La doctora Olga Tura, cap del grup de recerca translacional de malalties cardiovasculars i respiratòries de l’IDIBGI, ha explicat al programa El Primer Cafè de Girona FM les principals línies d’investigació del seu equip, centrades a entendre l’arrel de patologies com l’apnea del son, la hipertensió pulmonar o la Covid persistent per desenvolupar tractaments més eficaços.
Tura ha remarcat que la recerca translacional té un objectiu molt clar: fer que el que es descobreix al laboratori arribi realment als pacients.
Tres grans fronts de recerca
El grup que lidera treballa principalment en tres àmbits:
Hipertensió pulmonar, una malaltia rara que incrementa la pressió a les artèries dels pulmons.
Apnea del son, un trastorn molt prevalent però sovint infradiagnosticat.
Covid persistent, especialment els efectes a llarg termini vinculats al risc de trombosi.
Apnea del son: quan les nits afecten el cor
Una de les investigacions més destacades del grup —finançada en part per La Marató de TV3— explora com l’apnea del son pot accelerar l’envelliment cel·lular del sistema circulatori.
Segons Tura, aquesta condició podria afectar una de cada quatre persones, i la seva hipòtesi és clara: les baixades d’oxigen repetides durant la nit fan que les cèl·lules envelleixin abans d’hora.
«La idea és diagnosticar el més aviat possible per poder determinar que aquesta apnea del son comença a envellir aquestes cèl·lules prematurament i, si s’envelleixen prematurament, ja no fan les funcions que han de fer. Llavors és quan es pot desenvolupar un problema cardiovascular com la trombosi o un ictus», ha explicat la investigadora.
Per estudiar-ho, l’equip aïlla cèl·lules de la sang, les cultiva i analitza el seu comportament per identificar l’origen de la disfunció i, en un futur, dissenyar tractaments que la puguin revertir.
Covid persistent i manca de voluntaris
Una altra línia de treball és la recerca sobre la Covid persistent, en què han seguit pacients durant quatre anys per esbrinar per què alguns continuen presentant símptomes, especialment problemes de coagulació.
Tot i la importància d’aquest estudi, Tura ha lamentat que la participació de voluntaris ha anat disminuint amb el temps, la qual cosa dificulta avançar.
La investigadora recorda que per a tots els projectes de l’equip són imprescindibles persones sanes, que serveixen com a grup de control.
«Sempre necessitem un control, un sa. Si no, no podem dir si una cèl·lula està malalta o no», ha insistit.
Participar és senzill: només cal una extracció de sang, i les persones interessades poden contactar amb l’IDIBGI a través de la seva pàgina web.
Amb aquesta crida, la doctora Tura apel·la a la implicació ciutadana per poder continuar avançant en una recerca que té un impacte directe en la salut present i futura de la població.
