L'escriptor Francesc Serés ha visitat els estudis de Girona FM per presentar la seva darrera obra, El primer any, un llibre que neix de l'experiència personal de la paternitat però que s'expandeix cap a una anàlisi profunda de la condició humana. En una entrevista al programa 'Els 4 Rius', l'autor ha explicat com l'arribada del seu fill, en Juli, s'ha convertit en el motor per explorar conceptes com el pas del temps, la identitat transfronterera i, sobretot, l'esperança en un món marcat per la incertesa.
Un diari de vida i observació
L'obra té el seu origen en els diaris personals que Serés manté de forma regular. Segons ha detallat l'escriptor, el llibre no pretén ser una guia sobre com ser pare, sinó un vehicle per observar les paternitats alienes i com aquestes es veuen influenciades pel context històric i geogràfic. Serés, que actualment resideix a Àustria després d'una etapa a Alemanya, utilitza la seva pròpia realitat com a immigrant per reflexionar sobre la identitat:
"La paternitat m'ha fet més lliure. Ens permet triar una part de la vida que abans estava definida per unes coordenades normalitzades i obrir una nova aventura en un altre país i una altra llengua."
L'esperança com a motor contracultural
Durant la conversa amb Saïd Sbai, Serés ha posat especial èmfasi en la necessitat de recuperar l'optimisme en la literatura contemporània, allunyant-se del derrotisme i les distopies habituals. Per a l'autor, l'esperança és avui dia "la matèria més cara del món" i un element essencial per construir el futur de les noves generacions.
El llibre es tanca com una celebració de la vida que, malgrat les dificultats logístiques i els canvis vitals, aposta per la continuïtat i el descobriment constant a través de la mirada d'un infant.