Girona guanya el contenciós sobre la taxa d’escombraries aplicada als pisos turístics

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a l’Ajuntament de Girona en el recurs presentat per l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) contra la taxa d’escombraries aplicada als habitatges d’ús turístic. La sentència confirma que aquests pisos han de tributar com a activitat econòmica i avala la legalitat de l’ordenança fiscal municipal.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat el model de taxa d’escombraries de l’Ajuntament de Girona aplicat als habitatges d’ús turístic (HUT). La resolució judicial desestima el recurs contenciós administratiu presentat per l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) i confirma que aquests allotjaments han de tributar dins la categoria d’activitats econòmiques.

El procediment qüestionava diversos aspectes de l’ordenança fiscal municipal, però el tribunal conclou que l’Ajuntament ha actuat d’acord amb la normativa vigent i amb els principis que regeixen la fiscalitat local.

Un dels arguments principals de l’ATA era que els habitatges d’ús turístic generen residus similars als dels habitatges particulars i que, per tant, no haurien de pagar la taxa com una activitat econòmica. La Sala, però, rebutja aquesta interpretació i dona suport al criteri municipal. Segons la sentència, els pisos turístics desenvolupen una activitat econòmica d’explotació turística i, per tant, és justificat que tinguin una tributació diferenciada respecte als habitatges d’ús domèstic.

El tribunal també recorda que aquests establiments han d’estar donats d’alta a l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), fet que reforça la seva consideració com a activitat empresarial. 

Classificació dins el grup E de generadors de residus

A Girona, la taxa d’escombraries per a activitats econòmiques es calcula en funció de la naturalesa de l’activitat i de la superfície de l’immoble. Les activitats es divideixen en cinc grups segons el tipus de residus que generen.

Els habitatges d’ús turístic s’inclouen dins el grup E, que engloba les activitats que generen totes les fraccions de residus, com ara orgànica, paper o vidre. El tribunal considera correcta aquesta classificació, ja que aquests allotjaments comporten una gestió de residus més complexa i amb un cost superior respecte a altres tipologies.

La memòria econòmica avala el càlcul de la taxa

La sentència també valida la memòria econòmica financera que acompanya l’ordenança municipal i que estableix l’equilibri entre els ingressos de la taxa i el cost del servei de recollida i tractament de residus.

Segons el tribunal, el càlcul està correctament justificat i no inclou el cost de la neteja viària, tal com sostenia l’Ajuntament i qüestionava l’ATA. El fet que aquests serveis es licitessin en un mateix contracte, apunta la resolució, no implica que s’hagin repercutit conjuntament en la taxa.

La Sala també considera adequat que s’hi incorporin determinats costos indirectes, com els relacionats amb la gestió i la recaptació tributària municipal, ja que formen part del funcionament necessari per administrar aquests ingressos públics.

Adaptació a la llei estatal de residus

Pel que fa a l’adequació a la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats, el TSJC conclou que l’ordenança municipal s’hi ajusta correctament. La normativa estableix el principi de “qui contamina paga”, però no obliga a implantar de manera immediata una taxa totalment individualitzada per a cada contribuent.

En aquest sentit, el tribunal també té en compte que l’any 2025 Girona es trobava en fase d’implantació progressiva de nous sistemes de recollida selectiva a tota la ciutat, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents, amb l’objectiu d’ajustar millor el cost del servei a la generació real de residus.