El Museu d’Història dels Jueus incorpora una nova làpida amb inscripcions hebrees
La peça, d’origen medieval, ha estat localitzada en una zona propera a Girona i passarà a formar part de la col·lecció lapidària hebraica de l’equipament
Una nova peça s'afegeix a la col·lecció lapidària hebraica del Museu d'Història dels Jueus de Girona: una estela funerària medieval amb inscripcions en hebreu que un particular va trobar fa temps en un marge de camí a prop de la ciutat i que ara ha decidit dipositar al museu perquè quedi preservada i sigui accessible per a tothom.
Una pedra amb set segles d'història
La làpida és de pedra nummulítica de Girona, mesura 63 x 22 x 14 cm i data d'entre els segles XIII i XV. Pel seu aspecte, es tracta d'una estela funerària que s'hauria clavat verticalment al terra, amb la part inferior soterrada. Que hagi aparegut allunyada del seu lloc original no és cap casualitat: moltes pedres del cementiri jueu de Montjuïc van ser dispersades i reutilitzades com a material de construcció arran de l'expulsió dels jueus el 1492.
Qui va ser el difunt?
L'expert en epigrafia hebraica José Ramon Ayaso ha estudiat la peça per encàrrec del museu. La làpida conserva dues línies de text amb una inscripció senzilla que, molt probablement, recull només el nom i la filiació del difunt. El costat dret va ser retallat en algun moment posterior a l'expulsió, cosa que fa difícil llegir-ne el text complet. La traducció més probable, però, seria: "[Je]hossua, fill de Rabí... [Z]erahia. Beneït sigui el seu record".
La família Zerahia és documentada a Girona des del segle XI i va donar alguns dels poetes i literats més reconeguts de la cultura jueva medieval.
Una de les col·leccions lapidàries hebraiques més importants d'Europa
La nova peça s'incorporarà a l'espai del museu que ja acull una col·lecció de 29 làpides i esteles procedents del cementiri jueu de Montjuïc, totes d'època medieval. És una de les col·leccions lapidàries hebraiques més significatives de tota l'Europa occidental, amb epitafis que han preservat durant més de set segles els noms i la memòria de les persones que van viure als carrers del call de Girona.
La col·lecció va ser cedida l'any 2000 per la Generalitat, a través del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, en dipòsit permanent al Museu d'Història dels Jueus.
