Girona reforça la protecció dels gats comunitaris amb un nou programa de gestió ètica de les colònies felines

Girona aprova un pla per gestionar millor les colònies de gats del carrer

L'Ajuntament de Girona ha donat llum verda al Programa de gestió de colònies felines, un document que posa ordre i reforça com es cuiden els gats comunitaris de la ciutat. A partir d'ara, queda tot més clar: com s'han de censar els animals, esterilitzar-los, identificar-los i atendre'ls si emmalalteixen, però també com prevenir conflictes amb el veïnat o actuar en cas d'emergència. El nou programa no surt del no-res: dona compliment a la Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals, que obliga els ajuntaments a tenir un programa municipal per gestionar les colònies felines.

Una feina que ve de lluny

Girona no comença de zero. La ciutat ja va ser pionera l'any 2007, quan va impulsar el mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn), molt abans que hi hagués cap llei estatal sobre el tema. Amb el temps, el mètode ha evolucionat cap al CERR, que afegeix el registre dels animals i incorpora criteris de benestar animal.

La regidora de Serveis Ambientals i Benestar Animal, Gemma Martínez Villagrasa, ha destacat la importància d'aquest nou pas: "Amb aquest programa, Girona fa un pas més i consolida un model estable de responsabilitat municipal, planificat, protocol·litzat i sotmès a seguiment i avaluació." Martínez ha subratllat que, després de gairebé vint anys de feina, el 93% dels gats de les colònies actives ja estan esterilitzats, un resultat que atribueix al treball conjunt entre l'Ajuntament, les persones cuidadores, les entitats de protecció animal i els veterinaris.

Com funciona el model de gestió

El programa es basa en tres potes: la planificació que fa l'Ajuntament, la feina del dia a dia que fan les persones voluntàries i les entitats acreditades, i el suport dels veterinaris, que vetllen pel control sanitari. Tot això s'emmarca en un conveni entre la Federació Xarxa Gatera de Girona, el Col·legi de Veterinaris de Girona i l'Ajuntament, vigent des del 2021 i prorrogat el gener passat.

Un dels punts clau del document és que la retirada dels gats no s'utilitza mai com a mètode general de control. Només es preveuen trasllats en casos molt excepcionals i sempre amb supervisió veterinària.

Què canvia a la pràctica

El programa permet tenir un cens actualitzat de totes les colònies i els seus gats, planificar les esterilitzacions i fer-ne el seguiment sanitari. També fixa protocols per a situacions concretes: què fer si apareix un gat nou, si hi ha gates prenyades, animals malalts o ferits, urgències veterinàries, o quan cal retirar cadells o gats sociables perquè puguin ser adoptats.

El document també preveu com actuar si hi ha gats en propietats privades, si unes obres poden afectar una colònia, o davant de fenòmens meteorològics extrems. I regula els drets i deures de les persones cuidadores, que han d'estar formades i acreditades a través de l'Associació Gats de Girona.

Pel que fa a la biodiversitat, en les zones més sensibles es creuen les dades de localització de les colònies amb els espais protegits de la Xarxa Natura 2000. Si es detecta que els gats poden afectar altres espècies, es farà una avaluació específica per reduir-ne l'impacte.

Sensibilització ciutadana

L'Ajuntament també vol fer campanyes perquè la ciutadania tingui els gats domèstics de manera responsable: posar-los microxip, esterilitzar-los i evitar que surtin sense control, ja que aquestes són les principals causes que apareixen gats nous a les colònies. A més, es recordarà que només les persones acreditades poden alimentar els gats comunitaris.

Les xifres del cens

A 31 de desembre de 2025, Girona tenia 78 colònies felines actives amb 796 gats, dels quals 740 ja estaven esterilitzats (un 93% del total). Segons la regidora Martínez, aquesta xifra permet considerar la població "globalment controlada", tot i que el repte ara és mantenir aquest percentatge i seguir detectant ràpidament els gats que vagin arribant a les colònies.