L'Ajuntament de Salt estudiarà un nou model de recollida de residus de cara a l'any 2027, data en què finalitza el contracte actual amb l'empresa concessionària. L'estratègia del consistori és observar l'eficàcia dels sistemes ja implementats en municipis veïns, com Girona, Bescanó o Vilablareix, per aprendre dels seus encerts i evitar els errors abans de prendre una decisió. Així ho ha explicat l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, durant una entrevista a aquesta emissora.
Viñas ha reconegut que el municipi pateix el fenomen del "turisme d'escombraries" , un problema derivat del fet que veïns d'altres localitats amb sistemes de recollida més restrictius es desplacen a Salt per llençar-hi la brossa. Aquest fet, segons l'alcalde, evidencia la necessitat de planificar amb temps i cura el futur sistema per no agreujar la situació.
Aprendre de l'entorn per trobar el model adequat
La posició de Salt, sent un dels últims municipis de l'àrea urbana en fer el canvi, és vista pel govern com un avantatge estratègic. L'alcalde ha destacat la voluntat d'analitzar a fons les experiències properes per trobar la millor solució per a la vila.
"Hem de copiar allò que d'alguna forma funciona i hem d'intentar evitar allò que no està funcionant en alguna de les ciutats del nostre voltant. Hem d'escoltar molt aquells municipis que ja porten temps implementant algun sistema de recollida nou", ha afirmat Viñas.
L'alcalde ha insistit que no es tracta de replicar un model idèntic, sinó d'adaptar-lo a les particularitats de Salt. Aspectes com l'alta densitat de població en determinats barris seran clau a l'hora de dissenyar el nou servei. "Cada municipi té la seva idiosincràsia i, per tant, has d'intentar adaptar el teu sistema de recollida en funció del teu municipi", ha afegit. El procés de planificació ja ha començat i culminarà amb la implementació del nou model a partir de mitjans del 2027 .
Escolta l'episodi complet
Context de l’entrevista Programa: espai d’entrevista a municipis de l’àrea urbana de Girona, centrat avui en Salt. L’entrevista se centra sobretot en: • El Campus de Salut i el nou hospital Trueta • La mobilitat (BRCAT, girocleta, carrils bici, accessos viaris) • Les polítiques d’habitatge i rehabilitació • La seguretat i la gestió de residus 1. Planejament urbanístic i Campus de Salut 1.1. Estat dels tràmits i informes (secs 46–187) • L’Ajuntament de Salt va aprovar el seu planejament al maig i va demanar els informes preceptius. • Falten els informes de Carreteres de l’Estat i d’Aviació Civil. • L’alcalde insisteix que és un tràmit administratiu i que el cronograma acordat amb la Generalitat i l’Ajuntament de Girona situa tot en ordre al 1r trimestre de 2026. • Assegura que no hi ha problemes jurídics, només qüestions de tempos. “El que havíem de fer era fer-ho segur, i que jurídicament tot s’aguantés.” 1.2. Impacte del Campus de Salut a Salt (secs 188–264) • Es parla de Campus de Salut, no només de nou Hospital Trueta. • Inclou: - Facultats de Medicina, Infermeria i Farmàcia de la UdG - Centres de recerca i innovació • Es presenta com una gran oportunitat de transformació social i econòmica: - Per a Salt - Per a tota l’àrea urbana de Girona • L’alcalde defensa que situarà Salt al centre de l’àrea urbana els propers 10–20 anys. 1.3. Accessos viaris i finançament (secs 265–381) • Salt fa anys que treballa el planejament del sector sud, incloent-hi els accessos. • Acord amb la Generalitat per: - Doble rotonda d’accés a la C-65 i al carrer Francesc Macià. - La Generalitat assumeix el 80% del cost; els propietaris del sector, el 20%. • Es justifica perquè el Campus de Salut és un equipament supramunicipal i no pot recaure tot el cost en els propietaris. • Encara resten per negociar els costos del soterrament de línies, a acordar amb Generalitat i propietaris. 