L'Ajuntament de Girona preveu accelerar la instal·lació de noves càmeres de videovigilància a la via pública i, alhora, ampliar la plantilla de la Policia Municipal. Aquestes són dues de les mesures clau en matèria de seguretat que inclourà el nou pressupost municipal per a l'any 2025. Així ho ha avançat la tinenta d'alcaldia de Seguretat, Sílvia Aliu, en una entrevista a Girona FM, on ha detallat que el consistori ha trobat una fórmula per escurçar significativament els terminis per renovar i instal·lar els dispositius.
Instal·lació de càmeres abans del previst
Una de les principals novetats és la via que utilitzarà l'Ajuntament per adquirir les càmeres. En lloc d'iniciar un procés de licitació pública convencional, que podria allargar-se entre sis mesos i un any, el consistori s'adherirà a una compra agrupada ja existent. Aquesta decisió administrativa permetrà reduir dràsticament els terminis. "Fent-ho d'aquesta manera intentarem que sigui quan més aviat millor, podria dir tres mesos" , ha explicat Aliu, contrastant-ho amb la durada habitual d'un procés complet. La regidora ha confirmat que ja s'ha realitzat una auditoria per determinar quines càmeres cal substituir i on cal instal·lar-ne de noves, i que la partida pressupostària, provinent de saldos disponibles, ja està assegurada.
"Un procés complet [...] estem parlant de sis mesos, un any. Fent-ho d'aquesta manera intentarem que sigui, quan més aviat millor, podria dir tres mesos."
Paral·lelament, el govern municipal continua treballant per tal que la Policia Municipal pugui tenir accés a les imatges de les càmeres de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per a tasques de seguretat, una petició ja realitzada a l'Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM), que gestiona les dades.
Més agents per a la Policia Municipal
El pressupost del 2025 també contemplarà una partida per a la contractació de nous agents per a la Policia Municipal. Segons Aliu, aquesta mesura dona continuïtat a la política iniciada l'any passat, quan ja es van incorporar tres nous policies a la plantilla. L'objectiu és reforçar la policia de proximitat i augmentar la presència d'agents patrullant a peu de carrer. A més de l'augment de personal, la regidora ha destacat les millores en eficiència aconseguides gràcies a la tecnologia:
Implementació de tecnologia pròpia per a tasques administratives.
Digitalització de processos com la gestió de multes.
Alliberament d'hores d'agent per dedicar-les al patrullatge i la prevenció.
Finalment, Aliu ha recordat que la seguretat també es treballa de manera indirecta amb partides destinades a millorar l'enllumenat públic, la neteja o l'asfaltatge, aspectes que contribueixen a millorar la percepció de seguretat a la ciutat.
Escolta l'episodi complet
Resum general Entrevista a Sílvia Aliu, tinenta d’alcaldia de Gestió de Recursos i regidora de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Girona, al programa L’Entrevista Municipal de Girona FM. La conversa gira al voltant de tres grans eixos: • El pressupost municipal per al 2025 i reptes de planificació • Les polítiques de seguretat (policia municipal, percepció d’inseguretat, extrema dreta) • La nova taxa de residus i el canvi de model de recollida amb contenidors intel·ligents També s’aborden qüestions concretes com ocupacions i habitatge, la nova comissaria de Camp Borrassó, i casos puntuals d’inseguretat a l’entorn de l’estació. Pressupost municipal i grans projectes de ciutat Situació del pressupost 2025 • L’Ajuntament està tancant el pressupost municipal i preveu portar-lo al ple en breu per a l’aprovació inicial. • Aliu remarca que tancar el pressupost és un repte, sobretot perquè s’ha fet durant anys sense tenir encara: • La xifra definitiva dels ingressos de l’Estat espanyol • La concreció dels increments salarials dels empleats públics "A dia d'avui jo, com