Girona obre un diàleg intergeneracional sobre l’edatisme: «no prejutgeu, doneu oportunitats»

Escolta l'episodi complet

El Primer Cafè de Girona FM ha posat sobre la taula una qüestió tan present com sovint invisible: l’edatisme, la discriminació basada únicament en l’edat. Ho ha fet amb una taula intergeneracional que ha reunit veus del Consell de la Gent Gran, el Consell d’Infants i el Consell d’Adolescents, demostrant que aquest fenomen no afecta només les persones grans, sinó també infants i joves.

A la conversa hi han participat Joan Miró, del Consell de la Gent Gran; Ares Darbra i Aleix Garcia, del Consell d’Infants; i Txell Escobar i Laila Badi, del Consell d’Adolescents.

«L’única consideració que tenen de tu és l’edat que tens»

Joan Miró ha estat l’encarregat d’obrir el debat amb una definició clara: l’edatisme apareix quan, per sobre de qualsevol altra característica, «l’única consideració que tenen de tu és l’edat que tens». Ha recordat que, tot i que inicialment el concepte s’associava sobretot a la gent gran, en realitat «ho pateix tothom», des dels més petits fins als més grans.

Quan ser jove vol dir no ser escoltat

Les experiències compartides pels infants i adolescents han coincidit en una idea recurrent: sovint se’ls invalida la veu pel simple fet de ser joves. Ares Darbra ha explicat que en converses familiars, quan intenta entendre com es vivia abans, rep respostes com «tu no ho entendràs perquè no ho has viscut». Per a ella, el problema és que, sense oportunitats, «mai ho podrem entendre».

En la mateixa línia, Txell Escobar ha relatat que en dinars familiars li han dit que «encara és massa petita» per opinar, tot i sentir-se preparada per participar en la conversa. Laila Badi ha afegit una altra cara de la mateixa moneda: a vegades, en lloc de ser considerada massa petita, se li exigeix que «ja ho hauria de saber», convertint l’edat en una pressió constant.

Ser invisible de petit o infantilitzat de gran

Aleix Garcia ha compartit una situació viscuda al metge: després de trencar-se el braç, les explicacions es van adreçar exclusivament a la seva mare. «No dic que no li ho expliquin a ella», ha matisat, «però també m’ho podrien explicar a mi».

Des de l’altra banda de la vida, Joan Miró ha recordat una experiència que el va marcar: uns desconeguts li van demanar una adreça dient-li directament «avi». «No me’n penedeixo gens de ser avi», ha explicat, «però que t’ho digui algú que no et coneix redueix la persona a una etiqueta». També ha alertat sobre situacions en residències on persones grans són tractades com criatures, sovint amb bona intenció, però amb un efecte clarament infantilitzador.

Tòpics que pesen a totes les edats

El debat ha fet aflorar els tòpics que alimenten l’edatisme: que els infants «no entenen res», que els adolescents «no saben callar» o que qualsevol actitud és conseqüència de «l’edat». Tant joves com grans han coincidit que el problema no són les diferències generacionals, sinó convertir-les en un motiu per no escoltar.

Aprendre els uns dels altres

Malgrat les experiències negatives, la taula també ha posat en valor els espais on les generacions es troben. Els participants han destacat que els consells municipals permeten escoltar-se amb respecte i prendre consciència que la gent gran és activa i aporta experiència, mentre que els més joves ofereixen mirades noves, optimisme i creativitat.

Un missatge final contra l’edatisme

A l’hora de tancar, cada participant ha deixat un missatge clar. Joan Miró ha resumit el seu lema en «som el que volem ser». Ares Darbra ha reclamat «no prejudgeu, doneu oportunitats». Aleix Garcia ha demanat «no jutjar ningú per ser massa gran o massa petit». Txell Escobar ho ha comparat amb «no jutjar un llibre per la portada». I Laila Badi ha recordat que, al final, «l’opinió que pesa més és la d’un mateix».

Mirar Girona amb ulls d’abans i d’ara

La conversa també ha servit per avançar projectes futurs. El Consell d’Infants treballa la proposta «l’abans i l’ara, un viatge pels racons de Girona», mentre que el Consell d’Adolescents impulsa un projecte amb fotografies antigues comparades amb imatges actuals. Un exercici que connecta passat i present i que reforça una idea clau del debat: l’edat és experiència, no un límit.