Girona consolida entre 1910 i 1919 cent vuitanta-quatre centres socioculturals que vertebren la vida civil de la ciutat
La revista Virtu analitza l'efervescència de l'associacionisme a la ciutat de Girona
La ciutat de Girona va viure una autèntica efervescència cultural i social durant el primer terç del segle XX. Segons ha destacat l'historiador Àlex Aumatell de la revista Virtú al programa 'Els 4 Rius' de Girona FM, el teixit associatiu va actuar com la gran xarxa social de l'època, vertebrant la vida civil d'una societat molt activa però també desigual.
Un creixement associatiu sense precedents
Durant la dècada de 1910, concretament entre els anys 1910 i 1919, Girona va consolidar un total de cent vuitanta-quatre centres socioculturals. Aquests espais, que incloïen des de casinos culturals fins a centres benèfics i de lleure, van esdevenir el punt de trobada clau per a la ciutadania en un moment on la política i la cultura anaven estretament lligades.
"El món associatiu és un món que vertebra l'ús civil. En aquell moment, les xarxes socials eren els llocs on es quedava per conversar, fer conferències o anar a fer el toc", ha explicat Aumatell durant la seva intervenció.
La premsa i els dos grans corrents polítics
Aquest dinamisme també es va reflectir en els mitjans de comunicació. De fet, Girona es va convertir en la ciutat amb més diaris per habitant de tot l'Estat espanyol. La vida pública es dividia principalment en dos grans blocs ideològics:
El corrent conservador: Vinculat a la Lliga Regionalista i a figures com l'arquitecte Rafael Masó, fundador del Diario de Girona.
El corrent liberal i republicà: Representat pel diari L'Autonomista, fundat per Carles Rahola, i amb la col·laboració d'escriptors com Prudenci Bertrana.
L'arribada de la modernitat i nous reptes
Aquesta època daurada de l'associacionisme va culminar amb la fundació de grans institucions com el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) l'any 1919. Posteriorment, la dècada de 1920 va portar canvis tecnològics i culturals com el cinema o l'automòbil, tot i haver de conviure amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera i la imposició de la censura prèvia en la premsa local.
