Mar Bosch presenta «Lliçons d'Abisme», un llibre de contes experimental
L’escriptora gironina presenta el seu llibre més experimental, un recull de contes amb dues lectures possibles
L’escriptora gironina Mar Bosch Oliveras ha passat pel programa «Els 4 Rius» de Girona FM per presentar Lliçons d’Abisme, un recull de contes que defineix com un dels projectes més arriscats i juganers de la seva trajectòria. El llibre, que ha anat escrivint i reescrivint durant anys, és un exercici metaliterari que convida el lector a explorar-lo amb curiositat i complicitat.
Bosch proposa un volum «amb molts llibres a dins». Lliçons d’Abisme es pot llegir de manera convencional, gaudint de cada conte per separat, però també es pot abordar com un llibre-joc: les notes a peu de pàgina formen una segona trama on dialoguen —o es barallen— un escriptor i un crític que comenten i qüestionen els relats. Dues lectures, dues portes d’entrada i un sol univers literari que es desplega i s’enrosca sobre si mateix.
«És una mica un llibre tauler de joc», va dir Bosch, reivindicant l’experiment i la llibertat formal.
Una idea nascuda d’un abisme
El títol prové d’una frase de Viatge al centre de la Terra de Jules Verne, descoberta a classe de Vicenç Pagès Jordà —que havia de ser el padrí del llibre. Aquella expressió, «lliçons d’abisme», es va convertir en l’eix que sosté tot el recull: petites esquerdes en la quotidianitat que revelen mons inesperats.
Bosch transforma escenes del dia a dia en moments d’estranyesa, ironia i canvi d’horitzó. No pretén alliçonar, sinó generar un joc d’ambigüitats i de mirades esbiaixades. «Són petits abismes, petits trencaments, petits canvis d’horitzó», va explicar, admetent també que el llibre té «una mica de mala llet de fons».
El repte d’escriure contes
Tot i que va començar el projecte el 2012, Bosch confessa que el procés s’ha allargat perquè el conte és un terreny exigent:
«Un conte per mi és molt més complex de fer funcionar que una novel·la. En una novel·la tens un aparell temporal que et permet arreglar la criatura al final.»
Amb Lliçons d’Abisme, l’autora torna a jugar amb l’autoficció, un gènere que sempre l’ha fascinat, però ho fa d’una manera nova, més lúdica i més conscient del procés d’escriptura. «És una Mar Bosch com sempre però com mai», va dir, convidant els lectors a entrar-hi amb esperit de descoberta.
