Figueres arriba als 50.000 habitants i l'alcalde adverteix que el creixement pot ser "inassolible" sense més finançament

ACN

Figueres ha arribat als 50.000 habitants. Segons informa l'Ajuntament en un comunicat, el padró municipal el 31 de desembre del 2025 resol que la ciutat té 50.879 habitants, dels quals 25.565 són dones i 25.314 són homes, amb un 30,1% de població estrangera. L'alcalde, Jordi Masquef, ha advertit que el creixement demogràfic sostingut "pot arribar a ser inassolible" si la ciutat no compta amb prou recursos "per garantir un estat del benestar sòlid i serveis públics de qualitat". En aquest sentit, alerta que continuar creixent pot posar en tensió serveis "essencials" com els socials, educatius o sanitaris. Per això, denuncia l'infrafinançament que pateixen els ajuntaments: "Som els grans oblidats".

Segons informa l'Ajuntament al comunicat, la ciutat ha registrat un augment d'un 24% d'habitants des del 2007, sobretot per creixement migratori, i l'increment d'habitants dels darrers 35 anys és del 47%. L'any 1990 la ciutat en tenia 34.463.

L'Ajuntament de Figueres s'adverteix que aquest creixement planteja nous reptes i "noves problemàtiques". L'alcalde assenyala que la ciutat no pot continuar incrementant la població de manera indefinida sense que això tingui conseqüències directes en la qualitat dels serveis públics, la convivència, la cohesió social o l'accés a l'habitatge.

Assolir els 50.000 habitants suposarà, detalla el consistori, noves competències municipals i canvis administratius, lligats a més ingressos, però també a nous reptes i el ple municipal passarà de 21 a 25 regidors a partir de les eleccions municipals del maig de 2027.

L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, afirma que el creixement demogràfic sostingut "pot arribar a ser inassolible" si no disposen de prou recursos. "Un increment constant d'habitants pot acabar tensionant serveis essencials com els socials, educatius o sanitaris, i obliga a plantejar el debat sobre quina capacitat real tenen les ciutats mitjanes, com Figueres, per seguir creixent", subratlla Masquef. L'alcalde recordant que un ajuntament és l'administració més propera al ciutadà i denuncia que és la que pateix "més infrafinançament". Per això, reclama revertir-ho.

En aquest context, el govern municipal de Figueres defensa que la ciutat ha de créixer "de manera ordenada i sostenible", assegurant que es garanteix la qualitat dels serveis i el benestar de la ciutadania.

L'Ajuntament denuncia que el món local pateix una situació d'infrafinançament estructural que dificulta donar resposta a les noves demandes derivades de l'augment de població i que, alhora, "impacta directament" en la seva capacitat per ampliar equipaments públics, reforçar serveis socials, millorar les infraestructures educatives i sanitàries o ampliar l'oferta esportiva i cultural.

La Figueres del futur

L'Ajuntament exposa que, al llarg del mandat, han posat "els fonaments dels projectes estratègics de la Figueres del 2030 i 2050" amb la retenció del talent jove com a prioritat apostant per implantar estudis universitaris a la ciutat; els desenvolupaments urbanístics del Sector Ronda, Parc de les Aigües i Cendrassos, que permetin la construcció de més habitatge, assequible i de mercat lliure, i nous equipaments; la transformació urbana i ferroviària amb el Pla de Barris al sector Oest, que suposarà una inversió total de més de 24,87 milions d'euros en cinc anys, la futura estació intermodal, l'alliberament de les actuals vies del tren, la futura Ronda Nord i la nova sortida de l'AP-7 Figueres Centre, que milloraran la mobilitat i les connexions de l'àrea urbana.

L'Ajuntament defensa que Figueres ha de continuar avançant com una ciutat amb oportunitats, però recorda que aquest desenvolupament ha d'anar acompanyat d'una planificació "responsable", amb més recursos per al món local i amb una ampliació progressiva dels equipaments i serveis públics. Per aquest motiu, el govern municipal insisteix que el futur creixement de la ciutat ha d'estar vinculat a la capacitat real de la ciutat per oferir habitatge, serveis públics de qualitat i oportunitats econòmiques.

A més, el govern municipal assenyala que el creixement "desmesurat" pot agreujar problemes estructurals com la manca d'habitatge assequible, la pressió sobre els serveis socials, o la saturació d'equipaments públics, educatius i sanitaris.

D'altra banda, l'Ajuntament recorda que ha intensificat, davant les evidències de frau, els controls per detectar casos de frau en el padró municipal a través d'agents verificadors que van als domicilis a fer les comprovacions, un fet que, per contra, incrementaria aquesta xifra d'habitants.