Emprendre i els errors: les lliçons que es repeteixen sovint

Escolta l'episodi complet

Emprendre implica assumir riscos, equivocar-se i aprendre sobre la marxa. Però també vol dir reconèixer que molts dels errors que porten projectes al límit es repeteixen una vegada i una altra, independentment del sector, la mida de l’empresa o el moment econòmic. Ho ha explicat a Els 4 Rius de Girona FM David Martí, de la Catalunya Business School, en una conversa centrada en els principals paranys de l’emprenedoria.

Martí defensa que «dels errors se n’aprèn», però adverteix que el veritable problema és repetir sempre els mateixos, sovint per manca de planificació, excés de por o una idea distorsionada del que significa crear una empresa.

L’emprenedoria a mitja jornada

Un dels primers errors habituals és pensar que es pot emprendre a mitja jornada de manera indefinida. «Això pot funcionar al principi», explica Martí, «però arriba un moment en què el projecte et necessita en cos i ànima». Mantenir una feina estable mentre s’intenta fer créixer un negoci acostuma a acabar en bloqueig: ni el projecte avança ni es pot prendre decisions clares.

Un altre error recurrent és no tenir focus. Productes «molt bons» que no tenen clar a qui van dirigits, serveis massa dispersos o empreses que volen fer-ho tot alhora. «Si no saps per qui és el teu producte, no tens proposta de valor», resumeix. Sense un client clar, el negoci no es valida i acaba perdent sentit.

Captar clients a qualsevol preu 

Martí també alerta sobre el cost insostenible d’adquirir nous clients. Moltes empreses concentren esforços i pressupost a captar-ne de nous, mentre descuiden els que ja tenen. «Ens obsessionem a fer volum», diu, «quan el més rendible és que el client no marxi, que compri més i que et recomani».

Aquesta lògica, explica, acaba desgastant els marges i fa que el negoci sigui fràgil, especialment en moments d’incertesa econòmica.

La por a explicar la idea i el mite del secret absolut

Un altre clàssic és no voler explicar la idea de negoci per por que algú la copiï. Martí és contundent: «Sempre que algú ha vingut amb un contracte de confidencialitat abans d’explicar la idea, aquella idea no ha funcionat mai». El problema, diu, no és protegir el coneixement, sinó la mentalitat: sense compartir el projecte és impossible trobar socis, inversors o aliats.

«La idea no val res sense execució», recorda, i afegeix que ja existeixen eines legals —com patents o marques— per protegir allò que cal.

Socis, pactes i decisions: el gran camp de mines

Un dels punts més delicats és la relació entre socis. No fer un pacte de socis és, segons Martí, un error majúscul. «No és desconfiar, és prevenir», explica. El pacte serveix per anticipar situacions inevitables: entrades d’inversors, sortides, desacords, rols o fins i tot el tancament de l’empresa.

Especialment problemàtica és la distribució del 50-50, que pot deixar l’empresa bloquejada si no hi ha acord. «Quan ningú pot decidir, l’empresa s’atura», alerta. També posa el focus en la confusió entre ser autònom i dirigir una empresa: «S’ajunten tres professionals, però ningú mana, ningú decideix i ningú assumeix el lideratge».

Capital, temps i control: equilibris delicats

Finalment, Martí aborda un altre punt crític: la relació entre diners i control. Acceptar inversions sense entendre què s’està cedint pot hipotecar el projecte. «Per un plat de llenties pots perdre la majoria i el control de l’empresa», adverteix, especialment quan un inversor vol més del 50% a canvi d’una aportació inicial.

El missatge final és clar: emprendre no és improvisar. És decidir, pactar, delegar i assumir que l’èxit no és només tenir una bona idea, sinó saber evitar errors que ja s’han comès milers de vegades abans.