a regidora d’Hisenda, encara no he conegut un pressupost ni de la Generalitat ni de l'Estat espanyol." • Malgrat això, el pressupost s’ha de fer més alt en volum perquè: • L’Estat ingressa una mica més • Això ha de cobrir principalment l’increment salarial dels treballadors públics Caràcter del nou pressupost • El pressupost es planteja com una eina per tancar moltes carpetes obertes durant aquest any. • Objectiu polític central: consolidar una ciutat més amable, accessible, inclusiva i plena de vida. • S’hi inclouen partides per a grans projectes de ciutat: • Pla de barris del Pont Major (pendent de resolució de la Generalitat) • Transformació de l’entrada sud per la Carretera Barcelona • Planificació del futur campus universitari Josep Trueta i la seva afectació als barris de Can Gibert i Santa Eugènia Impacte dels increments salarials públics • Per al 2025, l’Ajuntament ja tenia guardats els diners per l’increment comunicat a última hora. • El repte major es situa al 2027, quan s’apunta a: • Un increment d’un 4,5% • Més un 0,5% addicional al març del 2027 • Això implica que els ajuntaments hauran de pressupostar un 5% més en sous i salaris, i caldrà planificar amb temps com quadrar aquestes xifres sense desequilibrar la resta de partides. Tramitació del pressupost • El ple de pressupost serà, com és habitual, un ple extraordinari. • Procés: • Presentació a comissió informativa • Terminis perquè l’oposició pugui estudiar el document • Aprovació inicial en ple • Tràmit d’al·legacions i posterior aprovació definitiva Seguretat: recursos, percepció i discurs públic Partides de seguretat al pressupost Aliu diferencia entre seguretat directa (policial) i seguretat indirecta (entorn urbà). • Seguretat directa: • Ja hi ha hagut una gran inversió a Camp Borrassó, la nova comissaria compartida amb Mossos a Santa Eugènia. • Hi haurà partides per càmeres de videovigilància a la via pública, tant per seguretat com per avançar cap a una ciutat intel·ligent (anàlisi de fluxos de gent, dades urbanes, etc.). • Seguretat indirecta: millores que incideixen en la percepció de seguretat: • Enllumenat públic • Neteja viària • Asfaltatge i manteniment de l’espai públic Càmeres i zona de baixes emissions • S’ha fet una auditoria de càmeres per saber quines s’han de substituir. • S’ha trobat una fórmula tècnica: adherir-se a un acord marc existent en lloc de fer una licitació des de zero. Això permet: • Reduir terminis aproximats d’un procés complet de 6-12 mesos • A uns 3 mesos, un cop redactats els plecs i feta l’adhesió • Sobre les càmeres de la zona de baixes emissions (ZBE): • Les dades les gestiona l’ATM • L’Ajuntament està treballant amb el departament d’informàtica per poder tenir accés directe a aquestes dades • Objectiu: utilitzar-les també per a tasques de seguretat (saber qui entra i surt per la ZBE en temps real) Més policies municipals? • En entrar al govern hi havia un conflicte laboral latent amb la Policia Municipal. • El govern va negociar i millorar les condicions laborals per desactivar el conflicte. • Incorporacions: • 3 nous agents ja l’any passat • El nou pressupost també incorporarà més agents a la plantilla • Parlen també d’un augment d’hores de carrer gràcies a la tecnologia: • Digitalització de tasques (per exemple, multes des del mòbil en lloc d’anotar-les a mà) • L’objectiu és que el policia faci menys tasca administrativa i més presència al carrer Patrullatge a peu i policia de proximitat • Model reivindicat: policia de proximitat. • Eines i dispositius: • Agents cívics • Patrulles de proximitat de matí i de tarda • Han desenvolupat una eina tecnològica pròpia que permet quantificar les hores de patrullatge a peu, i preveuen fer-ne difusió als mitjans perquè la ciutadania vegi que: "La policia municipal camina pels carrers i és pels carrers." • Campanya específica de “Nadal segur”: • Presència