traduïdes al català durant l'any 2025 per editorials dels Països Catalans, que el jurat ha valorat.

Esther Tallada "per fi" ha obtingut el premi. I aquesta afirmació és perquè ha estat finalista al guardó "tots els anys menys un", justament el que no va publicar. Avesada a enfrontar-se als reptes de traduir William Faulkner, ha exposat que, si no s'ha descomptat, 'Els invictes' és el setè títol de l'autor que tradueix. "Faulkner és especialista en focs d'artifici", ha explicat la traductora que subratlla que, a l'hora d'afrontar la feina, intenta sobretot cuidar que es generin "els mateixos impactes" que els lectors tenen quan llegeixen l'original: "Si una paraula inventada genera estranyesa, intento fer el mateix, o en aquesta traducció he canviat noms per poder conservar una brometa, un joc de paraules que Faulkner proposa".

El jurat ha destacat que la traducció d'Esther Tallada "enriqueix el català literari" a través de creació de neologismes i mots compostos, així com els registres orals i dialectals que reflecteixen els estats socials dels personatges.

Segons Tallada, en relació amb els registres, Faulkner pot anar del llenguatge "més estripat" dels grangers que no han rebut cap mena de formació i que de vegades "són una mica curts" als més alts estàndards literaris amb un to "més culte" quan són personatges de classe alta. I això ho ha adaptat al català sobretot bevent del llenguatge oral i donant-se el permís de jugar amb les paraules per crear els neologismes per evocar al màxim el text de Faulkner, intentant evitar "matar-ho amb una nota a peu de pàgina".

Sobre 'Els invictes', Tallada assenyala que s'ha endut el premi amb un Faulkner "típic, bastant clàssic però més senzillet que altres obres" perquè és una narració "lineal" dels esdeveniment i no hi ha tantes elisions, ni salts en el temps, ni incisos com en altres obres. Per això, sosté que és una bona porta d'entrada per als lectors que vulguin començar a endinsar-se en l'univers de l'autor. La traductora remarca que ha buscat expressament conservar els "trets estilístics més importants d'un autor cabdal" perquè els lectors catalans el puguin conèixer en tot el seu esplendor.

Una infidelitat cantada

El 32è Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, que s'escull per votació popular, ha distingit 'Enganyar-te' de Joaquim Carandell de La Ludwig Band. No és el primer cop que la banda de folk i pop-rock nascuda a Espolla (Alt Empordà) s'endú en guardó, ja ho van fer l'any 2022 amb 'S'ha mort l'home més vell d'Espolla'. El guardó l'organitzen conjuntament la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio amb la col·laboració de la Revista Enderrock, i enguany el públic ha escollit el tema guanyador d'entre deu finalistes escollits per un jurat.

El representant del grup, Arnau Seguí, ha remarcat l'alegria que suposa per a ells rebre un guardó que, d'una banda, decideixen els oients i, de l'altra, premia la lletra de les cançons: "La nostra música té un fort component lletrístic i el guardó ens confirma aquesta idea".

'Enganyar-te', ha exposat Seguí, parla sobre una infidelitat i creu que això és, potser, un dels elements que ha fet que connectés amb el públic: "És una situació que qui més qui menys coneix, un punt focs de la nostra vida quotidiana". De fet, ha assegurat que Quim Carandell sempre s'acaba inspirant en temes quotidians a l'hora d'escriure les lletres: "A partir d'una experiència concreta, viscuda o no, hi posa més pa que formatge i es converteix en un punt de partida per fer volar coloms".

Segons Seguí, 'Enganyar-te' és la cançó que més representa el treball 'Pel barri es comenta': "Vam escollir aquesta cançó perquè potser és la més tergiversada, la més graciosa".  En aquest sentit, el jurat ha que ha escollit les cançons finalistes que s'han acabat sotmetent a votació popular remarcava que La Ludwig Band s'ha convertit en un dels grups més importants del panorama musical català amb melodies pop-rock amb arrels de folk rock i lletres que barregen "ironia i tendresa".

Aplicació per crear comunitat

L'enginyer informàtic de Sallent (Bages) Albert Junyent ha guanyat el 25è Premi Lletra al Millor Projecte Digital, amb una aplicació, 'Librish', que conjuga el seu interès per les noves tecnologies i la lectura en català. 'Librish' va néixer l'any passat amb la voluntat de crear una comunitat digital que connecti lectors, autors, editorials, llibreries i obres i, en tan sols uns mesos, ja suma diversos milers d'usuaris i fins a 12.000 ressenyes.

"L'objectiu és que tots aquells que llegim en català tinguem un punt de trobada on poder compartir i crear sinergies", subratlla Junyent, que tampoc amaga que, tot i que no hi ha limitació sobre "què llegir i compartir", sí que 'Librish' posa el focus en la llengua i literatura catalanes. Precisament, per cobrir un buit. "Joan Fuster ja deia que si tu no fas la política, altres la faran en contra teva; i amb la cultura i el català, crec que passa el mateix", afirma.  

L'ideòleg d'aquesta aplicació, que és gratuïta, admet que el seu és un projecte "a llarg termini" i que l'objectiu de 'Librish' és, precisament, fer xarxa. No tan sols per llegir ressenyes, sinó també poder "xafardejar rànquings de llibres més llegits i recomanats" o també avançar cap a "la fusió del llibre físic i el producte digital". Per exemple, amb una prova pilot que acaba d'engegar en què els mateixos autors presenten la seva obra a través d'un audiovisual.

El Premi Lletra està dotat amb 4.000 euros i una mentoria a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Manacor i cap a la 60a edició

La gala de lliurament dels Premis Literaris de Girona a l'Auditori ha volgut fer-se ressò de l'agermanament de la ciutat amb Manacor, recreant murs de pedra damunt l'escenari. Però l'acte també ha volgut significar la vàlua del català i defensar la llengua, "en un moment en què a les illes, per dir-ho discretament, està una mica malmenada", ha posat en relleu la presidenta de la Fundació Bertrana, Mariàngela Vilallonga.

Durant el seu discurs, Vilallonga tampoc ha oblidat que l'any vinent el premi degà arribarà a la 60a edició. Per això, la fundació ja prepara un volum, a càrrec d'Adrià Pujol, que analitzarà totes les novel·les guanyadores del Bertrana, "des de Pedrolo fins a Campoy", ha precisat la presidenta. Una efemèride, la dels 60 anys del guardó, que també es commemorarà amb una exposició al Museu d'Art de Girona, on s'exhibirà el fons d'art de la Fundació Bertrana.