L’Observatori d’Escacs i Educació de la Universitat de Girona (UdG) continua consolidant la seva tasca per promoure els escacs com una eina pedagògica i de recerca. En una entrevista al programa "Escacs en joc", la seva directora, Laura Serra , ha fet balanç de les darreres activitats i ha avançat els projectes de futur, entre els quals destaca una nova línia d’investigació centrada en els beneficis dels escacs per a la gent gran.
Èxit de la 12a jornada d'Escacs i Educació
El passat 8 d'octubre, la UdG va acollir la dotzena edició de la jornada, que va aplegar 32 inscrits. L'esdeveniment va incloure diverses activitats destacades:
Ponències d'experts com Oriol Macib (Chess Menorca), Xavier Muñoz (Escola Sant Pau de Figueres) i Marta Migó (coordinadora d'Escacs a l'Escola).
Una conferència sobre intel·ligència artificial i escacs a càrrec del doctor Ricard Josep Caballero .
Una taula rodona amb la participació de sis infants (tres nens i tres nenes) del Club d'Escacs Gerunda, una de les novetats més ben valorades.
Segons Serra, aquesta taula rodona va ser un gran encert per donar veu als joves jugadors.
"Ha agradat perquè vam donar l'oportunitat de posar veu a nens i nenes que estan jugant escacs i això també és interessant, veure la seva visió, la visió des de l'altre costat", va explicar la directora de l'Observatori.
Recerca i nous horitzons
L'Observatori no només se centra en la divulgació, sinó també en la recerca. Recentment, ha publicat un estudi sobre l'efecte dels escacs en el desenvolupament de les funcions executives en alumnes de primària . Ara, l'interès es desplaça cap a un altre col·lectiu. "Actualment estem interessats a estudiar una mica l'efecte dels escacs a la gent gran ", va anunciar Serra, un projecte que actualment es troba en fase de disseny.
A més de la recerca, l'Observatori també mira cap a Europa. Després de participar al Congrés Internacional d'Escacs i Educació de Reus, l'entitat valora la possibilitat de sol·licitar un projecte Erasmus+ per crear i posar a disposició de les escoles més material pedagògic. De cara al futur més immediat, l'Observatori decidirà pròximament si organitzarà una nova edició de la fira d'escacs educatius o una jornada de partides escolars per als nens i nenes de Girona.
Escolta l'episodi complet
Resum general del programa Programa Escacs en joc presentat per Josep Serra a Girona FM, centrat en tres blocs principals: Entrevista amb Laura Serra sobre l'Observatori d'Escacs i Educació de la UdG i les jornades i recerques que impulsen. Crònica del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025, amb resultats detallats dels grups A i B i tots els premis especials. Lectura comentada de l’article «Idees per pensar millor en escacs», amb reflexions pràctiques per millorar el pensament escaquístic. El programa es tanca amb un repàs d’activitats escaquístiques properes a Girona i comarca, reforçant el missatge d’uns escacs vius, en expansió i amb clara dimensió educativa. 1. Presentació i activitats recents 1.1. Obertura del programa • El conductor recorda que és dimarts i dona la benvinguda a l’audiència. 1.2. Partides obertes i vuitena ronda del campionat (20–23 de novembre) • Es fa un repàs d’activitats obertes a tothom: - Dijous 20 de novembre: partides a Sant Antoni de Calonge, organitzades pel Club d’Escacs Calonge Sant Antoni. - Divendres 21 de novembre: partides al Centre Cívic Can Ninetes (Girona), organitzades pel Club d’Escacs Santa Eugènia. - Dissabte 22 de novembre: partides al Centre Cívic Pla de Palau (Girona), organitzades pel Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 23 de novembre: vuitena i darrera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 al Centre Cívic Pla de Palau. Missatge clau: els escacs a Girona són molt actius i oberts a tothom, amb una invitació constant a participar-hi. 2. Entrevista a Laura Serra: escacs i educació 2.1. Perfil de la convidada • Laura Serra: - Professora de la Universitat de Girona (UdG). - Directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG. L’entrevista gira al voltant de jornades, recerca i futur dels escacs educatius i dels escacs femenins. 