2. Mobilitat: BRCAT, busos, bici i girocleta 2.1. Planificació de mobilitat al voltant del Campus (secs 382–468) • El desenvolupament del sector sud comporta: - Creixement residencial, comercial i industrial - Necessitat de noves línies de bus - Aparcaments i xarxa ciclable • Ja s’ha avançat en: - Implantació del BRCAT (bus ràpid entre Salt i Girona) amb més freqüències. - Xarxa ciclable que connecta Salt i Girona per Països Catalans i Passeig d’Olot. - Arribada de la girocleta de Girona a Salt com a part d’aquesta estratègia. 2.2. Valoració del BRCAT i obres associades (secs 469–578) • Valoració molt positiva del BRCAT: - Obra complexa en un eix central del municipi. - S’han minimitzat les molèsties; Països Catalans s’ha tallat molt poc. • Millores introduïdes per l’Ajuntament de Salt: - Dues rotondes (c. Josep Irla i Passeig del Marquès de Camps) en lloc d’una. - Espais de pacificació del trànsit a l’Estació Jove de Salt i zona d’Esteve Vila (prop del mercat). • Efectes percebuts: - Reducció del trànsit, soroll i contaminació a Països Catalans. - Millora de la mobilitat sostenible i de la freqüència de busos. 2.3. Semàfors i prioritat del bus (secs 596–636) • El sistema de sincronització semafòrica és clau per al BRCAT. • L’alcalde indica que: - La priorització semafòrica ja estava operativa en el moment d’entrega de l’obra. - S’hi poden fer ajustaments, però el sistema funciona. 2.4. Arribada de la girocleta a Salt (secs 637–764) • Pas previ: creació del servei públic de bicicleta de l’Ajuntament de Salt. • Model de gestió: - Salt comana a l’Ajuntament de Girona la gestió de la girocleta. - Projecte treballat entre Salt, Girona i Generalitat. • La Generalitat finança una prova pilot de tres estacions a Salt, ubicades a l’entorn del BRCAT i la xarxa ciclable central. • Objectius: - Que la girocleta superi l’àmbit exclusivament municipal de Girona i abraci l’àrea urbana. - Fomentar la mobilitat sostenible entre Salt i Girona. • No es disposa encara de dades d’ús: serviran per avaluar possibles ampliacions del servei. 2.5. Xarxa ciclable interna i finançament (secs 765–908) • Salt vol reforçar la mobilitat en bicicleta a l’interior del municipi. • Situació actual: - Eix est-oest ja bastant cobert amb el carril bici de Països Catalans. • Properes actuacions: - Prioritzar els eixos nord-sud de connexió interna. - Projecte subvencionat per Ferrocarriles de l’Estado: • Subvenció d’uns 500.000 € • Aportació municipal d’uns 400.000 € • Total aproximat: 900.000 € per a xarxa ciclable el 2026 - Es preveuen uns 4 km de nova xarxa ciclable, tot i que la xifra exacta encara s’està tancant. • Connexió amb la girocleta i el BRCAT per crear un sistema integrat de mobilitat sostenible. 2.6. Ús del carril bus i control d’infraccions (secs 916–995) • L’alcalde destaca un bon comportament general de la ciutadania: - Els conductors respecten força el carril bus-taxi. • Coordinació amb l’empresa Teisa: - El personal de bus informa l’Ajuntament dels punts conflictius (mala utilització, càrrega i descàrrega inadequada, etc.). • Eines de control: - Radars i dispositius per detectar incompliments de les normes de circulació. 3. Habitatge: parc públic, ajudes i ocupacions 3.1. Parc d’habitatge social de Salt (secs 1006–1095) • Salt ha adquirit 6 pisos més per habitatge social. • El parc total arriba a uns 225 habitatges públics, aproximadament. • L’alcalde situa Salt al capdavant del país (en termes relatius) en aposta per l’habitatge públic: - S’apropa al 9% d’habitatge públic. • Objectiu: polítiques d’habitatge per a tothom: - Joves estudiants - Joves que volen emancipar-se - Gent gran - Famílies vulnerables • Disposen d’un reglament de l’habitatge adaptat a la realitat del municipi. “Som uns abanderats en l’hora de les polítiques d’habitatge del nostre país.” 3.2. Ajudes a comunitats de veïns (secs 1096–1180) • 77 comunitats de veïns han sol·licitat ajudes municipals per millorar: - Edificis plurifamiliars - Condicions de vida i conservació dels immobles • És un augment important respecte convocatòries anteriors. • Línia d’actuació complementària a la compra de pisos: - Millorar estructures i habitatges existents. - Contribuir a una vida digna a les comunitats. • L’Ajuntament vol incrementar els recursos destinats a aquestes ajudes perquè més comunitats se’n puguin beneficiar. 