Girona dona veu a les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer, una de les institucions més repressives del franquisme
Les jornades al Modern busquen donar veu a les dones represaliades per la institució del règim. A Girona FM entrevistem a Maria Forns, que ho va viure en primera persona
Girona acollirà els dies 12 i 13 de novembre al Modern la primera edició de les jornades dedicades al Patronato de Protección a la Mujer, una de les institucions més dures i silencioses del franquisme. En una entrevista al programa Els 4 Rius de Girona FM, Antonia Paradell i Maria Forns, han explicat la funció repressiva d’aquest organisme i la importància de recuperar la memòria de les seves víctimes, que es compten per milers entre 1941 i 1985.
Una eina de control social i moral
El Patronato va ser un organisme creat pel règim franquista amb la suposada finalitat de protegir les joves i evitar la prostitució, però, com ha explicat Maria Forns, la seva autèntica funció era controlar les dones que no s’ajustaven a l’ideal franquista.
«En realitat, es va convertir senzillament en una institució repressora si les noies no s’adaptaven al paper que el règim els tenia assignat: ser bones mares, bones esposes, i criar els fills en la moral catòlica», ha detallat Forns.
Aquest sistema actuava en connivència amb l’Església, i molts dels centres estaven dirigits per monges i finançats per l’Estat. Només a Girona, n’hi va haver quatre, on s’internaven dones que, en molts casos, simplement volien viure fora dels rols tradicionals o havien estat denunciades per les seves pròpies famílies.
La vida als centres: silenci i adoctrinament
Maria Forns, una de les dones que va viure la repressió en primera persona, va ser internada durant onze mesos en un d’aquests centres. En el programa, ha relatat com la seva pròpia família, guiada per un capellà, la va portar al Patronato per no voler acceptar el paper de dona submisa.
«Hi havia la prohibició de parlar de per què estàvem allà. No podíem explicar-nos entre nosaltres què ens havia passat abans. L’objectiu era trencar amb les amistats, amb l’entorn, perquè fossin més mal·leables», ha explicat.
Les internes eren sotmeses a règims estrictes de silenci, treball forçat i adoctrinament religiós, sota el pretext de la “formació professional” en feines considerades femenines, com cosir o brodar. Qualsevol mostra de desobediència podia comportar el trasllat a centres més durs o fins i tot a un manicomi.
La lluita pel reconeixement i la memòria
Les jornades volen trencar dècades de silenci i reclamar el reconeixement institucional de les dones represaliades pel Patronato. Paradell i Forns defensen que aquestes víctimes han de ser incloses explícitament a la Llei de Memòria Històrica espanyola, una reivindicació que ja comença a veure’s reflectida en la nova llei catalana de memòria democràtica.
A més, han celebrat l’aprovació d’una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya per analitzar l’abast i les conseqüències d’aquest sistema repressiu.
El programa de les jornades inclourà:
Ponències sobre el context històric i jurídic del Patronato.
Anàlisi psicològica de les seqüeles que va deixar en les dones internades.
Projecció del documental «Els buits», que recull testimonis de diverses víctimes.
Taula rodona amb dones que van passar pels centres, entre elles la mateixa Maria Forns.
L’últim centre del Patronato a Girona no es va tancar fins al 1985, un fet que, segons Paradell, «demostra fins a quin punt la repressió de gènere va perviure més enllà del franquisme i es va infiltrar en la democràcia».