2.2. Dotzena Jornada d’Escacs i Educació (8 d’octubre) • Es tracta de la 12a jornada d’Escacs i Educació, celebrada a la UdG de 9 h a 19 h. • Ponències i activitats principals: - Oriol Macib (co-creador del projecte Chess Menorca): • Ponència inicial sobre l’ús dels escacs per respondre a necessitats socials a Menorca. • Taller pràctic d’escacs per als assistents. Xavier Muñoz (mestre de l’escola Sant Pau de Figueres): • Presentació del projecte d’escacs que desenvolupa al seu centre. Taula rodona amb nens i nenes del Club d’Escacs Gerunda: • Moderada per Oriol Macib. • Novetat molt ben valorada pels participants. • Permet escoltar la visió dels infants sobre els escacs. Marta Migó (Escola Martí Poch de l’Espluga, coordinadora d’Escacs a l’escola a escala catalana): • Experiències d’escacs escolars a Lleida i Tarragona. Dr. Ricard Josep Caballero: • Ponència sobre educació, intel·ligència artificial (IA) i escacs, remarcant la rellevància actual de la IA. Marc Pera (mestre de primària, creador de contingut): • Escacs educatius a través de les xarxes socials: com difondre i dinamitzar els escacs en entorn digital. 2.3. Valoració de la jornada i participació • Valoracions dels participants: - La taula rodona amb infants és l’element més destacat a les enquestes. - Es valora especialment donar veu a nens i nenes que juguen a escacs. • Equilibri de gènere a la taula rodona: - 3 nens i 3 nenes. - Es remarca la importància de tenir referents femenins i equilibri en la participació. • Participants inscrits: - 32 inscrits enguany (uns 10 menys que l’any anterior). - Possible causa: coincidència de dues activitats seguides (la jornada de Girona i el congrés de Reus). - Tot i la lleugera davallada, l’Observatori es mostra satisfet amb la participació. 2.4. Participació al Congrés Internacional d’Escacs i Educació (Reus) • Celebrat a Reus, organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. • Definició: primer Congrés Internacional d’Escacs i Educació. • Ponents destacats del món dels escacs: - Leontxo García. - Lorena García (Illes Canàries). - Esteban Jaureguiza. - Miquel Illescas. - Alejandro Oliva i el grup musical Tocada Movida, amb actuació en directe i ponència. • Participació de l’Observatori: - Taula rodona amb: • Eva Zamarreño i Marta Migó (coordinadores del programa Escacs a l’escola a la Federació Catalana d’Escacs i al Departament d’Educació). • Laura Serra (com a directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG). • Marc Baig (membre de l’Observatori). Contingut de la intervenció: • Explicació del programa Escacs a l’escola (Zamarreño i Migó). • Laura Serra descriu la creació, objectius i recerca de l’Observatori. • Presentació general dels esdeveniments i activitats que organitzen al llarg de l’any. Objectiu: donar visibilitat a la tasca de l’Observatori i reforçar xarxes amb altres actors del món dels escacs educatius. 2.5. Recerca actual de l’Observatori d’Escacs i Educació • Estudi recent publicat: - Analitza l’efecte dels escacs en el desenvolupament de les funcions executives en alumnes d’educació primària. - Presentat per Marc Baig al congrés de Reus. • Línia de recerca en preparació: - Estudiar l’impacte dels escacs en la gent gran. - Es troba encara en fase de disseny de l’estudi. 2.6. Activitats en preparació de l’Observatori • Properament es reunirà tot l’equip de l’Observatori per decidir el programa del curs. • Possibles línies d’activitat: - Fires d’escacs educatius: • Ja se n’han fet dues, adreçades a alumnes d’escoles de Girona. • No es van fer l’últim any, substituïdes per una jornada de partides d’escacs escolars. • Ara cal decidir si es reprenen, si es combinen totes dues activitats o si es reformula el format. Projecte Erasmus+ (idea sorgida al congrés de Reus): • Proposta de presentar un projecte Erasmus+ des de l’Observatori. • Objectiu: posar material didàctic d’escacs a disposició de les escoles. • Es destaca que ja hi ha molt material existent, però cal organitzar-lo i fer-lo accessible. 