3.3. Ocupacions d’habitatges (secs 1181–1241) • A la darrera Junta de Seguretat, les dades mostren: - Disminució de les ocupacions. - Moltes suposades ocupacions acaben sent falses alarmes (obres, canvis de porta, etc.). • Estratègia clau de l’Ajuntament: “La millor política contra les ocupacions és que l’Ajuntament de Salt compri pisos.” • Pis buit que compra l’Ajuntament = pis que deixa d’estar disponible per a ocupació. • Es defensa el traspàs a mans públiques d’habitatge buit com a eina contra l’ocupació. 4. Seguretat i serveis públics 4.1. Enfocament sobre la seguretat (secs 1242–1330) • La seguretat absoluta no existeix; cal treball continuat. • Eines per millorar la seguretat i la percepció de seguretat: - Incrementar la plantilla de policia local. - Instal·lar càmeres de seguretat per identificar autors de delictes. - Ús de dron per vigilar una part del terme municipal que és 50% hortes i aveses. - Millores urbanístiques per augmentar la percepció de seguretat: • Enllumenat públic • Disseny d’espais urbans més segurs • L’alcalde afirma que, a mesura que es despleguen aquestes mesures, la percepció de seguretat millora. 4.2. Pressupostos i creixement del sector sud (secs 1331–1378) • Voluntat d’incloure en els pressupostos: - Més recursos per policia, càmeres i seguretat en general. • Aquesta planificació es fa pensant en el creixement del sector sud amb el Campus de Salut: - Caldran més serveis de recollida de residus. - Més mobilitat sostenible que hi arribi. - Més efectius policials per cobrir el nou entorn. 5. Gestió de residus i models de recollida 5.1. Turisme d’escombraries i models veïns (secs 1379–1458) • Es reconeix el fenomen de “turisme d’escombraries”: - Veïns de municipis amb sistemes més estrictes (comporta a porta o nous models) porten residus a altres municipis. - Salt ja ho havia patit quan Bescanó i Vilablareix van implantar el porta a porta. • Ara pot passar el mateix amb el nou sistema de Girona (especialment zones frontera com Santa Eugènia i Can Gibert). • Contracte de recollida de Salt: - Finalitza cap al mitjans del 2027. - L’Ajuntament ja estudia nous models de recollida. • S’està parlant amb municipis veïns i altres ciutats que han implantat nous sistemes per: - Aprendre dels èxits i dels errors. - Reproduir el que funciona i evitar el que genera més problemes. 5.2. Adaptar el model a la realitat de Salt (secs 1459–1521) • Cada municipi té la seva idiosincràsia: - Densitat de població - Tipologia de barris i edificis • El model de recollida s’ha d’adaptar a aquesta realitat: - No es pot copiar exactament el sistema d’un altre municipi. - Cal veure què funciona en contextos similars i què cal descartar. • Salt està atenta al que passa a l’entorn per dissenyar el model més adequat, assumint que mai serà perfecte. “Hem d’escoltar molt aquells municipis que ja porten temps… sapient que mai ho farem bé del tot.” 6. Idees clau de l’entrevista • Campus de Salut: motor de transformació econòmica i social per a Salt i l’àrea urbana; planejaments avançats i confiança en els informes pendents. • Mobilitat sostenible: aposta conjunta Salt–Girona–Generalitat amb BRCAT, xarxa ciclable, girocleta i nous carrils bici interns. • Habitatge públic: Salt es mostra com a referent en percentatge d’habitatge social i en ajudes a comunitats, combinant lluita contra l’ocupació i millora de la qualitat de vida. • Seguretat: enfocament basat en més recursos policials, tecnologia (càmeres, dron) i urbanisme segur. • Residus: consciència del turisme d’escombraries i voluntat de dissenyar un model propi de recollida, aprenent dels municipis veïns.