de policies a peu a les zones comercials de més afluència Casos d’inseguretat a l’entorn de l’estació • Es parla del cas recent de persones que escopien vianants a la zona de l’estació. • Gestió del cas: • La ciutadania va alertar directament l’Ajuntament • L’Ajuntament va demanar informació a Mossos d’Esquadra i a la Policia Municipal • Aliu subratlla un punt clau: aquestes persones no formaven part del col·lectiu pendent de l’asil del govern espanyol. • De fet, explica que els propis malians els van expulsar del grup perquè portaven problemes dins la comunitat. • L’Ajuntament es va posar a disposició de les víctimes i les va animar a denunciar. • Un dels individus va ser detingut i posat a disposició judicial. • No tenen constància de nous casos recents d’aquesta tipologia. Percepció d’inseguretat i discursos d’extrema dreta • Aliu denuncia els discursos simplistes i polaritzadors de l’extrema dreta que: • Exageren casos puntuals • Vinculen sistemàticament delinqüència i immigració • Venen la imatge que Girona és una ciutat insegura • Distingir: • Seguretat real, que es mesura amb dades • Percepció de seguretat, que és subjectiva i personal "La percepció és una cosa molt personal... No menystenir-la seria un error." • Responsabilitat del govern municipal: • Treballar en fets concrets per millorar la seguretat i la percepció • Explicar amb rigor, sentit comú i responsabilitat què s’està fent • Evitar polaritzar i enfrontar la ciutadania amb missatges d’odi • Factors que influeixen en la percepció, més enllà de la policia: • Neteja de carrers • Enllumenat • Condicions d’habitatge digne Multireincidència i marc penal • S’esmenta la preocupació ciutadana per la multireincidència i la sensació d’"indefensió" quan veuen multireincidents tornar al carrer. • Aliu apunta que: • La Policia Municipal de Girona disposa de dades sobre multireincidència • Però l’ordre públic és competència principal dels Mossos d’Esquadra "Els missatges de l'extrema dreta són molt fàcils de dir, però la responsabilitat dels polítics és explicar per què passen les coses i, si s’han de canviar, fer-ho pels canals que toquen i mai amb discursos d’odi." Nova comissaria de Camp Borrassó • La comissaria de Camp Borrassó (compartida entre Policia Municipal i Mossos) està en fase de rodatge. • Funcions que ja presta: • Atenció ciutadana • Recepció de denúncies (pèrdues, furts, robatoris, etc.) • Impacte als barris de l’entorn: • Els veïns expressen que han notat molt la diferència en presència policial i percepció de seguretat. • Els agents hi fan formacions i hi ha més moviment policial a la zona. "Els veïns estan contents i, per tant, això per nosaltres és una bona notícia per la ciutat." Ocupacions, seguretat i dret a l’habitatge Cas de l’edifici de Tomàs Mieres • Cas tractat com a prioritari per l’Ajuntament "des del minut 1": • Es va informar el president de l’Audiència • S’alerta d’un problema de seguretat nou a la zona • Els serveis tècnics municipals detecten que l’edifici està en molt mal estat i actuen ràpidament per tapiar-lo. • Resultat immediat: • Els veïns parlen d’un abans i un després a la zona • El tancament impedeix noves ocupacions • Sobre l’enderroc: • Falta que es formalitzi el permís perquè la part privada pugui començar les obres • No s’atreveix a donar una data exacta, però la situació de risc està controlada pel fet d’estar tapiat Cas de Ronda Ferran Puig i reflexió sobre habitatge • A Ronda Ferran Puig la situació és diferent: • Hi ha molts pisos repartits en dos blocs • No és només un problema d’ocupació puntual, sinó un problema estructural d’habitatge "Hem de pensar més enllà, no tant en l'ocupació sinó en quin és el problema real: falta habitatge." • Punts clau sobre habitatge a Girona: • Hi ha una gran dificultat per accedir a un habitatge de lloguer • Posa l’exemple d’un amic que ha llogat un pis a la Rambla per 