2.7. Futur dels escacs en general • Laura Serra es declara optimista amb el futur dels escacs. • Arguments: - Augment de l’interès general pels escacs, constatable en la participació a congressos i jornades. - Experiències personals: més gent que juga online, parelles que s’hi aficionen, abundància d’aplicacions per jugar per internet. - Creixent reconeixement de la utilitat transversal dels escacs (habilitats cognitives, gestió emocional, estratègia, etc.). • Reconeix que la implantació a les escoles no és homogènia i que en algunes zones és més difícil, però percep un creixement sostingut. 2.8. Escacs femenins • Diagnosi de la situació: - Encara hi ha menys nenes que nens als escacs, especialment a mesura que augmenta l’edat. - Les nenes participants a la taula rodona de Girona ho van expressar obertament. • Aspectes positius: - L’exemple de la taula rodona amb 3 nens i 3 nenes demostra que és possible assolir un equilibri en entorns escolars. - S’observa que en edats inicials (àmbit escolar) la distància entre nens i nenes no és tan gran. - Avui hi ha més referents femenins en el món dels escacs, fet que pot ajudar a la continuïtat. • Reptes: - L’abandó de les nenes quan es fan més grans. - Necessitat de treballar perquè es mantinguin implicades a mitjà i llarg termini. Idea clau: hi ha camí per recórrer en els escacs femenins, però la base escolar mostra un potencial important. 3. Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 3.1. Format general del campionat • Organitza: Delegació Territorial de Girona de la Federació Catalana d’Escacs. • Col·laboren: Club d’Escacs Figueres i Club d’Escacs Gerunda. • Característiques: - 8 rondes. - Dues categories: • Grup A: jugadors amb elo català a partir de 1750. • Grup B: jugadors amb elo català fins a 1800. - Ritme de joc: 90 minuts + 30 segons per jugada. • Participació: - Grup A: 35 inscrits. - Grup B: 30 inscrits. - Total: 65 jugadors, 13 més que l’any passat, fet que s’assenyala com a motiu de satisfacció. 3.2. Resultats i premis del Grup A 3.2.1. Distribució de punts • Després de la vuitena i darrera ronda: - 2 jugadors amb 7,5 punts. - 5 jugadors amb 5 punts. - 6 jugadors amb 4,5 punts. - 5 jugadors amb 4 punts. - 2 jugadors amb 3,5 punts. - 5 jugadors amb 3 punts. - 5 jugadors amb 2,5 punts. - 2 jugadors amb 2 punts. - 1 jugador amb 1,5 punts. - 1 jugador amb 1 punt. - 1 jugador amb 0 punts. 3.2.2. Caps de la classificació • Jugadors amb 7,5 punts de 8 possibles (marquen el nivell altíssim del torneig): - Abel Lázaro Pujol (Figueres). - Leo Valle Luís (Gerunda). • Jugadors amb 5 punts: - Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - Mauro Alonso Jiménez (Gerunda). - Max Massot Cervera (Figueres). - Jesús Caballero Maitín (Sant Gregori). - Yacid Elayek (Calonge Sant Antoni). 3.2.3. Premis del Grup A • Classificació absoluta: - Campió absolut: Abel Lázaro Pujol (Figueres). - Subcampió absolut: Leo Valle Luís (Gerunda). - 3r classificat: Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - 4t classificat: Mauro Alonso Jiménez (Gerunda). - 5è classificat: Max Massot Cervera (Figueres). • Premis especials: - Campiona femenina: Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - Millor veterà +65: Josep Maria Vilanova Guardiola (Figueres), amb 2,5 punts. - Millor sub-12: Inar Claperols Merino (Figueres), amb 2 punts. - Millor sub-14: Mauro Alonso Jiménez (Gerunda), amb 5 punts. - Millor sub-16: Dalmau Palà i Arbàs (Gerunda), amb 3,5 punts. 3.3. Resultats i premis del Grup B 3.3.1. Distribució de punts • Després de la vuitena ronda: - 2 jugadors amb 6 punts. - 3 jugadors amb 5,5 punts. - 4 jugadors amb 5 punts. - 1 jugador amb 4,5 punts. - 8 jugadors amb 4 punts. - 1 jugador amb 3,5 punts. - 6 jugadors amb 3 punts. - 1 jugador amb 2,5 punts. - 1 jugador amb 2 punts. - 2 jugadors amb 1,5 punts. - 1 jugador amb 0 punts. 3.3.2. Caps de la classificació • Jugadors amb 6 punts: - Joel Vilar Sirifatananukakolkai (Figueres). - Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda). • Jugadors amb 5,5 punts: - Martí Horta Massa (Gerunda). - Miguel Rodríguez Rueda (Figueres). - Edgar Malats Buixedes (Figueres). 