Melcior Comes presenta «L’home que va vendre el món»: una sàtira torrencial sobre identitat, política i publicitat
L'escriptor retrata un publicista en crisi en una Barcelona caricaturesca venuda al turisme
L’escriptor Melcior Comes ha presentat la seva nova novel·la, «L’home que va vendre el món», en una conversa a Els 4 Rius de Girona FM. Publicada per Proa, l’obra és —en paraules de l’autor— una narració «torrencial i sarcàstica» que dissecciona les grans ficcions contemporànies: la política-espectacle, la publicitat com a religió moderna i les il·lusions que sostenen una societat permanentment en crisi. Tot i que no forma part d’una trilogia narrativa, Comes la situa dins una «tríada» de llibres amb una ambició temàtica compartida.
Un protagonista esqueixat, mirall del món actual
El centre de la novel·la és Simó Diarte, un expert en comunicació i publicitat que entra en una profunda crisi vital en arribar als cinquanta. Treballa com a «intel·lectual corporatiu» en una multinacional, però la seva vida se sosté sobre rols que ja no sap si li pertanyen: pare, fill, professional, ciutadà.
Comes descriu aquest trencament intern com una metàfora de la nostra manera de viure: «Tots tenim múltiples rols que com a persones ens veiem obligats a desenvolupar... I vius amb aquesta escissió, amb aquesta esquizofrènia, amb aquesta contradicció i amb aquest afany de donar sentit a coses que abans no en tenien».
El protagonista, capaç de fabricar relats per vendre qualsevol cosa, encarna allò que l’autor resumeix amb ironia: «tothom és un anunci amb potes», constantment pendent de la seva imatge, de l’aparença i de l’audiència que governa les xarxes socials.
Una Barcelona veneciana i deformada
L’acció transcorre en una Barcelona caricaturitzada, una ciutat convertida gairebé en parc temàtic. Per portar al límit la crítica a la gentrificació i a la turistificació sense fre, Comes imagina una ciutat amb carrers transformats en canals navegables, una mena de Venècia distorsionada on tot està pensat per «entretindre la turistada».
«Es tractava d’agafar aquestes coses que veus pel carrer i portar-les fins a les últimes conseqüències», ha explicat.
A aquest univers exagerat s’hi afegeix un component de thriller. En plena campanya per a una candidata del «nacionalpopulisme de dretes», Diarte creu veure un cadàver al maleter d’un cotxe. Però res no és segur: la novel·la juga constantment amb la percepció i la manipulació, i el protagonista es veu atrapat en un món on la línia entre realitat i ficció és més fràgil que mai.
La literatura com a eina per mirar-se endins
Comes reivindica la novel·la com un espai per pensar-se i pensar la societat: «Si la literatura obliga la gent a llegir-se a si mateixos... ja n'hi ha prou».
Per a ell, la ficció continua sent una manera de fer llum en les «habitacions fosques» que tots portem a dins. «L’home que va vendre el món» planteja així una pregunta essencial enmig d’un món saturat d’eslògans i pantalles: què ens queda, de debò, més enllà de les narratives que venem i ens venem?