800 € al mes, una càrrega molt elevada per a moltes economies familiars • L’habitatge és un dret reconegut i ha de ser central en les polítiques públiques. Mesures municipals en habitatge • S’ha creat una “missió habitatge” amb diversos dispositius per: • Construir habitatge de protecció oficial • Ser molt més estrictes fiscalment amb els grans tenidors que tenen pisos buits • A cada actualització d’ordenances fiscals, l’Ajuntament: • Endureix les condicions per tenir habitatges buits • Considera "no de rebut" que hi hagi pisos buits mentre tanta gent no troba on viure • També es treballa per: • Potenciar el lloguer social • Oferir condicions perquè més propietaris vulguin entrar al lloguer social • Conclusió: el fenomen de les ocupacions s’ha d’afrontar també garantint un parc d’habitatge digne i assequible per a tothom. Nova taxa de residus i canvi de model de recollida Origen i marc legal • La transformació de la taxa de residus és presentada com un gran repte obligat per: • Normatives europees • La nova llei estatal de residus • La taxa s’ha “mimat moltíssim” i s’ha dissenyat per complir el principi de: "Aquell que ho fa bé, aquell que selecciona bé, pagui menys." Dades, ús i incentius • L’any passat encara no hi havia prou dades d’ús per aplicar el model de "qui recicla bé paga menys". • Durant aquest any, la gran majoria de la ciutat ja tenia implantat el nou sistema com a màxim a mitjan estiu. • Això ha permès fer la següent fase: • Aplicar el que marca la llei: fer pagar més a qui no fa bé la recollida selectiva • S’han definit 48 usos anuals (o la part proporcional per a qui s’hi ha incorporat a mitjà any) com a referència. • Impacte econòmic: • El 78% de la ciutadania notarà una disminució de la taxa de residus • La gent que fa bé la separació està, en general, contenta amb el sistema perquè veu reconegut l’esforç Activitats econòmiques i grans productors • També hi ha canvis importants per a les activitats econòmiques: • A la gran majoria els hi baixa la taxa • Als grans productors (els que generen molts residus) en alguns casos els hi puja • Mesures de correcció: • Si un establiment redueix el volum de residus (per exemple, reduint el malbaratament alimentari), se li pot reduir la taxa fins a un 75% • Missatge de fons: • El model no només busca recollir correctament, sinó generar menys residus. Nous contenidors intel·ligents i contenidor multifracció • El nou pressupost incorpora el canvi de contenidors a la ciutat: • S’introdueixen nous contenidors intel·ligents • Funcionament: la ciutadania podrà llençar la fracció que correspongui, el dia i l’hora que vulgui, amb una targeta d’identificació • Es parla de contenidors tancats i de tipus contenidor multifracció (hi haurà de diversos tipus segons fracció) • Aliu assenyala que, amb aquest sistema: • No hi haurà excusa per no fer bé la recollida selectiva • Com millor separi la ciutat, menys taxa haurà de pagar en el futur • Les empreses tractadores retornen més diners si la fracció està ben separada • Sobre els possibles abusos ("fet la llei, feta la trampa"): • L’ordenança es fa partint de la base que la majoria de gent ho vol fer bé • Confien que amb el nou sistema i la facilitat d’ús (24/7) la majoria complirà Relació amb Europa • Aliu destaca un avís important que ha llegit: Europa es planteja deixar sense subvencions els ajuntaments que no tinguin un sistema de recollida selectiva com el que Girona està implantant. • Conclusió: Girona estaria ben posicionada per seguir accedint a subvencions europees en matèria de residus i medi ambient. Tancament de l’entrevista • La conductora repassa que han parlat de: • Pressupost municipal • Seguretat (policia, percepció, extrema dreta, Camp Borrassó) • Taxes, especialment la taxa de residus • Aliu clou l’entrevista remarcant que per ella: "És un orgull treballar per aquesta ciutat i seguir-ho fent."