3.3.3. Premis del Grup B • Classificació absoluta: - Campió absolut: Joel Vilar Sirifatananukakolkai (Figueres). - Subcampió absolut: Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda). - 3r classificat: Martí Horta Massa (Gerunda). • Premis especials: - Millor veterà +60: Miguel Rodríguez Rueda (Figueres), amb 5,5 punts. - Millor sub-8: Martí Horta Massa (Gerunda), amb 5,5 punts. - Millor sub-10: Àlex Riera Landeira (Montgrí), amb 4 punts. - Millor sub-12: Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda), amb 6 punts. • El conductor felicita tots els premiats i tots els participants, i anima a continuar jugant i participant en el circuit. 4. «Idees per pensar millor en escacs» (article de Daniel Muñoz) El conductor llegeix i comenta un article de Daniel Muñoz sobre com pensar millor en escacs. L’eix central és que pensar en escacs va molt més enllà de triar una jugada concreta. 4.1. Pensar en escacs: més que moure peces • Entre l’“impuls de moure” i el desig de millorar hi ha una fase essencial: pensar conscientment. • S’aplica la màxima de Sòcrates «coneix-te a tu mateix» al tauler: - Cal observar què fas i com ho fas. - No n’hi ha prou amb estudiar obertures o finals; cal comprendre la pròpia manera de pensar. • Es distingeixen dos plans d’autoconeixement: - Immediat: com analitzes una posició, com valores opcions, com gestiones la pressió durant la partida. - A llarg termini: hàbits, rutines mentals, fortaleses i debilitats com a jugador. Sense saber on ets, és complicat saber com progressar. 4.2. Què ens ensenya la psicologia dels escacs • Durant anys es pensava que els grans mestres calculaven simplement més variants. • Estudis recents mostren que la clau no és la quantitat de càlcul, sinó la qualitat dels patrons que reconeixen: - Tenen un arxiu intern d’estructures típiques molt extens. - Això els permet orientar-se ràpidament fins i tot en posicions noves. • Anècdotes: - Alguns mestres (s’esmenta Miguel Najdorf i John Nunn, tot i que la pronunciació és adaptada) confessen haver jugat partides brillants veient poques jugades per avançat. - De vegades gairebé no calculen variants profundes. Element distintiu: la qualitat de les connexions mentals i del reconeixement de patrons, no el càlcul exhaustiu. 4.3. El mite del càlcul perfecte • Es desmunta la imatge del jugador fort com una màquina que enumera jugades i escull la millor. • En realitat, el pensament humà en escacs: - És un flux: salta d’una idea a una altra, torna enrere, reconsidera. - No segueix un camí lineal; és una dansaa de pensaments. • Es matisa el model clàssic de Kotov: - El seu sistema és útil com a mètode d’anàlisi, però no reflecteix fidelment el procés mental real durant la partida. • Moltes vegades no triem només entre moviments, sinó entre plans: - Consolidar el centre. - Obrir el flanc de dama. - Preparar un final favorable. Els escacs són un pensament dinàmic, humà, imperfecte i bell; la creativitat neix d’aquesta imperfecció ben gestionada. 4.4. Pensar en veu alta com a eina d’entrenament • Tècnica clau: pensar en veu alta. • Consisteix a: - Verbalitzar el que passa pel cap mentre analitzes una posició. - Escoltar després aquesta verbalització (o bé ser escoltat per l’entrenador). • Beneficis principals: - Obliga a ordenar els pensaments i fer-los conscients. - Ajuda a mantenir la calma en posicions crítiques, seguint un procediment i no un impuls. - Permet a l’entrenador (o a tu mateix) entendre com penses, no només quina jugada fas. - Redueix el risc de problemes de temps, generant un ritme mental més estable. - Allibera espai per a la creativitat, ja que l’ordre mental facilita que apareguin idees originals. • Comentari del presentador: - Recomana personalment aquesta eina a tots i totes. - Punt clau: no fer-ho en una partida oficial contra un contrincant, perquè revelaria les intencions. - És ideal per: • Partides jugades en solitari. • Anàlisi de partides ja jugades (pròpies o d’altres). • Estudi de partides de llibres o d’internet. 4.5. Aprendre a pensar diferent • Es descriu el concepte de pensament imitatiu: - Repetir patrons. - Aplicar regles de memòria. - Centrar-se sobretot a evitar errors. • És una etapa necessària, però no suficient per progressar. • La creativitat apareix quan el jugador: - S’atreveix a trencar el guió i pensar diferent. - Accepta que les excepcions poden ser tan valuoses com les regles. - Escolta la seva intuïció, encara que contradigui el manual. En aquest punt, els escacs deixen de ser només estratègia i es converteixen en manera d’expressar-se. • Comentari pràctic del presentador: - Exemple concret: no fer sempre la mateixa obertura. - Recomanació: estudiar una obertura nova i posar-la en pràctica per enriquir el joc i el propi aprenentatge. 4.6. El camí de l’autoentrenament • Millorar en escacs depèn no només de l’estudi tècnic, sinó de la mentalitat amb què es viu el procés. • Elements d’una mentalitat adequada: - Aprendre a pensar com un guanyador fins i tot abans d’obtenir grans resultats. - Fixar metes clares, però també aprendre a gaudir del camí. - Mantenir la confiança en la pròpia capacitat, encara que els resultats tardin. • El progrés real neix de petites victòries, com ara: - Entendre una idea nova. - Dominar un final que abans generava confusió. - Trobar una jugada bella o sorprenent. Aquestes petites fites van modelant el caràcter del jugador i transformen, de retruc, la manera de pensar també fora del tauler. 4.7. Llibres recomanats per pensar millor en escacs L’article proposa tres llibres clau per estructurar el pensament escaquístic: «Juga primer, pensa després» (Willy Hendriks) Llibre revolucionari i divertit. Desmunta mites sobre com cal pensar en escacs. Proposa un enfocament més natural i intuïtiu del càlcul i la presa de decisions. Recomanat per jugadors que se sentin atrapats entre teoria i pràctica. «Logical Chess: Move by Move» (Irving Chernev) Presenta 33 partides clàssiques, amb totes les jugades explicades. Ajuda a entendre el perquè de cada moviment, no només el què. Ideal per desenvolupar un pensament estructurat. Especialment recomanable per jugadors amb 1200–1800 d’elo. «The Amateur’s Mind» (Jeremy Silman) Analitza els errors típics dels aficionats, comparant el seu raonament amb el d’un mestre. Ensenya a pensar en termes de desequilibris: espai, estructura de peons, activitat de peces, etc. Considerat un dels llibres més reveladors per passar del joc mecànic a la comprensió profunda. • Comentari final del presentador: - Quan es recomanen llibres, suggereix triar-ne un, llegir-lo a fons, practicar i prendre notes. - Objectiu: no oblidar els conceptes clau i aplicar-los realment al joc. 5. Agenda d’activitats escaquístiques properes El programa es clou amb una agenda molt concreta d’activitats per als propers dies, que reforça la idea d’un calendari estable i obert a tot tipus de jugadors. 5.1. Partides obertes (27–29 de novembre) • Dijous, 27 de novembre - Partides d’escacs obertes a tothom. - Horari: de 18.00 a 21.00 h. - Lloc: Calonge. - Organització: Club d’Escacs Calonge–Sant Antoni. • Divendres, 28 de novembre - Partides obertes a tothom. - Horari: de 17.00 a 20.00 h. - Lloc: Centre Cívic Can Ninetes (Girona). - Organització: Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte, 29 de novembre - Partides obertes a tothom. - A partir de les 17.00 h. - Lloc: Centre Cívic Pla de Palau (Girona). - Organització: Club d’Escacs Gerunda. 5.2. Competicions del diumenge 30 de novembre • Campionat Llampec Individual de la Territorial de Girona 2025 - Lloc: Fornells de la Selva, Centre Cívic i Cultural La Sitja. - Organitza: Delegació Territorial de la Federació Catalana d’Escacs. - Col·labora: Club d’Escacs Fornells. - Format: • 10 rondes. • Ritme: 3 minuts + 2 segons d’increment per jugada. • Campionats d’escacs actius per edats (sub-8, sub-10, sub-12, sub-14) - Mateix dia i mateix lloc (Fornells de la Selva, La Sitja). - Categories: sub-8, sub-10, sub-12, sub-14. - Format: • 7 rondes. • Ritme: 10 minuts + 3 segons d’increment per jugada. 5.3. Tancament del programa • El conductor subratlla que les activitats no paren, cosa que el fa sentir content. Missatge final: «Endavant amb els escacs. Ànim, els escacs mai acaben, quina sort. Bona setmana, bones partides, gaudiu dels escacs i no us oblideu de la vida.» Remarca així la idea que els escacs són una passió constant, però sempre integrats en una vida equilibrada.
